En una gala hi concorren diversos elements, tals com: quina és la part del vegetal excitada i alterada; quin és l'organisme que la provoca i aprofita; i com és la gala, una part eminentment descriptiva, vaja, de les que t'obliguen a esmolar el llapis.
Les gales -o cecidis- poden semblar anecdòtiques, però quan trobem un roure que en va ben ple, aviat veiem que d'això res, si més no en aquests casos.
Per a la vida de la població de l'insecte cecidògen no és una anècdota; però per al roure tampoc no ho és.
Sinonímia. És important, en els noms de les espècies. El nom consignat per Vilarrúbia no es considera actualitzat. Vegeu-ne els noms, segons el BDBC:
La gala viva: caseta i aliment. Tendim a veure moltes coses amb una fixesa enganyosa. La gala és viva i evoluciona, mentre viu el seu estadant. Creix i és la font de l'aliment del seu estadant. Quan aquest ha fet el seu cicle -o la part corresponent-, la gala, finada la seva funció, s'atura i s'asseca.
- La part alterada
- L'insecte cecidògen
- La forma de la gala
- La viscositat: neutralitzar els enemics
1. La part alterada. Són glans incipients, petites, en les primeres fases de desenvolupament, quan tenen la forma de boleta o petit globus, cobert enterament d'esquames, l'involucre o cúpula de la gla, dit didalet en el parlar comú.
En el lloc de la gla s'hi desenvolupa, doncs, la gala i el seu estadant, situat en una cambra closa, rodona, en el centre de la gala. La gala creix, assoleix la plenitud i després s'asseca i encongeix.
La plenitud la revela la intensitat del color mangra i la brillantor de la capa viscosa.
2. L'insecte cecidògen. És un himenòpter de la família Cynipedae. El lector interessat en la biologia d'aquest insecte sabrà trobar-ne la informació que li interessa, però en el vídeo del següent enllaç podrà veure'n l'eixida de la gala d'un adult d'un altre de semblant, del mateix gènere:
3. La forma de la gala. Consta de dues parts sobreposades, connectades per un coll o tronc central. Hi ha una cúpula basal, en forma de llum de tulipa, amb lòbuls irregulars, convexos, com de cera fosa, i el barret superior, de vores dividides, en puntes llargues i estretes.
La cambra de l'insecte es troba a la part inferior del tronc central.
4. La viscositat: neutralitzar els enemics.
"Aquesta viscositat, a mon entendre, és un gran mitjà de defensa contra qualsevulla animaló que volgués parasitar-la."
Aquesta frase de Vilarrúbia sembla oportuníssima, perquè n'explicaria la funció i, alhora, revelaria la importància d'un aspecte clau de la biología de l'nsecte cecidògen: estan exposats a l'atac d'insectes carnissers i competidors.
Els carnissers són els anomenats parasitoides, principalment himenòpters de la subfamília Chalcidoidea, que ponen els ous en el cos de les larves del cinípid.
També hi ha competidors de l'habitatge, anomenats inquilins. Aquests, segons es diu, pondrien llurs ous en la mateixa cambra del cinípid originari i en replicarien l'estil, o sigui nodrint-se a compte dels teixits vius de la gala.
Hi hauria, encara, una altra categoria, la dels parasitoides secundaris, que viuen a compte de les larves dels inquilins o estadants sobrevinguts.
Són gales jovençanes, en formació i creixement. En els primers estadis tenen tons d'un groc verdenc o brunenc -color de serva o de perelló- i rosa vinós o carmesí. Són summament vescoses: estan cobertes d'una capa de goma, molt densa i enganxosa, que, al contacte, deixa el moll dels dits ben envescat. Semblen banyades de caramel.
Faldó, tronc i barret fan una figura molt singular, extravagant, estrambòtica.
Les gales aparionades, més o menys oposades, són molt comunes.
El 2017 la revista de botànica catalana independent 'Miconia' va publicar un article meu sobre la floració de l'alzina, que, si us vaga, podeu recercar en el següent enllaç:
'Sobre la floració de l'alzina i la contraanyada'
Mots. En català hi tenim els mots agalla, gala i cecidi. La forma gal·la, usada per Vilarrúbia i força ben documentada, no hi és consignada en els diccionaris convencionals.
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
