15 d’agost de 2019

Vitis riparia amb fil·loxera

Apunts de morfologia de Vitis riparia, espècie americana d'empeltar, i brots atacats per la Fil·loxera Daktulosphaira vitifoliae.

En el recull d'avui hi veurem la morfologia foliar de Vitis riparia, una de les principals espècies de vinya utilitzades (1) com a patró o peu d'empeltar les varietats europees. Aquesta vinya americana es troba naturalitzada a la vegetació de ribera. Sembla que és força fàcil de distingir, a bell ull, però mantenim la reserva perquè sempre hi ha la possibilitat d'una possible ascendència que no sapiguem reconèixer. 
El report és d'una riera de l'Espai Rural de Gallecs (Vallès Occidental), on l'exemplar de vinya americana hi fa un tapís continu que s'alça cap als arbres com un llençol estès. Un d'aquests tapissos mig flotants que solen formar les lianes a les bardisses, amb la particular fermesa de tot allò que cedeix a la pressió. Les lianes fan xarxa: creen trames excepcionalment poderoses a còpia d'assegurar gran quantitat de fermalls -en Vitis els lligalls són les rosques dels circells.

11 d’agost de 2019

La ufana tardoral de l'alzinar

Estàvem esmorzant i ma mare ha fet, tot esbargint la mirada pel finestral:
"No hi ha manera de que plogui."
Afegint-hi, tot seguit, girant el cap cap a mi:
"Això és molt greu."

Creiem que no es pot dir millor i no ens esplaiarem sobre un tema tan delicat com aquest. Hi ha sequera general severa, mantinguda durant tot l'any, perquè les pluges caigudes han estat, en la majoria de llocs, irrellevants; i alguns valors alts de pluja corresponen a xàfecs violents, totalment inútils per atenuar la sequera.
La tardor passada, en canvi, va ser molt més plujosa de l'habitual, amb pluges mantingudes i valors relativament alts.


CRIPTOGÀMIA EMERGENT
El recull que portem avui és de la reviscolada de l'alzinar de la passada tardor. L'alzinar penombrós, quasi negre, sembla respirar tot de llum interior quan les molses s'estufen d'una verdor turgent i tendral; els bolets semblen coberts d'un bany de vernís, perfectament retallats damunt la virosta xopa, com la fruita d'un bodegó barroc damunt del fons negre del llenç; els líquens de les escorces, del color de la crema d'espàrrecs, s'estenen i s'ondulen com farbalans de gelatina; fongs i floridures blanques esquitxen el terra com esparracades de nata, com gitades siderals escassigallades... totes les joies del bosc, habitualment sobri i sever, s'omplen a caramull de vida, de color i de llum.


Sí, no hi ha dubte, per veure l'alzinar ben mudat i xamós, amb el fullatge rutilant i tot l'espectre del setí en la fosca verdor de les plantes de la selva mediterrània, cal viure'l quan s'ha amarat de l'aigua de les pluges autumnals i la fusta torna a sabar, a tota pressió, a nodrir els brots de tardor.

TARDOR FECUNDA
És la ufana de la selva mediterrània a la tardor, període normalment molt favorable, perquè és el període de més pluja -si més no a les comarques no allunyades del mar- i es combina amb la moderació tèrmica, quan el sol, embriac i desalenat de la gran volada estival, es va acotant, acotant...


Si voleu entrar en l'alzinar fosc i gairebé regalimós d'un sot del Vallès i badar-hi una mica ho podeu fer en aquest enllaç.
Hi veurem alguns bolets; molses i hepàtiques; el becut de la gla; la desclosa d'una gla d'alzina; glans verolades a l'arbre; un fong resupinat; uns esporogonis gràvids...

Sabadell
Textos i fotografies: © Romà Rigol

9 d’agost de 2019

La Fil·loxera viu a les bardisses

Avui mateix l'hem trobada i no és la primera vegada. Ja l'havíem vist, en manifestacions molt més severes, en una riera del Parc Agrari de Gallecs.

En aquest titular hi hem utilitzat intencionadament la forma del present, per tal de remarcar que la fil·loxera és un element més de les nostres bardisses. Dit en termes més propis de les ciències de l’agre, els sòls europeus són fil·loxèrics.

No volem multiplicar estolons d’una temàtica, la biologia de l’homòpter de la fil·loxera, que ens resulta del tot desconeguda. Tampoc no hi ha cap motiu per aprofundir la història d’aquesta plaga agrícola, molt ben coneguda i documentada. Sobre aquest punt, recomanem la consulta d'un article sobre les vinyes naturalitzades d'Emili Laguna, reportat i enllaçat més endavant. 


Figura 1

Figura 1. Ceps ferals. Són molt comuns i estan molt estesos pels marges dels camps i les bardisses. Els ceps americans que es van importar per empeltar s’han estès a pleret per l’entorn agrícola, a partir de fragments de tiges o bé de rabassoles descolgades, tal com apunta LagunaVitis rupestris és la varietat de cep americà d'eixartar més estesa, en condició de planta agrícola naturalitzada. És una planta fàcilment distingible per la mida de la fulla, més aviat petita; làmina glabèrrima; l'amplitud de les dents ogivals; la forma general, més o menys reniforme; els mucrons obtusos de les dents; la dent central més allargada, juntament amb les centrals dels hemilimbes, també poc o molt sobresortints; i la manca de sinus basal. Comenta Laguna que aquestes plantes no solen fruitar, que corresponen a peus masculins. Pel que hem pogut observar, la brotada d'aquestes vinyes margeneres és força anterior a la de les varietats cultivades. Podeu trobar els brots d'aquesta vinya eixint de les rabasses de les cultivades, si el pagès no els ha eliminat encara. La fotografia és d'un barrancó proper al parc periurbà de la Salut (Sabadell). 9.8.2019.

Flors de salzes

Els salzes ofereixen al naturalista i a l'afeccionat a la fitologia tot un ventall de temes per esplaiar a cor què vols les observacions: la forma, conformació i color dels branquillons, dels borrons i les seves escates -catafil·les-, de les estípules, del fullatge i de l'indument que el vesteix, la forma de les flors i els bonics aplecs dels grups florals, semblants a una espiga, més tard les capselles badadisses i les menudes llavoretes, abillades amb plomallons d'una encisera tenuïtat...


També perquè, tant si ens plau com si ens desplau, és d'allò més fàcil trobar exemplars amb caràcters que no encaixen a la perfecció amb les descripcions de les espècies. Variabilitat i polimòrfia en bona part deguda a la tendència dels salzes a hibridar-se i que podria ser un bon esperonament a la curiositat, si poguéssim tenir l'esperit prou propens a acollir sense condicions el que la natura ens ofereix i no tant donat a esperar la trontolladissa confirmació d'allò que esperem veure.