Esnarigats?

Esnarigar vol dir llevar, tallar el nas. Però jo vull dir una altra cosa.

Fa molts anys que vaig amb grups fent recorreguts de divulgació de natura i, és clar, una de les activitats favorites és l'observació de les flors.

Les flors de l'avellaner Corylus avellana L. (2)

L'avellaner Corylus avellana L. és un arbre de ribera de la família Betulaceae, de la subfamília Corylaceae. És propi de la regió biogeogràfica eurosiberiana.

És una planta monoica: cada peu té flors femenines i masculines, separades. Són flors menudes i poc vistents.

Un esbós de la margarida de marjal Bidens pilosus L.

Plantes antropòfiles. Aquest adjectiu no és precisament una meravella, però l'utilitzo per a destacar que hi ha algunes plantes ruderals que van molt associades, singularment, a les poblacions amb gran concentració de persones, animals, vehicles, tràfic, tràfec, etc.

Canya farda Phragmites australis subsp. altissimus (Benth.) W.D. Clayton a la Sagrera

Phragmites australis subsp. altissimus (Benth.) W.D. Clayton [P. australis subsp. chrysanthus (Mabille) Kerguélen]. Petita població al nou pont del Treball, a la Sagrera (Barcelonès). Quadrícula UTM 31TDF38.

Culleres de boix: badalls i conservació

Una amiga em passa la imatge de les culleres que té, fetes per mi. Seran quatre observacions breus, sempre més passadores que no les llargues exposicions.

Galanthus nivalis L. (3): germinació i fenomenologia

Com sovint dic, solem navegar per l'aparença de les coses. Molts aspectes resten ocults. En el sòl s'hi couen esdeveniments essencials en la vida de les plantes, com ara la germinació.

En la definició del cicle biològic d'una planta cal considerar-ne totes les fases fenomenològiques: germinació, creixement vegetatiu, floració, fructificació, disseminació i multiplicació.

Culleres de boix i els grops naturals

Dues culleres i un brunyidor de boix, les primeres d'aquest nou any.

El boix és un arbre de la província submediterrània.

La província és una categoria biogeogràfica, de rang inferior al de regió.

En aquesta província no hi dominen les llenyoses esclerofil·les de la regió mediterrània; tampoc els prats i boscos mesòfils de la regió eurosiberiana.

Nova florada del lliri Galanthus nivalis L.

De vegades tinc la impressió -en realitat no passa d'això- que alguns temes ja són prou coneguts, per exemple la flor d'aquest lliri, que fa uns 5 anys ja va merèixer dos capítols en aquest espai.

L'obrador del picot i la simfonia dels murmuris

No gaire lluny d'un mas hi ha un gran perelloner i, al seu peu, un bon estenall de pinyes, en tan gran nombre que quasi hi estan apilonades.

Hi faig parada, una bella estona, per tal de comprovar un supòsit que, certament, no tardo gens a confirmar, alhora que, una estona després, en desmenteixo un altre.

Colors mòrbids en fulles de Buxus sempervirens L.

Aquest capítol és un recull d'imatges de fulles del boix de colors diversos.

Naturalment, és normal que ens demanem sobre els motius de determinades coloracions.

Són qüestions massa delicades per a que jo pugui tractar-les.

I, com passa tan sovint, és versemblant que les causes dels diferents colors siguin de natura diversa. Alguns colors poden tenir origen morbós -patògens, en especial el fúngics-, d'altres mesològic, motivats per alguns factors ambientals.