Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris elàter. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris elàter. Mostrar tots els missatges

3 de desembre del 2020

Filoma i periant de Radula complanata (L.) Dumort

L'hepàtica que veurem avui és abundant i trobadissa, a més de relativament vistent i de bon distingir, pel perfilat i la definició de la forma.
En el títol hi hem volgut destacar que d'aquesta hepàtica veurem, només, el conjunt d'òrgans foliosos i l'anomenat periant, hipsofil·loides que formen un òrgan molt característic de l'espècie. Queden exclosos, doncs, els gametangis o òrgans portadors de les cèl·lules reproductives, intimitats que queden fora de l'abast del nostre lluc.
☰
Fora del grup d'espècies adaptades als ambients secs, força important, en general els briòfits viuen en ambients humits i és en aquests ambients on hi són més diversos i abundants.
Fan tapissos i coixins més o menys densos i mai no s'aparten gaire del substrat que els acull, el terra, les roques i les escorces d'arbres i arbusts. L'arrauliment i l'hàbit arrossegadís expressen molt bé el temperament higròfil de la major part de briòfits.
☰
Els briòfits necessiten un ambient humit per a reproduir-se, en el trànsit dels gàmetes masculins fins a l'oosfera, i per a mantenir ben hidratades totes les cèl·lules, fora d'un grup de molses, el de les politricals, principalment de muntanya, que tenen un precari sistema conductor que els permet procurar-se una part de l'aigua, pouant-la del substrat.
☰
Els badius i les petites fissures de les escorces són un nínxol protegit i estantís, idoni per acollir els gèrmens de molts briòfits. Les clivelles són les carrerades de l'aigua escoladissa, vehicle de brossalla llisquívola i de tota mena de partícules arrossegadisses.

15 de març del 2020

Llucs esporífers d'Equisetum telmateia Ehrh.

Les cues de cavall Equisetum són plantes molt antigues, com les falgueres. Es van originar fa més 300 milions d'anys, en el devònic (paleozoic).
Tot i no tenir cap parentiu, les cues de cavall tenen algunes semblances evidents amb la canya: la possessió de grossos rizomes soterrats; l'emissió de llucs refetons i de gran dreturança; l'amplitud de l'espai interior, buit -lumen; i l'estructura caulinar articulada i simplificada. I encara un detall molt interessant: en els dos gèneres hi ha una notable acumulació de sílice a l'aparell vegetatiu.
▤
La Cua de cavall grossa Equisetum telmateia Ehrh. fa llucs aeris de dues menes, uns fèrtils i els altres vegetatius, distingibles a bell ull. Els llucs fèrtils de la cua de cavall broten sovint en grupets. Són tiges cilíndriques, molt carnoses o sucoses, d'un to molt esblaimat, de vori. Duen al capdamunt un estròbil fusiforme, pigallat per esporofil·les -fulles d'espores- de color variable, segons la maduració, en general melós, rossenc o brunenc, disposats en bandes o rengs anul·lars. Quan el fus amolla les espores, perd el suc que l'anima i es mustiga aviat, tot agafant un color torrat.

4 de juliol del 2019

Frullania dilatata

L'hepàtica foliosa Frullania dilatata té algunes característiques: és fàcilment recognoscible -tot i la petitesa-, és força comuna i també és molt trobadissa, que la fan molt apropiada per venir a aquesta secció. Fins i tot es fa sovint als oliverars, pigallant l'escorça de les oliveres.