Nòtula espermogràfica de la lletera falcada Euphorbia falcata L. subsp. falcata

Les plantes del gènere Euphorbia fan llavors que tenen alguns trets característics, en general ben coneguts. 

Aquests trets els veurem a l'inici d'aquest capítol, de forma succinta, a guisa d'introducció.
Aquesta nòtula és eminentment iconogràfica.

Pels sasos rosegats del Cinca mitjà

En el capítol d'avui hi veurem algunes estampes dels sasos de Binaced i de Monzón, de la comarca oscenca del Cinca Medio. El report és del 20 d'abril.

Per la vall de Ramió, obaga del Montnegre

Dedicació. Em plau dedicar aquest senzill report al botànic Xavier Font Castell, que ens va acompanyar en aquesta passejada i que sempre té la gentilesa d'atendre amb diligència les consultes que li faig. Els naturalistes, en general, no li devem pas poc, si considerem com n'és de valuós el 'Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya', creació seva que, a més, fa tot el possible per a mantenir sempre ben sabada.

☰

El Montnegre és una serra singular. Demanaria una introducció potser massa llarga voler arramadar tots els factors geogràfics peculiars que concorren en aquesta serra granítica del sector nord del territori catalanídic.

Entrellucs entre gotes a l'Ordal

Roïnes. Les gotes de març són dolces prometences. Si normalment portem retard, o sigui que passa un temps entre el dia d'activitat a la natura i el de la publicació de les impressions, ara encara més, de manera que veurem si ens posem al dia aviat. També em passa això perquè vaig peixant, mentrestant, algun tema de més llarg recorregut.

Aquests entrellucs són de principis de març, d'un dissabte que vaig aprofitar per a fer un curt passeig pel voltant del poble d'Ordal, mentre queia una roïna d'aquelles que, de tan fines, gairebé no es noten. Però per prudència les fotos les vaig fer amb el telèfon portàtil.

Knautia dipsacifolia Kreutzer subsp. catalaunica (Sennen ex Szabó) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot

Tercera dipsacàcia Dipsacaceae que portem, aquest agost que ja es pon, a aquest espai. De fet, ja vam veure aquesta escabiosa al capítol dedicat a les herbes de la ribera de Sora.

Euphorbia prostrata

Avui farem atenció a alguns aspectes d'una petita lleteresa al·lòctona, l'hàbit de la planta, l'indument, el fruit i les llavors. També l'hàbitat i algun apunt de fitocenologia.

Les mostres i les imatges d'exterior es van agafar de la ribera del la riera de Caldes, al nord de Polinyà (Vallès Occidental), el dia 1 de setembre.

▤

Les mates que clapegen aquest camí estan totes ben arranades al terra, però a l'entorn hi ha plantes que prosperen pel que hem anomenat selecció negativa (el bestiar no les toca o gairebé).

Carpologia, espermatologia i germinació de Ricinus communis

La germinació és un capítol apassionant de la vida de les plantes. Ocorre dins del terra en alguns casos; s'anomena, llavors, hipogea. Però en d'altres s'esdevé per damunt del terra i aleshores el procés és perfectament visible.

Avui veurem un cas de germinació epigea i les diferents parts de la llavor que hi són implicades. Veurem com es van desplegant a l'exterior i es converteixen en una planteta. 

En el trànsit, l'esbós borrós del germen es defineix i perfila a la perfecció i culmina en un plançonet. El ricí ofereix, per ser la llavor força grossa i de germinació visible, un exemple molt bo i molt didàctic, a més d'una gran plasticitat visual.

Carpologia i germinació de Ricinus communis (cliqueu en aquest títol per accedir al document en format pdf).

Vam documentar aquesta germinació l'octubre del 2017. El registre i  l'observació d'aquest infantament va ser una experiència d'allò més placèvola, per utilitzar un mot carnerià.
El document d'avui és fonamentalment morfològic i recull un bon plec de terminologia relativa al fruit i la llavor. Això no obstant, hi hem volgut introduir una dimensió fenomenològica, amb apunts sobre el desenvolupament i els canvis que impliquen el fenomen de la germinació. Confiem que aquests apunts puguin conferir una mica de vitalitat al procés registrat, contrabalancejant l'estatisme propi de la morfologia externa.
Val a dir, però, que podem prendre fotos del fenomen; podem assajar de puntualitzar-ne les parts i anomenar-les amb termes de la botànica; podem, fins  i tot, interpretar d'on pouen la llum, l'energia, algunes d'aquestes parts; però això no vol dir que puguem capir com es produeix la trasmudança d'un germen i l'infantament d'una planta. La biologia ens diu que hi ha una mena d'explosió cel·lular...però nosaltres, aquí, restem, un cop més, perfectament desglossats.

Nota. El mot del títol d'aquesta entrada espermatologia és llicenciós en el sentit literal que l'utilitzem: estudi de la llavor. No hi consta en el diccionari de botànica de Pius Font. S'utilitza més aviat en medicina, amb un altre significat.

Sabadell

Text i fotografies © Romà Rigol

Ricinus (i 6): la torna

Si heu tingut la cortesia de seguir l'anterior capítol d'aquesta sèrie dedicada al ricí, potser recordareu que hi dèiem que no sabíem si les formigues de casa nostra poden traginar les grosses llavors del ricí.

En Xavier Espadaler ha tingut la gentilesa d'enviar-nos unes notes força interessants, que ens serviran per cloure aquest petit cicle.

Ricinus (5): un tribut a les formigues

Les formigues caminen de pressa i tenen una força hercúlia. Són petites i no solem veure-les. Però són pertot, tant en els espais oberts com en els coberts i forestals. 

Tenen establerts amb les plantes uns vincles estrets i llargament consolidats. En són proves inequívoques uns petits carnussos que porten enganxats les llavors de moltes plantes, com ara les lletereses, les violes, les manxiules Helleborus o el ricí.

Càpsula tricoca i llavors (1) carunculades d' Euphorbia peplus, una lleteresa ruderal. L'eleosoma o carúncula (carnús format a l'entorn de l'orifici del primordi seminal) és la cofa que corona la llavor, de color de vori i una mica lluent.