Un any de renadiu i una anyada desastrosa

Com que es tracta d'una matèria: els cereals d'hivern, que només conec a un nivell molt elemental, plantejaré aquest capítol procurant no apartar-me gaire de la precaució aconsellable, perquè els costums de les pràctiques agroramaderes són molt variats i, en general, no gaire coneguts, fora dels àmbits rurals.

Alguns apunts tardorals de l'Orella de llebre Bupleurum rigidum L.

Bupleurum rigidum L. subsp. rigidum

Apiaceae (Umbelliferae)

Hemicrypthophyta scaposa subrosulata

☰

Hemicriptòfit molt característic, amb les fulles que s'estrenyen llarga i gradualment -atenuades-, de talla notable, de fins a més de dos pams de llarg.

Si us plau, salvem els mots de l'oblit: una dracena amb xuclador

Breu capítol motivat per la necessitat de divulgar alguns mots, poc o no gens usuals, però que són una alternativa a l'ús, molt més difós, del castellà chupón.

Exposem el tema de forma breu i epigràfica.

☰

El mot xuclador és més de l'àmbit de la jardineria i del cultiu de llenyoses que no de la ciència botànica.

Els arbres i arbusts emeten, de vegades, brots d'arrel, soca, tronc o rama que tenen un creixent diferent dels brots de capça.

S'originen en gemmes dorments que poden mantenir-se en estat potencial durant molts anys. I s'expressen amb caràcters propis dels brots juvenils:  brots vigorosos, de verdenca flexibilitat, d'entrenusos llargs; sovint tenen conspícua dreturança i ramen poc o no gens; absència de flors; diverses mogudes per temporada -policiclisme.

☰

☰

Gormand. Segons em deia un amic, així en diuen, dels xucladors, en algunes terres de la Segarra. És un gal·licisme d'ús habitual, però el crèiem només aplicat a les persones molt menjadores.

☰

Cavall. El meu pare en deia cavalls, dels xucladors, però segons els diccionaris aquest mot seria propi de la vinya, aplicat als brots que, per excessius, convé aclarir.

☰

Aquesta de baix és una altra forma del mateix concepte, molt expressiva, recollida en el costumari dels bons usos en el bosc.

☰

Les dracenes. Són arbusts o arbres d'interès ornamental, de la família Asparagaceae. Tenen creixement en gruix, secundari, tot i ser de la classe de les monocotiledònies. La majoria són del continent africà, però també n'hi ha a Amèrica i Àsia.

Les fulles són llargues, planes, estretes, amb figura de fulla de ganivet o d'espasa, i es concentren, quan ja no són petites o juvenils, a la part superior, de forma semblant a un plomall o una palmereta.

Les tiges són mollars, vincladisses, i porten, molt marcades, les cicatrius de les fulles de tots els cicles vegetatius. De creixent molt actiu, a mesura que creix pels extrems les fulles giren cap avall, esgrogueeixen i no tarden gaire a caure.

☰

Nodriment o despeses excessives. Els xucladors són combatuts per pagesos, jardiners i hortolans. Nascuts, sovint, a la soca o a les arrels dels arbres, xuclen activament la saba i l'energia de l'arbre, de manera que són tinguts com a lladres o fuites -embornals- de nutrients, que perjudiquen el desenvolupament normal o òptim del brancam de la capça.

A més d'aquest caràcter parasitari, aquests xucladors sovint corresponen, per exemple en el cas, molt comú, de les oliveres, als peus d'empeltar, de manera que, o bé no fruiten o, si mai arribessin a fruitar, no donarien pas la fruita desitjada, sinó la pròpia de les varietats silvestres, sovint qualificades, en aquests àmbits, com a bordenques.

☰

Observeu-hi el tirat del xuclador o gormand, amb la dreturança habitual d'aquests brots, ben tibats, amb un creixent diferent al dels brancs normals. Així doncs, tenim, per a aquests brots desmesurats, dos mots, com a mínim, ben adients: xuclador i mamador.

☰

Sabadell

Text i fotografies: © Romà Rigol

Notes carpogràfiques de la cípsela del màstic de caçaires Chondrilla juncea L.

En fem de diferent tipus, de capítols, però quan el ventall es redueix i el camp a considerar és més petit, l'exposició del tema resulta més planera. Com per exemple en aquest cas: recollirem algunes imatges del fruit d'aquesta composta, prou coneguda i fins i tot popular, tot afegint-t'hi algunes notes descriptives. Només això.

Auca de la gla de l'alzina en 11 vinyetes

Vaig escriure aquesta 'auca' per al Facebook, però m'ha semblat que li convenia un espai no tan làbil com ho són els propis de les teranyines socials. Es tracta d'un recull de moments de la vida d'una gla, comentats amb un estil un punt diferent de l'habitual, fet amb la voluntat que sigui, si és possible, de caràcter didàctic.

Hauré de dir, en confiança, que a mi mateix em convé, de vegades, llegir aquesta auca, per tal de recordar, sobretot, els termes fenomenològics de la vida d'una gla d'alzina.

Del fruit de la cargola Erodium cicutarium (L.) L'Héritier (1): presentació

Un tema que tenia en cartera de fa anys: el fruit de les cargoles Erodium, començo a confiar que està arribant a la maturitat i tal vegada, fins i tot, pugui caure de l’arbre, que és el moment de la baixada, quan el fruit tramunta la lluminosa carena de la plenitud i comença la implacable davallada de la decrepitud.

Passejant del Pont de Cabrianes a Les Tàpies (Bages)

Amb motiu d'una activitat amb DEPANA vam fer un passeig que ens va dur del Pont de Cabrianes a les Tàpies, passeig germà d'un altre d'anterior, recollit en aquesta crònica: 'Del Pont de Cabrianes a la Font de les Tàpies'.

I no obstant, avui veurem algunes coses diferents, perquè la natura sempre és canviant. I integrats, també nosaltres, en la natura, encara que sovint ho puguem oblidar, és lògic que no vegem igual les coses, perquè també nosaltres no som, ben bé, els que vam ser, els que érem, en un altre moment.

Del borronar i la brotada de l'alzina Quercus ilex L. (1)

La brotada de l'alzina l'hem vista molts cops i sempre resulta força vistent, sobretot pel contrast de coloració, entre els rams ja madurs, d'un verd més o menys fosc, i els novells, d'un color peculiar, entre blanquinós i rossenc o beix, un to falb, claret, que, pigallant profusament les parts extremes de les branques, fa l'efecte d'il·luminar la capçada de les alzines, quan broten.

Una llambregada a l'enciam bord Lactuca serriola L.

Una planta anual com aquesta, una composta liguliflora de marge, camps i erms, podria, és clar, ser motiu de consideració d'aspectes molt diversos, però en aquest cas no puc, no tinc munició: no en tinc notes ni mostres, però, a més, em falta el material de base més valuós, l'observació atenta i entretinguda, és a dir, man-tinguda o re-tinguda durant un temps.

Però la planta té atractius innegables, les flors en bonics capítols, de color graduat, els detalls, molt especials, de les fulles, etc.

De manera que trec de la foscor de la carpeta unes poques fotografies i em limito a posar-hi, per amanir-ho, algunes notes.

Al capdavall, l'estil de flaix o instantània és molt adequat per a un blog i potser l'hauré d'anar adoptant, en esguard de l'excessiva retenció -entretenir massa tampoc no es bo- que afecta a la llista de temes que voldria tractar.

Una família molt nombrosa. Sembla que reunir les florelles en capítols, molt densament arramadades, ha estat una forma de gran èxit en l'evolució de les plantes amb flor.

Una petita dada pot ajudar a veure-ho: Asteraceae -o Compositae- ha estat l'única família que ha requerit tres llibres en la publicació de 'Flora Iberica' (val a dir que podria considerar-se a Hieracium com a especial responsable, d'aquest engrossiment).

Efectivament, la família de les asteràcies és la que compta amb més espècies, en general, a nivell mundial.

Una planta envesca-moixons? Se li atribueix aquest aprofitament al màstec, que ja va merèixer un capítol, en aquest espai, que podeu trobar aquí, si us vaga.

En algun lloc hi he llegit que també la llet d'aquesta lletuga s'havia usat per a tal fi, però val a dir que cap nom dels reportats al 'Corpus de Fitonímia Catalana' no el recull, aquest ús.

Observeu-hi: marge molt finament espinulós; tija maculada, amb taques fosques; venes clares molt destacades; venes en formació tancada, en xarxa- anastomosades.

El làtex sembla tenir múltiples virtuts en cas de trencs, escapçades, etc.: cicatritzant, desinfectant, etc.

Germanes de l'enciam. A Catalunya hi ha (vegeu el catàleg de Sáez i Aymerich) vuit plantes del gènere Lactuca, comptant-hi, això sí, l'enciam d'horta i taula, que de vegades s'escapa.

Una família molt bequeruda. Sembla que es tracta d'un tret propi del gènere Lactuca: els aquenis -les cípseles- tenen un bec molt llarguerut i finet, fora del cas de L. plumieri, tàxon que, dins del grup, és d'una altra branca.

En primer terme, exemplar d'enciam bord, que crida l'atenció per la notable talla, la dreturança de la tija i aquesta peculiar disposició foliar -fil·lotaxi-, amb les fulles fent uns angles de divergència que poden recordar els graons d'una escala de cargol, d'aquelles que els porten directament fixats a un eix. 

Les fotos són del juny d'enguany.

La plaga dels ciclistes en el medi natural

Les nostres opinions, sobre aquest lamentable tema, les tenim exposades en d’altres capítols (cerqueu-los, si us vaga, a la pestanya 'erosió') i no hi insistirem, en el detall, però sí, novament, en la denúncia, clara i directa.

https://allucdecuc.blogspot.com/2022/02/fomentar-la-destruccio-de-la-natura.html

Els ciclistes en el medi natural són una plaga que abunda encara més, com si els condicionants ambientals no fossin, actualment, ja prou negatius, en l’agressió, els danys i els perjudicis que infligim, de forma regular i habitual, a la natura.

I expressar-ho així, de forma categòrica o imperativa, és absolutament necessari, sobretot perquè es tracta d’un esport molt popular que, a més, gaudeix de cert prestigi social.

Per a il·lustra-ho només cal veure, per exemple, el tractament que en fan alguns mitjans de comunicació.

La televisió pública catalana: TV3, per exemple, emet habitualment imatges de ciclistes circulant per camins estrets o corriols, activitat expressament prohibida per les normatives de regulació de les activitats en el medi natural. Dit d’una altra manera, TV3, que en teoria hauria de vetllar per oferir sempre conductes respectuoses, fomenta unes activitats que infringeixen les normes actualment vigents.

Fotografia: serrat de l’Escaiola (Moianès). Traces de motos i bicicletes en el corriol de la carena. 17.9.2023.

Aquest trànsit no és en absolut ocasional; es tracta, més aviat, de circuits de trànsit rodat, motoritzat o no, utilitzats regularment.