Autumne sec a la ribera del Gai (Moianès)

Autumne sec a la ribera del Gai (Moianès). Recull d’estampes autumnals de la ribera del torrent del Gai, situat al cor mateix de l’anomenat altiplà del Moianès, el sector elevat de la comarca, de topografia predominantment ondulada i de vegetació eminentment submediterrània.

La riera de Riells amb 'Flora catalana'

Aquesta també serà una entrada diferent de les que solem fer. Hi recollirem la breu passejada que hem fet amb el grup local del Baix Montseny, de 'Flora catalana', però més que res serà una excusa per a presentar aquesta interessant organització, capdavantera pel que fa a activitats de camp orientades a divulgar la flora i la vegetació de casa nostra.

Fa goig comprovar que en aquestes activitats s'hi apleguen persones de condició i edat molt diversa, i vingudes de diferents llocs. 'Flora catalana' és una associació molt participativa que manté activitats de diversos tipus.

El catàleg de flora. Probablement siguem molts els que coneixem aquesta associació, en primer lloc, per la pàgina web de les plantes vasculars del nostre país.
Es tracta d'un recurs en línia que permet l'accés a les fitxes sintètiques de les plantes de la flora catalana, amb diferents cercadors que faciliten la rapidesa i l'agilitat sempre necessàries, en aquesta mena de consultes.
▤
Enllaços i cercadors de flora. Tots els coneixem, poc o molt; són diversos i alguns de qualitat excel·lent.
El recurs que creiem més valuós, sobretot pel seu potencial, és el 'Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya', concebut i dirigit pel botànic Xavier Font.
Aquest programa interactiu és el catàleg príncep de les espècies del territori català, però lamentablement ja fa algun temps que no té les dotacions pressupostàries mínimes que permetin mantenir les activitats de catalogació, revisió i actualització de forma prou crítica i ràpida.
Darrerament s'hi ha afegit al programa una pestanya dedicada a les novetats.

L'enllaç del banc de dades és el següent:

'Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya'.

Xavier Font prenent una imatge, a prop del Montsant, el maig de 2019. Professor del departament de botànica i micologia de la Universitat de Barcelona, Font és, també, programador i creador del BDBC.
▤

Un enllaç per enllaçar. L'amic Josep Nuet és l'autor del blog 'Lliri de neu', enllaçat en aquest blog. A la pestanya 'enllaços', l'autor hi ha recollit una bona relació d'enllaços relacionats amb la flora i la vegetació. També us aconsellem que mireu, dins d'aquesta pestanya, l'epígraf 'Recursos digitals'.

Datura stramonium L.: el fruit

Anual de gran talla. Si són molts i comuns els fruits menuts, de mal veure i també, sovint, de mal capir, pel que fa a les parts que els integren, d'altres en canvi són grossos i conspicus, dotats d'una arquitectura manifesta, com el fruit de Datura stramonium L. (1) que veurem avui, en càpsula seca i badadissa.
No ens apartarem gaire de la simple descripció del fruit i de la manera d'obrir-se.
▤

Càpsula ovoide eriçada d'agullons cònics, patents, de talla diversa. És un fruit vistós, cridaner, tant per la mida, d'uns 4 cm de llarg, com per l'aspecte. Solc longitudinal coincident amb el pla d'unió carpel·lar. La superfície porta un indument molt peculiar. Són pelets curts i gruixudets, encuixats als entrepeus de les pues, i tot un espurnat farinós, de minúscules esquames blanquinoses. És molt característic el faldilló de la base del fruit, corresponent a les peces calicines concrescents, regirades -reflexes- i persistents.
▤

Dehiscència descendent. Es produeix en un fruit sec badadís que es bada esquinçant-se de dalt cap a baix. En la dehiscència merament apical es baden, només, les parts del tram superior del fruit.

Decadència i cecidis en Spartium junceum

Abans de veure aquests cecidis en forma de malformacions vegetatives, farem una ullada a algun aspecte dels ginestars.

▤

Els ginestars de la vall de Montigalà. A l'entrada recent dedicada a quatre apunts de Montigalà hi vam comentar el caràcter particular del ginestar d'aquesta zona, que qualifiquem de subpermanent (1). Efectivament, la dinàmica general sembla mig encallada, a causa de la persistència d'algunes pressions i de la manca d'evolució edàfica.
Aquesta decadència l'expressen molt bé els abundants cecidis vegetatius que afecten a les ginestes i l'abundor de peus totalment desanimats.
▤
Agressions persistents: activitats esportives i pastura. Com sigui que a l'entrada referida ja ho vam comentar, no hi insistirem més; avui senzillament ho il·lustrarem amb unes imatges. Pot ser que el fet que considerem una agressió la pastura d'animals de banya (3) pugui sorprendre; però aquest és el nostre parer.

▤

Garrics, garrofers i fenassars amb mates mortes de ginesta. Turó de Montigalà, Badalona (El Barcelonès).

▤

Escorranc erosiu provocat pel trànsit de bicicletes esportives. Vall de Betlem. Parc de la serralada de Marina.

▤

Cabra brostejant una ginesta. La citisina tòxica que conté no l'encabestra pas. Vall de Betlem.

▤

La decadència de les ginestes. Com de costum, sospitem que es deu a la combinació de diferents factors.

Períodes llargs de sequera. Spartium junceum necessita sòls frescos i no tolera, sense sofrir danys que sovint afecten només a una part de la capça genistoide, llargs períodes amb el sòl eixut (3). 

L'erosió edàfica i la pressió del cabrum ja han estat comentades en altres llocs.

Tot seguit veurem un parell de cecidis vegetatius molt freqüents en les ginestes de la zona.

▤

Cladomania. Profusió anòmala de rames terminals -escombres de bruixa- induïda, probablement, per l'àcar Eriophyes (=Aceria) spartii (4). Aquesta productivitat morbosa s'anomena cladomania (5) si es refereix a les rames; o bé fil·lomania si es refereix a les fulles. Aquí sembla que s'hi combinen els dos excessos. Aquesta afecció es pot considerar un cecidi o agalla; si més no Vilarrúbia l'inclou en el seu recull de zoocecídies de plantes catalanes (6).

▤

Fasciació. Brots apicals confusionats, en forma d'estreta fulla d'espatuleta. Aquest fenomen, anomenat fasciació, és una altra manifestació del mateix àcar.

▤

Resum. Spartium junceum és una lleguminosa fruticosa que ha estat plantada i aprofitada en usos diversos, com a planta tèxtil i de fibra, per fer-ne escombres, com a ornamental, etc. Rebrota bé per baix i es regenera bé per llavor. El ginestar és, en la dinàmica de la vegetació, una formació força inestable; a la vall de Betlem les ginestes presenten un decandiment o decadència quasi general.

No obstant això, la ruïna edàfica causada per les pressions històriques i actuals no permet que hi hagi un relleu en la vegetació. Així, les formacions secundàries, associades a processos de degradació,  fenassars d'albellatge i ginestars, van agafant un caràcter proper al de la vegetació dita permanent, o sigui la pròpia d'espais especials, diferenciada de la clímax general.
▤
Notes i enllaços
(1) A l'apartat 'gestió, usos...', al Manual dels Hàbitats, volum IV, hi podem llegir la següent observació: "...; i en talussos de rieres i ambients semblants és un tipus de vegetació força persistent". (el subratllat és nostre).

(2) Hi ha força literatura de casos de necessitat d'aturar la pastura de cabres per evitar problemes greus de destrucció de vessants. Vegeu, per exemple: "La vall de Cabó. Rafael Battestini. Unió Excursionista de Catalunya".
(3) Informació de 'Flora Mayor', de Ruiz de la Torre. Organismo Autónomo Parques Nacionales Dirección General para la Biodiversidad. 2006.
(4) Desconeixem quina és la nomenclatura actualment acceptada. 
(5) Cladomania equival a blastomania, segons el llegendari 'Diccionario de Botánica' de Pius Font.
(6) El preciós 'Les zoocecídies de les plantes catalanes', d'Antoni Vilarrúbia, és de lliure accés a la xarxa.
▤ 
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol

Flora dels badalls del ciment (i 2)

Recuperem la segona part d'un report urbà i suburbà dedicat a les plantes ruderals o sinantròpiques (n). Són totes aquelles plantes que viuen en el medi humanitzat i deshumanitzat, florents sobretot en tots aquells espais que no són netejats i vigilats amb zel permanent. La flora silvestre és incapaç de conviure amb nosaltres, però hi ha un bon estol de plantes que ens han festejat i acompanyat des de temps immemorials, sovint de forma tan discreta que gairebé no ens n'adonem.

Els blets Chenopodium són un exponent típic d'aquesta flora tan particular. No és estrany que pertanyin a la família de les quenopodiàcies, perquè moltes plantes d'aquesta família viuen en llocs amb inhabituals concentracions d'alguns elements. La darrera entrada del blog 'Flora Belalcazarensis', d'Emili Laguna, inclòs en la relació de 'blogs amics', recull diversos blets d'aquesta regió, en l'estil directe de l'autor.

Polycarpon tetraphyllum és un component d'una comunitat viària urbana pauciespecífica. A més, dona nom a una aliança de comunitats ruderals de sòls calcigats, descrita el 1975 pel botànic doblat d'alpinista Salvador Rivas-Martínez. Aquesta petita anual -camèfit?- de floració molt dilatada, com escau a aquest biotipus, ocupa petits i molt migrats espais; ens demanem si no tindrà més espai a la literatura botànica que no en el terreny. En el recull enllaçat hi veurem un detall de la planta força interessant.

L'enllaç. Com en la primera part, recollim en aquesta segona part plantes principalment herbàcies que viuen als carrers i espais descurats, algunes molt comunes.

(n) La nomenclatura relativa a la tipificació de l'estatus de les plantes ruderals és diversa i complexa. Sanz Elorza i altres van publicar un molt interessant atles de les plantes al·lòctones que conté un apartat dedicat a aquest tema, si bé cal no oblidar que, essent moltes les plantes ruderals al·lòctones, també és important el conjunt de plantes ruderals autòctones.

Sabadell

Text i fotografies © Romà Rigol