Ja es veu que n'hi ha una, més fosca i primeta, diferent. No puc recordar de quina fusta és, aquesta.
Les altres són de boix. La de la dreta és feta recentment. Té el to pujat de l'oliada recent, mentre que les altres tenen una groga pal·lidesa.
Les dues de l'esquerra tenen badalls. Durant un temps feia culleres molt fines, més delicades.
Les culleres de boix aguanten bé els líquids, és clar, però crec que no tenim sempre el millor costum.
Les fustes de cuina, en general, no s'haurien de mullar a raig.
L'aigua no és amiga de la fusta. De fet, embruta més que no neteja, perquè la fusta n'absorbeix i aleshores és niu de floridures.
Una post de tallar, per exemple, posada sota el raig d'aigua, n'absorbeix molta i queda sotmesa a esforços i riscos evitables: si s'asseca massa lentament, sobretot si queda adormida en els cantells que degoten, és fàcil que s'hi faci una ronya negra, de fongs i bacteris; mes si, contràriament, s'asseca massa ràpidament, pot sofrir contraccions violentes i esquerdar-se.
Us recomano que netejeu les posts de tallar passant-hi el tall d'un ganivet i un drap. N'hi ha ben bé prou amb això.
L'oli no embruta. Més aviat neteja. La mica d'oli del pa untat o d'una llauna de conserva, per exemple, no embruta gens. Extengueu-la bé i li anirà bé a la fusta, perquè evitarà que agafi massa aigua o humitat.
També al mobiliari de fusta li va molt bé, fregar amb un drap i una mica d'oli, del rebutjat a la cuina.
El greix no fa cap mal. En la post hi solem tallar embotits, pernil, botifarres, formatges, etc. Això no embruta. N'hi ha prou si en traieu les brosses i hi passeu un drap de cuina.
El peix i la carn crua igual, però tingueu cura de llevar-ne la humitat i de passar-hi bé, amb la fulla vertical, el tall d'un ganivet.
Fruites i verdures tampoc no embruten gota, però cal eixugar i treure'n bé els sucs que amollen.
L'oli és ideal per mantenir en bon estat les posts i en general els atuells de fusta, com les culleres. Un cop usades, lleveu-ne simplement les parts sòlides, les brosses; amb això n'hi ha prou.
També les podeu humitejar, mes, si les voleu conservar bé, eviteu-ne, sobretot, mullar-les a raig o per immersió.
No ho hauria pas dit mai, que escriuria consells d'aquest estil. Passa, però, que se'ns ha infiltrat, de forma ben alarmant, un horrible i viciós costum: el de creure que per a netejar cal que corri l'aigua. De l'aigua, sobretot, n'hem de moderar-ne l'ús, tant com puguem.
No fa gaire vaig voler felicitar al meteoròleg Abel Queralt, precisament per això: per divulgar aquesta necessitat de moderació, una tasca social molt necessària, en una societat massa acostumada a una opulència molt discrepant amb la realitat de la nostra natura, d'una magresa acreditada i endèmica.
Romà Rigol
