L'impacte de la pastura i el modelat que en fa, sobre la vegetació, quan és sotinguda en el temps, és un tema força difícil. Abans de repassar les espècies vistes, en aquesta pastura camefítica -una expressió ben pròpia dels autors de la FPC- del sector central del Moianès, vull exposar alguns punts sobre aquest tema, de caràcter general, tot confiant que, en matèria ecològica tan peculiar, no pateixi cap rossolada:
- El component terofític no té res a veure amb la vegetació vivaç o perenne: a penes no ofereixen res al bestiar -aparell vegetatiu insignificant o amagrit; eviten fàcilment l'acció del bestiar, per ser de vida breu; granen en tal abundància que el bestiar n'és, en realitat, un eficaç difusor.
- Les altres plantes han de comportar impactes com ara: el trepig sovintejat, el mossec periòdic i l'elevada aportació de compostos nitrogenats en el sòl.
- Se sol dir que el trepig sovintejat i els espais pisonats afavoreixen les plantes rosulades, de fullatge molt som, arranat al terra.
- L'esbrostar, el mossec sovintejat, afavoriria les plantes brevicaules amb aparell soterrat ben desenrotllat: rabassoles i rizomes, més o menys engrossits i estesos, permeten el rebrot, tot mantenint, de vegades, una notable capacitat de renovació.
- Els geòfits tindrien una bona qualitat adaptativa, atès que els òrgans soterrats permeten la renovació; el fullatge sol ser som; sovint contenen tòxics i substàncies repugnants per al bestiar.
- Menció singular mereixen les poàcies, per la capacitat de renovació i el creixent basal. En bona part han evolucionat amb la pastura i abunden les plantes que, precisament, necessiten l'escapçada, per a viure vigorosament.
Alguns trets destacables:
- Famílies. Com passa sovint, plantes d'algunes famílies hi tenen una presència destacable: lleguminoses, cistàcies i compostes.
- Ajustament: el component camefític hi és important, però les parts llenyoses són breus, arranades a terra i fins i tot lleument hipogees. D'aquí que moltes semblin més herbàcies que no sufruticoses.
- Groc. Les flors de color groc són clarament dominants.
- Fisiognòmicament -estructura- destaquen algunes mates, per la talla superior, sobretot Genista scorpius i Thymus vulgaris, molt dominants.
Qui consulti les flores de referència podrà comprovar quin devessall de noms creuats no han originat les plantes d'aquest grup (H. comosa s.l.). És clar que no és gaire clara, la sistemàtica del gènere -vegeu-ne, per exemple, el caràcter eclèctic del tractament que en fa Arnau Mercadé, en la seva flora comarcal. Fins i tot hi ha discrepàncies en l'atribució de l'autoria del nom escollit aquí. En comento ara algun punt morfològic, tot seguit:
- Les parts aèries són molt feblement sufrutiscents, ço que l'apartaria, d'acord amb A. Mercadé, del caràcter propi d'H. comosa -val a dir que en Flora Iberica hi ha un esbrancament quasi de primer ordre que, en esguard d'aquest tret, ja deixaria fora, de bell antuvi, H. comosa.
- Les plantes observades tenen un cauloma hipogeu força desenvolupat: rizomes breus, tortuosos, molt ramosos, amb abundoses branques exclusivament folioses, molt curtes.
- Estípules sense glàndules o gairebé, perquè és un tret que requereix observació en fresc, atès que es mustiguen aviat. Les glàndules de les estípules són, quan n'hi ha, minúscules, porprenques, de figura més digital o mucronulada que no pas rodonenca, i situades, sempre, en els entreforcs de l'estípula i el pecíol.
- Les fulles superiors poden ser subsèssils, però diria que aquest tret no és general, ni de bon tros.
- Considerat en general com un camèfit, possiblement aquí es captingui, modelat per la pastura, com un hemicriptòfit, d'acord amb l'oportuna matisació dels autors de la FMPC: Ch (H).
Poa bulbosa L. en flor. Inflorescència violàcia o vinosa. Molt abundant.
- Parts aèries herbàcies
- Cauloma en la major part soterrat
- Flors emergents llargament pedicel·lades
- Hàbit cespitós o gairebé, d'ancoratge molt serrat
- Hi són extremament abundants
En les potentil·les hi ha calicle, un sobrecalze de peces alternisèpales.
En ser, llur concurrencia en l'espai i el sòl, tan temporera, no afecten gaire al caràcter propi de cada pastura.
Coronilla minima L. subsp. minima. Chamaephyta.
Abellera Ophrys lutea Cav. Geophyta.
Helianthemum apenninum (L.) Mill. subsp. apenninum. Chamaephyta. Molt abundant.
Com he suggerit altres cops, crec que el bestiar és sembrador de teròfits, però, sobretot, afemador: aquests cops dels teròfits tal vegada es puguin relacionar amb determinada combinació de factors concurrents, com ara quantitat de xerri acumulat, moment de les deposicions, topografia local, humitat... Juguen molt fort i, per tant, sovint fan 'bingo'.
La potentil·la assenyala l'escaiença d'un estil: cauloma soterrat que fa tornes, molt ramós, i aparell vegetatiu molt som, arranat, unes formes exitoses enfront del mossec.
Més endavant, en el cop de la florida de la pastura, al llarg de l'abril, la rosàcia ja està fruitada. El desplaçament dels ramats a les muntanyes té la virtut de permetre que les plantes de les pastures d'hivern puguin completar, sense altres noses que l'ocasional brostejar de la fauna silvestre, el seu cicle generatiu. D'aquesta manera, l'esbrotar d'hivern fa d'estímul de la floració vernal.
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
