5 d’abril de 2021

Flor inferovàrica de codonyer Cydonia oblonga Mill. (1)

Avui veurem la flor del codonyer, preludi del botit i borrallut codony. A l'entremig hi ha la misteriosa trasmudança, la primordial gravidesa de l'ovari que voldríem recollir en una segona tramesa, atès que el codonyer ofereix un vistent, revingut exemple de flor d'ovari ínfer, però aquest tret es manifesta encara més bé en la flor fecundada.

30 de març de 2021

Funaria hygrometrica Hedw., molsa d'espais remenats

La molsa d'avui és comuna, característica i distingible a bell ull. Característica i distingible sobretot per l'esporòfit, per la llarga seta corbada, la càpsula piriforme, l'opercle descentrat i la curiosa caliptra, amb el bec girat cap a un costat.

26 de març de 2021

Heterocàrpia en Crepis sancta (L.) Bornm.

Heterocàrpia. S'anomena heterocàrpia la producció, en una flor o en una planta, de fruits de formes diverses, com passa i és prou conegut, per exemple, en el cas del llevamà Calendula arvensis.
L'heterocàrpia representa diversificació dels sistemes de dispersió i, per tant, una major amplitud de la casuística del lliurament al medi de les diàspores.

20 de març de 2021

Floracions marçals

Trencant inesperadament la sobrietat hivernal, les floracions marcenques van arribant, gairebé sense adonar-nos-en.
Al març s'acaba l'hivern, però és habitual que el trànsit a la primavera sigui convuls, amb alternança de dies serens i lluminosos, de sol ja novament virtuós, amb d'altres encara mig aclofats i enravenats, precedits per les darreres gebrades nocturnes.

16 de març de 2021

Primeres flors del lliri menut Iris lutescens Lam.

Les flors que recordem del lliri menut, de plantes de l'Ordal, eren d'un violeta blavenc, però aquestes són musques, d'un color morat ben fosc.
El d'avui serà un capítol eminentment iconogràfic. L'exuberància sumptuosa de les flors del lliri menut s'esplaia, precisament, en un marc ambiental de curtedat i magresa esquelètica, mineral.

12 de març de 2021

Fissidens: unes molses plumiformes

Distíquia. Les molses del gènere Fissidens tenen alguns trets molt característics: la disposició dística dels fil·loides, en un pla, com les barbes d'una ploma (plumiforme), i la mateixa forma que tenen, singular i curiosa, que requereix, per a ser copsada, l'ús d'una lent.

9 de març de 2021

Muscari: flors musques i moscades

Estesa de Muscari neglectum Guss., copsada en un retalló d'herbes de Barcelona. Fotografia gentilesa de Joan Cuyàs Robinson.

Avui, per excepció i a suggeriment d'un amic, veurem si hi pot haver alguns enllaços entre uns determinats mots que podrien semblar propers. Això sense pretendre afinar ni poc ni gaire o ser resolutius, perquè som llecs en tot això i, com sabeu, és una matèria prou difícil, el rastreig dels mots, fins i tot per als més entesos.

8 de març de 2021

Cynoglossum sp.: uns fructículs molt agafallosos

Capítol breu per a recollir un fenomen comú, força important en la dispersió de moltes espècies de plantes.
Hi ha fruits que tenen formes i mecanismes que els fan aferradissos, agafatosos. Enganxats al pèl dels animals o a la nostra roba, poden ser portats molt lluny del punt on la planta mare els va generar. El fenomen s'anomena epizoocòria, combinació triple de damunt, animal i mudar de lloc.

7 de març de 2021

Nèctar en flors de mirabolà Prunus cerasifera Ehrh.

Quan, no fa gaire, vam observar les flors del prunyoner Prunus insititia, ens va estranyar força no veure-hi, en flors d'aquest estil, cap nectari. I quan vam fer-ne les oportunes ullades a la bibliografia, a les guies i flores de consulta habitual, vam veure que tampoc no s'esmentaven. No hi ha nectaris florals?

Lunularia cruciata (L.) Lindb.

Aquesta hepàtica tal·losa és molt comuna, força vistent i ben distingible. Distingible sobretot pels conceptacles, òrgans en forma de tall de lluna que allotgen petits propàguls, semblants a petites llavoretes de color verd-groc, per a la multiplicació vegetativa.