Salix atrocinerea Brot.: antesi masculina

Portem avui imatges de flors masculines del Gatell Salix atrocinerea Brot. És un tema força vistent que convida a fer-ne una exposició succinta.

▤

Tipus d'inflorescència: amentiforme. Un ament és una inflorescència concentrada, més o menys cilíndrica, espiciforme o vermiforme, amb flors simples, densament arramadades a tot el volt d'una barrusca que resta oculta.

Borró floral. Consta, en aquesta espècie, d'un únic catafil·le; és gruixut, rebotit, d'extrem afuat, fusiforme, de color de closca d'ametlla (1), lluent, enterc i cartaci a la maturitat. Aplicat a la tija, s'obre per aquest costat. El pinzell sedós emergeix, doncs, entre la tija i l'escut del borró.

Les sedes. L'ament és al principi una espiga de sedes fines, d'admirable lluentor i tenuïtat, de tonalitats grisenques o rosades. Perfectament pentinades quan es despleguen, aviat s'embullen i queden depassades pels estams. Les sedes formen part de les bractèoles.

Les flors. Són nues -aclamídies-. Consten de dos estams amb els filaments de color crema, una mica coherents a la base, i les anteres grogues; una esquama o bractèola membranosa, amb la meitat superior a la primeria vermella o vinosa, atropurpurina a la maduresa; i un nectari truncat, digitiforme, de color verd, brillant.

Sobre les pinyes i els brots de Pinus halepensis Mill.

Els pins duen les flors i les llavors en cons -d'aquí el nom de la classe, coníferes, portadores de cons-, també anomenats estròbils. En definitiva, són mots botànics, cons i estròbils, que designen el mateix que en el parlar comú anomenem pinya.
▤
Introducció. Ramificació i foliació. La ramificació dels pins és coneguda. Al voltant de l'eix central, que alguns anomenen guia, es disposen les branques, ascendents o patents -plagiòtropes-, agrupades, en cada nus, en verticils (1) de 2-4, de mitjana.
Els pins broten fent llargs internodis d'elongació predominantment inferior -creixença acròpeta-. Aquests trams són macroblasts, és a dir, llargs brots de nusos força separats.
En els macroblasts hi sol haver un tram superior foliós i un d'inferior sense fulles, amb esquames sense clorofil·la. Veurem tots aquests aspectes al llarg d'aquest capítol.

Pinyons en la secció d'una pinya de Pinus halepensis Mill.

Com sabeu, en els pins hi ha cons exclusivament masculins i cons femenins. Són monoics (els dos sexes a la mateixa casa, però separats). Els cicles fenomenològics de les pinyes s'aparten força del model de fruit més convencional, posem per cas el d'una castanya o el d'una serva. La castanya i la serva són la culminació d'un cicle més o menys regular que es repeteix cada any: floració, fecundació i fructificació.

Decadència i cecidis en Spartium junceum

Abans de veure aquests cecidis en forma de malformacions vegetatives, farem una ullada a algun aspecte dels ginestars.

▤

Els ginestars de la vall de Montigalà. A l'entrada recent dedicada a quatre apunts de Montigalà hi vam comentar el caràcter particular del ginestar d'aquesta zona, que qualifiquem de subpermanent (1). Efectivament, la dinàmica general sembla mig encallada, a causa de la persistència d'algunes pressions i de la manca d'evolució edàfica.
Aquesta decadència l'expressen molt bé els abundants cecidis vegetatius que afecten a les ginestes i l'abundor de peus totalment desanimats.
▤
Agressions persistents: activitats esportives i pastura. Com sigui que a l'entrada referida ja ho vam comentar, no hi insistirem més; avui senzillament ho il·lustrarem amb unes imatges. Potser que considerem una agressió la pastura d'animals de banya (3) pugui sorprendre; però aquest és el nostre parer.

▤

Garrics, garrofers i fenassars amb mates mortes de ginesta. Turó de Montigalà, Badalona (El Barcelonès).

▤

Escorranc erosiu provocat pel trànsit de bicicletes esportives. Vall de Betlem. Parc de la serralada de Marina.

▤

Cabra brostejant una ginesta. La citisina tòxica que conté no l'encabestra pas. Vall de Betlem.

▤

La decadència de les ginestes. Com de costum, sospitem que es deu a la combinació de diferents factors.

Períodes llargs de sequera. Spartium junceum necessita sòls frescos i no tolera, sense sofrir danys que sovint afecten només a una part de la capça genistoide, llargs períodes amb el sòl eixut (3). 

L'erosió edàfica i la pressió del cabrum ja han estat comentades en altres llocs.

Tot seguit veurem un parell de cecidis vegetatius molt freqüents en les ginestes de la zona.

▤

Cladomania. Profusió anòmala de rames terminals -escombres de bruixa- induïda, probablement, per l'àcar Eriophyes (=Aceria) spartii (4). Aquesta productivitat morbosa s'anomena cladomania (5) si es refereix a les rames; o bé fil·lomania si es refereix a les fulles. Aquí sembla que s'hi combinen els dos excessos. Aquesta afecció es pot considerar un cecidi o agalla; si més no Vilarrúbia l'inclou en el seu recull de zoocecídies de plantes catalanes (6).

▤

Fasciació. Brots apicals confusionats, en forma d'estreta fulla d'espatuleta. Aquest fenomen, anomenat fasciació, és una altra manifestació del mateix àcar.

▤

Resum. Spartium junceum és una lleguminosa fruticosa que ha estat plantada i aprofitada en usos diversos, com a planta tèxtil i de fibra, per fer-ne escombres, com a ornamental, etc. Rebrota bé per baix i es regenera bé per llavor. El ginestar és, en la dinàmica de la vegetació, una formació força inestable; a la vall de Betlem les ginestes presenten un decandiment o decadència quasi general.

No obstant això, la ruïna edàfica causada per les pressions històriques i actuals no permet que hi hagi un relleu en la vegetació. Així, les formacions secundàries, associades a processos de degradació,  fenassars d'albellatge i ginestars, van agafant un caràcter proper al de la vegetació dita permanent, o sigui la pròpia d'espais especials, diferenciada de la clímax general.
▤
Notes i enllaços
(1) A l'apartat 'gestió, usos...', al Manual dels Hàbitats, volum IV, hi podem llegir la següent observació: "...; i en talussos de rieres i ambients semblants és un tipus de vegetació força persistent". (el subratllat és nostre).

(2) Hi ha força literatura de casos de necessitat d'aturar la pastura de cabres per evitar problemes greus de destrucció de vessants. Vegeu, per exemple: "La vall de Cabó. Rafael Battestini. Unió Excursionista de Catalunya".
(3) Informació de 'Flora Mayor', de Ruiz de la Torre. Organismo Autónomo Parques Nacionales Dirección General para la Biodiversidad. 2006.
(4) Desconeixem quina és la nomenclatura actualment acceptada. 
(5) Cladomania equival a blastomania, segons el llegendari 'Diccionario de Botánica' de Pius Font.
(6) El preciós 'Les zoocecídies de les plantes catalanes', d'Antoni Vilarrúbia, és de lliure accés a la xarxa.
▤ 
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol

Bon any 2020

Als visitants d'aquest espai us desitjo

SALUT I FELIÇ ANY 2020

Romà

Liguliflores, mosques i altres petiteses

El recull d’avui és una miscel·lània de plantes conegudes i comunes o, segons es miri, comunes però mai no prou ben conegudes. El repte és veure’n alguns aspectes que poder encara no havíem copsat. 

Com el fotògraf que dubta, sobre el punt des d’on ha de fer la foto, el millor és, tot sovint, acostar-se.

Vistes les plantes amb una mica de detall, solen oferir formes i atractius insospitats. Sembla mentida quin enorme ventall de possibilitats no ofereix una simple lupa de butxaca!

Es tracta d'un report d'un marge de l'espai rural de Gallecs (El Vallès Oriental), fet el novembre de 2018.
▤
Avancem els epígrafs del report d'avui:

• Temps de liguliflores
• En cas de dubte, acosta't!
• No som espectadors!
• Hemicriptòfits oportunistes
• Gènere dificultós
• Sorghum: competitiu i invasor
• Sorghum: espiguetes dimorfes
• Sorghum: reunions de mal veure
• Diversitat d'entomofauna
• Grassons i gormands
• Sobre els grups de flors
• Un estatge floral
• Tortrícid?
• Practicar l'helicicultura?
• Comunitats molt complexes
• Foeniculum: les flors
• Foeniculum: els fruits
• Pixallits lletós
• Vacances pagades
• Conyza: autofotocòpies
• Conyza: èxit de la lleugeresa i la simplicitat
• Picris echioides
• P. echioides: pèls subgloquidiats
• P. echioides: fruit ornamentat
• Crepis vesicaria taraxacifolia
• Eleusine tristachya barcinonensis
• Febroses activitats

▤

Obriu els següent enllaç per a veure el report complet:

'Mosques i altres petiteses. PDF'
▤ 
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol

Garrofes, ginestes i fenassars

Turó de Montigalà, Badalona. El Barcelonès. 14.12.2019

El turó de Montigalà és un estrep baix i bonyegut, de pòrfids escarits, que presideix la ciutat de Badalona i termeneja el pla de l'andana litoral, la marina pròpiament dita, i la bella coma, en forma d'embosta, de la vall de Betlem. Recollirem avui quatre lluquets d'unes plantes d'aquest lloc carregat d'història i d'empremtes. També hi farem unes observacions sobre el paisatge.
▤

▤

Perenni-herbetum termòfil subpermanent. Fenassar d'Albellatge Hyparrhenia hirta (1) en els vessants solells del turó de Montigalà, amb tots els senyals consuetudinaris, la dent, el ferro i el foc. La recurrència dels impactes, sobretot, actualment, el trepig i el mossec regulars del bestiar de llana i de banya, imposa una severa selecció de la vegetació. Paisatge esgotat, exhaust, subpermanent, per dificultat de renovació.
▤
Exotisme, dinamisme i protecció. El fenassar d'albellatge ha suscitat força literatura, sobretot relacionada amb la conveniència que sigui valorat i protegit. En els paràgrafs següents exposarem breument el nostre parer, probablement oposat al que suscita més adhesions.