11 de novembre de 2019

Prodigiosos fongs d'escorça

N'haureu vistos, possiblement, clapejant les escorces dels arbres. Són fongs sense forma definida, clapes de tons lluminosos, d'aspecte cotonós o esponjós, en algun cas com borbolls d'una gitada, cobrint variables extensions de fusta morta, branques caigudes, escorces d'arbres revellits, socons, esqueixos, escarrots estripats, nyucs podrits... Genèricament se'ls anomena fongs corticícoles o lignícoles. Són sapròfits, es nodreixen de matèria ja desanimada (epífits xilòfags). Poden pertànyer a famílies força diferenciades i sembla que han motivat, en la sistemàtica, nombroses revisions i transferències.


Pulcherricium caeruleum. Bolet d'escorça blau. Sot de la Carda. Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental). 3.11.2019. Un cop més, trobem a la natura una espècie que havíem vist prèviament en imatges, el bolet d'escorça blau o bolet de soca blauLes hifes s'han estès per dessota de les fulletes i les han soldat a l'escorça de la branca, tot creant el raconet o cauet apropiat per retenir al màxim la humitat ambiental, l'ingredient fonamental per a la vida de les floridures.

9 de novembre de 2019

La magrana, la nespla i altres llucs

La Cellera de Ter (La Selva). 1.11.2019
Aula de Natura. Visitem uns amics que s'han instal·lat recentment a La Cellera de Ter (La Selva), poblet de la ribera del Ter situat a prop de l'embassament del Pasteral. Els amics Raül i Eva han creat l'aula de natura El Meandre, centre d'educació ambiental, turisme de natura i activitats de camp didàctiques i divulgatives, dirigides a docents i escolars, associacions, entitats de l'administració i a tots els interessats en conèixer la nostra flora i fauna.

Fruita de tot l'any. Els llimoners de la casa dels amics duen ara fruits de tota mena, uns ja fets, altres verds, alguns d'incipients, minúsculs i preciosos esborranys dels madurs, i també algunes flors, de manera que ens demanem quin és el temps de les llimones. Feta la consulta, veiem que el llimoner pot florir tot l'any i per això no és estrany que coexisteixin flors i fruits. És un arbre fredolic que, si considerem l'escassesa de les citacions consignades al BDBC, no deu tenir, al Principat, gaire capacitat per a naturalitzar-se. Al igual que les altres aurantiàcies -auranciàcies, aurantioidées, grup de les rutàcies-, destaca per l'abundor de glàndules productores de substàncies aromàtiques volàtils, disperses per gran part de la planta, fulles, flors i pela del fruit. Símbol de suculència, salubritat i temperància, el llimoner gaudeix d'una arrelada estima popular.

31 d’octubre de 2019

Història de la Balsamina silvestre

Impatiens noli-tangere Linnaeus

LES BALSAMINES 
Les balsamines són plantes herbàcies sense indument, de la família balsaminàcies, que viuen en els països tropicals de l’Àfrica i de l’Índia, feta excepció de la nostra balsamina silvestre, d’àmbit europeu. 
Molt més conegudes que aquesta són diverses espècies de balsamina que es cultiven com a ornamentals en els patis i jardins, com ara Impatiens balsamina, anomenada en alguns llocs “arbrets”, i en d’altres amb el noms espanyols de miramelindos, adornos, belenes, nicaraguas, chinos, etc., de flors vermelles, blanques o bigarrades, natural de l’Índia, Malàisia i la Xina. 

Potser encara és més comuna, en els jardinets dels pobles de muntanya, la balsamina de Balfour Impatiens balfourii, que pot trobar-se, naturalitzada, en alguns boscos de ribera i que, segons es diu, es troba en fase d’expansió. 
Altres espècies conreades són la balsamina africana Impatiens africana, originària de l’est d’Àfrica tropical, i la balsamina glandulífera Impatiens glandulifera, procedent, com la de Balfour, de l’Himàlaia. 

EL NOM 
Carl Von Linné era un molt bon coneixedor del llatí i diuen que, quan es tractava de posar noms a les plantes, preferia els noms de les cultures i llengües clàssiques per damunt dels d’altres cultures. Tothom sap que les aportacions del suec, la classificació de les plantes, la nomenclatura binomial i els seus noms d’arrel clàssica, van ser fonamentals en els estudis taxonòmics i sistemàtics de les espècies. 

30 d’octubre de 2019

Un filó per furonejar: la morella roquera

“Siendo, en la Parietaria, estos, pigmeos,
Y el femenil Estylo muy gigante,
Con la elasticidad de los deseos:
Vibran a lo alto el Polen fecundante.”


Ubiqua. La trobem per tot arreu i possiblement no desperti, en general, gaire simpatia. Més aviat al contrari, a la primavera és l'ase dels cops.
Inconspícua però interessant. Però, això a banda, la morella de paret Parietaria judaica (1) ofereix tot d'aspectes botànics prou interessants.
Aspectes com ara la manera d'amollar el pol·len, 'con la elasticidad de los deseos', en la plàstica i suggerent expressió de Viera; la poligàmia, la peculiar distribució dels sexes en els feixets florals; l'acrescència floral, que projecta més ombres, encara, en la ja difícil observació de les flors; el curiós envescament del fullatge; i un possible o versemblant amistançament amb els ocells, per bé que es tracta, aquest, d'un aspecte que només apuntem i no sabem si s'ha documentat.
Vent, formigues, ocells. La morella combina afinitats diferents: per les parets; pels llocs bruts, carregats de romanalles nitrogenades; i per la humitat. Una combinació força peculiar que expressem amb el mot nitrolitofília. Però l'ecologia és molt més dinàmica que la simple constatació de l'hàbitat. El pol·len s'escampa amb el vent. Prèviament hi pot haver qualsevol frec o contacte, un merlot furonejant, posem per cas, que hagi provocat l'explosió de l'antera.
Si la planta ha arrelat, com és típic, en una situació enlairada, com ara un pont o una paret, el pol·len es pot esbarriar amb excel·lent difusió. 

28 d’octubre de 2019

Sobre el fruit i la disseminació del braquiquíton

Ens passa tot sovint. Veiem detalls, coses, elements que ignorem i queden pendents del més elemental coneixement; més endavant i tot sovint, veiem com els elements, fins aleshores orfes de significació, s’integren en fets; aquests fets, finalment, s’integren en fets més complexos, els fenòmens. Els fenòmens s’integren, o els integrem, en categories conceptuals. En aquest cas la categoria seria l’ornitocòria, la disseminació de les plantes per part dels ocells. 
Els elements serien, en aquest cas: un plançonet de Brachychiton; unes llavors negres, grosses; i els estornells. El marc d’aquests elements: la nostra terrassa, a Barcelona. 
Els enllaços dels elements van venir amb les converses amb amics: els estornells mengen aquestes llavors negres; n’aprofiten l’arrebossat extern i n’expulsen tota la resta, la llavor repelada; a més –observació d’un amic-, tot picotejant-ne els fruits, en forma de barca, fan caure altres llavors al terra.

25 d’octubre de 2019

Alzines populiformes

Un exemple d'aprofitament actual de l'alzinar
Recollirem avui estampes i aspectes de l'aprofitament d'un alzinar del sector de llevant del massís de Sant Llorenç del Munt, en vessants d'inclinació molt moderada del nivell basal, no gaire lluny del sot del Sabater Vell.
Com que l'explotació de l'alzinar és, avui dia, escassa i residual, pot ser d'interès fer-hi una ullada, més encara considerant que ens trobem en territori del parc natural de Sant Llorenç del Munt.

Indument i estípules. Les estípules de les alzines són promptament esfulladisses. Totes les parts dels brots tendres, tiges, pecíols, làmines, estípules i borrons, també les flors femenines, a la primavera, estan coberts d'un toment ras, clar, com un feltre fi. Aquests brots dels troncs o epicòrmics, abundants en els peus de l'alzinar que veurem en aquest capítol, són possiblement l'expressió d'algunes descompensacions de l'aparell vegetatiu. Responen a gemmes adventícies estimulades per alguna escapçada, esqueix, trenc, patac, etc. Els trobem en tota mena d'arbres, però en els que veurem avui hi són excepcionalment abundants.