11 de juny de 2021

La clota del basal de Ballobar (Baix Cinca)

Recollim avui algunes plantes de la clota del Basal de Ballobar, petit erm, a voltes mollerós, un punt enclotat respecte dels camps del voltant, que es troba a la terrassa de la riba dreta del riu Alcanadre, a l'altura del poble de Ballobar, a la comarca del Baix Cinca (Osca). Som al forcall de la carretera de Candasnos amb el 'camino de los frailes'.

6 de juny de 2021

Gràcies a l'ADENC

Nota breu per a regraciar a l'equip de l'ADENC, especialment a Mireia Calvet, la gentilesa d'acceptar la proposta de fer un passeig per la Plana d'Ancosa, el dissabte 29 de maig.

També vull agrair a Alfred Bellés i a Josep Maria Nogué les seves observacions i aportacions, que ens van permetre entendre millor el paisatge. I a Julià Font el seu entusiasme i la seva aplicació en registrar punt per punt totes les fites de l'activitat.

Fenomenologia. Tal com va pronosticar l'amiga Manuela Martín, el cop de la florida -el moment en què hi ha més plantes florides- a la Plana d'Ancosa ja ha passat. La ufana té el seu temps, més o menys curt. En terres mediterrànies la saba de les plantes ja comença, en molts casos, a ronsejar. S'assoleix la fructificació i això vol dir eixutesa, deshidratació. Però l'estil és variat. La vinya, planta amb el ritme lent i segur d'un carro de sang, no ha fet sinó treure les primeres pampes.

Sempre hi ha plantes que van més tard que la majoria. Destaca especialment el cas del Salvió Phlomis lychnitis L., que ara ha iniciat la floració. Aquesta planta fa un cert efecte dissonant, potser perquè s'eleva per damunt de la majoria de plantes dels erms (Thero-brachypodion) i també perquè no té la magresa secardina de moltes mates i herbes. Al contrari, fa fulles relativament grans, molt gruixudes, blanes i piloses, característiques semblants al tipus de fullatge de les estepes.

Ornithogalum narbonense L.

Sabadell

Una aproximació a Poa trivialis L.

Dominant. Les plantes que fillolen poden fer poblacions contínues, de més o menys extensió. Poden dominar completament l'espai i per això les qualifiquem així, com a dominants. Avui portem a aquest espai una poa molt dominant en un camp de la ribera grassa del torrent de Gallecs. Hi fa un prat xamós i ben espès, força atractiu, a més, quan es despleguen les fines panolles i el prat queda tot espurnat pels punts clarets de les petites espiguelles.

26 de maig de 2021

Tot passejant pels camps de Rajadell (Bages)

No hi ha paisatges mediocres. Fem una placèvola passejada per l'entorn del pintoresc poblet de Rajadell, situat a ponent de Manresa, al corredor natural que comunica aquesta ciutat amb Calaf, ja a l'anomenada alta Segarra. Per aquest corredor de la vall de la riera de Rajadell o de Boixadors, d'una llargària poc congruent amb la modèstia del seu cabal, transcorre la carretera anomenada eix transversal i la línia del tren de Lleida, enllaçant a velocitat decimonònica una rastellera de llogarrets i pobles que no són gaire coneguts, precisament per ser llocs de trànsit, entre les esbatanades planúries calafines i l'aclofada cloterada bagenca.

22 de maig de 2021

Algunes plantes de la Plana d'Ancosa (Anoia) (i 2)

El rocam i el paisatge. Aquest espai ofereix un excel·lent exemple de la repercussió del substrat en el paisatge; la fotografia ho revela prou bé. La plana pròpiament dita, on hi ha les ruïnes de la casa i del convent d'Ancosa, és un clap d'argiles eocèniques d'extensió relativament limitada. Aquest clap de terrer d'interès agrícola encara avui sosté alguns camps de cereals d'hivern, sobretot d'ordi (en canvi al voltant del poble de la Llacuna hi ha més blat). El mosaic de la plana el completen algunes pinedes i tot de camps abandonats o terreny incult. Però a tot el voltant del clap d'argiles hi ha un terreny aspriu i rocallós, de calcàries i dolomies, malcobert de matolls, amb clarianes de terraprims que, tot i ser l'expressió de la magresa més extrema, acull una flora primaveral ben ufanosa.

17 de maig de 2021

Algunes plantes de la Plana d'Ancosa (Anoia) (1)

L'anomenada Plana d'Ancosa és una típica crosta de calcàries i dolomies, incapaç de sostenir, en aquest estat, una vegetació forestal madura. La vegetació dominant és la garriga, el lignetum mediterrani més ben adaptat al terreny calcari rocós, permeable i fissurat. Hi ha també claps de carrasques aclofades, actualment florides, i retalls de vegetació forestal, allà on les capes argiloses, menys magres, poden mantenir més frescor al sòl.
La Plana d'Ancosa es troba al voral meridional de l'Anoia, ja afrontada a l'Alt Penedès i a l'Alt Camp. És un dels departaments (vegeu l'entrada 'Sant Joan de Mediona') enclaustrats a l'interior de la serralada prelitoral del sector central.

14 de maig de 2021

Un lluc de llum en una conqueta de roca

Cocó, cocona. Així s'anomenen les conques obertes a la roca que s'omplen amb l'aigua de la pluja. No és casualitat que aquests mots hagin arrelat en terrenys rocallosos, com ara els massissos de Garraf i del Port, dins l'àmbit del Principat.

7 de maig de 2021

Flor inferovàrica de codonyer Cydonia oblonga Miller (i 2)

Cloenda del capítol dedicat a la flor d'ovari ínfer del codonyer, dedicada especialment a il·lustrar un moment de la formació del codony, la posició basal de l'ovari i l'origen extracarpel·lar o talàmic de la carn del fruit. Són dos punts, els darrers, que veurem breument.

6 de maig de 2021

Rosmarinus officinalis L.: fruit, mixospermia i mirmecocòria

Hi ha un temps per a tot. Com sabeu, es diu que el romaní pot portar flors en qualsevol època de l'any, però val a dir que això no significa que cada peu de romaní tingui flors tot l'any. Hi ha un temps per a tot, també per a fruitar. El fruit del romaní és el tema d'avui que veurem desgranat en les parts anunciades en el títol: el fruit i alguna de les seves peculiaritats; la mixospermia, un caràcter que es pot considerar molt significatiu en la flora mediterrània; i la dispersió que en fan les formigues, fenomen interessant que ha estat, en realitat, el motiu provocador de la valoració dels altres. De passada recordem que, tractant-se de qüestions amb implicacions d'ecologia, mirarem de calçar-nos com cal, d'anar amb peus de plom.

2 de maig de 2021

Asparagàcies mollars o passar garsa per perdiu

Algunes plantes fan llucs tendrals ben diferents als ben desenvolupats. Són frescos, turgents i suculents; a més, estan mancats encara de fulles normals i per això es veuen tan diferents. Aquests llucs tendrals s'anomenen turions. En fan els esbarzers Rubus, el llúpol Humulus i altres plantes de les que fan tornes (en cast. cundidoras).