El Vilot, nova quadrícula per a la Stipa capillata L.

Almacelles, cap de la subcomarca del Pla de la Llitera, al Segrià, vist des del Vilot.

Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth o crear problemes per gust

Foc. Dissabte 28 de juny. Calor desmesurada. Sento olor de socarrim i diverses sirenes. Baixo al carrer. Hi ha grups d'agents de la policia local i uns bombers, tirant aigua amb mànega a una zona enjardinada, plantada, no fa gaire temps, amb motes de la gramínia Nassella tenuissima.

Notes de flora i vegetació de les gesses del Llobregós (La Segarra) (3)

Un altre capítol de resum dels passeigs fets per la vall del Llobregós. La imatge podria ser un resum de la vegetació d'aquest indret: en primer terme, brolla calcogipsòfila amb pelagot -Stipa offneri; al centre, subarboretum d'esclerofil·les, carrasca i garric; més amunt, roureda de roure de fulla petita o de Quercus subpyrenaica Huguet del Villar (1).

Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth: el perill de la tenuïtat i d'altres atributs

Introducció. Trobo una nova i recent plantació d'una estipa americana, del gènere Nassella, al barri de La Sagrera, a Barcelona. Recullo algun detall morfològic d'aquesta planta i en faig algunes valoracions, de caràcter ecològic o semblant.

Jarava plumosa (Spreng.) S.W.L. Jacobs & J. Everett, novetat per a la flora del Moianès

Trobem una mata de Jarava plumosa (Stipa papposa Nees) en un prat de pastura del Moianès. En fem la citació de forma convencional. Hi afegim unes observacions generals, sobre la difusió de plantes ruderals com aquesta.

Plantes ruderals i bicicletes

IMATGE 1. Fruit de Tribulus terrestris.

Què són les plantes ruderals? Ruderal és un mot derivat del llatí rudus, runa, enderrocs, material de rebuig dels treballs de construcció o destrucció d’un habitacle.
En castellà valdria per escombros o cascotes.
Les plantes ruderals són, aplicant un criteri extensiu, totes aquelles que viuen en les zones habitades o influïdes per nosaltres.

Florada de Jarava caudata (Trin.) Patricio Peñailillo (2002)

Passeig amb l’Olga per l’espai agrari de Gallecs.

Fa calor, però fem una tranquil·la i breu passejada d’observació del paisatge, sobretot dels sembrats, les espeltes i els mestalls –mestalls d’espeltes i de lleguminoses amb cereals.

Aquest capítol no és res més que una remembrança o, si voleu, l’expressió de la renascència de la natura: les plantes vegeten i fruiten, en cicles que poden evocar la figura d’una espiral o bé, la que jo prefereixo, la d’una roda de rodelles.

Perquè potser tindria motiu per donar-lo per esgotat, aquest tema, un cop publicada la monografia corresponent, però, revenint altra volta, aquesta estipa, amb una floració tan desplegada, m’adono que res no podem donar per esgotat.

L’avantatge és que, fet ja l’estudi de detall, em puc limitar a la notícia més essencial: consignar-ne la floració; la constatació del banc de llavors en estoc, al dedins de les tiges; i el record de l’origen de la planta.

Floració. Aquesta estipa fa unes tofes força espectaculars, per la gran talla i la desbridada producció de flors i fruits. 2 de juny de 2022.

La fitografia. Accessible per aquest enllaç.

Clistogàmia. Tema tractat a la fitografia i vist també en aquest capítol.

Molt fàcil. Per a ensenyar-li el fenomen a l'Olga va haver-n'hi prou amb aclarir-ne amb les mans una tofa; triar una tija vella, entre les més gruixudes, i llevar-la; passar el moll dels dits pel tram proper a la base, per a detectar-ne la infructescència clandestina; i esqueixar-la amb l'ungla. Infructescència, panícula granada de l'anyada anterior! A la primera! D'això se'n diu fer guardiola!

Origen i distribució. Donat que la nota de 'Flora Iberica' és molt ajustada, copiem-la:

"Bordes de caminos, herbazales y otras zonas ruderales; 0-250 m. V-VI. Chile, Uruguay y Argentina; naturalizada en el sur de Europa y Australia. NE de la Peninsula: [B] [Ge] [V] [Z]"

Text del volum XIX (I) Gramineae (partim) de 'Flora Iberica'. © CSIC. L'autor del gènere és Carlos Aedo. 

Els plecs que vaig dipositar a l'herbari de l'IBB els va revisar aquest botànic.

Trobada, doncs, a Saragossa, Girona, Barcelona i València. Els claudàtors indiquen al·loctonia.

Text i fotografies: © Romà Rigol

Som en temps d'engrossir: un fenassar hivernal

Els fenassars són un col·lectiu de prats formats per plantes perennes, amb abundor de gramínies cespitoses, el fenàs de marge en primer lloc, acompanyades de mates i herbes rosulades.

Floració de la sanadella Stipa offneri Breistroffer

Amb la seva linealitat de gravat calcogràfic, d'una elegància i una pulcritud pròpies del dibuix de l'aparellador, les gramínies del gènere Stipa resulten tenir, al temps de la florida, un atractiu molt més fort del que potser ens podíem imaginar.

Un tema molt embullós: Heteropogon contortus (L.) Palisot de Beauvois

"Una región que tiene un número elevado de gramíneas altamente especialitzadas són los Estados Unidos. Aegopogon, Buchloe, Cathestecum, Munroa, Blepharidachne, Elyonurus, Heteropogon y muchos otros, con especializaciones curiosas, nos hacen sentir lástima de los agrostólogos europeos"

Agnes Chase. 'First Book of Grasses'. 1922.

Quatre llucs dels cingles de Centelles

A prop del Presseguer i damunt de la baga de les Comes. Al caire del cingle hi ha dos arbusts força presents, la Noguerola Pistacia terebinthus L. i el Corner Amelanchier ovalis Medik., caducifolis de tendència litòfila. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

☰

Introducció geogràfica. Tot i la moderada potència dels cingles de la vall del Congost, han estat i són encara destinació habitual d'excursionistes, naturalistes i també professors i geòlegs, donat que en un recorregut breu es poden anar veient les diferents capes sedimentàries, en bona part triàsiques, ja eocèniques les de la plataforma superior.

Els cingles van agafant espectacularitat quan ens hi acostem des de la vall, però el breu report d'avui és d'una passejada per la plataforma superior, arran de cingle i a prop de la casa del Presseguer, no gaire lluny del llogarret de Sant Miquel Sesperxes.

S'accedeix a aquest lloc per dues carreteres principals. Pel sector del sud-oest hi arriba la carretera de Sant Feliu de Codines (el Vallès oriental), amb el branc afegit provinent de Sant Quirze de Safaja (el Moianès). Però l'accés més directe l'ofereix la carretera de Centelles, del sector del Congost (Osona).

☰

El paisatge vegetal. Com sol ser habitual en aquestes alçades -la plataforma ronda els 700/750 m-, la vegetació és mediterrània, d'alzinars amb pi blanc, però amb important penetració d'elements muntans submediterranis, roures, pi roig, boixos, etc.

Quan es passa el coll de Can Taló i es baixa cap a Centelles es poden veure, a l'esquerre, al peu de la costa presidida pel Puigsagordi, extenses pinedes de pi roig, delatores del caràcter més fredós d'aquest caient osonenc.

Fecunditat clandestina (clistogàmia) en Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth

Vam tractar aquest tema en un article dedicat a aquesta poàcia neotropical: 'Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth a la ribera del Besòs i del Mogent', publicat a la revista 'Miconia', editada per l'amic Josep Nuet.

Ens decidim a tornar sobre aquest punt perquè és molt bonic, no gaire conegut i, sobretot, no gens documentat, precisament degut a la clandestinitat del fenomen. I això que de poàcies clistògames n'hi ha un cabàs; però cal furonejar una mica per a veure-ho.

☰

Amelichloa caudata (Trin.) Arriaga & Barkworth. Neotropical allochtonous. Cleistogamy. Clandestine fertility. Abundant hidden seeds. Cauline axillary seeds. Basilar axillary seeds. Spikelets fitted.

☰

Hem tingut l'oportunitat, a més, de trobar algun exemple de notable fecunditat -tres panícules en un peu- i per això ho hem titulat així, en comptes de titular 'reproducció clandestina', que és pròpiament el que significa la clistogàmia, reproducció d'una flor tancada o oculta. De manera que, pel que fa a imatges, no hem fet cap manlleu d'enlloc i totes les d'aquesta entrada són inèdites.

D'altra banda, aquesta estipa forruda ja ha merescut abans algunes notes en aquest espai, de manera que convidem al lector amistós a comprovar-ho, mitjançant el cercador o les etiquetes.

☰

©️ Romà Rigol 

Nomenclatura. Aquest punt, un xic carregós, l'hem vist ja altres cops, però el refresquem per a qui no estigui al cas. Si reportem aquesta estipa amb el nom Amelichloa no és res més que una pura convenció, com qualsevol altra. I potser perquè sembla que ja és general, o gairebé, el criteri que és prou admesa i fonamentada la segregació del gènere Stipa; Aymerich i Sáez també recullen el nom de les agrostòlogues americanes, en el seu actualitzat i valuós catàleg de plantes al·lòctones (vegeu-ne l'enllaç al capítol 'Marginalitat i documentació').

Finalment, també C. Romero li dona prioritat a aquest nom, en el seu magnífic catàleg sistemàtic 'Las gramíneas de la Península Ibérica e Islas Baleares'.

☰

El lloc. Marge de camí, molt a prop del torrent de Can Salvi i de Can Jaume Magre, a l'espai rural de Gallecs (el Vallès Occidental). Marginalitat clarament suggeridora. Vegeu-ne detalls al nostre article.

☰

Fenologia. Les mates d'aquesta tofuda estipa es troben ara en plena represa de l'activitat vegetativa, quan algunes encara duen les restes de les inflorescències de l'any i, tot i que molt escasses, algunes cariopsis encara pengen de les panícules seques.

Marginalitat i documentació

Ja ens hi hem referit sovint i en diversos capítols, a les plantes que viuen associades al nostre medi, en el sentit estricte, o sigui l'àmbit plenament sinantròpic, que, com tots sabem, pot ser, aquí i allà, molt agradable i ben arranjat, i també, ençà i dellà, molt degradat i embrutit.

Dissabte vam anar un cop més amb la família al santuari de la Salut i vam poder copsar aquesta dualitat, tant fortament polaritzada, com la realitat i el desig de Cernuda.
≡

Guarnits de casori. Hi havia casori a la una i els floristes en feien els preparatius, tot parant, al gran porxo del santuari, grans testos curulls d'esplendoroses flors, enormes poms d'hortènsies, dàlies de color crema molt clar, com el de l'albada quan ja s'extingeix el llostre, i roses blanques escampades, com guindes que s'escampen curosament en un pastís.
També hi paraven alguns fanals d'espelma, com els que hem vist als cines, dels que fan una gàbia amb les cares de vidre i una anella al tuc, per a penjar-los o dur-los a la mà.

≡
Segona posició. La jardineria és, precisament, una de les activitats que genera més introduccions de plantes foranes a casa nostra, darrera, només, de l'agricultura. Pouem la dada del document que presentarem més avall, que ens servirà per a perfilar els tàxons d'aquest capítol.
Qui sap quin plec de criptobiodiversitat no allotgen aquests rams de dàlies i hortènsies! Per a posar-ne un exemple, ben versemblant, citaríem la caparreta ratllada australiana Icerya purchasi, una caparreta que pel que portem vist sembla trobar-se en ple procés expansiu.
≡

Plantes de l'erm sollat. Només cal fer unes poques passes per a sortir del porxo del santuari i trepitjar l'erm del voltant.
D'acord, no són pas plantes gaire xamoses ni engrescadores, però certament ofereixen tot de llucs peculiars i interessants.
En llocs com aquest hi concorren tot d'elements particulars. Hi ha un trepig molt sovintejat, propi dels espais on es desbrida i s'esbrava l'esbarjo més diversificat.

Naturalment, hi ha també els residus corporals dels gossos. Hi ha els nostres residus diversos, sobretot restes de menjar i begudes, no sempre gaire naturals. També les segues periòdiques i les tasques diverses dels arranjadors, constants esbarriadors de llavors de plantes vingudes dels llocs més inversemblants, d'arreu del món.
Són diàspores aferrades a les sabates, a la roba, a les eines, als vehicles, sobretot rodes...qualsevol diria que tenen detectors de tot allò que es belluga.

≡

Un document de referència. El breu capítol d'avui ve molt a tomb per a referir-nos a un treball de Llorenç Sáez i Pere Aymerich. Aquests autors han actualitzat, fins al 2018, el catàleg de plantes de casa nostra que no es consideren autòctones, en article publicat a 'Mediterranean Botany' el novembre de 2019.

Esperant el mecànic

Esperàvem que arribés el mecànic. L'afectat per l'insadollable i desvetllat cuc de la fitofília pot trobar, en el lloc més inversemblant, oportuna ocasió per a desbridar la seva febrosa, bullent, com cassola en forn, afecció.

Ens van cridar l'atenció dues plantes, però no pas per ser cridaneres o tenir res d'exuberant. Era, més aviat, un espars escamot de plantes magristones i descolorides, arrelades a la junta del paviment i amorrades a un piló.

No són poques les plantes al·lòctones que basteixen el seu clos en aquests espais tan marginals, vivint, molt sòbriament, a compte d'unes engrunalles avorades i d'unes pixarades recurrents.
≡

Quasi sense competència. Això sí, tal com exposava J. Vigo, al seu antològic 'L'alta muntanya catalana. Flora i vegetació', en aquest cas referint-se, si ho recordem bé, a les plantes de les roques, aquestes plantes ruderals es troben estàlvies, si més no, de la pressió d'altres per festejar l'escanyat i sollat espai que ocupen. A major marginalitat, doncs, menor competència.

≡

Stipa papposa Ness. Herba gràcil, amb fruits acompanyats d'una borra plomallosa fina, molt característica, suficient per a reconèixer-la, a bell ull.

Havent dedicat força espai, en d'altres capítols, a aquesta gramínia, no cal insistir-hi més. El lector interessat trobarà informació en el cercador o les etiquetes d'aquest blog. Només dues coses: que forma part de les estipes americanes que associem al Vallès i hipotèticament al tèxtil; i que caldrà veure a quin gènere anirà a raure, a criteri dels editors de 'Flora Iberica', quan es publiqui el volum de les poàcies, perquè el gènere Stipa és un gran armari que els taxònoms utilitzen, grapegen i magregen segons el lluc propi de cadascú.

≡

Euphorbia serpens Kunth (= Chamaesyce serpens  [Kunth] Small). Anual, rèptil, carnoseta, abundosament gemmífera, facultativament radicant, esblaimada, entre fumosa i rosadenca, aquesta lleterola repent és originària d'Amèrica tropical. És una planteta de tons críptics plenament adscrita al que els botànics anomenen flora viària i de paviments, ambient força restrictiu que han festejat i colonitzat, a més d'aquesta, altres lletereses.
≡
Euphorbia serpens és característic de l'aliança Eleusinion indicae Leonard, sintàxon que aplega les comunitats dels paviments de les regions tropicals i subtropicals.
En el següent retall, del 'Checklist' de Salvador Rivas (nota), hi podeu veure les equivalències nomenclaturals d'aquest sintàxon, tal com les presenta aquest autor.

©️ Itinera Geobotanica 14: 5-341 (2001)

≡

Més detalls. Li dedicarem un capítol a banda, on hi recollirem alguns detalls anatòmics d'aquesta planta que, a pesar de la modesta talla i de la pobresa de l'escenari que l'acull, té tot de punts interessants, bonics i atractius.

≡
(nota)
Salvador Rivas-Martínez va morir el dijous passat, dia 28, als 85 anys. Doctor en farmàcia, llicenciat en ciències biològiques i catedràtic de botànica en dues universitats, a Barcelona i Madrid, Rivas-Martínez és una figura eminent de la botànica espanyola moderna.

≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

Hordeetum leporini: un prat dens de margall bord

Stellarietea mediae (=Ruderali-secalietea) és el nom d'un gran sintàxon (1) que comprèn totes les comunitats vegetals de plantes ruderals i arvenses (2). El recull d'avui és de plantes ruderals. Com sabeu, hi ha una flora associada als espais periurbans o d'urbanització incompleta, especialment dels vorals i marges incults.

Són plantes nitròfiles, que s'agraden de la sobrecàrrega de romanalles orgàniques d'aquests espais. Moltes també manifesten un fort caràcter oportunista, que els habilita per a ocupar a pressa feta qualsevol espai abandonat, tant si és magre o gras el romanent de terra que les ha de sustentar.
▤

Plantes comodí. Fins i tot un simple observador pot veure que una part important dels components de les comunitats de plantes ruderals apareix regularment en aquests ambients. Així doncs, no són característiques de cap associació concreta, sinó dels sintàxons superiors que apleguen les diferents associacions ruderals i arvenses. Tenen un ampli espectre de tolerància en esguard dels factors mesològics, la humitat o eixutesa del sòl, la remoció, la compacitat o la càrrega de residus diversos.

Aquests col·lectius destaquen per la presència habitual d'una sèrie de plantes fidels o constants, d'ampli espectre -valència- ecològic.

A l'espai observat hi són molt abundants, de les gramínies, Hordeum murinum subsp. leporinum, Piptatherum miliaceum, Koeleria phleoides, Arundo donax, Bromus hordeaceus i Avena barbata; Echium vulgare i Borago officinalis, de les boraginàcies; Hirchsfeldia incana, de les crucíferes; Sonchus oleraceus i S. tenerrinus, Anacyclus clavatus, Sylibum marianum, Calendula arvensis i Galactites tomentosa, de les compostes; Rumex pulcher i R. longifolius, de les poligonàcies; Plantago lanceolata i P. coronopus, de les plantaginàcies.
▤

De l'agre al ciment. Plantes com Calendula arvensis, Lepidium draba, Erodium malacoides o Sonchus oleraceus, per exemple, són habituals en moltes comunitats, tant arvenses com ruderals (3).

Floració de l'ametller Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb

Abella recaptant pol·len. L'ametller floreix a l'hivern, molt abans de treure la fulla. En aquesta època, les seves flors són una important font d'aliment per a les abelles i altres insectes. La floració és molt gradual i dilatada. En cada peu hi ha flors ja fecundades i esfullades, flors xamoses no visitades i diverses tornes de borrons per florir. 25.1.2020.  Castellar del Vallès. Vallès Occidental.

▤

Introducció. 7 de febrer de 2017. El Barcelonès. El desvetllar de la natura que es produeix a l’entorn de la diada de la Candelera, un mes i mig després del solstici d’hivern, l’exemplifica espectacularment la primerenca florida de l’ametller. Farem algunes observacions sobre aquesta florida hivernal.

L'ametller té alguns aspectes força destacables, com ara la floració plenament hivernal; l'adaptació al clima mediterrani, destacable en un caducifoli, bé que no excepcional; i la producció d'una llavor dolça, detall més aviat insòlit (1).

▤

Precocitat galopant? 25.1.2020. Vallès Occidental. Tot i que l'ametller és de florida precoç, sembla que la tendència és que cada cop s'avanci encara més.

L'aristel·la (2): els noms també fan tornes

Les plantes no són objectuals

Aprofitarem el cas de l'aristel·la per fer unes observacions. En el nostre dia a dia ens hi trobem molt sovint: les discrepàncies a l'hora de valorar una cosa qualsevol són degudes, també, perquè creiem centrar-nos en el mateix tema a valorar, però els seus límits no són precisos ni ben establerts per avançat.

Sembla que tampoc no és posible d' establir amb prou seguretat els límits de les espècies. Com si es tractés d'una molla, uns les estiren per tal de poder encabir-hi un ampli col·lectiu de formes, inspirats en un esperit sintètic centrat en valorar per damunt de tot el contingent d'elements compartits, comuns, constants. 

Font: El Almacén Libros- Catálogo Online. Comentari a la nota de baix.

L'aristel·la (1): ecologia i morfologia

En aquest capítol hi veurem la morfologia d'una gramínia: Stipa bromoides. Les formes de les plantes d'aquest gènere són senzilles. Tot i que la primesa i la finesa són característiques constants en el gènere, les curioses formes de les espiguelles faciliten força l'examen i l'observació, també pel fet que, essent sempre monoflorals, es bandegen els dubtes que sol suscitar la presència de flors vestigials o incompletes.

Canotells curulls de catafil·les ressecs, agrupats densament en un braquiblast -rizoma- molt abreujat. En resulta una forma típicament fasciculada, homogènia, sense jerarquia, sense fillols secundaris. Hem marcat amb punts grocs quatre gemmes axil·lars.

Estipes americanes viàries

Sant Julià d'Altura. Sabadell. 9.6.2019

Assagem de fer una passejada dominical per veure l'església de sant Julià, però la gran gernació concentrada i els camins terrers, poc aptes per a la cadira, ens decideix a fer-hi només una breu ullada. Això no obstant, aquesta breu ullada ha estat suficient per recollir dos temes que no deixen de tenir algun aspecte prou suggerent.

Abans, però, valdrà la pena destacar un fenomen social conspicu i interessant. Ens referim a les nombroses famílies que els diumenges i altres dies festius es congreguen en parcs de la riba del Ripoll habilitats per fer-hi menjars a la brasa -barbacoas-. Passen, d'aquesta manera, una folgada diada d'esbarjo a l'aire lliure i molt a prop de la ciutat. 

Retalló de fasci-graminetum d' Stipa caudata. Aquesta estipa és, a bell ull, inconfusible. Fa forres de gran talla, amb les tiges esteses a tot el volt. És enorme la profusió de flors de les grans panícules, corbades cap avall. Hi ha un barrancó a l'esquerra. Aquesta estipa necessita sòls profunds, frescos o humits. Aquestes han prosperat damunt mateix de la mota del barranc.

Ludwigia peploides a la riera de Caldes

Polinyà. Vallès occidental. 12-X-2018.

No parem, no, de constatar alteracions, perills i amenaces al nostre medi natural. La d’avui plana sobre el molt malmès i delicat medi palustre. S’han suscitat, però, alguns dubtes sobre l’entitat taxonòmica d’aquesta enoteràcia, donat que el tractament d’aquest gènere fet a casa nostra, fins fa un parell d’anys, podria haver estat desencertat. El cas és que el tractament de Bolòs i Vigo, a la Flora dels PPCC, on no hi consta el tàxon Ludwigia peploides, ha deixat petja, com és natural, a 'Flora Iberica'. Possiblement els autors van haver de refiar-se de les determinacions d’altri (vegeu més endavant). Però el tractament de Ludwigia ha estat revisat i replantejat en un petit estudi de dos botànics gironins, publicat el 2016, que ha introduït dubtes prou fonamentats sobre la presència de Ludwigia grandiflora al nostre país. Aquesta és la nota breu dels botànics de la universitat de Girona:

Fals creixenar. Extenses masses amfíbies de Ludwigia peploides a la riera de Caldes, a l’altura de la carretera de Sabadell-Granollers. Vista de lluny, aquesta massa es podria prendre per un creixenar.