A guisa d'aperitiu. Crec que som molts els que practiquem alguna mena de manualitat amb caràcter alleujador, diguem-ne terapèutic: les petites manualitats exigeixen atenció, de manera que quan les practiquem bandegem les altres coses, pensaments i cabòries que potser ens couen. Centrar l'atenció en alguna activitat visual i manual, per exemple, en el meu cas, dibuixar o fer culleres de boix, ens resitua plenament en el moment que vivim.
Doncs bé, el descriptivisme tindria un valor semblant: si bé no podem restar amb la ment vagarosa, com ho permeten algunes manualitats, també ens fixa en el moment i amb un compromís concret, el de no transgredir els límits de l'empirisme, ajustant-nos a allò que els sentits ens comuniquen.
Avui descriuré una llavor, però, en certa manera, no seré jo qui ho farà; jo en faré el paper d'amanuense, maldestre torsimany i fixador del dictat dels sentits, una mena d'eines perfectament immorals, perquè els sentits no poden, com nosaltres podem, ser certers, ni tampoc equivocar-se.
Els sentits no poden pas enganyar-nos, mes som nosaltres, els que a nosaltres ens volem enganyar; i, és clar, amb les excuses del Pau, el Pere s'escalfa.
Espermografia. Aquest mot és, en el camp de la botànica, un encuny propi, de significació prou evident: descripció de la llavor. Els que tingueu el bon sentit d'utilitzar paraules conegudes i ben registrades, haureu de bandejar-la.
Resum introductori. Veurem el fruit i la llavor de Nigella damascena L. i en faré algunes notes. El fruit és una càpsula pluricarpel·lar de dehiscència apical; la llavor és ovoide, negra, rugulada o crestada en el sentit transversal, regularment mamil·liforme entre les crestes, trígona, amb els cantells alats.
Summary. We will examine the fruit and seed of Nigella damascena L. The fruit is a multicarpellate capsule with superior dehiscence. The seed is ovoid, black, three-sided, very rough, with ridges and winged margins.
Fruits secs de Nigella damascena L. És una càpsula pluricarpel·lar -5 carpels en els fruits plegats-, globosa, de natura cartàcia (1), amb una corona de dents apical (2), on es produeix la dehiscència. Al llarg de les càpsules s'hi aprecien, destacades, les venes dels nervis dels carpels.
Així es creen, en la càpsula, tants lòculs -cavitats- com carpels té. Hi ha, en l'evolució dels fruits, una tendència, de les moltes que hi ha, a l'aglutinació dels carpels, de manera que en molts fruits hi ha hagut una absoluta reabsorció de les juntures carpel·lars i desaparició, per tant, dels septes i dels lòculs.
En esguard de la tipologia de la dehiscència, hi hauria dehiscència loculicida superior -part del nervi carpel·lar- i dehiscència ventricida superior -part de la juntura carpel·lar.
Els gravats superficials afecten, per exemple, a la mobilitat en el medi; però possiblement tinguin més implicació en relació a l'aigua, a la forma de retenir-la i absorbir-la. Sospito -no puc passar d'això- que hi ha una tendència, en la coberta de les llavors, a fer estructures, com ara microvesícules, relacionades amb la retenció de l'aigua.
Crestes vesiculoses. La llavor és ovoide, trígona, amb cares convexes, una més petita que les altres (4); els angles o cantells fan una ala de vora finament irregular. A les cares hi ha uns sortints o crestes sinuoses, en forma d'onada, transversals, que recorren tota la cara o bé només una part, decaient als extrems -com caients de dunes.
Les costes, o ales dels angles, són de la mateixa natura que les crestes de les cares: tenen un aspecte com perlejat o espurnat, molt pigades de minúscules vesícules, brillants.
© Semillas. La vida en cápsulas de tiempo. 2006, 2009 Rob Kesseler, Madeline Harley y Papadakis Publisher © de esta edición: CLH / Turner, 2012.
Detall de la llavor de Nigella damascena L. Vegeu-hi les crestes vesiculoses i les mamil·les poligonals, en aquesta imatge literalment fabulosa, presa amb microscopi electrònic. Però el color, retocat, no és el real.
© Semillas. La vida en cápsulas de tiempo. 2006, 2009 Rob Kesseler, Madeline Harley y Papadakis Publisher © de esta edición: CLH / Turner, 2012.Notes
(1) Com el paper, pergamí o una membrana seca.
(2) En les ranunculàcies hi ha plantes amb fruit en fol·licle: sec, monocarpel·lar, badadís per la unió ventral. I no són rars els casos de fol·licles aplegats, anomenats plurifol·licles, on cadascun dels fol·licles manté la seva independència i integritat, de manera que el fruit és apocàrpic -aplec sense concrescència.
Sembla prou clar que aquí hi ha concrescència dels carpels -sincàrpia-, de manera que no em semblaria oportú dir-ne, d'aquest fruit, un plurifol·licle.
(3) Podria ser-ne la romanalla deixada o reabsorbida, un cop fet el nodriment de les llavors.
(4) Sospito que, donada la placentació marginal, deu ser prou regular, la disposició de la llavor en el fruit. L'estructura trígona té la virtud de facilitar-ne l'ordenació. Ho he vist, per exemple, en el fruit tendre de Nigella gallica. Les llavors hi encaixen perfectament. En aquest esquema, merament hipotètic, hi hauria un possible sistema de l'ordenació de l'espermoteca en Nigella, en què el funicle giraria vers la vora carpel·lar -placenta- veïna.
(5) Hauria de dir 2,6 mm, en lloc de cm.
