29 de juny de 2022

Sobreempelt de sumoll o Penedès versus Bordeus

Diversitat. Com sabeu, hi ha una tendència, sobretot en joves agricultors, per recuperar varietats agrícoles que, per diferents motius, ja no es cultiven, es cultiven poc o molt poc.

Els motius d’aquestes fluctuacions, varietats que cauen en desús i d’altres que experimenten expansió i puixança, solen ser de tipus comercial. Se sol imposar la varietat que, essent de qualitat, a més gaudeix de bona reputació. Cal comptar, també, amb el miratge que sempre produeixen les varietats de bona productivitat i rendiment.

21 de juny de 2022

Vitis vinifera L.: unes florelles que es descofen

Durant l'epidèmia vam fer un capítol sobre les flors de la vinya, però en una vinya de marge de jardí. El d'avui és necessàriament molt semblant; teníem pendent de veure les flors de la vinya, però en els ceps d'un vinyet.
El reportatge el vam fer en unes vinyes de Parés Baltà, molt a prop del poblet de Pacs i a prop també de Vilafranca, el cap de la comarca vinyatera. Agraïm a Eva Salcedo i als altres membres del celler, sempre impecablement gentils, que ens hagin permès voltar pels vinyets i prendre les fotografies dels raïms florits.
Com que sobre les flors de Vitis vinifera ja ens vam esplaiar qui-sap-lo, en aquell capítol, avui hi afegirem molt poca cosa més, fora del reportatge fotogràfic.
Es diu que els peus masculins de la vinya tenen dues menes de flors, unes que només duen l'androceu i d'altres que, a més, duen gineceu rudimentari, vestigial o malreeixit; però que algunes flors, ocasionalment, poden arribar a fruitar i granar; sembla que una mutació d'aquests peus masculins hauria donat peus amb flors completes, hermafrodites.

16 de juny de 2022

Visions amb tallantó de les margaridoies de prat Bellis perennis L.(1): morfotipologia vernal

Observem alguns aspectes externs d’aquesta margaridoia. Són força interessants els aspectes relatius a l’hàbit i el tipus biològic, de caràcter força críptic, com és propi, d’altra banda, en plantes que tenen els òrgans persistents ocults o en bona part ocults. El mot hemicriptòfit ja és prou explícit. Certament, definir amb determinació el desenvolupament vital d’aquesta planta sembla cosa d’ocultisme.
Ara les hem cercades endebades, les rosetes d’aquesta planta. La  primera sèrie d’imatges -n'hi ha dues- correspon a l'onze de maig, quan hi havia unes esteses d’aquesta herba força conspícues i atractives. La sèrie final, la que ens ha servit per observar les plantes senceres, descolgades, és de la segona setmana de juny.
Si, com hauríem de deduir per les observacions darreres, de les fulles aplegades en braquiblastos ara ja no n’hi ha cap rastre, podríem pensar que en el repòs estival la planta no portaria res més que les gemmes del següent període vegetatiu, probablement ben arranades a flor de terra; això és habitual, si més no, en els hemicriptòfits.
Això ens portaria a suggerir una hipòtesi de fenomenologia: brotada tardoral o post-estival; vegetació hivernal; floració i fructificació vernals; marciment i repòs estival, l’estat actual a la primera estació que hem observat, un fenassar del Vallès.
Sobre la possessió o manca de tija, l’interessat podrà comprovar, a la literatura, que es considera un ventall de possibilitats força ampli: acaule, subacaule, ocasionalment caulescent... Tot plegat, aquesta aparent manca o dificultat de definició, tindria un bon bressol en dos punts a destacar: la menudesa de la planta i la possibilitat que hi hagi, en els poblaments d'aquest hemicriptòfit, abundor de peus encara no arribats a l’expressió de la plenitud vegetativa.

5 de juny de 2022

Florada de Jarava caudata (Trin.) Patricio Peñailillo (2002)

Passeig amb l’Olga per l’espai agrari de Gallecs.
Fa calor, però fem una tranquil·la i breu passejada d’observació del paisatge, sobretot dels sembrats, les espeltes i els mestalls –mestalls d’espeltes i de lleguminoses amb cereals.

Aquest capítol no és res més que una remembrança o, si voleu, l’expressió de la renascència de la natura: les plantes vegeten i fruiten, en cicles que poden evocar la figura d’una espiral o bé, la que jo prefereixo, la d’una roda de rodelles.

Perquè potser tindria motiu per donar-lo per esgotat, aquest tema, un cop publicada la monografia corresponent, però, revenint altra volta, aquesta estipa, amb una floració tan desplegada, m’adono que res no podem donar per esgotat.

L’avantatge és que, fet ja l’estudi de detall, em puc limitar a la notícia més essencial: consignar-ne la floració; la constatació del banc de llavors en estoc, al dedins de les tiges; i el record de l’origen de la planta.

Floració. Aquesta estipa fa unes tofes força espectaculars, per la gran talla i la desbridada producció de flors i fruits. 2 de juny de 2022.

La fitografia. Accessible per aquest enllaç.

Clistogàmia. Tema tractat a la fitografia i vist també en aquest capítol.

Molt fàcil. Per a ensenyar-li el fenomen a l'Olga va haver-n'hi prou amb aclarir-ne amb les mans una tofa; triar una tija vella, entre les més gruixudes, i llevar-la; passar el moll dels dits pel tram proper a la base, per a detectar-ne la infructescència clandestina; i esqueixar-la amb l'ungla. Infructescència, panícula granada de l'anyada anterior! A la primera! D'això se'n diu fer guardiola!


Origen i distribució. Donat que la nota de 'Flora Iberica' és molt ajustada, copiem-la:
"Bordes de caminos, herbazales y otras zonas ruderales; 0-250 m. V-VI. Chile, Uruguay y Argentina; naturalizada en el sur de Europa y Australia. NE de la Peninsula: [B] [Ge] [V] [Z]"

Text del volum XIX (I) Gramineae (partim) de 'Flora Iberica'. © CSIC. L'autor del gènere és Carlos Aedo
Els plecs que vaig dipositar a l'herbari de l'IBB els va revisar aquest botànic.
Trobada, doncs, a Saragossa, Girona, Barcelona i València. Els claudàtors indiquen al·loctonia.

Text i fotografies: © Romà Rigol

Apogeu d'herbes: espigues de queix i de marge als camps de Gallecs

Fins i tot els poetes n'han cantat les meravelles, de les herbes de marges i camins. Quan n'ensopeguem un de ben florit no és pas fàcil, de restar-ne indiferent.

24 de maig de 2022

Apunts de la cargola moscada Erodium moschatum (Linné) L'Héritier

Tema. Recollim i comentem imatges de la cargola ruderal Erodium moschatum (L.) L'Hér. Es consideren també alguns detalls específics de les flors.
Lloc. Les plantes són de Santiga, de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Vora herbada de l'aparcament.
Data. 6.5.2022. Les imatges de detall són posteriors.
Ecologia. Nitròfil i antropòfil. Vorals i espais antròpics marginals, abandonats i descurats. Característic de les comunitats ruderals de l'aliança Hordeion leporini.

15 de maig de 2022

Galeria del pèsol de secà Pisum sativum L.

En aquest capítol hi recollim una galeria d'imatges del pèsol de secà o proteaginós, de plantes en diferent estadi de creixent, de les més petites a les florides. S'anomenen proteaginoses les lleguminoses riques en proteïnes -sembla un terme d'agronomia.

12 de maig de 2022

Flors de Rosa pimpinellifolia L. subsp. myriacantha (DC.) Bolòs i Vigo

Capítol que recull, simplement i sense considerar-ne els detalls, la floració d'aquest roser, prou conspícua i atractiva com perquè no vulguem deixar-la passar.
Perquè les flors passen i algunes són molt passadores, de manera que són moltes les plantes, de tota mena, que no veiem florides durant alguns o molts anys. Cal ser al lloc i al moment adequat; i això no sol passar en els hàbitats que no solem visitar, que no ens queden propers, etc.
Però això és l'essència mateixa de la natura; res no es detura. La nascència i la renascència sovint ens sorprèn, com si res no hi hagués que les anticipi.

9 de maig de 2022

La màcula inhumana al Scillo-Fagetum

A Catalunya hi ha molts racons especialment atractius per als amants de la natura. Posem-ne un exemple: la Tosca dels Degollats, un gran bloc de travertí, tot corcat, amb precioses rastelleres de degotalls, al marge del riu Ges, al camí que comunica Sant Pere de Torelló i Vidrà, a Osona.

8 de maig de 2022

El moment de ‘les tapetes’ del faig

A la primavera s’obren els borrons del faig. Enguany, a la serra del Vidranès que hem visitat (vegeu el capítol dedicat al Scillo-fagetum primaveral), aquesta obertura començava a la setmana santa; dues setmanes més tard, el dia 1 de maig, la foliació ja era general, però no pas completa. Els arbres més endarrerits, aparentment els de les fondalades, encara es veien nuus, sense fulla.
Els borrons del faig tenen un bonic color de coure o d’aram. Són llargueruts i aguts. Les peces externes dels borrons són les esquames gemmàries o catafil·les, fulletes esquamoses en bona part encavallades.
Els catafil·les guarden i emparen les gemmes hivernals. Quan aquestes gemmes s’expressen, a la primavera, els catafil·les s’obren i, completament mancats de la turgència que els animava, es mantenen al seu lloc però penjants, esllanguits i blegats, com una pelleringa.
Mentre el nou brot es va desplegant, els catafil·les encara marquen, amb llangorosa passivitat, puntualment, el seu punt de naixença; fins que, finalment, es trenca aquesta connexió i cauen al terra, si no és que, en la seva caiguda, alguna branqueta o fulleta de més avall no els atura.
Refús de l'embolcall. Que el faig fa fages i que, un cop seques, cauen al terra, com ho fan també, a la tardor, les fulles seques, és cosa prou coneguda.
Però ara, a l’inici del període vegetatiu, hi ha aquest altre deseiximent: si aneu a una fageda, pertot hi veureu, pigallant, clapejant o entapissant el terra, les esquametes seques dels borrons, les tapetes del faig.
Fulles penjants. El faig és un planifoli, però ara, quan les fulles novelles tot just s’acaben de desplegar, la capa de cutina que les impregna encara s'ha d'acabar de desenvolupar i la nervadura encara no està del tot injectada de la saba que haurà de permetre, molt aviat, mantenir ben tibada la làmina. Procés de turgència que, com passa a les ales de la papallona nounada, es completa amb l'exposició a la llum i l'aire.
Sabadell
Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol

4 de maig de 2022

Esplendent Scillo liliohyacinthi-Fagetum sylvaticae

En aquest capítol hi recollim la floració d'algunes herbes de la fageda amb joliu, tipus de bosc que rep, en l'estudi de la fitosociologia, la denominació Scillo liliohyacinthi-Fagetum sylvaticae Br. Bl. ex O. Bolòs 1957. El reportatge és del dilluns de Pasqua, 18 d'abril.
El capítol és eminentment fotogràfic, però complementarem les imatges amb unes observacions generals sobre aquesta fageda, que destaca, molt especialment, per l'abast de l'estrat herbaci, així com per altres punts que conformen un tipus de vegetació, nemorosa o perinemoral, molt ben caracteritzada, si més no al nostre lluc.
Aquests punts són: les condicions ambientals o mesològiques pròpies d'aquesta comunitat, això és, l'ecologia; el tipus de forma biològica predominant en aquestes herbes; el període de desenvolupament, o sigui la fenomenologia; i, finalment, l'adscripció biogeogràfica i la distribució a Catalunya.

26 d’abril de 2022

Pels camins de Civit i Talavera (La Segarra)

Els camps de secà sembrats de cereals d'hivern, molt comuns al llarg del nostre territori, ofereixen, a la primavera, una verdor intensa i ufanosa. A l'atracció dels sembrats s'hi afegeix la de les plantes dels marges i camins, juntament amb les que, poc o molt confinades en els retallons de terra no cultivada, són exponents de la vegetació natural de la zona.
Introducció geogràfica. El llogarret de Civit, modestament acimat en un pujol que trenca les aigües de dos barrancons esborradissos, pertany a Talavera de Segarra i es troba justament enclavat al capçal de la conca de l'Ondara.

21 d’abril de 2022

Un exemple de clandestinitat: Fritillaria pyrenaica L. subsp. boissieri (Costa) Vigo et Valdés a les muntanyes d'Ordal

Com vam veure al capítol anterior, al tossal del Roc de Forellac hi vam fer un estudi botànic local i intensiu. Aquest tipus d'estudi permet fer-se una bona idea de la fenomenologia de les plantes, punt d'especial interès en la bulbosa que ens ocupa avui.

20 d’abril de 2022

Retorn al Roc de Forellac (muntanyes d'Ordal)

Dedico aquesta conversa a l'amic Valentín González, que durant la llarga campanya d'estudi d'aquest tossal, ja fa més de 15 anys, va tenir la paciència de comportar a l'autor d'aquestes ratlles.
Introducció. Les muntanyes d'Ordal són la continuació, vers l'interior, del massís litoral de Garraf. Els dos sectors formen una mateixa unitat geològica.
Es troben emmarcades per les següents poblacions: a ponent de Corbera de Llobregat, al sud de Gelida i al nord del corredor enlairat on es troba enclavat el poblet d'Ordal.
Amb quatre mots es pot resumir la fesomia de la zona: zones rocoses, quasi nues, de dolomies cantelludes; brolles i garrigues; grans extensions de pinedes de pi blanc; i les pedreres, enormes terrabuits d'enlluernant claror.
Hi havíem anat molt sovint, a aquest tossal dolomític i garriguenc, amb l'amic Valentín González, de l'ERB, durant una llarga campanya de prospecció florística que culminà en un catàleg- el que se'n diu una 'flòrul·la', o sigui una flora molt local- i un breu article sobre la vegetació, publicat a la revista 'Muntanya' (nº 886, desembre de 2009, pàgines 14-21), editada pel Centre Excursionista de Catalunya. L'article va rebre una distinció d'aquesta entitat.

12 d’abril de 2022

Noves lleves de nadaletes Narcissus dubius Gouan i altres flors temporeres

Ampli recull d'imatges del narcís de codina Narcissus dubius Gouan. Veurem alguns aspectes  de la morfologia d'aquest geòfit de primavera, emparentat amb Galanthus.
El tema de les plantes que viuen a les codines de Sant Llorenç del Munt, ja l'hem tractat altres cops i és recurrent en aquest espai nostre, ben justificadament al nostre parer, atès que ofereixen una flora variada, rica i molt interessant, en alguns casos estrictament lligada a les condicions particulars dels terraprims, en d'altres simplement associades a espais oberts i escassament poblats.
Particularment interessant és comprovar com n'és de variat l'estil de vida i la fenomenologia de les plantes dels terraprims; damunt d'un fons de plantes sempre presents, però actives o adormides, segons el període de l'any, hi ha una flora críptica, d'expressió temporània, atractiva justament per aquest caràcter fantasmal: les plantes i les flors d'aquests llocs no les  trobareu, no, quan a vosaltres us vagarà. Al contrari, per a veure les flors dels petits teròfits i de les bulboses -geòfits-, cal estar una mica amatents i procurar d'evitar de perdre passada.

8 d’abril de 2022

De la gatosa Ulex parviflorus Pourret: el llegum, la grana i el seu carnús

Apunts carpològics. Un cop més, un breu capítol de caràcter morfològic que ens permetrà veure el fruit en llegum de la gatosa Ulex parviflorus Pourret i la seva llavor, ornada amb un carnús força vistent.

4 d’abril de 2022

Entrellucs entre gotes a l'Ordal

Roïnes. Les gotes de març són dolces prometences. Si normalment portem retard, o sigui que passa un temps entre el dia d'activitat a la natura i el de la publicació de les impressions, ara encara més, de manera que veurem si ens posem al dia aviat. També em passa això perquè vaig peixant, mentrestant, algun tema de més llarg recorregut.
Aquests entrellucs són de principis de març, d'un dissabte que vaig aprofitar per a fer un curt passeig pel voltant del poble d'Ordal, mentre queia una roïna d'aquelles que, de tan fines, gairebé no es noten. Però per prudència les fotos les vaig fer amb el telèfon portàtil.

3 d’abril de 2022

On the growth form and seeds or Plantago albicans L.

Abstract. Specimens of Plantago albicans L. with stem and stipe are observed and illustrated.
This aspect could be related to the mesological conditions.
They are little sprouted shrubs, like a small tree.
We notice some possible ecological implications as regards this aspect.
Likewise, some cases in a lying position are examined, with separate buds like stolons/ runners.
As well as that, we observe root-shoots when the root is uncovered or near the surface, rhizome-like.
We notice the mucilaginous halo of the hydrated seeds and its adhesiveness/ stickiness capacity, the latter being the subject of some ecological assessment.

30 de març de 2022

La fava Vicia faba L., un exemple de llegum

Com tots sabeu, els llegums formen part de la nostra alimentació habitual, en plats elaborats amb la grana fresca o seca o de vegades amb tavella verda, com en el cas de les mongetes tendres o els tirabecs, un tipus de pèsols.
Els cacauets són llavors que mengem quan són ben seques. Sembla que hi ha qui vol veure-hi una oposició alternativa, entre llegum i fruit sec, però en realitat els llegums són fruits secs, com veurem al segon epígraf; tard o d'hora acaben deshidratant-se.

28 de març de 2022

Sobre el tractament botànic de Coronilla valentina subsp. glauca (L.) Batt.

Presentació. Amb motiu d'haver trobat un poblament de coronil·la glauca pels encontorns del poble d'Ordal (Alt Penedès), al massís del mateix nom, fem les consultes de rigor i observem algunes discrepàncies en el tractament bibliogràfic, de dues menes: en el tractament nomenclatural i en la consideració de l'estatus de la planta.

24 de març de 2022

Floració protovernal de Pinus halepensis Mill.

Al febrer i al març els pins blancs es veuen abundosament espurnats d'una mena d'espigots de color groc clar, un punt per sota dels extrems de les branques. Són els cons masculins.
Els cons femenins a l'inici són molt més discrets, no resulten tan vistents i en proporció són molt menys abundants, com sembla ser llei general en les plantes anemòfiles; situats, a més, a prop dels extrems de les parts més elevades, tot sovint no queden a l'abast de la vista. Tenen, però, un color rosat o rosadenc ben atractiu. 9.3.2022.
Les imatges són del 9 de març; les que no són d'aquest data les datarem oportunament, per tal de poder relacionar la fenomenologia i la cronologia.

18 de març de 2022

Sobre l'hàbit i les llavors mocoses de l'Herbafam Plantago albicans L.

Plantago albicans L. viu en algunes estacions marginals i degradades, com ara erms, vorals i marges de camps i camins.
Les flores precisen força l'ecologia d'aquest petit plantatge secardí i grisenc; l'associen a terrenys argilosos secs, àrids i molt solellosos.
És un plantatge polimorf. De forma general potser es podrien reconèixer tres extrems d'hàbitat: els de bona terra, sovint terra campa abandonada; els empobrits i degradats; i, dintre d'aquests darrers, els que, a més, tenen el substrat remogut i sollevat, sotmès doncs a trasbalsos físics importants.

10 de març de 2022

El diumenge 13 de març anirem amb DEPANA a Castellfollit del Boix (Bages)

Seguirem en la línia d'apropar-nos a espais i territoris no gaire coneguts, però que ens ofereixen paisatges prou harmoniosos i amb atractius diversos i abundants. En aquest capítol en fem un avançament. 
En el nostre país la cultura cerealista segueix tenint una implantació i una importància notables, per bé que, tal com ha deixat en evidència l'actual crisi, de gra se n'ha d'importar molt.
En l'activitat del proper diumenge en farem una aproximació in situ: observarem la forma i l'estil de vida de l'ordi. També hi podrem veure el conreu d'una lleguminosa.

7 de març de 2022

Degradar la natura degradant-nos: "Ya no hay vida"

Vull portar a aquest espai una nota breu però molt rotunda. En Xavi Herrero fa el següent comentari, al peu de l'anunci que vaig fer al Facebook de la publicació del mes passat del capítol que vaig titular 'Fomentar la destrucció de la natura':

"Vivo cerca de Montigalà y ya no hay vida. Hace 30 años, en una paseada, podías cruzarte con lagartos ocelados, culebras bastardas de más de un metro e infinidad de artrópodos, arañas tigre, escorpiones....ahora solo hay plantas resecas y conejos. Una pena."

Jo em demano, de debò algú es pot creure que aquest imparable i persistent ris-ras de bicicletes i motos per tota mena de viaranys no perjudica en res al medi, ni a les plantes, ni als mamífers, ni als ocells, ni als rèptils, ni als amfibis, ni als invertebrats...?

Em sembla que seria saludable que ens adonéssim, com a societat, si això pogués ser, de que bona part de la degradació i la contaminació que nosaltres generem la produïm senzillament perquè volem, perquè és decisió nostra, sense que res no ens hi obligui.

Seguim així el model de les platges. Ens agraden les platges 'netes'; en realitat això és el gust per la desolació de la mort.

28 de febrer de 2022

Fomentar la destrucció de la natura

FIGURA 1
Capítol sobre un tema de molta ensunya, dedicat a evidenciar, amb breus observacions, una contradicció manifesta i potser genuïna o endèmica de la nostra societat: el foment de les activitats esportives d'efectes destructius a la natura en el marc, precisament -aquesta és la contradicció-, d'una pretesa promoció del medi natural i els beneficis que ens pot proporcionar.

23 de febrer de 2022

Erodium cicutarium (L.) L'Hér. o l'èxit de la vida breu


La vida breu.. com aquest capítol, breu i articulat, com un braquiblast o, ja que hi som, com les rosetes de les agulloles arranades.

Desempolsar. De tant en tant pot ser interessant de desempolsar algun dels articles que hem publicat, per tal de poder oferir una nova oportunitat a possibles interessats en la matèria que vam tractar.

22 de febrer de 2022

Per la vall de Pineda: briòfits i barreteres

La regió és prou coneguda però té unes característiques ambientals particulars, que ens plaurà de resumir, de forma epigràfica, tot evocant, sempre, la geografia de l'editorial Aedos, de Solé Sabarís, la nostra primera introducció a la síntesi geogràfica del país:

16 de febrer de 2022

Santiga o traginyols amb xeremina

Santiga és el nom d'un veïnat històric, medieval, actualment adscrit a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Un llogarret dels que, com tants n'hi ha, actualment forma un conjunt indefinit, desdibuixat, en el marc, a més, d'una activitat humana molt migrada o residual. En els darrers anys el castell funcionava com un restaurant, però no sembla que ara estigui actiu.

14 de febrer de 2022

Apunts de l'obaga de la serra de Queralt

Amb els companys del grup Brimeura, nom dedicat a Marie de Brimeu, fem un lleu passeig per l'obaga de la serra de Queralt, el relleu eminent i rocallós que presideix i guarda la vila de Berga, capital comarcal estratègicament situada, precisament, en el contacte del baix Berguedà, geològicament adscrit a la depressió ibèrica, amb l'alt Berguedà, molt muntanyós i rebregat, integrat en la unitat de relleu del Pirineu (Prepirineu).
Aquest és, justament, un dels trets més vistents de la regió. Arreu hi veiem estrats de roca calcària trencats, en posició vertical o molt redreçada, crestalleres i grops grofolluts d'una claror i d'una nuesa que contrasta vivament amb la verdor del tapís forestal de pinedes i alzinars. És el resultat d'uns grans esforços de plegaments, compressions, encavallaments, lliscaments, etc. També la natura de la roca, de plasticitat limitada i donada a la ruptura, contribueix a subratllar aquest caràcter enèrgic del relleu.
Capítol breu que recull alguns briòfits típics i altres apunts. Però abans cal destacar un punt, molt especialment: la vegetació està molt seca i la secada tampoc no sembla gens atenuada a l'obaga. La persistència hivernal de l'eixut, afegit al de l'estiu passat, configura un estat ambiental general greu, molt preocupant.

3 de febrer de 2022

Myopites, la mosca cecidògena dels botets de l'olivarda Dittrichia viscosa (L.) Greuter

Molts claustres i poques clarícies. Només el veurem d'esquitllèbit i parcialment, el tema d'avui, perquè hi ha implicats diferents insectes i complexes qüestions ecològiques, una matèria que no coneixem. I sobretot perquè no voldríem pas pretendre explicar fenòmens ecològics complexos d'una manera excessivament simplificada, atès que, quan ens fixem en relacions duals o ternàries no ens podem fer càrrec de les possibles incidències d'altres factors concurrents.

29 de gener de 2022

Un laboratori fito-geològic: la Plana de CanTorrella

Situació geogràfica. A llevant del pinyol de Montserrat i del fabulós trau del congost del Cairat, hi ha uns relleus modestos però força trencats i complexos, una mena de grop amb grifolls, diferents derivacions o serres, ben puntualitzades pel Puig Ventós (606 m) i el Turó del Ros (639 m), però sobretot per l'encastellada ermita de Sant Salvador de les Espases, esbargívola i sanitosa destinació d'excursionistes i passejants de les aclofades viles del Llobregat.

17 de gener de 2022

Passejant pels feixancs de Riells del Fai

El poblet de Riells del Fai (Vallès Oriental) sembla posat en l'escenari d'un teatre clàssic: es troba envoltat d'un relleu ben esglaonat, talment com una graderia, amb un seguit de faixes de roca molt lluminoses, despullades i intensament contrastades, aflorant entre els nivells de sediments tous, més o menys clapejats o poblats per arbustos i arbrets.
Tributària de la depressió vallesiana, continuació meridional del cingles de Bertí, límit de la vora llevantina dels sediments de l'anomenada depressió de l'Ebre i testimoni de les dislocacions del relleu catalanídic, la regió és molt complicada pel que fa a la geologia.

14 de gener de 2022

Fusta de Juniperus, de càdec i sivina

Fustes i mediterrani. Aquest capítol serà eminentment gràfic. El coneixement que tenim de la fusta de les espècies llenyoses de la nostra flora és més o menys limitat; cosa ben natural, d'altra banda, per raons evidents.
L'àrea mediterrània no dona arbres de grans fustals. Però són molts els arbrets o arbustos que fan fustes tenaces, aptes per a tornejar o obrar alguns objectes; per exemple l'aladern, l'arbocer, la llúcia, la savina o el càdec.

9 de gener de 2022

Som en temps d'engrossir: un fenassar hivernal

Els fenassars són un col·lectiu de prats formats per plantes perennes, amb abundor de gramínies cespitoses, el fenàs de marge en primer lloc, acompanyades de mates i herbes rosulades.

7 de gener de 2022

Dues molses comunes: Hypnum cupressiforme Hedw. i Scleropodium purum (Hedw.) Limpr.

Les molses que portem avui són comunes i trobadisses; a més, són de bona talla i, per tant, de bon copsar, quan anem per camins i senderons de les terres mediterrànies, entre fenassos, mates, bosquines i boscos. Ens agrada força insistir en allò que és més comú, o sigui en les plantes que, al capdavall, fan bullir l'olla de la vegetació.