Nòtula espermogràfica de la lletera falcada Euphorbia falcata L. subsp. falcata

Les plantes del gènere Euphorbia fan llavors que tenen alguns trets característics, en general ben coneguts. 

Aquests trets els veurem a l'inici d'aquest capítol, de forma succinta, a guisa d'introducció.
Aquesta nòtula és eminentment iconogràfica.

Notes de flora estival d'Ulldeter

No m'agrada gota d'anar a llocs freqüentats, però, certament, el circ d'Ulldeter té tot de trumfos, ben notables i atractius, que, tot seguit, assajo d'apuntar, a guisa d'introducció: la força del gneis i de les seves carenes esmolades; els matisos, insospitats, de la notable diversitat litològica; rierols ufanosos, mulladius molsuts i prats aigualosos o humits; el tapís enrasat de congestera, possiblement un dels tipus de vegetació de l'alta muntanya amb més caràcter, si es que tal cosa es pot dir, en una regió, en general, plena d'atraccions i de cops espectaculars.

Un clavellet català: Dianthus multiceps Costa & Willkomm

Un cop més, ens trobem amb una planta, avui un clavellet margener, que els botànics, científics, anomenen amb més d'un nom. Tant és. De noms n'anem més aviat sobrers, però, ça com lla, hi ha moltes més plantes, al món, que paraules al nostre magí, dit sigui a la carneriana. La vacil·lació... natural i garantida. I el garbuix que han generat les nostres clavellines silvestres, en la nomenclatura i la taxonomia botàniques, és descomunal.

Nòtula espermogràfica de Nigella damascena L.

A guisa d'aperitiu. Crec que som molts els que practiquem alguna mena de manualitat amb caràcter alleujador, diguem-ne terapèutic: les petites manualitats exigeixen atenció, de manera que quan les practiquem bandegem les altres coses, pensaments i cabòries que potser ens couen.

Microcnemum coralloides (Loscos & J. Pardo) Buen subsp. coralloides

En aquest capítol hi recolliré aquesta petita salicòrnia, el microcnèmum, de dos espais propers, la Valcarreta, del Vedat de Fraga (o Serreta Negra, comarca de Baix Cinca), i l'Amarga alta (comarca de Monegros), una salada o clota salina.

Knautia nevadensis (Szabó) Szabó

Retorn. La natura és cíclica. Les flors tornen, a manera de recordatoris. I puntualitzen el calendari. A aquesta escabiosa ja li vaig dedicar un capítol. El d'avui en serà el simple recordatori.

Cruciata glabra (L.) Ehrend. o com manollar l'aire

No sempre tens el lleure necessari per acostar-te, per a visurar.

Breu fitografia de la morella roquera Parietaria judaica L.

La morella és una planta molt comuna i abundant, pròpia de murs, runams, ruines, marges i camins. Avui veurem alguns aspectes d'aquest camèfit sufruticós nitròfil. Té un feix d'aspectes destacats, que avanço en epígrafs:

• Pubescència
• Adherència i glàndules
• Inflorescència
• Floració inconspícua
• Apunt d'antobiologia
• Poligàmia ginomonoica
• Proterogínia
• Planta explodiflora. Sismonàstia
• Anemofília
• Algunes reserves

Lianes o el triomf de la flexibilitat

M'adono que no està funcional l'enllaç inclós en un dels capítols dedicats a les lianes, de manera que en el d'avui hi transvaso el contingut d'aquell document.

Cada enfiladissa té el seu capteniment propi i, particularment, els seus mecanismes d'aferrada i de fermança. Si algú tingués la temptació de creure que de les plantes ja ho sabem tot o gairebé, pot comprovar, amb facilitat, que la forma de créixer de les lianes, en especial la sensibilitat dels brots en creixement, és un niu de temes variadíssims, força singulars i, en general, molt poc considerats, en la literatura botànica.

Un exemple de la malaptesa de les margues

A Catalunya la marga és una roca que marca el paisatge d'algunes comarques. Potser el paisatge margós més conegut sigui el d'Osona, les margues grises -o gris-blavenques- de la plana de Vic, amb els seus turons escampats, revoltats de talussos despullats i molt escorrancats (1), els anomenats badlands, en exòtica expressió que ha esdevingut, curiosament, molt usual.