Breu antografia de la savina Juniperus phoenicea L.

Introducció. Fetes les consultes habituals, als manuals i tractats de botànica, s'observen algunes discrepàncies, en la terminologia descriptiva dels òrgans reproductors de les cupressàcies.

Espai rural de Gallecs: males herbes

A l'espai agrari o rural de Gallecs li hem dedicat alguns capítols. El lector interessat pot trobar-los mitjançant el cercador del blog. Avui és el darrer dia d'estiu. Alguns camps estan llaurats i polits, però d'altres estan totalment envaïts per males herbes.

Aquesta expressió, males herbes, és d'ús molt comú i pot semblar massa indefinida o poc adient, però en el medi agrari hi té el seu sentit més exacte, aplicat, sobretot, a aquelles plantes que manifesten una forta capacitat per infestar camps de cultiu. Avui en veurem dos bons exemples.

≡

Malherbologia. El coneixement de les plantes que infesten els camps de cultiu és força important. La universitat de Lleida el desenvolupa a la càtedra de malherbologia i ecologia vegetal, encapçalada per Jordi Recasens, a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària.

Recasens i altres botànics d'aquest grup han publicat nombrosos treballs centrats en les herbes arvenses, plantes messicoles, dels cereals d'hivern, herbes dels camps regats, etc.

Cacopsylla i remitjó d'espigolalles

Portem avui al bloc un recull de temes diversos, de diferents dies i llocs, de l'hivern i la primavera de l'any passat.

El recull l'hem titulat 'Remitjó d'espigolalles' i acaba amb un tema que aprofitarem per fer-ne la introducció. Es tracta del petit hemípter del Garrofer bord Cercis siliquastrum. Aquest petit insecte, Cacopsylla pulchella, va estretament associat a aquest arbre. S'alimenta de la saba i extravasa unes gotes de melassa tan abundants que els panots de les voreres queden totalment empastifats i ennegrits, de la ronya que s'hi enganxa.

▤

En aquesta imatge hi veiem restes esquelètiques de la trasmudança de l'hemípter i una gotella de resina, a tocar del nervi.

▤

Detall de l'exúvia d'una larva de Cacopsylla pulchella i gotes de resina residual. Sembla que la pluja glutinosa no ocasiona altre trasbals que l'estètic i higiènic, però no és pas poca cosa, sobretot per a aquells que hi han de conviure, per exemple les cafeteries que tenen taules a sota d'aquests arbres.

▤

Relació epigràfica dels temes del recull d'espigolalles:

• Plegar Aubagons Asphodelus cerasiferus.
• Entre la poligàmia i la dioècia Fraxinus.
• Trepig i ensopegades. Polygonum de camí.
• Ruderalització. Ononis natrix.
• Llavors irregulars de Pancratium.
• Llavors de Dipcadi.
• La Xiulitera Silene latifolia.
• Fenassar de margall i pastura.
• Ordi bord.
• Petador Tripodium tetraphyllum.
• Cugules ruderals i arvenses.
• Esplendor de cugules: canons i fillols.
• Inflorescència clandestina d'Avena sp.
• Esplendor primaveral: Allium roseum.
• Floriment de cascalls Papaver somniferum.
• L'opi i les llavoretes dels pans.
• Cascall ancestral?
• Estigmes comissurals.
• Setulós. Setigerum?
• Proves de germinació.
• Les glans de les alzines Quercus ilex.
• Germinació hipogea.
• Alzinelles novelles!
• Blancor esplendent de Crataegus.
• Bec de cigonya Geranium sanguineum.
• Barlia robertiana: antropomòrfia.
• Pilositat i hidatodes en Vitis.
• Vitis rupestris.
• Circells i indument.
• Coliflor urbana.
• Gutació de Cercis i melassa de Cacopsylla.
• Panots envescats.
• Pega i camisola.
• Exsudació marginal i laminar.
• Coixinet foliar en Cercis siliquastrum.

Per accedir al recull cliqueu en aquest 'Remitjó d'espigolalles'.

▤

Sabadell

Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol

Ricinus (5): un tribut a les formigues

Les formigues caminen de pressa i tenen una força hercúlia. Són petites i no solem veure-les. Però són pertot, tant en els espais oberts com en els coberts i forestals. 

Tenen establerts amb les plantes uns vincles estrets i llargament consolidats. En són proves inequívoques uns petits carnussos que porten enganxats les llavors de moltes plantes, com ara les lletereses, les violes, les manxiules Helleborus o el ricí.

Càpsula tricoca i llavors (1) carunculades d' Euphorbia peplus, una lleteresa ruderal. L'eleosoma o carúncula (carnús format a l'entorn de l'orifici del primordi seminal) és la cofa que corona la llavor, de color de vori i una mica lluent.