Unes molsetes ruderals: eixams de mons formiguegen

...

I a on tu veus lo desert

eixams de mons formiguegen"

Plus Ultra

Jacint Verdaguer

☰

Aquests versos d'en Verdaguer (1) ens han semblat molt a propòsit per a encapçalar el capítol d'avui, dedicat a unes molsetes ruderals.

Farem avui unes ullades a un tema molt menut i no pas fàcil: uns tapissos de molses petites que clapegen el terra del terreny abandonat que vam veure en el capítol del camp de ravenisses i llevamans.

Helleborus foetidus L.: successió foliar

Normalment, quan comencem a observar i fixar-nos en les plantes, la presència de fulles diferents a les que ens semblen normals ens resulta poc o molt sorprenent i és fàcil que ens sentim inclinats a sospitar si no seran, aquestes divergències, capricis inescrutables (1).

Avui veurem un tema clàssic que tot sovint s'exemplifica, als tractats i manuals de botànica, amb el cas del marxívol Helleborus foetidus L.: la successió foliar (2).

Veureu que ens limitem a destacar alguns detalls morfològics, però cada dia se'ns va afermant amb més força una idea: observar és molt difícil; capir quasi impossible i la dificultat la millor sort.

Cheilanthes acrostica (Balbis) Todaro

Si la vegetació de les roques constitueix un dels patrimonis vegetals de més interès del massís de Sant Llorenç del Munt, la petita falguera rupícola Cheilanthes acrostica (Balb.) Tod. és, sens dubte, un dels elements més singulars d'aquests poblaments (1).

Melampsora pulcherrima (Bub.) Maire

Portem avui unes imatges d'un fong que altera el normal desenvolupament de Mercurialis annua L., principalment tiges i pecíols.

Aquesta entrada serà iconogràfica, perquè desconeixem la matèria.

Les imatges les vam prendre al mateix prat ruderal, de llevamà, ravenissa, etc., que vam veure al capítol anterior.

Els peus afectats per aquest fong paràsit eren relativament abundants. Les parts afectades s'inflen i recargolen, però la resta, no afectada, sembla mantenir una activitat vegetativa normal.

El lector interessat en aquest tema podrà trobar-ne informació en aquest enllaç: taxateca, de contingut prou suggeridor de la complexitat biològica d'aquests fongs.

Prat periurbà de llevamà, verònica, filamaria...

Per molt comuns que siguin els extensos prats de ravenissa, lluminosament espurnats de blanques flors, potser mai no deixaran de sorprendre'ns i de commoure'ns. Darem un cop d'ull al prat d'un retalló de terreny que ha quedat fora de l'abast del ciment, de l'asfalt i del pas de vehicles. Són espais reduïts que han quedat isolats en l'atrinxerada marginalitat, enmig de la desmarxada xarxa de carrers i edificis industrials.

Efectivament, sembla mentida que en llocs així i quan encara l'hivern és gran, hi hagi una floració d'herbes tan bella i harmoniosament parada com l'estesa de flors d'un jardí.

Triticum aestivum L.: blat renadiu

Blat granat al febrer. En una passejada al Puig de la Creu -Castellar del Vallès- vam trobar, en la mota partionera del camí, unes mates de blat amb les espigues granades. Espigues de blat granades al febrer!

El blat és una gramínia anual: tota la mata mor després de granar. Quan es fa la sega, a l'estiu, no deuen ser pas poques les granes que s'escapen de l'arreplega i queden escampades pel tros i pels marges, a mercè de ratolins, formigues esclafagranes, tudons i altres ocells.

També n'hi ha que en resten estàlvies, incòlumes, fins i tot de les invasives floridures fúngiques. Aquestes granes poden germinar i fructificar, molt abans que les de sembradura.