Lianes o el triomf de la flexibilitat

M'adono que no està funcional l'enllaç inclós en un dels capítols dedicats a les lianes, de manera que en el d'avui hi transvaso el contingut d'aquell document.

Cada enfiladissa té el seu capteniment propi i, particularment, els seus mecanismes d'aferrada i de fermança. Si algú tingués la temptació de creure que de les plantes ja ho sabem tot o gairebé, pot comprovar, amb facilitat, que la forma de créixer de les lianes, en especial la sensibilitat dels brots en creixement, és un niu de temes variadíssims, força singulars i, en general, molt poc considerats, en la literatura botànica.

Un exemple de la malaptesa de les margues

A Catalunya la marga és una roca que marca el paisatge d'algunes comarques. Potser el paisatge margós més conegut sigui el d'Osona, les margues grises -o gris-blavenques- de la plana de Vic, amb els seus turons escampats, revoltats de talussos despullats i molt escorrancats (1), els anomenats badlands, en exòtica expressió que ha esdevingut, curiosament, molt usual.

Alyssum alyssoides vs. Alyssum collinum

Recentment he tingut la sort de fer la coneixença de dos experts botànics lleidatans, els professors Josep Antoni Conesa i Joan Pedrol, molt gentils i acollidors, amb qui, juntament amb la geòloga i investigadora del CSIC Carmen Castañeda, i també María Tierra -bon aptònim!-, una jove llicenciada en geologia, vam fer unes passejades per algunes de les excepcionals salades de Bujaraloz.

Floració d'una pastura camefítica submediterrània

L'impacte de la pastura i el modelat que en fa, sobre la vegetació, quan és sotinguda en el temps, és un tema força difícil.

Ficus carica L.: lleva de la lleva de profigues

En les històries amb molts elements -jo en dic efecte 'Guerra i pau', de Tolstoi- no va pas malament de desgranar-los en punts separats, com faig avui amb les profigues aterrades, vistes suara mateix -inicis de maig.

Pels sasos rosegats del Cinca mitjà

En el capítol d'avui hi veurem algunes estampes dels sasos de Binaced i de Monzón, de la comarca oscenca del Cinca Medio. El report és del 20 d'abril.

Florescència de Pistacia terebinthus L.

Capítol iconogràfic dedicat a la floració de la noguerola Pistacia terebinthus; dic iconogràfic perquè, no havent sabut trobar el lleure oportú per a visurar-ne les flors, que són nues i força menudes, no les puc pas descriure al detall.

Mixospermia en Alyssum alyssoides (L.) L.

Alguns capítols abunden o complementen temes ja tractats en d'altres capítols, en aquest cas i singularment el dedicat a la mixospermia en el gènere Alyssum, que el lector interessat pot repescar cercant, en aquest espai, l'etiqueta del mateix nom: 'mixospermia'.

Flors pudents de Crataegus monogyna Jacq.

Fent un passeig per la riba de la Charente, a la ciutat d'Angolema (Angoulême, Nova Aquitània), sentim una sentor desplaent.

Ficus carica L.: florada proterògina de profigues i perfum

L'estímul. Calen estímuls, en general, per a fer qualsevol cosa. En la redacció dels capítols d'aquest espai també hi ha, com una guspira amb força estimulant, uns motius originals que tenen aquesta virtut, la d'empènyer, avivar, uns gèrmens, capaços, per ells sols, de provocar altres estímuls, una col·lecta espontània que és la matèria bàsica, com el fang de l'escultor, que ha de servir per a construir un tema, uns arguments.