Mill del sol Lithospermum officinale L. fruitat

El Mill del sol Lithospermum officinale L. és una planta de tiges elevades, herbàcia en bona part, només una mica endurida a la base, amb breu tija llenyosa soterrada -rizoma-, segons consta a les flores i podem veure en algunes il·lustracions. Sol tenir, en la planta madura, la talla habitual de les potes d'una taula, entre 70 i 90 cm.

Un camp d'oliveres peculiar

Un oliverar particular. Un simple camp d'oliveres possiblement no ens hagués cridat l'atenció, però el d'avui és una mica especial, perquè ocupa una extensió molt gran, d'unes dimensions no pas habituals; tot s'hi veu perfecte i pulcrament arranjat; les oliveres estan emparrades, en espatllera, són jovençanes i estan assistides per un sistema de reg de degoteig que es desperta periòdicament, per alleujar les inclemències de les solrajades.

Estralls de la sequera en una bosquina mediterrània

Quan vam fer, no fa gaire, un passeig pels voltants de can Moragues i pels caients de Can Turull (Castellar del Vallès, Vallès Occidental), vam poder ser testimonis dels estralls de la sequera en uns matolls mediterranis.

Sabadell, 126 dies sense pluja

Estàvem embastant un capítol dedicat a uns arbustos i arbrets amb el fullatge ben sec -llegiu-lo, si us vaga, més avall-, amb tota la fila de no tenir ni un bri de vida, quan hem tingut curiositat per a veure quins han estat els valors de precipitació dels darrers mesos. Les dades de Sabadell són crues i revelen una sequera severa.

L'alzina Quercus ilex L., esplet en secada

Resum. Trobem una alzina, de capça forruda, carregadíssima de glans, a pesar de ser un any tan dolent, per la manca d'aigua. En prenem algunes imatges, així com d'altres peus, per a poder comparar, un sense fruits, com tants n'hi ha, enguany, i un altre que sí que en porta, d'escampats.

Stachys palustris L. en flor

Aquesta herba higròfila, de sòls humits, ja va ser copsada a la crònica de les flors estivals de la riera de Sora.

Ens sembla, per les claus de les guies, que en Stachys palustris L. aquests detalls poden tenir valor discriminatori: la forma truncada i la talla mitjana o moderada de la fulla; el seu caràcter parcialment sèssil o subsèssil; i l'extrema exigüitat, només apreciable amb un examen molt minuciós, de les bractèoles.

Knautia dipsacifolia Kreutzer subsp. catalaunica (Sennen ex Szabó) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot

Tercera dipsacàcia Dipsacaceae que portem, aquest agost que ja es pon, a aquest espai. De fet, ja vam veure aquesta escabiosa al capítol dedicat a les herbes de la ribera de Sora.

Succisa pratensis Moench, proterandra i ginomonoica

La proteràndria. Són proterandres les plantes o les flors que formen i maduren els estams abans no ho fa el pistil o pistils. En la família del comí, Umbelliferae, en la de la margarida, Compositae o Asteraceae, en moltes campanetes Campanulaceae i en moltes altres plantes, el fenomen de la proteràndria hi és molt comú i habitual.

Dipsacus fullonum L.: el card, la carda i dos lluquets carpològics

Per poc que hi pensem ens adonem aviat que són molt ben afermats els vincles establerts entre els cards i els animals, tant de ploma com de pèl i també de sabata.

Labiades i altres herbes de Ciuret (Ripollès)

Recull del dissabte 7 d'agost, d'un passeig fet amb l'amic Jordi Cebrián, pel camí que porta, pel vessant migjornal del Turó del Pla de la Creu, al coll de Ciuret i Ras de la Collada, pastures que ens van oferir folgat lleure per a fer un mos. Us recomanem, per a tenir una altra visió del passeig, la visita al blog del nostre amic: 'Fitoderia,flora catalana'.