Plantago media L. i alguns dubtes sobre les categories biotípiques

Capítol dedicat a aquest plantatge, copsat en flor i en fruit. Veurem, breument, el tipus de vida, l'hàbit i algunes imatges de la planta, de les flors i de les llavors.

Però el ròssec que ha dut aquest plantatge serà, possiblement, més extensiu que no els trets mateixos de la planta.

Exposaré alguns dubtes i comentaris sobre alguna categoria de la tipologia vital.

Breu antografia del panical Eryngium campestre L.

El panical és un geòfit molt comú, en espais oberts, pastures i prats. Als fruits d'aquesta umbel·lífera umbelliferae ja li vam dedicar un capítol, que podeu rescatar aquí, si us vaga.

Les flors del panical tenen alguns punts interessants, per exemple la peculiar forma dels pètals o els estams, d'anteres ancorades.

Col·lecció d'escadussos d'hivern

Aplec d'escadussos. Es tracta de recuperar -recollir- imatges i records de passeigs fets al llarg d'aquest hivern, que ja s'està fent vell. Allò que sembla sobrer o espars, allò que ens sembla que no fa joc, també mereix la nostra atenció i el seu espai.

Algunes observacions de l'isòet Isoetes durieui Bory

Potser mai, abans, no havia trobat una planta tan inempunyable.

Perquè si en aquest espai m'agrada fer una especial atenció a la descripció de les plantes, la d’avui ofereix, a l’esguard, una tal simplicitat que, lògicament, la seva descripció haurà de ser igualment simple, més encara considerant que, en aquest cas, els òrgans reproductors d’aquest pteridòfit resten completament amagats a la base; detall que, per cert, podria ser congruent amb el temperament de les plantes d’aquesta nissaga, associades a l’aigua, estanys, basses i tolles temporals (1).

Fent l'ullet a la sequera

Fotografia gentilesa de Joan Cuyàs Escalas. Estenall de lliri menut en un erm de l'Empordà, proper a Peratallada. Una mena d'explosió de flors, quan arrosseguem una sequera persistent, de dos o tres anys, segons es miri. N'heu observada mai l'antesi, d'aquests lliris? Impressiona força, perquè la sortida de la flor és molt ràpida; de la poncella al desplegament crec que no passa ni tan sols un dia.

Del panical Eryngium campestre L.: els fruits, la disseminació múltiple i el rizoma

Regraciament. Al micòleg i company de buc Enric Gràcia, que ha atès diligentment les nostres consultes. A més, ens ha facilitat l'accés a l'estudi de tesi doctoral que va fer J. M. Lanau, sobre el cultiu extensiu de la gírgola del panical, que recull alguns aspectes, relatius als fruits, per exemple, que són de molt d'interès.

Aquest autor considera de forma exhaustiva tots els aspectes que concorren en la relació de la gírgola i el panical: trets del bolet, distribució, abundància o escassesa i punts relacionats, conjunt de factors relatius al cultiu, trets del panical, els fruits, la germinació, l'arrel o rizoma, etc.

El bolet dit gírgola del panical Pleurotus eryngii es considera un bon comestible o comestible excel·lent, però actualment és escàs o molt escàs, escassesa que aquest autor relaciona, però de forma no gaire definida, amb la reculada d'algunes pràctiques tradicionals, la regressió de la pastura de llana i l'abandonament de la pràctica del guaret.

De la pastura, la moixonada i la bardissa

És una estampa que actualment, degut a l'abandonament de moltes finques de vocació ramadera, trobem en molts llocs.

Què passa quan s'abandona un prat de pastura de vaquí?
Els prats de pastura de vaquí poden derivar, quan són abandonats, cap a matolls o bosquines. En alguns casos s’hi formen arcedes de Prunus i Crataegus.

Les arcedes són bosquines d'arbustos i arbrets fortament espinosos; fan uns entramats de branques enravenades i armades d'espines molt punyents, de manera que solen formar, tot sovint, tanques vives inexpugnables, fora que, proveïts d'una eina adequada, hi obrim un pas expressament.

Esplendent Scillo liliohyacinthi-Fagetum sylvaticae

En aquest capítol hi recollim la floració d'algunes herbes de la fageda amb joliu, tipus de bosc que rep, en l'estudi de la fitosociologia, la denominació Scillo liliohyacinthi-Fagetum sylvaticae Br. Bl. ex O. Bolòs 1957. El reportatge és del dilluns de Pasqua, 18 d'abril.

El capítol és eminentment fotogràfic, però complementarem les imatges amb unes observacions generals sobre aquesta fageda, que destaca, molt especialment, per l'abast de l'estrat herbaci, així com per altres punts que conformen un tipus de vegetació, nemorosa o perinemoral, molt ben caracteritzada, si més no al nostre lluc.

Aquests punts són: les condicions ambientals o mesològiques pròpies d'aquesta comunitat, això és, l'ecologia; el tipus de forma biològica predominant en aquestes herbes; el període de desenvolupament, o sigui la fenomenologia; i, finalment, l'adscripció biogeogràfica i la distribució a Catalunya.

Un exemple de clandestinitat: Fritillaria pyrenaica L. subsp. boissieri (Costa) Vigo et Valdés a les muntanyes d'Ordal

Com vam veure al capítol anterior, al tossal del Roc de Forellac hi vam fer un estudi botànic local i intensiu. Aquest tipus d'estudi permet fer-se una bona idea de la fenomenologia de les plantes, punt d'especial interès en la bulbosa que ens ocupa avui.

Noves lleves de nadaletes Narcissus dubius Gouan i altres flors temporeres

Ampli recull d'imatges del narcís de codina Narcissus dubius Gouan. Veurem alguns aspectes  de la morfologia d'aquest geòfit de primavera, emparentat amb Galanthus.

El tema de les plantes que viuen a les codines de Sant Llorenç del Munt, ja l'hem tractat altres cops i és recurrent en aquest espai nostre, ben justificadament al nostre parer, atès que ofereixen una flora variada, rica i molt interessant, en alguns casos estrictament lligada a les condicions particulars dels terraprims, en d'altres simplement associades a espais oberts i escassament poblats.

Particularment interessant és comprovar com n'és de variat l'estil de vida i la fenomenologia de les plantes dels terraprims; damunt d'un fons de plantes sempre presents, però actives o adormides, segons el període de l'any, hi ha una flora críptica, d'expressió temporània, atractiva justament per aquest caràcter fantasmal: les plantes i les flors d'aquests llocs no les  trobareu, no, quan a vosaltres us vagarà. Al contrari, per a veure les flors dels petits teròfits i de les bulboses -geòfits-, cal estar una mica amatents i procurar d'evitar de perdre passada.

Primeres flors del lliri menut Iris lutescens Lam.

Les flors que recordem del lliri menut, de plantes de l'Ordal, eren d'un violeta blavenc, però aquestes són musques, d'un color morat ben fosc.

El d'avui serà un capítol eminentment iconogràfic. L'exuberància sumptuosa de les flors del lliri menut s'esplaia, precisament, en un marc ambiental de curtedat i magresa esquelètica, mineral.

Urginea maritima (L.) Baker a Al-Hoceima

Ara que és temps d'aprendre a valorar les coses com cal, de no perdre passada i d'aprofitar-ho tot, si convé fins el rasclum de la cassola, aprofitarem algunes imatges passades pels amics, en aquest cas de l'amic Albert Herrero, mestre d'escola a Al-Hoceima, al Marroc.
Ens va passar una fotografia d'una planta florida de bona talla, si no exuberant, la ceba marinera (1) Urginea maritima (L.) Baker.

☰

Presentarem aquesta planta de forma breu i epigràfica: geòfit bulbós; propagació vegetativa; toxicitat; selecció negativa; fenologia (bulbosa histerant); planta sentinella, cultiu i autoctonia.

☰

Aquesta ceba en flor va ser copsada a la vall d'Isly, Rif, Marroc, el 25.9.20. Terreny calcari molt pasturat, amb mates, margallons, etc. Urginea abundant. Fotografia: ©️ Albert Herrero.

Notem-hi: no hi ha lluc de fulles; el ceballot és gros i parcialment visible -epigeu; l'escap té color violat. L'espiga encara s'està desplegant i la cama, llarga i ondulant com unes xurriaques, acabarà sent verdenca.

☰

Geòfit bulbós. La ceba és grossa o molt grossa, de entre 6 i 15 cm de mitjana, segons 'Flora Iberica'. Sembla que no són pas rars els bulbs que fan un pam o quasi -mida cap de nadó. Aquests bulbs poden brotar en foscor absoluta. Hi ha documentats casos de bulbs florits a l'interior del bagul d'un explorador, en una expedició naval.

Un bulb és un brot soterrat extremament contret -braquiblast-, en forma de gemma gegant, format per fulles esquamoses -catafil·les- i suculentes superposades. El bulb és la part vegetativa persistent. Dona tres menes de brots: foliars, florals i caulinars (grifolls, bulbs fills o bulbils).

☰

Propagació vegetativa. És l'estil de les bulboses, la combinació de reproducció i multiplicació vegetativa. Els bulbs fan petits bulbs -bulbils- que donen plantes veïnes independents, de manera que la planta fa grups de bulbs concentrats. En la fase vegetativa, aquests aplecs de bulbs poden donar grossos manats de fulles arramadades.

☰

Toxicitat. La ceba marinera és metzinosa, conté glucòsids, sobretot al bulb. A més, té substancies mocalloses irritants, d'acció repulsiva.

☰

La selecció negativa. Amb aquesta expressió, potser llicenciosa, fem referència a les conseqüències, en el poblament vegetal, de la pastura recurrent. En llocs pasturats de temps reculats les plantes de major palatabilitat -agradables i nutritives- acaben extingint-se o gairebé. Les que hi poden prosperar són plantes que, per motius diversos, el bestiar no sol gosar ni tocar. Pot ser per ser d'extrema enterquesa, per tenir espines i agullons, o per posseir substàncies repugnants, aromàtiques o tòxiques.

☰

Urginea. Esquema hipotètic del cicle vital en tres fases separades en el temps: vegetativa, latència estival i floració. Ho exposem tot seguit.

☰

Fenologia (2). Urginea és una planta histerant, floreix abans de fullar (3). Aquí comencem en el moment de la foliació, a darreries o inici d'any. La foliació és hivernal i vernal. S'acaba abans de l'estiu. A l'estiu no hi ha vegetació -estivació o descans estival. Després de l'estiu el bulb dona l'escap amb les flors. En aquest moment i segons l'autor del treball enllaçat a la nota (2), els bulbs poden portar bulbils que donaran fillols o dividir-se en dues parts que acaben separant-se.

D'aquesta manera, el cicle vital d' Urginea té tres fases: foliació hiverno-vernal, estivació o descans estival i floració post-estival.

☰

Planta protectora, cultiu i autoctonia. Són moltes les fonts que parlen de cultiu de la ceba marinera. En aquest sentit, la nota de 'Flora Catalana' és interessant: "Hàbitat: cultivada i subespontània". D'aquesta nota se'n podria deduir que a casa nostra no es considera autòcton. Però també és interessant constatar que no apareix a la llista de Sáez i Aymerich, al seu checklist de plantes al·lòctones catalanes.

Així doncs, es pot concloure que no deu ser pas fàcil determinar sense reserves en quines àrees es pot considerar espontani, autòcton. Sembla que hi ha tendència a considerar autòctones les poblacions del migjorn català, del camp de Tarragona a l'Ebre.

Quin interès podia tenir el cultiu de la ceba marinera? Possiblement com a planta protectora o sentinella. El bulb s'havia utilitzat com a raticida. Diuen que se sembrava a l'entorn dels figuerars, per l'activitat fungicida i microbicida i perquè té substàncies repel·lents que foragiten rossegaires com rates i ratolins. Animals fitòfags grossos, com ara senglars o grues, tampoc no les toquen.

A més i per la llei de la selecció negativa, les excavacions dels talpons, que tampoc no volen saber-ne res, afavoreixen el filloleig i l'expansió de les cebes.

Ens trobaríem amb un cas, doncs, de planta utilitzada des d'antic per a protegir alguns cultius i, per tant, de corologia lligada a determinats usos de l'agre, possiblement en gran part ja extints. Caldria afegir-hi, probablement, el costum que hi ha, entre jardiners i afeccionats a la jardineria, de fer circular i regalar bulbs adormits, com si fossin caixes de sorpreses.

En fi, això ja se sap, amistançar-se amb poderosos té riscos...

☰

Notes

(1) Aquest nom, ceba marinera, no és recollit al corpus de fitonímia catalana, on sí que hi consta ceba marina. No és pas una ocurrència nostra; li vam sentir dir a un pagès del Port de Tortosa, del costat del Montsià (vall del Pastor).

(2) Aquest resum el fem a partir de la informació trobada en aquest treball: 'Aportaciones al conocimiento de Urginea maritima (L.) Baker'. L'esquema dels possibles fluxos d'energia el fem, doncs, seguint aquesta informació. Per tant l'hem fet per deducció però sense cap coneixement directe.

Si en un faneròfit és visible la diferenciació entre el creixement vegetatiu i el procés generatiu, en els geòfits una part del vegetatiu és clandestina: d'una banda hi ha les fulles aèries visibles, de l'altra el creixement del bulb i la producció de gemmes vegetatives, processos ocults.

(3) Aquesta és, naturalment, una manera de dir-ho. Més aviat semblaria que hi ha floració postergada mitjançant estivació, fase de descans per a evitar les condicions estivals, desfavorables. Altres cops ja hem destacat la importància dels períodes equinoccials a la flora mediterrània.

☰

Sabadell

Text i il·lustració : ©️ Romà Rigol

Carex flacca Schreber fruitat

Veurem les espigues fruitades d'aquest càrex, els utricles i els aquenis, havent donat, prèviament, una ullada a l'hàbit i a l'ambient on van ser trobades i observades aquestes plantes.
≡
Aquest càrex glauc o mansegueta (1) és força vistent, tant per les espigues i bràctees com pel manat de fulles; les espigues són densiflores i els utricles relativament gruixuts, d'aspecte més aviat botit i rabassut, perquè són motxos, no tenen bec, i tampoc les glumes no tenen la punta gaire llarga.
≡
Pel que fa als detalls dels fruits, cal tenir en compte que és una planta variable. D'aquesta variabilitat en dona bona fe el redactat de l'article de 'Flora Iberica'. Cal tenir-ho en compte, perquè, com hem dit altres cops, en aquest espai no hi descrivim tàxons, sinó plantes.
≡

Espiguetes masculines llarguerudes, eixutes i grisenques, amb aspecte de muda de colobra. Espigues femenines fruitades més o menys cilíndriques, densiflores, una mica pengívoles, pedicel·lades, depassades per les bràctees.
≡

L'ambient. La imatge ens serveix per il·lustrar l'espai i l'entorn d'aquests càrexs glaucs. Es tracta d'una clariana d'alzinar amb pins, amb tots els senyals de la maquinària emprada per al desembosc dels arbres tallats. Però cal afegir que és un bosc de raiguer, amb sòls profunds i capaços de retenir força humitat.

Un fraret descolgat: rabassoles i estils de vida

Fa tres anys justos. Va ser el 4 d'abril de 2017, quan vam observar amb una mica d'atenció un fraret (1) Orobanche L. Alguns aspectes de les consultes fetes, les habituals, van resultar curiosos, perquè van revelar unes indefinicions, pel que fa al tipus biològic, no gaire habituals.
▤
El vessant ombrívol. Les arrels són la part oculta de les plantes i de la foscor d'aquest caràcter clandestí els llibres en donen abundants llucs. Les arrels poden donar informacions valuoses sobre l'estil de vida de les plantes.
Posem-ne un exemple, el cas d' Urtica dioica L. És una planta rizomatosa, tal com ho suggereix, prou clarament, la forma d'agrupar-se les tiges. És un tret important de la seva biologia, per exemple per a poder tramuntar el període hivernal fred. Però d'aquest aspecte no se'n diu res a les flores que habitualment grapegem, ni a la majoria de fitxes sobre plantes, de les moltes que es poden consultar. Sí, arrels i tiges colgades són el vessant ombrívol de les plantes.
▤

Una cridanera indefinició. En el cas d' Orobanche minor Sm. in Sowerby hi planen alguns dubtes, però no només d'aquesta espècie. És molt interessant veure en quins termes inicia les entrades el redactor dels articles de les espècies del gènere, a 'Flora Iberica'. D' aquest fraret hi diu: Planta probablemente anual. De moltes altres diu anual o perenne, planta que parece ser perenne, probablemente perenne, etc. Quina cara devien fer els editors, en llegir-ne els primers esborranys!
Sí, per estrany que pugui semblar, la biologia de moltes plantes, i no parlem de menudeses o rareses, no ha estat encara gaire ben estudiada.
▤

Un fraret molt menut. Centrem-nos en l'observació del fraret de les lleguminoses de la imatge, Orobanche minor Sm. in Sowerby. És menut, li escau l'apel·latiu.