Germinació i fulles juvenils de Ceratonia siliqua L.

S'anomenen primordials les fulles juvenils (1), quan són diferents de les adultes o nomofil·les. Al capítol dedicat a les fulles juvenils del pi pinyer hi vam veure que exemplars  de més de 10 o 15 anys també en fan, sobretot a les branques baixes.

☰

Avui veurem el mateix fenomen en el garrofer. Primer les fulles primordials d'uns plançons, eixits de llavor en un test; després les d'uns exemplars ben madurs. Sobre aquestes manifestacions juvenils en exemplars madurs, recomanem la citació inclosa en el capítol enllaçat.

Però si en els pins hi ha diferències importants entre unes i altres, en el garrofer, en canvi, les diferències es redueixen al nombre de folíols, més baix en les fulles juvenils; en alguns casos es redueixen a un sol parell de folíols, i, en casos extrems, a un de sol, com veurem al final d'aquesta conversa.

☰

Micosi. En els garrofers recollits en aquest report hi veiem llargues branques despullades però curulles de cicatrius i nyucs motxos, de formes turmentades. Possiblement la causa d'aquest fenomen sigui alguna micosi, ja que el garrofer és donat a patir alteracions fúngiques, oïdis i podridures diverses, propiciades, segons diuen, per la humitat pròpia del clima marítim.

Naturalment, sorgeix espontani el dubte de si l'eixida de brots amb fulles juvenils cal relacionar-la amb aquests tràngols o bé si, contràriament, són manifestacions enterament normals. Ens inclinem a creure el primer supòsit, que es tracti de fulles eixides de gemmes desvetllades per la pèrdua massiva de gemmes afectades per algun micopatogen.

☰

Els nomofil·les són les fulles normals d'una planta. Les presentem breument, perquè això pot ajudar, per comparativa, a veure'n millor les diferències. La fulla del garrofer és composta, paripinnada, és a dir, amb els folíols disposats a banda i banda del nervi (pinnats) i en nombre parell, perquè no hi ha cap folíol a l'àpex.

Pel que fa al nombre de folíols, hi ha poca constància, perquè va d'un a cinc o sis parells, si bé les fulles més abundants són de 3-5 parells.

Els folíols són més o menys el·líptics, glabres, de marge enter, peciolulats i articulats. Làmina lluent, habitualment ondulada. Nervis pinnats. El color és variable, segons la varietat, però solen ser d'un verd tirant a fosc.

Asterolecanium fimbriatum Fonscolombe, hoste d' Hedera helix L.

Vam trobar una heura, damunt d'un bonic bloc de roca, amb tot d'inflors tuberoses als pecíols, de color verd clar. Vam prendre'n una sèrie d'imatges, sense saber-ne encara, aleshores, el causant.
La consulta d'un article que ressenyarem més avall ens ha permès saber que la causa és un petit hemípter cecidògen. Més tard, quan vam examinar-ne les mostres, vam trobar-ne dos exemplars, un de sec i foradat i un altre de probablement viu; la reserva es deu a que aquests animalons exhibeixen un tal estatisme, propi d'una mòmia, que no susciten gota de seguretat sobre la seva hipotètica qualitat avivada.

☰

El lloc. Al llindar meridional del Moianès, a prop del coll de Poses (el Moiànes), a l'obaga del serrat del Maset, on hi ha la casa del mateix nom. Boscos mixtos submediterranis i pastures. Pineda de pi roig amb grèvol i heura.

☰

Vam trobar notícies d'aquesta agalla en aquest article: 'Estudi de les gales de la col·lecció Vilarrúbia', publicat al butlletí de la ICHN (81, 2017). S'hi recull una imatge a la figura 13, lletra B.

No hi consten dades de l'hemípter.

☰

A la xarxa s'hi pot trobar una curiosa monografia, dedicada als hemípters del gènere Asterolecanium:

• 'A Classification of the Scale Insect Genus Asterolecanium'. Louise M. Russell. United State Department of Agriculture. Washington D.C. November 1941.

Fecunditat clandestina (clistogàmia) en Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth

Vam tractar aquest tema en un article dedicat a aquesta poàcia neotropical: 'Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth a la ribera del Besòs i del Mogent', publicat a la revista 'Miconia', editada per l'amic Josep Nuet.

Ens decidim a tornar sobre aquest punt perquè és molt bonic, no gaire conegut i, sobretot, no gens documentat, precisament degut a la clandestinitat del fenomen. I això que de poàcies clistògames n'hi ha un cabàs; però cal furonejar una mica per a veure-ho.

☰

Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth. Neotropical allochtonous. Cleistogamy. Clandestine fertility. Abundant hidden seeds. Cauline axillary seeds. Basilar axillary seeds. Spikelets fitted.

☰

Hem tingut l'oportunitat, a més, de trobar algun exemple de notable fecunditat -tres panícules en un peu- i per això ho hem titulat així, en comptes de titular 'reproducció clandestina', que és pròpiament el que significa la clistogàmia, reproducció d'una flor tancada o oculta. De manera que, pel que fa a imatges, no hem fet cap manlleu d'enlloc i totes les d'aquesta entrada són inèdites.

D'altra banda, aquesta estipa forruda ja ha merescut abans algunes notes en aquest espai, de manera que convidem al lector amistós a comprovar-ho, mitjançant el cercador o les etiquetes.

☰

©️ Romà Rigol 

Nomenclatura. Aquest punt, un xic carregós, l'hem vist ja altres cops, però el refresquem per a qui no estigui al cas. Si reportem aquesta estipa amb el nom Amelichloa no és res més que una pura convenció, com qualsevol altra. I potser perquè sembla que ja és general, o gairebé, el criteri que és prou admesa i fonamentada la segregació del gènere Stipa; Aymerich i Sáez també recullen el nom de les agrostòlogues americanes, en el seu actualitzat i valuós catàleg de plantes al·lòctones (vegeu-ne l'enllaç al capítol 'Marginalitat i documentació').

Finalment, també C. Romero li dona prioritat a aquest nom, en el seu magnífic catàleg sistemàtic 'Las gramíneas de la Península Ibérica e Islas Baleares'.

☰

El lloc. Marge de camí, molt a prop del torrent de Can Salvi i de Can Jaume Magre, a l'espai rural de Gallecs (el Vallès Occidental). Marginalitat clarament suggeridora. Vegeu-ne detalls al nostre article.

☰

Fenologia. Les mates d'aquesta tofuda estipa es troben ara en plena represa de l'activitat vegetativa, quan algunes encara duen les restes de les inflorescències de l'any i, tot i que molt escasses, algunes cariopsis encara pengen de les panícules seques.

Pinus pinea L.: pinetons forruts amb parafil·les

Veurem avui una sèrie de pins joves, de l'espècie P. pinea L. Alguns d'aquests pins tenen una faisó curiosa, molt forruda. L'aspecte peculiar d'aquests pinetons és degut a unes fulles especials, juvenils o primordials, però en algun cas hi plana, a més, la sospita d'un hàbit motivat per alguna mena de tràngol. Amb el títol d'aquest capítol ja hi hem volgut expressar aquesta borrosa combinació d'aspectes.

De manera que en aquest capítol hi veurem, principalment, el tema de les fulles primordials en P. pinea, i, més secundàriament, l'aspecte tofut d'alguns exemplars i algunes implicacions possibles, els possibles fonaments ecològics o mesològics, uns de caire físic i un altre de caire orgànic o morbós. Al capdavall, entre la morbiditat i la normalitat no hi ha sinó un trànsit gradual, potser insensible.

Aquests peculiars pinetons els vam veure a l'espai agrari de Gallecs, no gaire lluny del mas de Can Jaume Magre, a l'entorn d'unes clotes que hi ha a llevant d'aquesta casa. Es tracta d'una àrea agrícola amb tot de llucs d'haver estat degradada, en d'altres temps. Potser per això hi ha unes pinedes jovençanes de pi blanc de restauració, possiblement plantades per a evitar una erosió excessiva. A l'entorn dels camps i de les pinedes hi ha alguns pins pinyers P. pinea; amb la seva verda, alterosa i tofuda capça, termenegen artísticament el paisatge. És un tret emblemàtic del paisatge del Vallès.

Exposem el tema de forma epigràfica:

1. Les fulles dels pins i la successió foliar
2. Les fulles primordials dels pins pinyers joves
3. La influència dels factors ambientals físics
4. El nanisme causat per fitoplasmes

☰

1. Les fulles dels pins i la successió foliar. Hem vist, en diverses publicacions, reproduccions manllevades d'il·lustracions del clàssic tractat de botànica sistemàtica de Richard Wettstein. Aquesta l'hem presa del tractat de botànica de Gola-Negri-Capelletti.

Hi veiem les tres classes de fulles vegetatives d'un ramell de P. insignis: els embriofil·les (cot., cotilèdons o fulles cotiledonars), les fulles primordials (b) i, ixent de la seva axil·la, els braquiblasts portadors dels nomofil·les (k).

Aquest tema el vam tractar, de forma prou esplaiosa, al capítol 'Sobre les pinyes i els brots de Pinus halepensis'. Hi remetem al lector interessat, però en fem ara un petit resum.

1. Embriofil·les, fulles embrionàries o cotiledonars
2. Parafil·les o fulles primordials
3. Catafil·les o fulletes esquamoses
4. Nomofil·les o fulles normals

Que sapiguem, els pins fan quatre menes de filomes: els embriofil·les (cotilèdons o fulles cotiledonars); les anomenades fulles primordials (1), fulletes més curtes que els nomofil·les, isolades, no pas aparionades ni inserides al dedins d'un breu cartutx membranós, com fan les acícules normals; els catafil·les, fulletes esquamoses, decídues de la part exserta, escampades pel macroblast, isolades en uns trams, acompanyant els braquiblasts en d'altres i emparant les gemmes dels estròbils masculins en els brots generatius; i les normals -nomofil·les-, aplegades dins d'una petita beina membranosa, formada per una sèrie de catafil·les en bona part encavalcats, semblants a les voltes d'un embenat. 

Aquestes fulles primordials, que nosaltres anomenem parafil·les (vegeu el capítol enllaçat), són pròpies dels pinetons d'un o dos anys, però, pel que hem vist, també es fan a la part baixa dels successius macroblasts de pins joves de més edat, de 8, 10, 12 o més anys, en imatge evocadora, un cop més, del lema, tan present en fitologia morfològica, la part s'assembla al tot.

Sobre l'indument d'Holcus lanatus L.

És pilós Holcus lanatus? Un amic amb una notable capacitat d'obervació ens ho va fer notar: Holcus lanatus sense pèls? Bé, en realitat els exemplars observats no eren pas glabres o no ho eren del tot; però sí que eren finament glabrescents a la part superior. Tot seguit mostrem una petita galeria per a il·lustrar l'indument d'aquesta gramínia certament pelosa, amb el benentès, ja puntualitzat altres cops, que no il·lustrem tàxons, sinó les plantes trobades, en aquest cas a la riba de la riera de les Llosses (el Ripollès).

≡

Holcus lanatus L. és una planta de prats humits, prats de sega, vorals frescos, regalls, ribatges, etc. Les glumes són d'una tal blancor que, en el cas que s'apleguin diversos peus d'aquesta gramínia, arriben a fer taques blanques ben vistents i contrastades, sobretot si, com sol ser habitual, es fan en un entorn d'intensa verdor.

Enhorabona, Puri Canals!

 

El president de la Generalitat Quim Torra i Purificació Canals, mostrant el guardó rebut. Fotografia: ©️ Departament de presidència de la Generalitat de Catalunya.

Enguany la biòloga tarragonina Purificació Canals ha rebut la Creu de Sant Jordi 2020, concedida pel govern de la Generalitat de Catalunya. 

El govern català concedeix aquests guardons a entitats i persones que, per les seves trajectòries i activitats, han tingut i tenen un protagonisme destacat en la societat catalana. 

El lliurament de les Creus de Sant Jordi d’enguany es va fer el 21 de setembre, al Palau de la Generalitat, en acte presidit pel president del govern, Quim Torra, i en les condicions de discrecionalitat imposades per l’epidèmia.

☰

És important reconèixer públicament la feina de les persones i entitats que treballen per al bé general de la comunitat. Puri Canals ha dedicat bona part de la seva trajectòria a la defensa del medi natural i a la necessitat d’elevar aquesta defensa al nivell preeminent que li pertoca. Perquè, com tots sabeu, el medi natural no és un escenari que triem i visitem, com l’escenari d’un teatre, amb uns horaris, una il·luminació i unes tramoies, sinó que és l’entorn mateix que fa possible la vida de tots i de la comunitat.

☰

No és aquesta, justament, la paradoxa més sorprenent? La defensa de la nostra llar, de la nostra casa, de la hyle que bressola la humanitat, resulta, en la nostra societat actual, xocant, incòmoda, fins i tot enutjosa. 

Per això és important reconèixer la tasca de totes aquelles persones que lluiten per denunciar que no podem seguir sostenint la nostra societat amb uns pilars bastits en la destrucció i el maltractament.

☰ 

Els nostres semblants no són els nostres parents, ni els amics, ni els coneguts, ni els desconeguts, sinó tota la comunitat del planeta, inclosa la hyle de les engrunes desanimades, que, al capdavall, de les engrunes minerals som i venim tots.

☰

Copiarem, fil per randa, l'article que Lluís Xavier Toldrà va dedicar a la guardonada, al número 38 de la revista 'L'Agró Negre', publicada per DEPANA, la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural.

☰

"Us volem fer avinent que l'ex presidenta de DEPANA ha estat guardonada enguany amb la Creu de Sant Jordi. Un premi que l'honora per la seva trajectòria personal i professional, del qual ens n'alegrem profundament. Doctora en biologia, va començar l'activisme a la seva Tarragona natal com a membre del grup excursionista de la ciutat 'L'aglà', amb, entre d'altres, l'oposició al mini-transvasament de l'Ebre i la defensa de l'espai litoral de la Punta de la Móra.

Posteriorment va ingressar a la junta de DEPANA, tot possibilitant la Lliga d'entitats al 1992, i esdevenint-ne presidenta del 1994 al 2010. Durant el seu exercici l'entitat va obtenir el primer projecte Life a Catalunya destinat a una ONG (precisament adreçat a la conservació de la Punta de la Móra), a banda d'encetar una intensa tasca de caire internacional. També va ser vicepresidenta de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura UICN durant quatre anys, tot aconseguint que el Congrés Mundial d'aquest organisme se celebrés a Barcelona durant el 2008.

Actualment presideix MedPan, l'entitat que aplega els gestors de reserves marines mediterrànies, amb seu a Marsella. És una de les primeres autoritats mundials en conservació d'espais marins i litorals i una referència en la temàtica del canvi climàtic. Actualment és vocal del Consell assessor per al desenvolupament sostenible (CADS).

Aquest reconeixement fa justícia a una vida dedicada a la natura i la seva defensa, cosa que era increïble que fins ara hagués passat despercebuda per als nostres governants. Mentre preparem un article més ampli sobre aquest premi, la nostra més sincera felicitació!

©️ Lluís Xavier Toldrà. 'L'Agró Negre'. DEPANA.

☰

Fotografia: ©️ IISD Reporting Services.
☰

Clouem aquest capítol amb el missatge de Puri Canals dirigit a DEPANA, del 22 del corrent, l'endemà del lliurament dels guardons:

"Benvolgudes/benvolguts:

Com ja sabeu, com a mínim per l'Agró Negre, enguany la generalitat ha tingut la idea d'atorgar-me la Creu de Sant Jordi per la meva trajectòria professional com a biòloga, però en particular per la dedicació al Medi Ambient i la conservació marina i costera.

En tots aquest anys de treball i d'activisme són moltes les hores que vaig fer aquestes activitats en nom de DEPANA, compartint esforços, i també algun que altre triomf, amb vosaltres i altres persones que han col·laborat amb l'entitat. No puc fer-ne la llista perquè seria massa llarga, ni tinc les adreces de tothom, però els que esteu en aquest correu, segur que compliu, en diferents moments, per diferents motius, de forma directa o intensa, amb aquestes condicions.

Cap de les coses que fem a la vida la fem sols (només morir) i, és la suma d'esforços individuals, que esdevenen esforços col·lectius, el que fa avançar les societats i les transforma. Tant de bo el reconeixement d'aquest treball de conservació de la Natura -en altres temps no gaire allunyats criticat i atacat- esdevingui quelcom normal i una prioritat pel país. I que siguem moltes les persones i les entitats reconegudes per aquest motiu.

M'hauria agradat poder convidar-vos a tots a l'acte d'ahir, o com a mínim a una representació de DEPANA, però només mon pare ha pogut acompanyar-me (i excepcionalment mon tiet per portar-li la cadira de rodes). Sense DEPANA, moltes de les meves activitats en aquest camp no haurien estat possibles, és per això que vull compartir amb tots valtros aquest reconeixement i agrair-vos el camí fet conjuntament.

Encara que no es vegi estic ben somrient darrera la mascareta.

Seguirem treballant. Que encara ens queda molta feina!

Fins aviat. Una abraçada.

Puri"

☰

Sabadell

Romà Rigol