Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Frullania. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Frullania. Mostrar tots els missatges

3 de desembre del 2020

Filoma i periant de Radula complanata (L.) Dumort

L'hepàtica que veurem avui és abundant i trobadissa, a més de relativament vistent i de bon distingir, pel perfilat i la definició de la forma.
En el títol hi hem volgut destacar que d'aquesta hepàtica veurem, només, el conjunt d'òrgans foliosos i l'anomenat periant, hipsofil·loides que formen un òrgan molt característic de l'espècie. Queden exclosos, doncs, els gametangis o òrgans portadors de les cèl·lules reproductives, intimitats que queden fora de l'abast del nostre lluc.
Fora del grup d'espècies adaptades als ambients secs, força important, en general els briòfits viuen en ambients humits i és en aquests ambients on hi són més diversos i abundants.
Fan tapissos i coixins més o menys densos i mai no s'aparten gaire del substrat que els acull, el terra, les roques i les escorces d'arbres i arbusts. L'arrauliment i l'hàbit arrossegadís expressen molt bé el temperament higròfil de la major part de briòfits.
Els briòfits necessiten un ambient humit per a reproduir-se, en el trànsit dels gàmetes masculins fins a l'oosfera, i per a mantenir ben hidratades totes les cèl·lules, fora d'un grup de molses, el de les politricals, principalment de muntanya, que tenen un precari sistema conductor que els permet procurar-se una part de l'aigua, pouant-la del substrat.
Els badius i les petites fissures de les escorces són un nínxol protegit i estantís, idoni per acollir els gèrmens de molts briòfits. Les clivelles són les carrerades de l'aigua escoladissa, vehicle de brossalla llisquívola i de tota mena de partícules arrossegadisses.

25 d’octubre del 2019

Alzines populiformes

Un exemple d'aprofitament actual de l'alzinar
Recollirem avui estampes i aspectes de l'aprofitament d'un alzinar del sector de llevant del massís de Sant Llorenç del Munt, en vessants d'inclinació molt moderada del nivell basal, no gaire lluny del sot del Sabater Vell.
Com que l'explotació de l'alzinar és, avui dia, escassa i residual, pot ser d'interès fer-hi una ullada, més encara considerant que ens trobem en territori del parc natural de Sant Llorenç del Munt.

Indument i estípules. Les estípules de les alzines són promptament esfulladisses. Totes les parts dels brots tendres, tiges, pecíols, làmines, estípules i borrons, també les flors femenines, a la primavera, estan coberts d'un toment ras, clar, com un feltre fi. Aquests brots dels troncs o epicòrmics, abundants en els peus de l'alzinar que veurem en aquest capítol, són possiblement l'expressió d'algunes descompensacions de l'aparell vegetatiu. Responen a gemmes adventícies estimulades per alguna escapçada, esqueix, trenc, patac, etc. Els trobem en tota mena d'arbres, però en els que veurem avui hi són excepcionalment abundants.