5 d’abril de 2020

Un fraret descolgat: rabassoles i estils de vida

Fa tres anys justos. Va ser el 4 d'abril de 2017, quan vam observar amb una mica d'atenció un fraret (1) Orobanche LAlguns aspectes de les consultes fetes, les habituals, van resultar curiosos, perquè van revelar unes indefinicions, pel que fa al tipus biològic, no gaire habituals.

El vessant ombrívol. Les arrels són la part oculta de les plantes i de la foscor d'aquest caràcter clandestí els llibres en donen abundants llucs. Les arrels poden donar informacions valuoses sobre l'estil de vida de les plantes.
Posem-ne un exemple, el cas d' Urtica dioica L. És una planta rizomatosa, tal com ho suggereix, prou clarament, la forma d'agrupar-se les tiges. És un tret important de la seva biologia, per exemple per a poder tramuntar el període hivernal fred. Però d'aquest aspecte no se'n diu res a les flores que habitualment grapegem, ni a la majoria de fitxes sobre plantes, de les moltes que es poden consultar. Sí, arrels i tiges colgades són el vessant ombrívol de les plantes.
Una cridanera indefinició. En el cas d' Orobanche minor Sm. in Sowerby hi planen alguns dubtes, però no només d'aquesta espècie. És molt interessant veure en quins termes inicia les entrades el redactor dels articles de les espècies del gènere, a 'Flora Iberica'. D' aquest fraret hi diu: Planta probablemente anual. De moltes altres diu anual o perenne, planta que parece ser perenne, probablemente perenne, etc. Quina cara devien fer els editors, en llegir-ne els primers esborranys!
Sí, per estrany que pugui semblar, la biologia de moltes plantes, i no parlem de menudeses o rareses, no ha estat encara gaire ben estudiada.
Un fraret molt menut. Centrem-nos en l'observació del fraret de les lleguminoses de la imatge, Orobanche minor Sm. in Sowerby. És menut, li escau l'apel·latiu.

2 d’abril de 2020

Els pilars cofats de Sant Miquel de Gonteres

La primera notícia la vam veure al blog 'Es Porqueret des Figueral', de Julià Font, consignat a la relació de blogs d'aquest lloc. Fa dies que el sarró no es mou de lloc.
El 21 de novembre passat l'ADENC va fer una activitat de camp per a conèixer aquestes curioses formes d'erosió, amb el mestrívol guiatge d'Àngel Manuel Hernández, que també té el seu lloc en aquesta relació de blogs.

31.12.2019. Riera de Gaià. Sant Miquel de Gonteres (El Vallès Occidental). Feia fresqueta i teníem les mans balbes. Nosaltres vam cloure el 2019 amb una visita a aquesta singular riera.

31 de març de 2020

Fa un any: flors del plàtan de passeig

Capítol obert. Recuperarem unes imatges de fa un any i farem una mica d'atenció a les flors del plàtan, unes flors que, ara per ara i per a nosaltres, ofereixen alguna dificultat insalvable, perquè ens manca capacitat per a concretar amb seguretat on rau la unitat, és a dir, com s'apleguen els carpels i els estams per a formar les flors que, minúscules i densament arramadades, formen les conegudes boles dels plàtans. Això passa, és clar, quan la reducció dels antofil·les és tan acusada que resulta difícil rastrejar-ne les romanalles, situades als entrepeus dels òrgans reproductors, sobretot si, com és el cas, les flors no són ben madures (1). 

Flors de Lunaria annua, copsada a la riba del riu Ripoll. Se li atribueix caràcter subespontani. Es tractaria de plantes eixides de llavors provinents de plantes de jardí o de cultiu d'ornamentals. Corol·la amb fila de ventilador i els trets típics de la família: quatre pètals amb el limbe patent, estretit a la gorja, amb les venetes ben dibuixades. Inflorescència indefinida, racemosa. 1.4.2019.

Acrocecidi. Cecidi format a la gemma terminal d'un branquilló de roure Quercus sp. Al dedins de l'aplec de catafil·les hipertrofiats hi ha l'agalla de l'insecte inductor, possiblement el cinípid Andricus foecundatrix, vespeta de desenvolupament ultraanual.

30 de març de 2020

Apunts de Kalanchoe blossfeldiana Poelln.

Avui portem aquí una planta de la nostra terrassa, comuníssima i de gran èxit en el camp de la jardineria. Veureu que el nostre exemplar té el fullatge de talla molt petita; la temporada passada va patir un tràngol, potser fúngic, i probablement aquest és el motiu d'aquesta anomalia.
Sigui com sigui, la nostra grassoneta (=crassula [1]) ens permetrà visitar una monografia excel·lent i fer uns apunts morfològics de les flors i els grups de flors, les inflorescències.

Esbós descriptiu (2). Es tracta d'una mateta una mica llenyosa, ramosa, amb les tiges mollars, evocadores de les del geranis de jardí Pelargonium o les de les cargoles de roca Erodium; els entrenusos són breus i la ramificació superior de mal veure, a causa de l'atapeïment del fullatge; fulles decussades, carnoses, més o menys ovades o rotundes, àmpliament crenades, curtament peciolades; inflorescències en pomells densos, emergents, portades per peduncles dreturers, elevats; flors de quatre pètals, en bona part soldats, formant un tub una mica cantellut, amb la resta del limbe esbatanat, estès, formant una rodella.

26 de març de 2020

Resum d'antobiologia de Salix atrocinerea Brot.

En el capítol anterior vam assajar de fer un balanç sobre la fenomenologia floral d'uns salzes observats aquest hivern i el passat 2019. 
En el capítol d'avui ens proposem fer un resum de la fenomenologia floral en Salix atrocinerea Brot., amanit amb noves imatges, d'un gatell femení festejat per les abelles. 
És un assaig de síntesi que fem amb la intenció de constatar els principals factors que hi concorren i donar idea, així, de la notable complexitat del fenomen global, floració, pol·linització, fecundació i fructificació.
Volem que el resum sigui una revisió del fet a l'entrada anterior; però ara ens centrarem en el gatell, passarem el podall per algunes conjectures i aportarem dades temporals.

GALERIA D'IMATGES
Les dades. Les fotografies són de la ribera del riu Ripoll. S'han pres a l'altura de Sant Vicenç de Jonqueres, 180 m, estació primera (Sabadell, El Vallès Occidental) i del veïnat de Les Arenes, 360 m, estació segona (Castellar del Vallès, El Vallès Occidental).
Totes les imatges duen la data. 

Fig. 1: 16.1.2020
FLORACIÓ HIVERNAL
Figura 1. Els primers arbres en florir són masculins. A mitjan gener es produeix l'eclosió dels gatells -aments- sedosos, mentre que molts borrons es mantenen encara tancats i els més avançats, en canvi, ja estenen i despleguen els estams.

Fig. 2: 16.2.2020
MADURACIÓ DE LA FLORACIÓ MASCULINA
Figura 2. Es manté la floració però amb un caràcter diferent. La majoria de flors han empal·lidit, perquè les anteres s'han marcit.

23 de març de 2020

Floració masculina de la sarga Salix elaeagnos Scop.

La sarga és un salze molt característic, per la moderada talla, la profusió de branques llarguerudes i flexibles -vims o verducs- i el bonic perfil de la capça, ben arrodonida, com una bola. Avui veurem les inflorescències masculines d'unes sargues, però aprofitarem, a més, per a veure algun altre punt, com ara el següent.

El nom de la sarga. En les consultes bàsiques fetes, poques, hi hem vist que la sarga consta amb dos noms principals, amb el nom clàssic d'Scopoli o bé amb el subordinat de Rechinger, molt posterior, que sol constar juntament amb l'abreviatura 'f.' o 'fil.', de filius, fill. Rechinger va treballar amb Wettstein, l'autor d'un famós tractat de botànica. És una simple qüestió de criteri. 
Així, aquí consignarem el nom tal com ho fa l'almeriense Ginés López (2001), en el seu valuós compendi de fruticoses ibèriques i baleàriques:
Salix elaeagnos Scop. [=Salix elaeagnos  subsp. angustifolia (Cariot) Rech. f.]
Un altre detall, molt menor, és la grafia del nom específic. En dues fonts de referència hi llegim eleagnos, en lloc d' elaeagnos.

Sobre les flors dels salzes tenim, en aquest espai, tres capítols publicats. Els trobareu en aquests enllaços:

En aquests capítols hi hem aportat dades diverses sobre l'antologia i la biologia reproductiva en Salix. Recordem que en aquest gènere hi ha entomogàmia predominant, però combinada amb anemogàmia. Sobre aquest punt, ja vist en el tercer dels capítols suara enllaçats, potser serà d'interès del lector el següent article:
'(PDF) Pollen vectors and inflorescence morphology...'

Gemmes 'cap de colobra'. Les gemmes de la sarga són molt característiques. Són aplicades, molt bombades i amb l'extrem 'amorrat' a la tija. Pel que fa al color, tant el de les gemmes com el de les tiges, també el de les esquames florals, és variable i no sempre té aquesta rojor porprenca tan intensa.

Tot el futur brotet de l'espiga de florelles -ament- i de les fulletes que l'acompanyaran, ix d'una fulleta esquamosa -catafil·le- que li dona empara primordial.