4 d’octubre de 2022

Un camp tardorenc i malgranat de xereix aferradís Setaria verticillata (L.) P. Beauv.

Un camp de xereix? Ho hem vist altres cops, però pocs: una planta ruderal ocupant un camp a seny, amb l'extensió i la regularitat pròpies de les plantes sembrades. Ho havíem vist en un camp de verdolaga. Avui recollim el cas d'un camp de xereix.
Com pot ser que una planta ocupi completament un camp? No ho sabem, fora que recordem aquells condicionants que, de tan repetits, agafen, potser, un ressò excessivament grapejat: moltes llavoretes escampades pertot, capaces de deixondir-se -els embrions- ràpidament, si es donen, de cop, els factors que els són favorables, per exemple la llaurada o el rostollar, combinat, potser, amb una pluja oportuna...

22 de setembre de 2022

Pedraferit de les lletereses

Carreus: pedraferit; esfíngids Sphingidae; Euphorbia; aposematisme.

S'anomenen lletereses les plantes, principalment herbàcies, del gènere Euphorbia. És un gènere ric i variat, amb nombroses espècies, diversificades i pròpies d'ambients molt diferents, de muntanya, prats, boscos, camps, sinantròpics, etc.

Com és prou conegut, aquest nom fa referència a la llet o làtex que contenen i vessen, en els trencs, aquestes plantes.

Hi ha una papallona, de la família dels esfíngids, associada a les lletereses. Les erugues d'aquesta papallona se n'alimenten. Les papallones són refetones i relativament grans; per la seva manera de volar, amb un alabatre molt intens, també en diuen borinots.

L'eruga és glabre, grossa i grassona. De les erugues d'aquesta fila, rebotida, d'una carnositat quasi visceral, de pell com xagrinada, en diem, en català, pedraferits.

El pedraferit de les lletereses -Hyles euphorbiae- és molt virolat, tal com es veu a les imatges. Aquest cromatisme intens i contrastat té connotacions admonitòries (o premonitòries); diríem que té l'atracció del perill, en aquest cas el perill de la repugnància. Els colors vius són un avís, un senyal de perill, una advertència sobre la desplaença de la seva carn, probablement deguda a les plantes nodridores, les substàncies tòxiques que contenen les lletereses. El fenomen es coneix com aposematisme o coloració aposemàtica.

El marc. A prop de Can Petit, al camí dels Monjos, vell camí que connecta Terrassa i Matadepera. El pedraferit travessava el camí i va ser observat per una família que hi passejava. L'home em va preguntar si l'eruga provocava al·lèrgia. Sembla com si això, si un animal ens pot fer algun mal, és el que primer ens interessa saber; serà que, a còpia de fer-nos enemics de la natura, acabem creient que la natura és un enemic per a nosaltres.

I amb les plantes passa el mateix. En general no susciten altra cosa que indiferència; però, això sí, la planta que, si la mengéssim, podria fer-nos mal, és vista talment com un enemic bel·ligerant. Qualsevol diria que anem pels camins com els xais, brostejant les herbes que trobem al pas.

20 de setembre de 2022

Unes observacions sobre el fonollar i el fonoll Foeniculum vulgare Miller

Constitueix una d'aquestes estampes que molts duem o tenim interioritzades; els fonollars s'han inscrit en el nostre personal marc de paisatges coneguts i familiars.
No podem, ni de lluny, fer-ne una avaluació, del paper del fonoll, dels grups i les grans poblacions que forma. Aquesta planta té un gran pes en els paisatges propers, espais oberts, camins i cultius.

16 de setembre de 2022

Sobre l'epecòfit Chloris truncata Robert Brown

Es proposa la descripció d’una cynodonteae de distribució localitzada a la península ibèrica. Chloris truncata R. Brown es considera un epecòfit (Verloove, 2015), és a dir, una planta al·lòctona de naturalització moderna, associada als espais de forta influència humana (1). La planta forma esteses viàries a la perifèria del sector nord, industrial, de Terrassa. La primera citació publicada, de Filip Verloove, de 2003, correspon a Cambrils (2); posteriorment, en publicació de 2015, el mateix autor la cita de nou, exactament d'aquesta zona de Terrassa (3).

7 de setembre de 2022

Olea europaea L.: l’aclarida, la pruïna i el primer verol

Quan l’estiu és vell i s’apropa la tardor són molts els fruits que ja es troben en el procés de la maduració, ja verolats o a punt de verolar.
Però ara les olives encara són verdes. És un fruit de tardor avançada i maduració relativament llarga.
En aquest breu capítol hi veurem dos punts concrets del fruit de l’olivera: l’aclarida natural i la pruïna.
Per a comprendre com n’és de marcada, l’aclarida, en les inflorescències de l’olivera, no hi ha res com fer una senzilla comparació, entre les panícules de flors i les infructescències.

31 d’agost de 2022

Bagot de xarel·lo

Em plau dedicar aquest capítol a Garbiñe Goldaracena. 

Bagot és el raïm deixat en el cep, feta ja la verema. Bagotar era repassar la vinya, per a plegar-ne els bagots, deixats per verds o per oblit, a la primera passada.

30 d’agost de 2022

Lemna: per poc, gairebé les flors més petites de les fanerògames

Tots les hem vist, les llenties d'aigua, cobrint la superfície d'aigües adormides o molt alentides. Més que petites són minúscules, i no ofereixen gaire material a l'esguard.

25 d’agost de 2022

Cípseles de Card fuell Carthamus lanatus L.

Carthamus lanatus L. és una asteràcia del grup Carduoideae. En aquest capítol s'hi recullen diverses imatges del fruit, la cípsela, amb el matís a afegir que, presentant molta variabilitat en la forma -polimòrfia-, han de considerar-se exemples determinats més que no models del fruit de la planta.

15 d’agost de 2022

Un prat de margall i algunes poàcies higròfiles d'un herbatge del Moianès

S'observen gramínies -Poaceae-, algunes higròfiles, d'un herbatge del llindar del Moianès, l'extens replà que, un cop assolit el coll de Poses, dona pas a l'ondulat altiplà de la comarca, de moderna creació.

7 d’agost de 2022

Primera aproximació a l'antologia de la morera Broussonetia papyrifera L.

Que les plantes de la família de les moràcies Moraceae (1) tenen singularitats ben curioses, és prou conegut. Per exemple, tenim el variat repertori de la forma dels receptacles i la notable suculència dels òrgans reproductius.
El que trobo més interessant en aquesta família és veure com en són d'esborradissos, els límits entre flor i fruit. Tan esborradissos que conviden a dubtar del valor de certes categories.
Porto a aquest espai unes imatges de les boles vermelles -cal evitar de caure al parany!- i les boles nues d'un peu femení de morera de paper Broussonetia papyrifera L. En faig una primera interpretació.