De les cípseles velludes de Scorzonera hirsuta L.

El marc: trobo fruits -cípseles- de Gelasia hirsuta (Scorzonera hirsuta L.) en unes pastures del Moianès. Un cop observades, en detall, n'esbosso una breu descripció.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (4)

S'acaba la temporada. Avui recollim les plantes de maig o maig avançat. Els pradells de l'heliantem tacat comencen a groguejar, però encara h ha un bon esplet, d'algunes plantes de floració més tardana, com són ara les següents: Brachypodium retusum, Tolpis umbellata, Logfia gallica i Crepis capillaris, col·lectiu que aferma, encara més, el protagonisme que hi tenen, en aquests pradells, les plantes de la família Asteraceae.

Del panical Eryngium campestre L.: els fruits, la disseminació múltiple i el rizoma

Regraciament. Al micòleg i company de buc Enric Gràcia, que ha atès diligentment les nostres consultes. A més, ens ha facilitat l'accés a l'estudi de tesi doctoral que va fer J. M. Lanau, sobre el cultiu extensiu de la gírgola del panical, que recull alguns aspectes, relatius als fruits, per exemple, que són de molt d'interès.

Aquest autor considera de forma exhaustiva tots els aspectes que concorren en la relació de la gírgola i el panical: trets del bolet, distribució, abundància o escassesa i punts relacionats, conjunt de factors relatius al cultiu, trets del panical, els fruits, la germinació, l'arrel o rizoma, etc.

El bolet dit gírgola del panical Pleurotus eryngii es considera un bon comestible o comestible excel·lent, però actualment és escàs o molt escàs, escassesa que aquest autor relaciona, però de forma no gaire definida, amb la reculada d'algunes pràctiques tradicionals, la regressió de la pastura de llana i l'abandonament de la pràctica del guaret.

Apunts de l'espiga d'aigua Potamogeton pusillus L.

Trobem una població de Potamogeton pusillus L. a la riera de la Sala, al Moianès. Arnau Mercadé, autor de la flora del Moianès, accessible per la xarxa, el cita de diversos punts del seu àmbit, però mai no gaire abundant.

De la pastura, la moixonada i la bardissa

És una estampa que actualment, degut a l'abandonament de moltes finques de vocació ramadera, trobem en molts llocs.

Què passa quan s'abandona un prat de pastura de vaquí?
Els prats de pastura de vaquí poden derivar, quan són abandonats, cap a matolls o bosquines. En alguns casos s’hi formen arcedes de Prunus i Crataegus.

Les arcedes són bosquines d'arbustos i arbrets fortament espinosos; fan uns entramats de branques enravenades i armades d'espines molt punyents, de manera que solen formar, tot sovint, tanques vives inexpugnables, fora que, proveïts d'una eina adequada, hi obrim un pas expressament.

Plantes ruderals i bicicletes

IMATGE 1. Fruit de Tribulus terrestris.

Què són les plantes ruderals? Ruderal és un mot derivat del llatí rudus, runa, enderrocs, material de rebuig dels treballs de construcció o destrucció d’un habitacle.
En castellà valdria per escombros o cascotes.
Les plantes ruderals són, aplicant un criteri extensiu, totes aquelles que viuen en les zones habitades o influïdes per nosaltres.

Cípseles de Card fuell Carthamus lanatus L.

Carthamus lanatus L. és una asteràcia del grup Carduoideae. En aquest capítol s'hi recullen diverses imatges del fruit, la cípsela, amb el matís a afegir que, presentant molta variabilitat en la forma -polimòrfia-, han de considerar-se exemples determinats més que no models del fruit de la planta.

El fruit punyent de l'obriülls Tribulus terrestris L.

L'associació DEPANA, Lliga per la Defensa del Medi Natural, edita periòdicament la revista 'Agró Negre', on hi hem publicat algun text.

El capítol d'avui se centra en el fruit d'una planta que va ser el motiu d'un d'aquests texts; el podeu trobar en aquest enllaç, a la penúltima pàgina de la revista.

L'enllaç ens descarrega de la conveniència de fer-ne una introducció i ens permet, així, centrar-nos en les notables peculiaritats del fruit.

Cynoglossum sp.: uns fructículs molt agafallosos

Capítol breu per a recollir un fenomen comú, força important en la dispersió de moltes espècies de plantes.

Hi ha fruits que tenen formes i mecanismes que els fan aferradissos, agafatosos. Enganxats al pèl dels animals o a la nostra roba, poden ser portats molt lluny del punt on la planta mare els va generar. El fenomen s'anomena epizoocòria, combinació triple de damunt, animal i mudar de lloc.

Bidens frondosus L.: uns fruits molt agafallosos

No ens en vam adonar fins que anàvem de tornada cap a casa. És un fenomen ben conegut, consignat en tota mena de manuals dedicats a la botànica. Se sol designar amb el mot epizoocòria.

Agafar el tramvia al vol. Es tracta dels fruits enganxadissos o clavadissos que s'aferren o penetren en la superfície de tota llei d'agents mòbils, com ara la nostra roba, el pèl d'un animal, els guants o l'eina d'un jardiner, el plomatge d'un ocell o la roda d'un vehicle.

Dispersió. Qualsevol d'aquests agents o vectors pot actuar en la dispersió de fruits, accidental i aleatòria. Dispersió de fruits significa dispersió de plantes.

Un mecanisme molt comú. Avui veurem el mecanisme d'aferrada del fruit d'una planta al·lòctona molt comuna i estesa. I val a dir que es tracta d'un mecanisme que, amb moltes variants, podem trobar en moltíssims fruits i de plantes de les més variades famílies.

Rastelleres de punxes a contrapèl. Es tracta de dents, denticles, cerres, pèls, setes o espines, eminències fines i en punta, inserides fent un angle més o menys tancat, de manera que actuen com les dents o ganxos d'un arpó; la inserció en angle tancat n'afavoreix la penetració, alhora que n'impedeix l'enretirada o eixida, en venir les eminències a contrapèl.