20 de febrer del 2024

De la càpsula i les llavors de l'herba de cop Hypericum perforatum L.

Breu capítol que ens permetrà veure: les capselles seques del pericó; les seves llavoretes; i l'encaix d'aquest tipus de fructificació en un model ja comentat anteriorment.

18 de febrer del 2024

Passejant per la vora del riu Ripoll

Passeig que vaig fer en el marc de la petita cerca, que vull fer enguany, sobre les flors de l’avellaner. Aquest recull, doncs, portarà unes poques espigolalles esparses, sense gaire connexió entre elles, una planta aquàtica, uns boixos, unes herbes menudes en flor, etc.

15 de febrer del 2024

Notas sobre la dinámica de vegetación en los conglomerados de Sant Llorenç del Munt

Ya he escrito antes sobre el tema; el lector interesado puede encontrarlo al margen, en la ‘etiqueta’ ‘Sant Llorenç del Munt’. Posiblemente abunde en lo ya expuesto en otros momentos, pero tal vez de esta manera se perfilen con más claridad las ideas.

11 de febrer del 2024

Breu antografia de la savina Juniperus phoenicea L.

Introducció. Fetes les consultes habituals, als manuals i tractats de botànica, s'observen algunes discrepàncies, en la terminologia descriptiva dels òrgans reproductors de les cupressàcies.

31 de gener del 2024

Petges foliars: Ailanthus altissima (Mill.) Swingle.

Quan observem les plantes i les seves parts, comprovem que les que ens ofereixen òrgans de major talla solen ser ideals, per a poder diferenciar-ne millor tots els elements que els conformen.

Les petges foliars són molt visibles en arbres de fulles grans, com ara la noguera, la figuera o el vernís del Japó.

29 de gener del 2024

Braquiblast d'hivern en Foeniculum vulgare Miller

Capítol breu que serà més aviat un apunt, el primer d'altres que farem d'aquest estil, és a dir, notes breus sobre aspectes o temes concrets.
Així tindran sortida nombrosos punts, de caràcter espars, que anem acumulant i recollint, però que no fan joc amb d'altres ni queden encabits en cap crònica. Aquestes notes o flaixos no exigeixen ni el temps ni la valoració dels temes tractats amb més de detall, temes, aquests darrers, que darrerament s'han acumulat massa, per no poder trobar el lleure necessari per a desenvolupar-los.
Així doncs, confiem que els apunts puguin tenir la virtut d'allò que és ajustat i tractat de forma concisa.

Tema: Brotada hivernal del fonoll, un apunt fenomenològic.

Foeniculum vulgare Miller
Umbelliferae (Apiaceae)
Hemicryptophyta scaposa

D'aquesta umbel·lífera n'hem parlat en d'altres capítols. Un esquema fenomenològic el podeu trobar aquí.

Hem vist altres cops brotades hivernals com la de la imatge, amb una fila ben curiosa: són brots de braquiblasts aeris que, en tenir les beines foliars força concentrades i encavallades, evoquen els anomenats 'bulbs' del fonoll dolç o hortícola.

A l'hivern el fonoll sol estar sec, enterament. Aviat, però, al gener o al febrer, solen presentar, alguns peus, brotets foliars, molt tendres i petits, a la base de la planta, tan arraulits que no se solen veure.

Aquest peu es feia en el talús d'un barrancó argilós, amb el terra, el dia de la foto, molt humit, per les boires i el temps rellentós d'aquests dies de mitjan i final de gener. Fotografia d'un camp de Callús (el Bages). 27.1.2024.

Comentari. Es considera la possibilitat que alguns peus de fonoll siguin biennals, si bé també es podria tractar de brots extemporanis.
En el braquiblast de la imatge hi ha fulles de diferents lleves: a l'aixella de les més grans ja n'ixen d'altres, molt petites i en bona part amagades, a causa de la minúscula talla.

Barcelona
Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol

20 de desembre del 2023

Pels voltants de Callús (Bages): una crònica a rajaploma

Crònica simple, en forma d'imatges comentades, en un estil més dreturer del que habitualment segueixo. Potser aquestes terres no tenen un paisatge espectacular; potser per això a mi em semblen molt interessants. Combinació de camps, pinedes i altres formacions arbòries. Com es diu sovint, un paisatge en mosaic.

22 de novembre del 2023

Un any de renadiu i una anyada desastrosa

Com que es tracta d'una matèria: els cereals d'hivern, que només conec a un nivell molt elemental, plantejaré aquest capítol procurant no apartar-me gaire de la precaució aconsellable, perquè els costums de les pràctiques agroramaderes són molt variats i, en general, no gaire coneguts, fora dels àmbits rurals.

19 de novembre del 2023

Alguns apunts tardorals de l'Orella de llebre Bupleurum rigidum L.

Bupleurum rigidum L. subsp. rigidum
Apiaceae (Umbelliferae)
Hemicrypthophyta scaposa subrosulata
Hemicriptòfit molt característic, amb les fulles que s'estrenyen llarga i gradualment -atenuades-, de talla notable, de fins a més de dos pams de llarg.

12 de novembre del 2023

Si us plau, salvem els mots de l'oblit: una dracena amb xuclador

Breu capítol motivat per la necessitat de divulgar alguns mots, poc o no gens usuals, però que són una alternativa a l'ús, molt més difós, del castellà chupón.
Exposem el tema de forma breu i epigràfica.
El mot xuclador és més de l'àmbit de la jardineria i del cultiu de llenyoses que no de la ciència botànica.
Els arbres i arbusts emeten, de vegades, brots d'arrel, soca, tronc o rama que tenen un creixent diferent dels brots de capça.
S'originen en gemmes dorments que poden mantenir-se en estat potencial durant molts anys. I s'expressen amb caràcters propis dels brots juvenils:  brots vigorosos, de verdenca flexibilitat, d'entrenusos llargs; sovint tenen conspícua dreturança i ramen poc o no gens; absència de flors; diverses mogudes per temporada -policiclisme.
Gormand. Segons em deia un amic, així en diuen, dels xucladors, en algunes terres de la Segarra. És un gal·licisme d'ús habitual, però el crèiem només aplicat a les persones molt menjadores.
Cavall. El meu pare en deia cavalls, dels xucladors, però segons els diccionaris aquest mot seria propi de la vinya, aplicat als brots que, per excessius, convé aclarir.
Aquesta de baix és una altra forma del mateix concepte, molt expressiva, recollida en el costumari dels bons usos en el bosc.
Les dracenes. Són arbusts o arbres d'interès ornamental, de la família Asparagaceae. Tenen creixement en gruix, secundari, tot i ser de la classe de les monocotiledònies. La majoria són del continent africà, però també n'hi ha a Amèrica i Àsia.
Les fulles són llargues, planes, estretes, amb figura de fulla de ganivet o d'espasa, i es concentren, quan ja no són petites o juvenils, a la part superior, de forma semblant a un plomall o una palmereta.
Les tiges són mollars, vincladisses, i porten, molt marcades, les cicatrius de les fulles de tots els cicles vegetatius. De creixent molt actiu, a mesura que creix pels extrems les fulles giren cap avall, esgrogueeixen i no tarden gaire a caure.
Nodriment o despeses excessives. Els xucladors són combatuts per pagesos, jardiners i hortolans. Nascuts, sovint, a la soca o a les arrels dels arbres, xuclen activament la saba i l'energia de l'arbre, de manera que són tinguts com a lladres o fuites -embornals- de nutrients, que perjudiquen el desenvolupament normal o òptim del brancam de la capça.
A més d'aquest caràcter parasitari, aquests xucladors sovint corresponen, per exemple en el cas, molt comú, de les oliveres, als peus d'empeltar, de manera que, o bé no fruiten o, si mai arribessin a fruitar, no donarien pas la fruita desitjada, sinó la pròpia de les varietats silvestres, sovint qualificades, en aquests àmbits, com a bordenques.
Observeu-hi el tirat del xuclador o gormand, amb la dreturança habitual d'aquests brots, ben tibats, amb un creixent diferent al dels brancs normals. Així doncs, tenim, per a aquests brots desmesurats, dos mots, com a mínim, ben adients: xuclador i mamador.
Sabadell
Text i fotografies: © Romà Rigol