Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth: el perill de la tenuïtat i d'altres atributs

Introducció. Trobo una nova i recent plantació d'una estipa americana, del gènere Nassella, al barri de La Sagrera, a Barcelona. Recullo algun detall morfològic d'aquesta planta i en faig algunes valoracions, de caràcter ecològic o semblant.

Notes de flora i vegetació de les gesses del Llobregós (La Segarra) (2)

Reprenem el fil del capítol anterior, dedicat a aquest espai tan peculiar que, en qualsevol cas, presenta el paisatge i la vegetació propis, en general, de les alineacions de guix que corren paral·leles al riu Llobregós.

Notes de flora i vegetació de les gesses del Llobregós (La Segarra) (1)

Aquest report recull temes d'un parell de passejades, per un mateix lloc de la ribera del riu Llobregós, a prop del llogarret dit Talteüll, a la zona del forat de la Capella i l'actualment ruïnós Mas del Sot.

Notes pobres d'una civada Avena sativa L. subsp. byzantina (K.Koch) Romero Zarco

En el marc d'un passeig al llarg del torrent de la Dou, font que rega els horts dels dos marges de Torrelles de Foix (Alt Penedès), trobo un depauperat sembrat de civada.

Vaig fer-ne unes fotografies, amb el telèfon, i després n'he fet, de la mostra plegada, única, alguna observació.

Ficus Carica L. (1): ja venen les profigues, les veres figues llavoreres

Encetem avui una sèrie dedicada a la figuera Ficus carica L.. Sobre el nom científic de la figuera no sembla que hi hagi cap motiu per introduir-hi, al nom linneà, cap puntualització. Desgranat el tema en diferents capítols, a ben segur que pot ser molt més païdor, perquè a la història natural d'aquesta moràcia hi concorren tants aspectes diferents i, a més, d'una singularitat tan notable, que possiblement sigui molt millor fer-ho així.

La vall de Marfà: balanç personal d’una excursió

Efectivament, veureu que en aquest capítol, en format de report epigràfic, m’aparto una mica de l’estil habitual, més valoratiu, però no vull deixar passar algunes simples observacions personals, més o menys intranscendents.

Del cor i la saba de l'enciam Lactuca sativa L.

Capítol breu relatiu a alguns aspectes concrets de l'enciam Lactuca sativa L., una de les verdures reina de la nostra dieta, amb una implantació en els costums molt notable; caldria demanar-se si no hi pot haver, en aquest arrelament, el substrat de la creença de les seves virtuts com a calmant. No tenim, a casa nostra, cap altra verdura, de les menjades fresques, en cru, que gaudeixi d'aquesta popularitat.

☰

Compostes amb saba lletosa. En la família del girasol i de la camamilla: Compositae (o Asteraceae), hi ha una subfamília, Cichorioideae (abans més coneguda com a Lactuceae), amb plantes que fan les flors totes ligulades - liguliflores, flors en forma de llengüeta- i que posseeixen vasos que segreguen sucs lletosos.

Fent l'ullet a la sequera

Fotografia gentilesa de Joan Cuyàs Escalas. Estenall de lliri menut en un erm de l'Empordà, proper a Peratallada. Una mena d'explosió de flors, quan arrosseguem una sequera persistent, de dos o tres anys, segons es miri. N'heu observada mai l'antesi, d'aquests lliris? Impressiona força, perquè la sortida de la flor és molt ràpida; de la poncella al desplegament crec que no passa ni tan sols un dia.

Un llegum moniliforme: la sòfora Styphnolobium japonicum (L.) Schott

"Es una familia muy natural, porque, salvo rarísimas excepciones, todas las especies tienen el gineceo constituido por un solo carpelo que se convierte en una legumbre" Pius Font. 1958.

A propòsit de l'article de Jaume Terradas

El 15 d'aquest mes l'ecòleg Jaume Terradas va publicar, al blog del CREAF, aquest article: "Els naturalistes també s'extingeixen".

Avui transgredeixo clarament els límits marcats pel títol d'aquest espai. En sóc conscient. No vull fer-ne un espai d'opinió, però avui faig una excepció.