La banya del sègol Claviceps purpurea (Fr.) Tul. a la serra de la Marina

Com que l'essencial d'aquest fong entra en els camps de la micologia, la química i la medicina, que no conec, el d'avui serà un capítol fonamentalment il·lustrat i exposat de forma breu, articulada i epigràfica, procurant mantenir les reserves que aconsella la matèria.

Logfia gallica (L.) Coss. & Germ.: uns fructículs enclaustrats

En l'expressió de les plantes sovint hi ha, juntament amb els òrgans amostrats, d'altres que, contràriament, resten ocults; una flor mantinguda oculta, per exemple, pot escapar als riscos de la casuística de l'exposició a l'exterior, que en una flor que s'autopol·linitza pot ser avantatjós.

En els fruits també hi veiem fenòmens d'ocultació o, més abundantment, retenció: fruits que resten a les plantes, fins que es desintegren les parts que els porten i, d'aquesta manera, acaben caient als peus de la planta mare que els originà.

Breu carpografia de la canyaferla Thapsia laciniata Georges Rouy

En la família de la pastanaga i el fonoll: Apiaceae (Umbelliferae), el fruit és força característic i d'una estructura constant, per bé que presenta tot de variacions en el detall, en la figura i en la superfície.

Com sia que aquest fruit sol rebre diverses denominacions, relacionades amb els diferents aspectes que són considerats, anirà bé de fer-ne un repàs, al principi.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (4)

S'acaba la temporada. Avui recollim les plantes de maig o maig avançat. Els pradells de l'heliantem tacat comencen a groguejar, però encara h ha un bon esplet, d'algunes plantes de floració més tardana, com són ara les següents: Brachypodium retusum, Tolpis umbellata, Logfia gallica i Crepis capillaris, col·lectiu que aferma, encara més, el protagonisme que hi tenen, en aquests pradells, les plantes de la família Asteraceae.

Algunes notes de morfologia de l'heliantem tacat Tuberaria guttata (L.) Fourr.

Ja són moltes, les visites fetes, enguany, del març al juny, als pradells de l'heliantem tacat. Del primer estadi vegetatiu, amb les fulles arranades a terra, al de la floració, passa un bon tall de temps. Són possiblement més de tres mesos, els que van des de l'aparició de les fulles basals de les primeres plantes a les darreres flors de maig o, fins i tot, del juny.

Introducció a l'antografia de la canyaferla Thapsia laciniata Rouy

Enfront de plantes amb flors que, aparentment, ens poden semblar poc definides o poc específiques, en esguard de la seva funció biològica, n'hi ha d'altres que tenen unes formes suggeridores d'un estil molt ben fixat. Representant l'avançada evolutiva de la subclasse de les ròsides Rosidae, les flors de les apiàcies llueixen vistents estilopodis nectarífers i reclouen completament els fruits, en un hipant talàmic incorporat a la diàspora.

Isoetes durieui Bory o la quotidiana destrucció de les espècies

El marc

Isoetes durieui Bory viu en determinats ambients de la serra de Marina; tot i que botànics com Moisès Guardiola han fet prospeccions que han permès detectar-ne la seva presència, en tractar-se d'una espècie difícil de copsar i tenint en el territori, a més, una dispersió més aviat difusa, presumiblement es podria concloure que en realitat no es coneix, o molt poc, la seva veritable implantació a la serra de Marina.

Un intercanvi inusual: pèls estaminals en el ginestó Osyris alba L.

En relació a les diferències en les flors diclines
Les plantes monoiques són relativament abundants; les dioiques, no rares, són, però, minoria. En tots aquests casos les flors són diclines: el gineceu es fa en unes flors i l’androceu en unes altres. En les plantes dioiques, com ara Rhamnus saxatilis, Salix, Taxus baccata, Pistacia lentiscus o Osyris alba, la separació entre les flors d’un i altre sexe és, lògicament, major.

Ufana vernal a la serra del Montsant

Fem un passeig, un grupet d'amics, que ens duu a l'ample carener de la serra, sortint del poblet de la Morera, fent el pas natural del grau (1) de la Grallera i pujant fins al pentinat, o escabellat, pi del Cugat, per a baixar, després, a l'esplèndid Clot del Cirer. Del clot pujàrem altra volta al carener, vers el sud, pel petit recorregut. Per aquest comellar rocós vam fer, repartit el petit grup pels tres regalls del vessant, una petita cerca, i després, un cop tramuntat de nou l'esbalandrat carener, vam anant tornant al poble, passant, primer, pel trau que salva els estreps de la formidable Cingla (2) Closa, i agafant, tot seguit, el camí de cintura que aprofita la franca acollida dels materials tendres, margues i argiles.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (3)

En aquest tercer lliurament sobre els pradells terofítics calcífugs de La Roca hi recollim imatges del mes d'abril, fins a principis de maig.