Però què és aquesta pudor?

Aquest estiu he visitat diversos cops la plana de les Amargues -Monegros- i els barrancons tributaris del barranc de la Vallcorna -Valcuerna-, visites que em van servir per a bastir un capítol monogràfic, llarguerut, sobre la petita salicòrnia dita coralet Microcnemum coralloides, que el lector interessat podrà repescar, si li vaga, en aquest enllaç.

Andricus dentimitratus Rejtö (1): formació de les pipes del roure

En una gala hi concorren diversos elements, tals com: quina és la part del vegetal excitada i alterada; quin és l'organisme que la provoca i aprofita; i com és la gala, una part eminentment descriptiva, vaja, de les que t'obliguen a esmolar el llapis.

Un culleró de ginebre

Un culleró de ginebre no és un tema de botànica, potser, però la qualitat de la fusta de les nostres plantes llenyoses és un aspecte més de la fitologia i de la nostra cultura.

El boixar estassat

Tallada arreu. Sector central del Moianès, entre la Costa Grossa i la Tuta. És una tallada vella, crec. Les tallades a mata rasa de vegades es fan per a guanyar pastures per a les vaques, tot i que la comarca no dona, ni de bon tros, per al vaquí extensiu.

Apunts a rajaploma de la falla Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes

Després dels darrers capítols: de les flors del panical i de les fulles del roure híbrid, que tenien una mica d'ensunya, proposo avui aquest altre, de caire més passador: unes imatges, breument comentades, d'aquesta escabiosa blanca, que floreix a la segona meitat de l'any.

Quercus x firmurensis Hy al Moianès

Alguns temes embullosos demanen de fer, prèviament, tal devessall d'advertiments i reserves que ben aviat t'inclines, determinat, per evitar-los sense miraments, en bloc.

De la flor, la floració i el retorn a la individualitat del panical blau Echinops ritro L. subsp. ritro

Efectivament, un capítol és una inflorescència, però la planta que dona grups de capítols té, lògicament, inflorescències compostes: inflorescència d'inflorescències.

De lletugues, xicòires i sopiteses de masteguera

Som en ple estiu, un estiu xardorós, preocupant. Fa molt de temps que les herbes de camps i camins són ben seques, palloses.

Un prunyoner de fruit petit: Prunus ×fruticans Weihe

Tractant-se de plantes originades per ancestres que han intervingut en plantes que nosaltres hem domesticat, és normal que prevalgui la incertesa sobre les entitats taxonòmiques d'aquests Prunus.

No fa pas gaire vaig fer un petit treball comparatiu, entre la prunera domèstica P. domestica i l'aranyoner P. spinosa, que el lector interessat pot repescar, si li vaga, en aquest enllaç.

Una nova eina per a conèixer les gramínies

A mitjan d'aquest mes de juliol l'editorial JOLUBE, dirigida pel botànic José Luis Benito, ha publicat aquesta obra del botànic i especialista en poàcies -agrostòleg, dit en un mot no gaire popular- sevillà Carlos Romero.