3 de febrer del 2025

Ficus carica (2): temps de mames o figons d'hivern

Introducció. Tal vegada alguns de vosaltres, els que no sabeu que la figuera presenta dues formes biològiques principals, direu: mames?, figons d'hivern?.
En aquesta introducció hi voldria termenejar, de forma abreujada, l'essencial de la biologia de la figuera Ficus carica L. Provem-ho, doncs.

28 de gener del 2025

Un apunt carpogràfic de Nicotiana tabacum L.

El marc. Trobem un peu de tabac fruitat, en la tanca d'un jardí de Sant Martí Sarroca -Alt Penedès; plego mostres dels fruits capsulars.

26 de gener del 2025

Pinus pinea L.: un pi domesticat que paga tributs

Quan miràvem, fa més de dos dies, les primeres guies d'arbres, no ho sabíem, això, que hi ha pins domesticats.

25 de gener del 2025

Què és l'evolució de la vegetació? (2): un exemple didàctic

El marc. Es tracta d'un erm de la Vallençana, a la vall del torrent del mateix nom, a l'extrem ponentí de la serra de Marina, entre les carreteres de Badalona i la Roca. El substrat és de pissarres paleozoiques, però, trobant-se l'erm al repeu del vessant, és acollidor de materials trasbalsats, sobretot sorres al·luvials, força favorables per a la implantació de la vegetació.

20 de gener del 2025

De les espícules polígames de Cenchrus setaceus (Forssk.) Morrone

El passat desembre vam trobar, amb l'amic Cèsar, aquesta panícia, en un talús de la carretera de Cantallops, a l'emporità. Fins i tot vam aturar el cotxe, per a veure-la i retratar-la, com de vegades sentim dir.

8 de gener del 2025

Maduració seqüencial: un apunt antogràfic de Ruta angustifolia Pers.

La ruda florida que ha motivat aquest apunt és d'un exemplar de la taula de dolomies i gresos que hi ha damunt de Pallejà -Baix Llobregat-, a la zona del Puig de l'Àliga.

5 de gener del 2025

Què és l'evolució de la vegetació? (1): introducció

Aquest tema, molt interessant, l’he tractat poc en aquest espai. Per això em plau d’aprofitar aquesta avinentesa, la de l’exposició, en una segona part, d’un exemple d'evolució vegetal força didàctic, per a fer-ne, prèviament, unes consideracions de caràcter general, exposades de forma epigràfica, amb la intenció de perfilar de forma resumida algunes idees.
Ça com lla, és un tema complex que, a més, sol suscitar polèmiques d’interpretació; per això mateix, evitaré decididament d’amagar quin és el meu parer, en relació a aspectes que semblen penjats en un estat permanent de controvèrsia (1).

4 de gener del 2025

Cereal d'hivern (Poaceae): el coleòptil (1)

A Catalunya s'hi sembren cereals d'hivern. Són l'ordi, la civada, el sègol, el blat i el triticale. El primer és, amb diferència, el que ocupa una major extensió. Són plantes principalment farratgeres; en alguns casos es pleguen en verd, per a guardar -fenc. Fotografia: © Lisa-Vera Matamala.

27 de desembre del 2024

Serra-sanç i la sèquia de Manresa, a rajaploma

No són pocs, els passeigs que faig que, més o menys curts, no ofereixen, al meu parer, un ventall de punts prou significatiu o complet per a fer-ne una crònica. Val a dir, però, que això no són, en realitat, més que impressions; i, a més, és molt probable que allò que un dia ens va semblar, simplement, com un plec d'experiències escadusses, podria ser vist, considerat amb una altra perspectiva, com un testimoniatge d'un cert interès. Sí, em sembla que allò que creiem que no fa joc, que és com una peça sòlta, també mereix la nostra atenció i ser rescatat.

15 de desembre del 2024

Pinus pinea L.: macroblasts vegetatius retrògrads

En els primers anys de vida, els pins fan unes fulles diferents a les adultes o normals -nomofil·les. Les adultes van aparionades -ternades o quinquefoliades, en pins d'altres regions- i embolcades, a la base, per una beina d'esquames encavallades, papiràcies.