Breu antologia de Daucus carota L. subsp. carota [incl. D. carota subsp. maritimus (Lam.) Batt.]

En el capítol floral d'avui, dedicat a la pastanaga silvestre Daucus carota L. subsp. carota, hi veurem la inflorescència, la florescència, la flor i l'antobiologia d'aquesta comuna apiàcia.

Apunts tardoestivals de Sant Llorenç del Munt

En el darrer dia de l'estiu voldria donar per acabada la meva diapausa estival, celebrant-ho fent un passeig per aquest massís, tot i que, de fet, el temps segueix ben estival, massa, o sigui molt càlid i sec.

Ara bé, certament, hi ha alguns llucs de la moderació de l'ambient, llucs que expressen molt bé algunes plantes que floreixen ara, al setembre i de cara a la tardor, que just ara encetem.

Diplotaxis muralis (L.) DC. subsp. muralis, nou per a la flora del parc natural de Sant Llorenç del Munt

Floració de la brassicàcia herbàcia Diplotaxis muralis (L.) DC. subsp. muralis. Nou per a la quadrícula i nou per a la flora del parc natural de Sant Llorenç.

Bosses de l'olm Tetraneura (Tetraneura) ulmi (Linnaeus, 1758)

Aquestes gales de l'olm són globoses, sacciformes,  una mica boterudes, d'un verd clar, ancorades a la làmina superior de les fulles de l'olm Ulmus minor Mill.

Un poblament de pintacoques Papaver somniferum L. subsp. somniferum

Capítol molt breu, per a recollir un poblament, molt vistent i ufanós, de la raça de cultiu del pintacoques o cascall.

Però què és aquesta pudor?

Aquest estiu he visitat diversos cops la plana de les Amargues -Monegros- i els barrancons tributaris del barranc de la Vallcorna -Valcuerna-, visites que em van servir per a bastir un capítol monogràfic, llarguerut, sobre la petita salicòrnia dita coralet Microcnemum coralloides, que el lector interessat podrà repescar, si li vaga, en aquest enllaç.

Andricus dentimitratus Rejtö (1): formació de les pipes del roure

En una gala hi concorren diversos elements, tals com: quina és la part del vegetal excitada i alterada; quin és l'organisme que la provoca i aprofita; i com és la gala, una part eminentment descriptiva, vaja, de les que t'obliguen a esmolar el llapis.

Un culleró de ginebre

Un culleró de ginebre no és un tema de botànica, potser, però la qualitat de la fusta de les nostres plantes llenyoses és un aspecte més de la fitologia i de la nostra cultura.

El boixar estassat

Tallada arreu. Sector central del Moianès, entre la Costa Grossa i la Tuta. És una tallada vella, crec. Les tallades a mata rasa de vegades es fan per a guanyar pastures per a les vaques, tot i que la comarca no dona, ni de bon tros, per al vaquí extensiu.

Apunts a rajaploma de la falla Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes

Després dels darrers capítols: de les flors del panical i de les fulles del roure híbrid, que tenien una mica d'ensunya, proposo avui aquest altre, de caire més passador: unes imatges, breument comentades, d'aquesta escabiosa blanca, que floreix a la segona meitat de l'any.

Quercus x firmurensis Hy al Moianès

Alguns temes embullosos demanen de fer, prèviament, tal devessall d'advertiments i reserves que ben aviat t'inclines, determinat, per evitar-los sense miraments, en bloc.

De la flor, la floració i el retorn a la individualitat del panical blau Echinops ritro L. subsp. ritro

Efectivament, un capítol és una inflorescència, però la planta que dona grups de capítols té, lògicament, inflorescències compostes: inflorescència d'inflorescències.

De lletugues, xicòires i sopiteses de masteguera

Som en ple estiu, un estiu xardorós, preocupant. Fa molt de temps que les herbes de camps i camins són ben seques, palloses.

Un prunyoner de fruit petit: Prunus ×fruticans Weihe

Tractant-se de plantes originades per ancestres que han intervingut en plantes que nosaltres hem domesticat, és normal que prevalgui la incertesa sobre les entitats taxonòmiques d'aquests Prunus.

No fa pas gaire vaig fer un petit treball comparatiu, entre la prunera domèstica P. domestica i l'aranyoner P. spinosa, que el lector interessat pot repescar, si li vaga, en aquest enllaç.

Una nova eina per a conèixer les gramínies

A mitjan d'aquest mes de juliol l'editorial JOLUBE, dirigida pel botànic José Luis Benito, ha publicat aquesta obra del botànic i especialista en poàcies -agrostòleg, dit en un mot no gaire popular- sevillà Carlos Romero.

Nòtula del romegueró de rostoll Rubus caesius L. o com viure en la clandestinitat

Els temes d'ecologia són difícils. En l'ecologia vegetal s'hi estudien tots els aspectes externs que concorren en la vida d'una planta, tant els relatius al medi físic, el clima, el sòl, la natura de la roca, etc., com els biòtics, l'edàfon, la flora, la fauna, els microorganismes... en definitiva el conjunt d'organismes que viuen en el mateix marc, tot establint-hi unes relacions que per a nosaltres resten, en general, força enfosquides.

Nòtula espermogràfica de la lletera falcada Euphorbia falcata L. subsp. falcata

Les plantes del gènere Euphorbia fan llavors que tenen alguns trets característics, en general ben coneguts. 

Aquests trets els veurem a l'inici d'aquest capítol, de forma succinta, a guisa d'introducció.
Aquesta nòtula és eminentment iconogràfica.

Notes de flora estival d'Ulldeter

No m'agrada gota d'anar a llocs freqüentats, però, certament, el circ d'Ulldeter té tot de trumfos, ben notables i atractius, que, tot seguit, assajo d'apuntar, a guisa d'introducció: la força del gneis i de les seves carenes esmolades; els matisos, insospitats, de la notable diversitat litològica; rierols ufanosos, mulladius molsuts i prats aigualosos o humits; el tapís enrasat de congestera, possiblement un dels tipus de vegetació de l'alta muntanya amb més caràcter, si es que tal cosa es pot dir, en una regió, en general, plena d'atraccions i de cops espectaculars.

Un clavellet català: Dianthus multiceps Costa & Willkomm

Un cop més, ens trobem amb una planta, avui un clavellet margener, que els botànics, científics, anomenen amb més d'un nom. Tant és. De noms n'anem més aviat sobrers, però, ça com lla, hi ha moltes més plantes, al món, que paraules al nostre magí, dit sigui a la carneriana. La vacil·lació... natural i garantida. I el garbuix que han generat les nostres clavellines silvestres, en la nomenclatura i la taxonomia botàniques, és descomunal.

Nòtula espermogràfica de Nigella damascena L.

A guisa d'aperitiu. Crec que som molts els que practiquem alguna mena de manualitat amb caràcter alleujador, diguem-ne terapèutic: les petites manualitats exigeixen atenció, de manera que quan les practiquem bandegem les altres coses, pensaments i cabòries que potser ens couen.

Microcnemum coralloides (Loscos & J. Pardo) Buen subsp. coralloides

En aquest capítol hi recolliré aquesta petita salicòrnia, el microcnèmum, de dos espais propers, la Valcarreta, del Vedat de Fraga (o Serreta Negra, comarca de Baix Cinca), i l'Amarga alta (comarca de Monegros), una salada o clota salina.

Knautia nevadensis (Szabó) Szabó

Retorn. La natura és cíclica. Les flors tornen, a manera de recordatoris. I puntualitzen el calendari. A aquesta escabiosa ja li vaig dedicar un capítol. El d'avui en serà el simple recordatori.

Cruciata glabra (L.) Ehrend. o com manollar l'aire

No sempre tens el lleure necessari per acostar-te, per a visurar.

Breu fitografia de la morella roquera Parietaria judaica L.

La morella és una planta molt comuna i abundant, pròpia de murs, runams, ruines, marges i camins. Avui veurem alguns aspectes d'aquest camèfit sufruticós nitròfil. Té un feix d'aspectes destacats, que avanço en epígrafs:

• Pubescència
• Adherència i glàndules
• Inflorescència
• Floració inconspícua
• Apunt d'antobiologia
• Poligàmia ginomonoica
• Proterogínia
• Planta explodiflora. Sismonàstia
• Anemofília
• Algunes reserves

Lianes o el triomf de la flexibilitat

M'adono que no està funcional l'enllaç inclós en un dels capítols dedicats a les lianes, de manera que en el d'avui hi transvaso el contingut d'aquell document.

Cada enfiladissa té el seu capteniment propi i, particularment, els seus mecanismes d'aferrada i de fermança. Si algú tingués la temptació de creure que de les plantes ja ho sabem tot o gairebé, pot comprovar, amb facilitat, que la forma de créixer de les lianes, en especial la sensibilitat dels brots en creixement, és un niu de temes variadíssims, força singulars i, en general, molt poc considerats, en la literatura botànica.

Un exemple de la malaptesa de les margues

A Catalunya la marga és una roca que marca el paisatge d'algunes comarques. Potser el paisatge margós més conegut sigui el d'Osona, les margues grises -o gris-blavenques- de la plana de Vic, amb els seus turons escampats, revoltats de talussos despullats i molt escorrancats (1), els anomenats badlands, en exòtica expressió que ha esdevingut, curiosament, molt usual.

Alyssum alyssoides vs. Alyssum collinum

Recentment he tingut la sort de fer la coneixença de dos experts botànics lleidatans, els professors Josep Antoni Conesa i Joan Pedrol, molt gentils i acollidors, amb qui, juntament amb la geòloga i investigadora del CSIC Carmen Castañeda, i també María Tierra -bon aptònim!-, una jove llicenciada en geologia, vam fer unes passejades per algunes de les excepcionals salades de Bujaraloz.

Floració d'una pastura camefítica submediterrània

L'impacte de la pastura i el modelat que en fa, sobre la vegetació, quan és sotinguda en el temps, és un tema força difícil.

Ficus carica L.: lleva de la lleva de profigues

En les històries amb molts elements -jo en dic efecte 'Guerra i pau', de Tolstoi- no va pas malament de desgranar-los en punts separats, com faig avui amb les profigues aterrades, vistes suara mateix -inicis de maig.

Pels sasos rosegats del Cinca mitjà

En el capítol d'avui hi veurem algunes estampes dels sasos de Binaced i de Monzón, de la comarca oscenca del Cinca Medio. El report és del 20 d'abril.

Florescència de Pistacia terebinthus L.

Capítol iconogràfic dedicat a la floració de la noguerola Pistacia terebinthus; dic iconogràfic perquè, no havent sabut trobar el lleure oportú per a visurar-ne les flors, que són nues i força menudes, no les puc pas descriure al detall.

Mixospermia en Alyssum alyssoides (L.) L.

Alguns capítols abunden o complementen temes ja tractats en d'altres capítols, en aquest cas i singularment el dedicat a la mixospermia en el gènere Alyssum, que el lector interessat pot repescar cercant, en aquest espai, l'etiqueta del mateix nom: 'mixospermia'.

Flors pudents de Crataegus monogyna Jacq.

Fent un passeig per la riba de la Charente, a la ciutat d'Angolema (Angoulême, Nova Aquitània), sentim una sentor desplaent.

Ficus carica L.: florada proterògina de profigues i perfum

L'estímul. Calen estímuls, en general, per a fer qualsevol cosa. En la redacció dels capítols d'aquest espai també hi ha, com una guspira amb força estimulant, uns motius originals que tenen aquesta virtut, la d'empènyer, avivar, uns gèrmens, capaços, per ells sols, de provocar altres estímuls, una col·lecta espontània que és la matèria bàsica, com el fang de l'escultor, que ha de servir per a construir un tema, uns arguments.

Anemofília

Anemofília i el seu paral·lel: anemogàmia, són mots que fan referència a un fenomen molt comú, propi de la biologia de les plantes, la pol·linització feta per dispersió aèria del pol·len.

Apunt del Traspic perfoliat Microthlaspi perfoliatum (L.) F.K. Mey.

Una part coneguda de la botànica és l'organografia externa o morfologia, la descripció dels òrgans dels vegetals.

Targionia hypophylla L.

En els briòfits Bryophyta s'hi han reconegut tres divisions importants, de primer ordre, amb categoria de classe: 

• Antoceròpsides Antoceropsida -ordre de les antocerotes.
• Hepàtiques o marcantiòpsides Marchantiopsida.
• Briòpsides Bryopsida -briates, molses o muscínies.

Prunus spinosa L. versus Prunus domestica L.

El gènere Prunus és representat per espècies cultivades tan conegudes com ara el presseguer, la prunera, l'ametller o l'abercoquer; en la flora silvestre hi ha també diverses espècies, algunes molt conegudes i esteses, com ara el cirerer silvestre o l'aranyoner.

Bidens pilosus L. o la cura del greuge

A ben segur que, més d'una vegada, us haurà passat el mateix: observem una cosa o detall per primer cop i resulta que, ben aviat i altre cop a la impensada, ens la tornem a trobar. És clar, calia que allò agafés una forma o altra de sentit i, assolit aquest preciós llindar, ja forma part de les coses conegudes.

Hàbit i florescència de Carex humilis Leysser

En les formes de les plantes s'hi endevinen, sobretot a còpia d'integrar caràcters importants en el seu estil de vida, unes categories, unes plantilles o patrons que travessen plantes de llinatges d'allò més diversos.

Esnarigats?

Esnarigar vol dir llevar, tallar el nas. Però jo vull dir una altra cosa.

Fa molts anys que vaig amb grups fent recorreguts de divulgació de natura i, és clar, una de les activitats favorites és l'observació de les flors.

Les flors de l'avellaner Corylus avellana L. (2)

L'avellaner Corylus avellana L. és un arbre de ribera de la família Betulaceae, de la subfamília Corylaceae. És propi de la regió biogeogràfica eurosiberiana.

És una planta monoica: cada peu té flors femenines i masculines, separades. Són flors menudes i poc vistents.

Un esbós de la margarida de marjal Bidens pilosus L.

Plantes antropòfiles. Aquest adjectiu no és precisament una meravella, però l'utilitzo per a destacar que hi ha algunes plantes ruderals que van molt associades, singularment, a les poblacions amb gran concentració de persones, animals, vehicles, tràfic, tràfec, etc.

Canya farda Phragmites australis subsp. altissimus (Benth.) W.D. Clayton a la Sagrera

Phragmites australis subsp. altissimus (Benth.) W.D. Clayton [P. australis subsp. chrysanthus (Mabille) Kerguélen]. Petita població al nou pont del Treball, a la Sagrera (Barcelonès). 16.02.2026. Quadrícula UTM 31TDF38.

Culleres de boix: badalls i conservació

Una amiga em passa la imatge de les culleres que té, fetes per mi. Seran quatre observacions breus, sempre més passadores que no les llargues exposicions.

Galanthus nivalis L. (3): germinació i fenomenologia

Com sovint dic, solem navegar per l'aparença de les coses. Molts aspectes resten ocults. En el sòl s'hi couen esdeveniments essencials en la vida de les plantes, com ara la germinació.

En la definició del cicle biològic d'una planta cal considerar-ne totes les fases fenomenològiques: germinació, creixement vegetatiu, floració, fructificació, disseminació i multiplicació.

Culleres de boix i els grops naturals

Dues culleres i un brunyidor de boix, les primeres d'aquest nou any.

El boix és un arbre de la província submediterrània.

La província és una categoria biogeogràfica, de rang inferior al de regió.

En aquesta província no hi dominen les llenyoses esclerofil·les de la regió mediterrània; tampoc els prats i boscos mesòfils de la regió eurosiberiana.

Nova florada del lliri Galanthus nivalis L.

De vegades tinc la impressió -en realitat no passa d'això- que alguns temes ja són prou coneguts, per exemple la flor d'aquest lliri, que fa uns 5 anys ja va merèixer dos capítols en aquest espai.

L'obrador del picot i la simfonia dels murmuris

No gaire lluny d'un mas hi ha un gran perelloner i, al seu peu, un bon estenall de pinyes, en tan gran nombre que quasi hi estan apilonades.

Hi faig parada, una bella estona, per tal de comprovar un supòsit que, certament, no tardo gens a confirmar, alhora que, una estona després, en desmenteixo un altre.

Colors mòrbids en fulles de Buxus sempervirens L.

Aquest capítol és un recull d'imatges de fulles del boix de colors diversos.

Naturalment, és normal que ens demanem sobre els motius de determinades coloracions.

Són qüestions massa delicades per a que jo pugui tractar-les.

I, com passa tan sovint, és versemblant que les causes dels diferents colors siguin de natura diversa. Alguns colors poden tenir origen morbós -patògens, en especial el fúngics-, d'altres mesològic, motivats per alguns factors ambientals.