10 d’octubre de 2019

Germinació epigea: Cucumis melo

El meló és el fruit de la Melonera Cucumis melo, una cucurbitàcia àmpliament cultivada en territoris de clima càlid, normalment en regadiu, si bé la planta pot créixer i fruitar sense reg, plantada en terres bones i flonges. Diuen que el meló de secà sol ser més saborós i dolç que el de reg.
Secció d'un meló, fruit bacciforme anomenat pepònide. El mot 'pepònide' prové, com 'pepida' i el castellà 'pepino', del llatí 'pepo', meló. Hi veiem la polpa, els filaments mocallosos -restes de la placenta reabsorbida- i les llavoretes, afuades d'un cap, l'extrem per on ix el germen, l'arreleta i els embriofil·les.

Germinació epigea de la melonera
Fins ara hem vist dos casos -vegeu-los a la secció 'Fitografies'- de germinació epigea, el de la mongeta i el del ricí. Avui us proposem un text, en format pdf, sobre la germinació epigea de la melonera.
La diferència és prou clara: en els dos primers casos la llavor és engrossida; en la pepida del meló, en canvi, sembla que no hi ha endosperma (Flora Iberica) i les reserves nutritives per a la plàntula novella són molt menors. No impedeix això, però, que en pugui eixir una planta exuberant, de grans pampes i grans fruits, rebotits de sucres i aigua. Impressiona força veure com, un cop l'arreleta comença a pouar nutrients, els embriofil·les enverdeixen sota la llum i inicien l'autotròfia. Un cop més, l'observació de la trasmudança d'una llavor i la nascència d'una nova planta és d'allò més emotiva i delitosa.
Avancem en epígrafs els temes i conceptes il·lustrats en aquesta breu fitografia:
  • Germinació epigea
  • Curvatura de l'hipocòtil
  • Geotropisme
  • Sincotília accidental
  • Embriofil·les i nomofil·les
Les pepides duen un bany d'un líquid mocallós que les fa llisquents alhora que enganxoses. Els mucílags tenen una notable avidesa per l'aigua. N'absorbeixen en gran quantitat i poden, així, afavorir l'embriogènesi i la germinació. 
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

8 d’octubre de 2019

Cacopsylla i remitjó d'espigolalles

Portem avui al bloc un recull de temes diversos, de diferents dies i llocs, de l'hivern i la primavera de l'any passat.
El recull l'hem titulat 'Remitjó d'espigolalles' i acaba amb un tema que aprofitarem per fer-ne la introducció. Es tracta del petit hemípter del Garrofer bord Cercis siliquastrum. Aquest petit insecte, Cacopsylla pulchella, va estretament associat a aquest arbre. S'alimenta de la saba i extravasa unes gotes de melassa tan abundants que els panots de les voreres queden totalment empastifats i ennegrits, de la ronya que s'hi enganxa.
En aquesta imatge hi veiem restes esquelètiques de la trasmudança de l'hemípter i una gotella de resina, a tocar del nervi.
Detall de l'exúvia d'una larva de Cacopsylla pulchella i gotes de resina residual. Sembla que la pluja glutinosa no ocasiona altre trasbals que l'estètic i higiènic, però no és pas poca cosa, sobretot per a aquells que hi han de conviure, per exemple les cafeteries que tenen taules a sota d'aquests arbres.
Relació epigràfica dels temes del recull d'espigolalles:
  • Plegar Aubagons Asphodelus cerasiferus.
  • Entre la poligàmia i la dioècia Fraxinus.
  • Trepig i ensopegades. Polygonum de camí.
  • Ruderalització. Ononis natrix.
  • Llavors irregulars de Pancratium.
  • Llavors de Dipcadi.
  • La Xiulitera Silene latifolia.
  • Fenassar de margall i pastura.
  • Ordi bord.
  • Petador Tripodium tetraphyllum.
  • Cugules ruderals i arvenses.
  • Esplendor de cugules: canons i fillols.
  • Inflorescència clandestina d'Avena sp.
  • Esplendor primaveral: Allium roseum.
  • Floriment de cascalls Papaver somniferum.
  • L'opi i les llavoretes dels pans.
  • Cascall ancestral?
  • Estigmes comissurals.
  • Setulós. Setigerum?
  • Proves de germinació.
  • Les glans de les alzines Quercus ilex.
  • Germinació hipogea.
  • Alzinelles novelles!
  • Blancor esplendent de Crataegus.
  • Bec de cigonya Geranium sanguineum.
  • Barlia robertiana: antropomòrfia.
  • Pilositat i hidatodes en Vitis.
  • Vitis rupestris.
  • Circells i indument.
  • Coliflor urbana.
  • Gutació de Cercis i melassa de Cacopsylla.
  • Panots envescats.
  • Pega i camisola.
  • Exsudació marginal i laminar.
  • Coixinet foliar en Cercis siliquastrum.
Per accedir al recull cliqueu en aquest 'Remitjó d'espigolalles'.
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol

Un bolet de socó

Pugem a l'Institut Botànic de Barcelona per dipositar unes mostres de Quercus i trobem un grupet de bolets en un socó tallat ben arran, en un marge de l'aparcament del Jardí Botànic.
Curiosament enguany la ciutat de Barcelona sembla que no ha patit, els darrers mesos, una sequera tan greu com la que afecta a moltes comarques.
Aquestes troballes sempre produeixen un cert impacte, segurament per la intensitat lumínica i la peculiar textura dels bolets, carnosa, flonja i més o menys gomosa, tan especial que quasi no gosem adjectivar-la. No trobem altres possibles referents comparatius que el d'alguns formatges, potser les crispetes, alguns pastissos cremosos...
Aquests bolets destaquen pel suau degradat cromàtic del barret, un beix grogós o crema claret i delicat com el vellut, que es va fent més clar cap a les vores, ja quasi blanques. Les làmines són una mica ondulades i tenen un color semblant, com de carn rosadenca.
El peu porta un anell a dalt, a prop del barret; és ple, una mica fibrós i estireganyós, de carn ferma. Fa una olor suau, de bolet, molt bona.
Ens ha semblat, per les consultes fetes, que pot ser el Pollancró o Bolet del pollancre Agrocybe aegerita, bolet lignícola, gregari, associat als troncs i socons dels pollancres i  altres planifolis.
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol
Sabadell

3 d’octubre de 2019

L'opecarp de Meconopsis

Meconopsis cambrica és una herba que a casa nostra viu al Pirineu més occidental, sobretot a la vall d'Aràn, la Ribagorça i l'alt Pallars. Nosaltres la vam trobar, el dia 14 de setembre, a l'obaga de la serra de Cadí (Cerdanya), a la vall de Pi, precisament a la quadrícula ja consignada al mapa del BDBC, un petit illot força apartat de l'àrea referida al principi.
Només l'havíem vista, abans, a la vall de Mulleres (Alta Ribagorça-Val d'Aran). No és gens trobadissa. És una papaveràcia de prats i vorades de boscos humits (aliança Fagion sylvaticae), de distribució atlàntica.
Opecarp i reblum. Les papavaràcies fan fruits secs, en càpsula dehiscent. Un opecarp és una càpsula parcialment badadissa, que només s'obre per petits porus o badius, com en aquest cas. La que vam fotografiar feia cosa d'uns 3,5x0,6 cm. És fusiforme, tetracarpel·lar, amb els cantells ben marcats (prisma quadrangular afuat).
Papaveràcies i brassicàcies són properes, pertanyen ambdues a l'ordre de les brassicals. En aquest fruit hi veiem una semblança amb les síliqües de les crucíferes: les vores dels carpels són engrossides. Els extrems dels fulls dels carpels se separen una mica per dalt, tot regirant-se cap enfora i deixant quatre finestrelles apuntades, en forma d'arc gòtic. L'armadura que en resulta evoca la que cofa els pous i porta fixada la corriola dels poals. Aquesta armadura va rematada, al capdamunt, per l'estigma capitat, talment com el floró d'un pinacle o una eminència episcopal.
Salpasser. Les llavoretes de Meconopsis són tan menudes i nombroses que semblen pòlvores de nogalina. No arriben al mil·límetre, són reniformes, de color bru negrenc i superfície reticulada. El fruit és llargament pedunculat, de manera que, un cop obertes les finestrelles del cim, l'oscil·lació de la càpsula deu produir l'expulsió de les llavors al defora, com un salpasser amolla les asperges.
Salpasser o hisop. I vet aquí que de la papavaràcia passarem, per aquest esquelètic i salat pont de les paraules, a una altra planta de la mateixa diada (14.9.19), l'hisop Hyssopus officinalis, una labiada de les comarques pirinenques, la Noguera i altres punts, esparsos, de la meitat nord del Principat. Perquè un hisop és justament un salpasser. Sembla que a l'antiga Grècia s'usava la planta per netejar i purificar els espais sagrats, però ignorem com i per quin salpàs, es va produir l'homonímia entre l'objecte, el sapasser, i la planta.
Nosaltres no, no hem vist mai un salpàs, però l'amic Joan Cuyàs ens diu que al Bages el mossèn es valia d'una cullera de fusta per llençar esquitxos de sal a les parets de les cases, i que el salpasser només era per a l'aigua beneïda. En fi, per poc que gratem, aviat surt, del tema i punt més impensat, una planta, una herba o una mateta, com l'aromàtic i enravenat hisop.
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

29 de setembre de 2019

Els pèlags de Vilobí (Alt Penedès)

Aquesta entrada d'avui és una mica especial, perquè és una introducció i l'anunci d'una activitat que farem amb l'ADENC, l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura, radicada a Sabadell. Serem concisos i ens limitarem a fer un esbós d'aquesta activitat.
Informació. A la pàgina web de l'ADENC hi trobareu la informació, el programa, les característiques, etc. La farem el dissabte 12 d'octubre. És una activitat fàcil, oberta a tothom, també a les famílies amb nens. Una passejada per camins rurals, amb un únic i curt tirapits.
Els temes. Els pèlags; el guix; la vinya; l'esquitxagossos; l'ametller; la nyàmera; l'olivera; l'atzavara; la figuera; la cuscuta; la figuera de pala; la llúcia; la fil·loxera; la noguera. A la fotografia, pagès bandejant els pellons de les ametlles.
Els pèlags. El poblet penedesenc de Vilobí, de vocació vitivinícola, es troba al peu d'un turó llarguerut, un petit plec de guixos i altres sediments. L'explotació dels guixos va produir uns grans terrabuits que, un cop abandonada aquesta activitat, s'han omplert d'aigua del subsòl.
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

28 de setembre de 2019

Espigues d'or a Gallecs

L'any passat vam fer algunes visites a l'Espai Rural de Gallecs (Vallès Oriental) i vam fer-ne un reportatge força extens, dedicat a temes diversos però especialment centrat en els cereals.
En aquest espai i contràriament al que sol ser habitual, que en cada veral es cultivi una sola espècie o gairebé, hi podem trobar tot un mostrari de varietats de cereals diverses; se'ns ofereix, així, una preciosa oportunitat de conèixer-les, que es pot considerar excepcional, de gran interès.
Presentarem el llarg report amb dues relacions, la dels epígrafs i la de les espècies que hi són mencionades o objecte d'algun comentari. Relació d'epígrafs:
  • Pel juny la falç al puny.
  • Menes de blat i el pa de cada dia.
  • L'espai d'interès natural (EIN) Parc Agrari de Gallecs.
  • Finestra natural i estampa de bocage.
  • Tanyada esvelta.
  • Grans herbassars.
  • Raigràs anglès Lolium perenne.
  • Manteniment i previsió.
  • Camp de llenties Lens nigricans.
  • Cardassars.
  • Megafòrbia.
  • Eficàcia comprovada.
  • Apegalós.
  • Figaflors.
  • Brotada escalonada.
  • Horts i patateres.
  • L'home imita la natura.
  • Pèsols i tudons incontrolables.
  • Faveres i bledes.
  • Agermanament i referent bibliogràfic.
  • Herba talpera.
  • Paradella de camí.
  • Bocage.
  • L'ordi més clàssic.
  • Blat i blats.
  • Ortiga major.
  • Llengües de bou.
  • Flors fimbriades.
  • Civada.
  • Lígula i panícula clandestina.
  • Major productivitat.
  • Sòl eutròfic i fresc.
  • Glans pedunculats molt festejats.
  • Pugons i formigues.
  • Siderúrgia vegetal.
  • Flor pateniforme.
  • Estampa seminatural.
  • Desapercebudes.
  • Blat de formiga.
  • Fregall natural.
  • Messícoles i professors.
  • Estudi molt original.
  • Una vella coneguda.
  • Banyarriquer viat.
  • Aigua a doll.
  • Una mica d'estètica.
  • Temps de canonar.
  • Orelletes per desaiguar.
  • La gramínia fa el rudiment del fruit en néixer.
  • Llenties i coleta de sembrat.
  • Una herba segetal que es vol recuperar.
  • Un mulladiu de jonquet de galàpet.
  • Els penjaments de Linné al comte.
  • Jonquereta de calàpet.
  • Mondongo i pigallats enigmàtics.
  • Flora higròfila.
  • Sobre les espigues de blat.
  • Vestit o nu.
  • Espiga curta de blat dur.
  • Espiga tosella d'espelta.
  • Tipus i denominacions bàsiques.
  • Mestall.
  • Glumes carenades.
  • Varietat recuperades.
  • Glumes arestades.
  • Parts de l'espigueta.
  • Boll i gra.
  • L'originalitat de la pàlea.
  • In diminuendo: la basitonia de les pooidées.
  • Flòscul o anteci.
  • Llargària de les barbes.
  • Espelta bessona?
  • Varietat motxa.
  • Fecunditat i cloenda.
Relació de plantes:
  • Platanus acerifolia
  • Rumex crispus
  • Lolium perenne
  • Lens nigricans
  • Silybum marianum
  • Chelidonium majus
  • Galium aparine
  • Ficus carica
  • Solanum tuberosum
  • Capsicum annuum
  • Rosa sempervirens
  • Beta vulgaris
  • Euphorbia lathyris
  • Rumex pulcher
  • Hordeum vulgare distichum
  • Urtica dioica
  • Rumex obtusifolius
  • Avena sativa
  • Quercus robur
  • Brachypodium phoenicoides
  • Quercus ilex
  • Bromus catharticus
  • Equisetum telmateia
  • Amelichloa (Stipa) caudata
  • Clytus arietis
  • Celtis australis
  • Vaccaria hispanica
  • Juncus bufonius
  • Lythrum hyssopifolia
  • Veronica anagallis-aquatica
  • Triticum turgidum
  • Triticum spelta
  • Triticum dicoccum
Un referent bibliogràfic
El 2005 Miquel Pujol Palol va publicar, amb l'ajut de l'associació d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, el volum "Les plantes cultivades. 1: Cereals". Es tracta d'una obra excel·lent, copiosament documentada i feta amb un admirable esperit empíric, vital i personal. L'autor dedica apartats extensos als nostres cereals, molt ben il·lustrats i ordenats de forma sintètica i clara, molt propícia per a la consulta. Una obra imprescindible en aquesta temàtica, els nostres cereals.
Espigues d'or
Podeu accedir al recull complet en aquest report de l'espai cultural de Gallecs.
Sabadell
Fotografies i textos: ©️ Romà Rigol