Quercus x firmurensis Hy al Moianès

Alguns temes embullosos demanen de fer, prèviament, tal devessall d'advertiments i reserves que ben aviat t'inclines, determinat, per evitar-los sense miraments, en bloc.

Notes organogràfiques de Campanula glomerata L.

Capítol dedicat a aquesta campaneta, en el format tipus fitxa sintètica de planta, no habitual en aquest espai. En el meu cas, però, no tan sintètica.

Com d'altres cops, m'agrada de fer notar que les descripcions són personals, no pas manlleus. Això sí, també hi introdueixo, ultra les organogràfiques, alguna nota fenomenològica.

Llavors esquamuloses de Frankenia pulverulenta L.

Presentació. El passat setembre vaig visitar l'espai anomenat Salats de Conill -no està clar que aquesta sigui una denominació autòctona-, als Plans de Sió. El teròfit Frankenia pulverulenta L. hi és molt abundant, però en aquest temps els peus estaven ressecs; fins i tot els fruits, molt ben ocults al dedins de l'embolcall calicinal, són de molt mal veure.

De les cípseles velludes de Scorzonera hirsuta L.

El marc: trobo fruits -cípseles- de Gelasia hirsuta (Scorzonera hirsuta L.) en unes pastures del Moianès. Un cop observades, en detall, n'esbosso una breu descripció.

Breu antografia del panical Eryngium campestre L.

El panical és un geòfit molt comú, en espais oberts, pastures i prats. Als fruits d'aquesta umbel·lífera umbelliferae ja li vam dedicar un capítol, que podeu rescatar aquí, si us vaga.

Les flors del panical tenen alguns punts interessants, per exemple la peculiar forma dels pètals o els estams, d'anteres ancorades.

Un camp de mostassa Brassica nigra (L.) W.D.J. Koch

Les plantes que cultivem tenen una dimensió geogràfica especial: gaudeixen de la caracterització, ben establerta, del que és profitós.

Però hi ha molts cultius, en el nostre entorn, que rarament es practiquen. Tenen unes qualitats i virtuts que potser ens són desconegudes o que en l'actualitat són poc o no gens valorades.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (3)

En aquest tercer lliurament sobre els pradells terofítics calcífugs de La Roca hi recollim imatges del mes d'abril, fins a principis de maig.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (2)

Tal com vam dir al primer capítol, en aquests pradells d'anuals calcífugues hi ha una notable diversitat de flora, de plantes que, si bé algunes tenen el cim del cicle fenomenològic centrat, ja, a la segona meitat de l'hivern, les altres van florint de forma gradual, al llarg de la primavera.

Del borronar i la brotada de l'alzina Quercus ilex L. (1)

La brotada de l'alzina l'hem vista molts cops i sempre resulta força vistent, sobretot pel contrast de coloració, entre els rams ja madurs, d'un verd més o menys fosc, i els novells, d'un color peculiar, entre blanquinós i rossenc o beix, un to falb, claret, que, pigallant profusament les parts extremes de les branques, fa l'efecte d'il·luminar la capçada de les alzines, quan broten.

Carpografia externa de Kickxia elatine (Linnaeus) Dumortier subsp. elatine

Capítol breu, específic i epigràfic, dedicat a la il·lustració del fruit d'aquesta escrofulariàcia mollar i molt vil·losa.

Una labiada pirinenca: Dracocephalum austriacum L.

Capítol dedicat a alguns punts, sobretot detalls de l'aparell vegetatiu, d'una labiada de muntanya, pròpia de la regió irano-turaniana. La distribució de Dracocephalum és molt limitada. Només viu en algunes serres pirinenques, calcàries, però sobre aquest punt no aportem, per raons de discrecionalitat, més dades.

De les flors de la Foixarda Globularia alypum L.

Com les labiades, que inclouen plantes tan conegudes i populars com la farigola i el romaní, i també com les escrofulariàcies i moltes altres famílies, les globulariàcies Globulariaceae pertanyen a l'ordre de les tubiflores, grup extens que possiblement tingui, com a caràcter més significatiu, el mateix que revela la denominació: els pètals son concrescents o en part concrescents, de manera que la flor és simpètala -també gamopètala.

Un altre tret propi d'aquest grup (1) és la possessió d'estams inserts a la corol·la. Les plantes que tenen aquest tret s'anomenen corol·liflores (2), per bé que aquest mot no semblaria tenir, pels seus components, aquesta significació.

Visions amb tallantó de les margaridoies de prat Bellis perennis L.(1): morfotipologia vernal

Observem alguns aspectes externs d’aquesta margaridoia. Són força interessants els aspectes relatius a l’hàbit i el tipus biològic, de caràcter força críptic, com és propi, d’altra banda, en plantes que tenen els òrgans persistents ocults o en bona part ocults. El mot hemicriptòfit ja és prou explícit. Certament, definir amb determinació el desenvolupament vital d’aquesta planta sembla cosa d’ocultisme.

Ara les hem cercades endebades, les rosetes d’aquesta planta. La  primera sèrie d’imatges -n'hi ha dues- correspon a l'onze de maig, quan hi havia unes esteses d’aquesta herba força conspícues i atractives. La sèrie final, la que ens ha servit per observar les plantes senceres, descolgades, és de la segona setmana de juny.

Si, com hauríem de deduir per les observacions darreres, de les fulles aplegades en braquiblastos ara ja no n’hi ha cap rastre, podríem pensar que en el repòs estival la planta no portaria res més que les gemmes del següent període vegetatiu, probablement ben arranades a flor de terra; això és habitual, si més no, en els hemicriptòfits.

Això ens portaria a suggerir una hipòtesi de fenomenologia: brotada tardoral o post-estival; vegetació hivernal; floració i fructificació vernals; marciment i repòs estival, l’estat actual a la primera estació que hem observat, un fenassar del Vallès.

Sobre la possessió o manca de tija, l’interessat podrà comprovar, a la literatura, que es considera un ventall de possibilitats força ampli: acaule, subacaule, ocasionalment caulescent... Tot plegat, aquesta aparent manca o dificultat de definició, tindria un bon bressol en dos punts a destacar: la menudesa de la planta i la possibilitat que hi hagi, en els poblaments d'aquest hemicriptòfit, abundor de peus encara no arribats a l’expressió de la plenitud vegetativa.

Som en temps d'engrossir: un fenassar hivernal

Els fenassars són un col·lectiu de prats formats per plantes perennes, amb abundor de gramínies cespitoses, el fenàs de marge en primer lloc, acompanyades de mates i herbes rosulades.

Sicyos angulatus L., nova per al prelitoral central

Vam trobar diversos peus de Sicyos angulatus L., relativament concentrats en el voral d'un camí, gairebé a tocar de l'escanyolida riera de Santiga (Vallès Occidental), sense aigua superficial en aquest tram. En una clariana de l'altra mà de la riera, profusament herbada, també hi vam veure alguns peus. Versemblantment podria haver-ne més, per la mateixa zona, però no ho hem comprovat.

Stachys palustris L. en flor

Aquesta herba higròfila, de sòls humits, ja va ser copsada a la crònica de les flors estivals de la riera de Sora.

Ens sembla, per les claus de les guies, que en Stachys palustris L. aquests detalls poden tenir valor discriminatori: la forma truncada i la talla mitjana o moderada de la fulla; el seu caràcter parcialment sèssil o subsèssil; i l'extrema exigüitat, només apreciable amb un examen molt minuciós, de les bractèoles.

Knautia dipsacifolia Kreutzer subsp. catalaunica (Sennen ex Szabó) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot

Tercera dipsacàcia Dipsacaceae que portem, aquest agost que ja es pon, a aquest espai. De fet, ja vam veure aquesta escabiosa al capítol dedicat a les herbes de la ribera de Sora.

Labiades i altres herbes de Ciuret (Ripollès)

Recull del dissabte 7 d'agost, d'un passeig fet amb l'amic Jordi Cebrián, pel camí que porta, pel vessant migjornal del Turó del Pla de la Creu, al coll de Ciuret i Ras de la Collada, pastures que ens van oferir folgat lleure per a fer un mos. Us recomanem, per a tenir una altra visió del passeig, la visita al blog del nostre amic: 'Fitoderia,flora catalana'.

Ante las dudas que parece tener Pau sobre Arenaria loscosii,...

Ante las dudas que parece tener Pau sobre la Arenaria loscosii, cuenta Loscos que con la Exsiccata regaló al botánico Teixidor una Arenaria sp. nv., “él me consultó o más bien le invité con objeto de que me dedicase esa planta, así lo hizo, lo mismo que Costa con Delphinium loscosii y Tremols con Cressa loscosii: todo con objeto de dar en cara a Miguel Colmeiro a quien predige hace 30 años que, llegaría un día en que el escarabajo haría rodar por la peña los huevos del águila altanera: Colmeiro en efecto desde entonces me mira sino con respeto, con miedo. Es la causa agrupar amigos dejando bien aislado a Colmeiro. Bien hace V. en creer mentira lo de Arenaria loscosii”.

Heterocàrpia en Crepis sancta (L.) Bornm.

Heterocàrpia. S'anomena heterocàrpia la producció, en una flor o en una planta, de fruits de formes diverses, com passa i és prou conegut, per exemple, en el cas del llevamà Calendula arvensis.

L'heterocàrpia representa diversificació dels sistemes de dispersió i, per tant, una major amplitud de la casuística del lliurament al medi de les diàspores.