Esnarigats?

Esnarigar vol dir llevar, tallar el nas. Però jo vull dir una altra cosa.

Fa molts anys que vaig amb grups fent recorreguts de divulgació de natura i, és clar, una de les activitats favorites és l'observació de les flors.
La primera resposta personal, davant d'una flor que ens atreu, és, massa sovint, fer-ne una fotografia; i és més aviat rar, pel que jo he pogut observar, que ens hi acostem per olorar-la.

Ja no flairem les flors?. Molt poc, crec.

Efluvis captivadors. Doncs bé, ara podem practicar, perquè som en temps de la florada dels ametllers, un veritable espectacle de la natura. Les flors de l'ametller fan una flaire deliciosa, fins i tot dies després d'haver-ne plegat una mostra.

Les flors de l'ametller amollen un perfum molt agradable, potser dolcenc.

El trontoll dels mots. Certes percepcions transiten per uns viaranys críptics, refractaris als mots. Com podem puntualitzar les olors? Potser cultivant-les.

Avesem-nos a flairar les flors. El nostre clos, el nostre marc vital, podrà guanyar riquesa i complexitat, i, a més, cultivarem un substrat molt complex per a l'esdevenidor, el d'aquelles olors que, increïblement, tot de cop ens revenen, amb una força colpidora, quan naveguem per les nostres personals evocacions.

Les nostres atrefagades passions són tan difuses i imponderables com les més silencioses i recòndites evocacions, com la lleugera flaire d'una flor.

Flaires que, incorruptibles i incòlumes, s'atrinxeren en les clivelles de les arrels de la nostra biografia, clavades en percepcions fossilitzades, sempre renaixents.

Que necessitem construir mites ho testimonia la manera com ens aferrem a certes coses que qualsevol dels nostres semblants pot considerar com a banals i irrisòries.

Les flors d'alguns narcisos, com ara aquest N. papyraceus, fan una flaire intensa.

Ara també és ja el temps de la floració del lloreret Daphne laureola. Aquestes flors amollen una flaire intensísima, definitiva i inqüestionable, d'aquelles que poden, fins i tot, fer-te arrufar el nas.

El rellotge dels efluvis. Un altre narcís: N. bicolor. Aparentment inodor per la tarda, als matins té un perfum suau. És sabut que algunes flors només fan olor en determinades hores del dia, coincidents amb les d'activitat de determinats insectes que les pol·linitzen, o bé segons el seu estat fenomenològic, caràcters vitals que fàcilment ens poden passar per alt.

La flaire de la flor de la  prunera és summament delicada, d'un caràcter semblant al de la flor de l'ametller.

Viola d'olor Viola odorata L.

El perfum de la viola d'olor em deixa perfectament desglossat. És finíssim, exquisit i, per a mi, absolutament indescriptible. La natura potser no va polsar la corda dels perfums per a nosaltres, però en nosaltres poden despertar recòndites evocacions.

Quan dubtis, atansa't! Recordeu que, si veieu un ametller en flor, us hi heu d'acostar, a flairar-ne alguna flor. Quan dubtis, atansa't, sempre, és el meu lema, el d'un llec llosc.

Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol