La Mostassa de camp

Sinapis arvensis L.
Proposem un petit recorregut per la morfologia d’aquesta Mostassa silvestre (1) autòctona d'Europa. S'associa normalment a terres de cultiu, tal com anotà Linné: " Habitat in agris Europae".
Però nosaltres no l'hem trobada en cap agre, sinó al riu Ripoll, localment molt abundant, a l’altura del molí de l’Amat. l també l’hem vista en l'escocell d’un carrer del Bon Pastor, a Barcelona. És una herba grossa, exuberant (2), per la talla que assoleix i la de les fulles inferiors, molt vistents i feses en grans gallets.

Figura 1

Ricinus (5): un tribut a les formigues

Les formigues caminen de pressa i tenen una força hercúlia. Són petites i no solem veure-les. Però són pertot, tant en els espais oberts com en els coberts i forestals. 

Tenen establerts amb les plantes uns vincles estrets i llargament consolidats. En són proves inequívoques uns petits carnussos que porten enganxats les llavors de moltes plantes, com ara les lletereses, les violes, les manxiules Helleborus o el ricí.

Càpsula tricoca i llavors (1) carunculades d' Euphorbia peplus, una lleteresa ruderal. L'eleosoma o carúncula (carnús format a l'entorn de l'orifici del primordi seminal) és la cofa que corona la llavor, de color de vori i una mica lluent.

L'aristel·la (2): els noms també fan tornes

Les plantes no són objectuals

Aprofitarem el cas de l'aristel·la per fer unes observacions. En el nostre dia a dia ens hi trobem molt sovint: les discrepàncies a l'hora de valorar una cosa qualsevol són degudes, també, perquè creiem centrar-nos en el mateix tema a valorar, però els seus límits no són precisos ni ben establerts per avançat.

Sembla que tampoc no és posible d' establir amb prou seguretat els límits de les espècies. Com si es tractés d'una molla, uns les estiren per tal de poder encabir-hi un ampli col·lectiu de formes, inspirats en un esperit sintètic centrat en valorar per damunt de tot el contingent d'elements compartits, comuns, constants. 

Font: El Almacén Libros- Catálogo Online. Comentari a la nota de baix.

A lluc de cuc

Si a la natura és habitual que la part sigui semblant al tot, ho prenem com a model en aquesta entrada que porta el nom del lloc que li dona acollida. Així com el pare es veu a si mateix, de cop, expressat i definit a la perfecció en un gest o mot dit pel seu fill, potser aquesta entrada d'avui podrà, a tall d'exemple, expressar el sentit del títol que encapçala aquest lloc.

Fig. 1