Recentment he tingut la sort de fer la coneixença de dos experts botànics lleidatans, els professors Josep Antoni Conesa i Joan Pedrol, molt gentils i acollidors, amb qui, juntament amb la geòloga i investigadora del CSIC Carmen Castañeda, i també María Tierra -bon aptònim!-, una jove llicenciada en geologia, vam fer unes passejades per algunes de les excepcionals salades de Bujaraloz.
Com sia que la mateixa vigília vaig publicar el capítol sobre la mixospermia en Alyssum alyssoides, va sorgir la qüestió de la distinció entre aquest i Alyssum collinum i, relacionat amb això, el petit punt, molt concret, que contempla el capítol d'avui: la persistència o temporalitat dels sèpals, en la fructificació.
Crec que vaig expresar reserves, sobre aquest punt, però, com a simple afeccionat a la botànica que sóc, els meus coneixements són molt parcials i m'he interessat en comprovar-ho; ara veig que les reserves eren prou justificades.
Aquest capítol, doncs, el centro, només, en les diferències de les silícules d'aquestes dues plantes. Plantejo el tema de forma articulada.
Afinitats. En els dos casos l'indument del fruit és asteriforme.
Darreres claus de la FMPC. Quan dues plantes es discriminen en les darreres claus de determinació d'una flora, significa, lògicament, que comparteixen bona part dels altres aspectes.
L'alternativa. En aquesta obra, la darrera alternativa dicotòmica considera, primer, la persistència dels sèpals; tot seguit hi introdueix diferències en la talla del fruit i dels estils.
Quant a la persistència, hi diu:
- Sèpals més o menys persistents. A. alyssoides
- Sèpals caducs. A. simplex (A. collinum)
Claus de Flora Iberica. A la península ibèrica els tàxons del gènere són molt més nombrosos. En la clau 4 sorgeix el punt de la persistència calicinal i, tot seguit, la consideració del nombre de radis dels pèls dels fruits, menor, de mitjana, en A. collinum. Vegem-ne el tractament del punt calicinal:
- Sépalos tardíamente caducos o persistentes. (A. alyssoides i A. granatense)
- Sépalos prontamente caducos. (A. collinum i A. strigosum).
Valoració. Com podeu veure, el primer tret discriminatori no ofereix seguretat si ens trobem amb plantes ja ben fruitades. Serà el punt que veurem il·lustrat, més avall.
En la FMPC el segon tret és molt bo pel que fa al valor distintiu: la mida de les silícules, clarament més grans en A. collinum que en A. alyssoides.
Quant al nombre de radis dels pèls, tret empunyat pels autors de 'Flora Iberica', té el clàssic problema de recollir una part dels valors que s'encavallen; de fet, tampoc no resulta gaire fàcil o prou segur, in situ, comptar el brazos dels pèls estelats, quan no disposem d'una lent estereoscòpica.
Bagatge. El botànic expert pot tramuntar aquestes dificultats amb l'ull de l'experiència, que sovint permet diferenciar espècies a bell ull, per l'aire o caient de les plantes, vistes moltes vegades.
Però els altres, per assegurar-nos-en, hauríem de plegar-ne mostres.
O bé prendre mides in situ: si mesurem els fruits amb una escala mil·limètrica i la majoria donen un valor inferior a 4 o com a màxim 4 mm, segurament serà A. alyssoides; si, per contra, la majoria fan més de 4 o com a mínim 4 mm, segurament serà A. collinum.
Resum. La presència o absència de sèpals en els fruits no és un tret discriminatori segur.
Veurem que, en plantes plenament fruitades i seques, els fruits d'Alyssum alyssoides no van acompanyats dels sèpals, com tampoc no en porten els de l'A. collinum.
Certament, en el procés de formació del fruit, el calze sí que hi és present, en A. alyssoides; la distinció interespecífica mitjançant aquest tret tindria, per tant, un valor merament temporal, per tant massa malsegur, crec.
Finalment, que els autors de les flores hagin empunyat aquest punt, en les claus dicotòmiques per a separar aquestes dues espècies, com a tret consignat en primer lloc, s'explicaria, possiblement, pel fet que els altres aspectes discriminatoris: nombre de radis dels pèls i talla de les silícules, són molt de detall.
Passar garsa per perdiu. Vull dir confondre una planta per l'altra. Val la pena de considerar la possibilitat, sobretot tenint en compte que aquests teròfits sovint els trobem ja fruitats, que hi hagi hagut algunes confusions entre aquestes plantes, en les citacions de flores i notes de flora, donat que en gran part del territori aquestes dues espècies d'Alyssum hi conviuen.
S'hi aprecia, molt bé, la presència de sèpals, en els fruits del primer. Ara bé, és una presència transitòria, perquè els sèpals acaben caient, en la infructescència seca.
Fixeu-vos que, en canvi, la diferència en la talla de les silícules és força clara.
Noteu-hi, també, la diferència en la talla, prou clara en l'acarament.
Alyssum collinum Brot. [A. simplex sensu auct., non Rudolphi]. Infructescències.
Alyssum alyssoides (L.) L. Infructescències. Silícules en raïm, pedicel·lades, patents, latiseptes, rodonenques -orbiculars, lenticulars-, amb les valves convexes, paucispermes -1/2 llavors per lòcul, ço que dona 2/4 per fruit.
Mixospermia. Les plantes del gènere tenen llavors mucilaginoses. Hem vist aquest tema, força interessant, en dos capítols que el lector interessat pot repescar, si li vaga, en l'etiqueta corresponent d'aquest blog: 'mixospermia'.
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
