Tractant-se de plantes originades per ancestres que han intervingut en plantes que nosaltres hem domesticat, és normal que prevalgui la incertesa sobre les entitats taxonòmiques d'aquests Prunus.
No fa pas gaire vaig fer un petit treball comparatiu, entre la prunera domèstica P. domestica i l'aranyoner P. spinosa, que el lector interessat pot repescar, si li vaga, en aquest enllaç.
D'aquella comparativa, feta en esguard d'una sèrie de detalls, sobretot florals, en vaig treure unes conclusions de caire eclèctic: tant li fa que tinguin noms, formes i talles ben diferenciats, aquest tern del P. spinosa, P. insititia i P. domestica, perquè, per a mi, són plantes extraordinàriament afins i properes.
Afins i properes, però en qualsevol cas han creat un bon tall de litigis taxonòmics i sembla que no és gaire possible que hi hagi acord convincent sobre el tipus de relacions que els agermanen.
Que l'ancestre silvestre de la prunera podria ser l'aranyoner sembla d'allò més versemblant; i que el prunyoner d'empeltar P. insititia podria ser-ne la romanalla testimonial -i la soca rústega-, d'aquesta domesticació, també.
Però, d'aquest tern, potser només el primer es pot considerar autòcton de casa nostra. Ara, tampoc no hi ha seguretat sobre aquest punt. Vegeu, per exemple, la nota de Sáez i Aymerich, a propòsit del P. insititia: "Its non-native status is uncertain."
El marc. En una bardissa hi trobo un prunyoner que és com un aranyoner gran i de fulla gran. Encaixa força amb el que es considera l'híbrid entre P. spinosa i P. insititia, híbrid que en algunes zones es considera comú (1).
Deixant aquest punt: l'entitat taxonòmica, de banda, en aquest capítol hi comparo els fruits i les fulles, del possible mestís i de l'aranyoner.
Trets distintius. Son els empunyats pels autors de la FMPC. Encaixen amb l'arbret trobat. Ara bé, aquest Prunus x fruticans Weihe [P. insititia × P. spinosa], és reportat i tractat així, com un híbrid, en el catàleg crític de Sáez i Aymerich, però a la FMPC hi és considerat amb categoria infraespecífica: Prunus spinosa subsp. fruticans (Weihe) Nyman.
Segueixo fil per randa els trets discriminatoris consignats a la FMPC: fruits, fulles, pubescència i pinyols, sense negligir, però, el tret més vistent, la talla. Es tracta d'un arbret d'uns 3 m. d'alt.
Vegem-los, en petits articles, aquests trets.
Fruits. Semblants, però més grossos en el prunyoner. Fan entre 12-14 mm de diàmetre; els de P. spinosa fan entre 9 i 11 mm (2).
Fulles. Aquest seria l'únic punt discordant respecte dels consignats a la FMPC, perquè les de l'arbret vist no són 'ovato-el·líptiques', o, millor, sí, en du d'aquest estil, no gaire més llargues que amples, però la majoria són oblongo-oblanceolades (3).
Pubescència. En els dos casos els branquillons i els pecíols duen un toment curt, relativament dens. En les fulles del prunyoner els nervis del revers -sobretot el principal- duen denses rastelleres de pèls, aplicats, cap als costats, un mica embullats; en les fulles de l'aranyoner aquests pèls hi són presents en les fulles novelles, tendres, mentre que les madures no duen pèls (4) i els nervis centrals, d'una tonalitat esgrogueïda, es veuen escarits.
Endocarpis. Els pinyols són de talla i forma diferents. Globosos en P. spinosa; una mica ametllats, ovoides, en el prunyoner, i una mica més grans.
Vegem-ne, de tot plegat, algunes imatges.
Insisteixo: és un arbret, fa fulles més grans que l'aranyoner i fruits també un xic majors. Que si és un híbrid, una subespècie, un aranyoner gros, o un prunyoner, o una prunera silvestre, això és cosa per als virtuosos de les etiquetes, que n'hi ha i no són precisament pocs.
Nota a peu d'article, de P. spinosa, de 'Flora Iberica'.
(1) Vegeu la tesi del Moianès d'Arnau Mercadé.
(2) Aquestes mides no tenen cap valor estadístic. Són tretes d'uns pocs fruits. Possiblement haureu vist fruits d'aranyoner molt grossos.
(3) És una figura evocadora de la làmina de les fulles del cirerer, en forma de tascó, amb els dos caps estretits i més ampla a la part superior. Ça com lla, les fulles de l'aranyoner també són molt variables -en els solans hi ha formes angustifòlies.
(4) Punt que és ben precisat a la FMPC. En la subespècie fruticans hi diu que la pubescència és permanent.
(5) Prunus, Prunoideae, prunera, pruna, etc., serien derivats del llatí pruina, gebre. En el mateix gènere Prunus hi ha el cirerer, que dona la cirera, fruit lluent, sense tel cerós -pruïna.
(6) Es podria dir '..de l'aranyoner gran i del típic o arbustiu'. Naturalment, els noms populars són convencionals i, en molts casos -com ara aquest- intercanviables. Ara bé, aquest és un virus de la nostra societat, aquest deler, sovint desficiós, per posar i saber els noms, de fet una cosa d'allò més convencional i banal, que és com saber si tal home es diu Cisco, Pepet o Ceferino.
(7) De vegades confosos amb les llavors, els endocarpis són la part més interna del fruit, que en les drupes és llenyosa, endurida; embolca i protegeix la llavor.
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
