En aquest blog hi tractem temes dels paisatges, la
vegetació i les plantes del nostre entorn. Al gaudi que ens proporciona
el medi natural, entès en sentit ben ampli, incloent-hi, també, el medi
humanitzat, hi afegim el gust i la necessitat de deixar constància del que hem
viscut i de fer-ne algunes valoracions, conscients com som dels notables
avantatges que té el repàs i registre de les experiències viscudes.
Sobre les virtuts del verb
Quan ens proposem escriure sobre el que
hem viscut, fem, certament, un exercici de tipus formal, semblant als que solem
fer diàriament quan, per exemple, ordenem els objectes que tenim en una taula o
els que disposem en un maletí. Escriure significa ordenar i arranjar, en certa
manera vestir, donar forma a les experiències viscudes. Però veure l’escriptura
només com expressió o culminació de l’experiència és força enganyós. La mateixa
escriptura és experiència i volem destacar, sobretot, que aquest és un camí de
dues direccions, on el verb no és ben bé la nostra expressió, sinó que més
aviat som nosaltres l’expressió del verb. L’escriptor de Sueca ho
va expressar molt bé: “Pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la
nostra llengua”.
 |
| NASCÈNCIA I BELLESA. A mesura que la mirada s’avesa a l’observació de les plantes, ens anem adonant, com més va més intensament, que els vegetals són la clau de volta imaginària de la nostra cultura, perquè les plantes són el substrat de bona part de tot allò que toquem, veiem i sentim. La Figuera Ficus carica és una d’aquestes plantes que ha acompanyat de sempre a l’home, fins i tot superant les difícils barreres de les toxines del nostre medi. L'estil de vida indefinit dels vegetals té una profunda atracció: la nascència i la renascència semblen permanents. Qui sap si les millors virtuts medicinals de les plantes no seran de tipus moral: ens ensenyen que la bellesa forma part de la vida i que en aquest negoci sentimental no hi ha altra inversió possible que no sigui el respecte i l’estimació. |
El carro dels mots: molt més que vestir i agençar
Perquè quan reportem el que hem viscut, hem vist i admirat, oferim unes noves oportunitats a les nostres experiències: sorgeixen dubtes, preguntes, alhora que, il·luminades precisament per la carrandella de vacil·lacions, altres qüestions s’afermen i fins i tot sembla que, de cop, s’aclareixen. Llavors en adonem que ens crèiem que érem nosaltres, els que acomboiàvem el carro dels mots, però no, el carro dels mots no es deixa pas ensinistrar com un ésser mesell i ens imposa la seva llei. Així com nosaltres volem ser torsimanys, també els mots ens interpreten i examinen. Escriure sobre la natura exigeix acceptar la llibertat de pensament, però sense oblidar que el pensament no és del tot nostre, no el posseïm. El compartim amb els semblants i amb el carro dels mots, perquè aquest carro no és tan sols un vehicle, ni tampoc el nostre estatge. Així com la fàbrica d’energia química que és la fulla permet a la planta créixer, el carro dels mots és el que ens permet reconèixer-nos, recrear-nos –autotròfia- i, al capdavall, seguir creixent.
Dues direccions
El costum d’enfilar mots i d’apilar-ne els rengs el tenim ben arrelat. Volem incloure en aquest blog, a més dels documents que puguem anar bastint, alguns altres d’antics que, com les arrels a les plantes, potser li donaran un ancoratge més segur.
La necessitat de la cautela
Tractem matèries de les ciències naturals. En tota classe de qüestions, siguin relatives als paisatges, a les formes, a l’organografia, als noms de les espècies, a la fenomenologia vegetal, etc., se’ns hi poden escolar errades de tota mena, més encara considerant que l’autor d’aquest blog no és sinó un afeccionat autodidacte.
Volem suggerir, per tant, que aquelles persones, professors, estudiants, periodistes, etc., que tinguin la gentilesa d’aturar-se en aquest espai i vulguin pouar-ne alguna dada o informació, farien bé de contrastar-los adequadament abans de donar-los per bons. Així mateix, agrairem les esmenes i comunicacions d’errades que se’ns vulgui fer, sobretot considerant que un espai com aquest no pot deixar de tenir un aspecte de servei de caire social.
 |
ESPECIFICITAT. L'afeccionat a les plantes pot esplaiar el seu interès en tota mena d'ambients. Fins i tot en els paviments dels carrers i voreres hi trobem algunes petites plantes, ben adaptades al trepig, cops i brutícia, que també tenen detalls atractius, si no prodigiosos. Alguns espais acullen una vegetació força específica i ben caracteritzada, com la d'aquesta salada, del conjunt de clotes salinoses de les Amargues, al sud d'Osca.
|
Sobre la terminologia
La terminologia botànica és molt exhaustiva i una part no gens menyspreable està sotmesa, com la de qualsevol altre camp, a revisions permanents. Aquest blog s’inspira en la voluntat de fer divulgació i didàctica de la natura, procurant insistir, quan sigui possible, en detalls o aspectes poc tractats, de manera que procurarem sempre aclarir el sentit dels mots que no són d’ús habitual, amb el benentès que les clarícies no es poden pas fer extensives als conceptes més elementals, per exemple tija, pètals, etc.
No renunciem, però, a l’ús de la terminologia específica del camp de la botànica, d’una banda perquè és bo i útil intentar ajustar-se al significat estricte de les paraules, i de l’altra perquè confiem que no ha de representar un destorb o entrebanc per a la lectura, sobretot si els mots s’integren prou bé en el sentit dels temes i històries que es tracten.
Autoria
El contingut del blog, textos i fotografies, és propietat de l’autor, llevat que no s'indiqui una altra cosa; per fer-ne ús cal solicitar-ne el permís. Consignem la font de les imatges o d’altres materials, quan se n’inclouen en algun document.
