Què és l'evolució de la vegetació? (2): un exemple didàctic

El marc. Es tracta d'un erm de la Vallençana, a la vall del torrent del mateix nom, a l'extrem ponentí de la serra de Marina, entre les carreteres de Badalona i la Roca. El substrat és de pissarres paleozoiques, però, trobant-se l'erm al repeu del vessant, és acollidor de materials trasbalsats, sobretot sorres al·luvials, força favorables per a la implantació de la vegetació.

Què és l'evolució de la vegetació? (1): introducció

Aquest tema, molt interessant, l’he tractat poc en aquest espai. Per això em plau d’aprofitar aquesta avinentesa, la de l’exposició, en una segona part, d’un exemple d'evolució vegetal força didàctic, per a fer-ne, prèviament, unes consideracions de caràcter general, exposades de forma epigràfica, amb la intenció de perfilar de forma resumida algunes idees.

Ça com lla, és un tema complex que, a més, sol suscitar polèmiques d’interpretació; per això mateix, evitaré decididament d’amagar quin és el meu parer, en relació a aspectes que semblen penjats en un estat permanent de controvèrsia (1).

Passejant del Pont de Cabrianes a Les Tàpies (Bages)

Amb motiu d'una activitat amb DEPANA vam fer un passeig que ens va dur del Pont de Cabrianes a les Tàpies, passeig germà d'un altre d'anterior, recollit en aquesta crònica: 'Del Pont de Cabrianes a la Font de les Tàpies'.

I no obstant, avui veurem algunes coses diferents, perquè la natura sempre és canviant. I integrats, també nosaltres, en la natura, encara que sovint ho puguem oblidar, és lògic que no vegem igual les coses, perquè també nosaltres no som, ben bé, els que vam ser, els que érem, en un altre moment.

La vall de Marfà: balanç personal d’una excursió

Efectivament, veureu que en aquest capítol, en format de report epigràfic, m’aparto una mica de l’estil habitual, més valoratiu, però no vull deixar passar algunes simples observacions personals, més o menys intranscendents.

Togores: dels rebolls d'un o dos fustals, d'unes cabrafigueres i de la seva ginodioècia

Capítol breu destinat a recollir dos punts molt diferents, d'una banda alzines de rebrot d'un, dos o més fustals; de l'altra, la troballa d'unes cabrafigueres, a la font de can Moragues.

Podant i aclarint vorals de bosc

El marc. Dia d'observació de la cabrafiguera que conec -per ara només tres o quatre- i té, a més, les cabrafigues a l'abast. Aprofito per a fer un curt passeig, pels vessants del Mont-rodon, molt a prop de Matadepera.

El paisatge del Moianès (1): les rouredes grapejades

És prou conegut, en general, quins són els aspectes naturals que condicionen el paisatge vegetal: el clima; el relleu; les roques i els usos que s’han desenvolupat en cada cas.

El jove botànic Arnau Mercadé es va doctorar amb l’estudi de la flora i de la vegetació del Moianès -en realitat es un estudi eminentment florístic-, estudi, publicat a la xarxa, on la persona interessada en aquests punts, o sigui les principals puntualitzacions geogràfiques, hi pot trobar unes introduccions generals molt convenients.

Els "paisatges oblidats": un assaig d'interpretació

Els Paisatges Oblidats. En aquest extens capítol hi faig un balanç dels passeigs d’observació del paisatge per la plana de Can Moragues, situada a la riba esquerra del riu Ripoll, al nord de Sabadell, en territori pertanyent a Castellar del Vallès.

Les observacions podrien tenir valor per a altres zones vallesenques de la depressió prelitoral, si més no del sector occidental, donat que la regió té una personalitat fisiogràfica força ben definida.

Aquests passeigs els vam fer en el marc d’una activitat per a l’associació ADENC, feta el dissabte 12 de novembre.

Aprofito per agrair la companyia de tots els participants: Rosa, Elisabet, Paloma, Natalie, Marc, Alex, Ernest, Josep i especialment a la Mireia, de l’ADENC, sempre diligent en l’organització.

Camps i pins, a rajaploma

Em plau dedicar aquest capítol a Sven Mutke, que gentilment em guia, sempre, pels secs camins dels pins.

Un laboratori fito-geològic: la Plana de CanTorrella

Situació geogràfica. A llevant del pinyol de Montserrat i del fabulós trau del congost del Cairat, hi ha uns relleus modestos però força trencats i complexos, una mena de grop amb grifolls, diferents derivacions o serres, ben puntualitzades pel Puig Ventós (606 m) i el Turó del Ros (639 m), però sobretot per l'encastellada ermita de Sant Salvador de les Espases, esbargívola i sanitosa destinació d'excursionistes i passejants de les aclofades viles del Llobregat.

Estassada d'alzinar al parc de Sant Llorenç del Munt

Vam veure una estassada local en un alzinar. Com que aquestes activitats tenen actualment un caràcter que es pot qualificar de marginal o residual, ens ha semblat d'interès recollir-ho en aquest espai, en un breu reportatge que vol documentar una estructura d'alzinar molt característica.

Alzines populiformes

Un exemple d'aprofitament actual de l'alzinar
Recollirem avui estampes i aspectes de l'aprofitament d'un alzinar del sector de llevant del massís de Sant Llorenç del Munt, en vessants d'inclinació molt moderada del nivell basal, no gaire lluny del sot del Sabater Vell.
Com que l'explotació de l'alzinar és, avui dia, escassa i residual, pot ser d'interès fer-hi una ullada, més encara considerant que ens trobem en territori del parc natural de Sant Llorenç del Munt.

▤

Indument i estípules. Les estípules de les alzines són promptament esfulladisses. Totes les parts dels brots tendres, tiges, pecíols, làmines, estípules i borrons, també les flors femenines, a la primavera, estan coberts d'un toment ras, clar, com un feltre fi. Aquests brots dels troncs o epicòrmics, abundants en els peus de l'alzinar que veurem en aquest capítol, són possiblement l'expressió d'algunes descompensacions de l'aparell vegetatiu. Responen a gemmes adventícies estimulades per alguna escapçada, esqueix, trenc, patac, etc. Els trobem en tota mena d'arbres, però en els que veurem avui hi són excepcionalment abundants.