19 de novembre del 2026

Andricus dentimitratus Rejtö (2): el cinípid madur i sòpit

Les pipes del roure són, sens dubte, un dels cecidis més vistents dels que fan les nostres plantes, amb l'excitació de llurs hostes. El lector interessat en el primer capítol, dedicat a la forma de la gal·la, el pot repescar en aquest enllaç.
Després de més de dos mesos, el cinípid allotjat a les cambres de les gal·les vescoses ja és adult, però ben sòpit, molt poc actiu. Pernegen i ja poden caminar, però són més aviat malaptes.

Cicle llarg. Aquest ha estat l'engany, o l'error. L'any passat vam veure que els cinípids de les boles dels roures ja estan llestos a l'octubre, com qualsevol pot comprovar-ho, badant-ne algunes, i tal com vam recollir-ho en el capítol d'aquest enllaç, on el lector hi podrà veure, en vídeo, l'eixida a la llum d'una vespeta gal·lígena de les boles de tinta.

Maduresa, claustre i remissió. Segons sembla, aquest Andricus dentimitratus no fa això: eixir a la tardor de la mateixa anyada. Són ultra-hivernals, surten al defora de la gal·la a la primavera. Però veurem que actualment les vespetes ja presenten la fila de la maduresa, de manera que l'enclaustrament podria ser una mena d'ajornament; els insectes mantindrien una sopitesa biològica força duradora i sortirien en el temps de la moderació ambiental, pròpia de la primavera.

Imatges del 7 de setembre. Gal·les molt vescoses. Al setembre el cinípid es troba en estat larvari.

Vídeos. Els vídeos recullen l'estat del cinípid el 6 de novembre, de gal·les d'un roure martinenc Quercus pubescens Willdenow, del sector central del Moianès.
Els insectes es troben en la cambra central, rodona, situada una mica per davall del coll que connecta la base i el barret superior.
El clos de la vespeta correspon a la gla novella, la part excitada, quan només és, encara, una boleta gris rossenca, finament escamosa.
Els vídeos són gentilesa de l'amic César Pedrocchi Rius.

Tall fet en el coll de la gal·la.

L'insecte extret i part de l'habitacle, també llevadís.

La cambra és independent, però totalment embolcada del cos de la gal·la, entre coriaci i llenyós.

Un altre exemple d'una gal·la partida, amb la boleta de la gla incipient, aturada per l'excitació de la posta.

'Les zoocecídies de les plantes de Catalunya', d'Antoni Vilarrúbia. El dibuix de Vilarrúbia, de la secció transversal de la gal·la, n'il·lustra bé l'estructura.




Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
Vídeos: © César Pedrocchi Rius