Apunts sobre l'anemocòria: dispersió aèria

El marc. A la terrassa hi trobo un parell de fruits alats de l'arbre Tipuana tipu (Benth.) Kuntze (1).

D'on hauran vingut? Són dos estatges d'alçada i estem revoltats de cases! Ara bé: hi ha hagut dies molt ventosos! A nosaltres ens pot semblar que el vent és més o menys anecdòtic. Mes en realitat és un dels arquitectes de la natura. Hi ha indicis -pensem en els oms, per exemple- que algunes plantes han apostat fort per aquesta carta -nogensmenys que part de la seva descendència.

Estampes d'hivern del riu Ripoll

Les plantes poden estar ensonyades o ben adormides o fins i tot mostrar una nuditat mortuòria, però sempre ens donen alguns llucs sobre la seva manera de viure, sobretot quan, ultra les formes externes, les observem amb amistós interès.
Fenomenologia. I sempre en trobarem alguna que, també en aquestes dates hivernals, porti algunes flors o poncelles. Com sabeu, l'estudi dels canvis que experimenten les plantes al llarg de les estacions s'anomena fenologia (o fenomenologia).

Flors de salzes

Els salzes ofereixen al naturalista i a l'afeccionat a la fitologia tot un ventall de temes per esplaiar a cor què vols les observacions: la forma, conformació i color dels branquillons, dels borrons i les seves escates -catafil·les-, de les estípules, del fullatge i de l'indument que el vesteix, la forma de les flors i els bonics aplecs dels grups florals, semblants a una espiga, més tard les capselles badadisses i les menudes llavoretes, abillades amb plomallons d'una encisera tenuïtat...

També perquè, tant si ens plau com si ens desplau, és d'allò més fàcil trobar exemplars amb caràcters que no encaixen a la perfecció amb les descripcions de les espècies. Variabilitat i polimòrfia en bona part deguda a la tendència dels salzes a hibridar-se i que podria ser un bon esperonament a la curiositat, si poguéssim tenir l'esperit prou propens a acollir sense condicions el que la natura ens ofereix i no tant donat a esperar la trontolladissa confirmació d'allò que esperem veure. 

A lluc de cuc

Si a la natura és habitual que la part sigui semblant al tot, ho prenem com a model en aquesta entrada que porta el nom del lloc que li dona acollida. Així com el pare es veu a si mateix, de cop, expressat i definit a la perfecció en un gest o mot dit pel seu fill, potser aquesta entrada d'avui podrà, a tall d'exemple, expressar el sentit del títol que encapçala aquest lloc.

Fig. 1

Primavera al riu Ripoll

Molí de l'Amat. Sabadell. Vallès. 11.4.2019.

A l'altura del pont del molí de l'Amat, a prop de Sant Vicenç de Jonqueres, la vegetació del riu ofereix molts temes d'interès i acull plantes d'estatus molt divers. Fa uns 10 anys que l’ADENC va fer-hi una plausible restauració de la vegetació de ribera. Pollancres, salzes i freixes, arbres de ribera de gran creixent i capces esponeroses, configuren un paisatge seminatural força valuós i agradable, més encara quan ens hi acompanya el cant del rossinyol i les tallaretes, les dolces passades de les orenetes i els punts de color de les flors d’algunes d’herbes de ribera, com ara veròniques, créixens, lliris grocs o mostasses silvestres. En farem un repàs.

Salzeredes discontínues al riu Ripoll. Paisatge seminatural força valuós que amb el temps i la natural maduració del sòl pot destorbar l'aparatós expansionisme d'algunes herbes ruderals. Aquests arbres són molt vividors i tenen un creixent molt ràpid.