2 de maig de 2021

Asparagàcies mollars o passar garsa per perdiu

Algunes plantes fan llucs tendrals ben diferents als ben desenvolupats. Són frescos, turgents i suculents; a més, estan mancats encara de fulles normals i per això es veuen tan diferents. Aquests llucs tendrals s'anomenen turions. En fan els esbarzers Rubus, el llúpol Humulus i altres plantes de les que fan tornes (en cast. cundidoras).

29 d’abril de 2021

Flors de Primula veris L. subsp. columnae (Ten.) Maire et Petitmengin

Llucs d'un any especial. No diríeu que enguany algunes plantes treuen les flors una mica fora del temps en què solen fer-ho?

27 d’abril de 2021

Ante las dudas que parece tener Pau sobre Arenaria loscosii,...

Ante las dudas que parece tener Pau sobre la Arenaria loscosii, cuenta Loscos que con la Exsiccata regaló al botánico Teixidor una Arenaria sp. nv., “él me consultó o más bien le invité con objeto de que me dedicase esa planta, así lo hizo, lo mismo que Costa con Delphinium loscosii y Tremols con Cressa loscosii: todo con objeto de dar en cara a Miguel Colmeiro a quien predige hace 30 años que, llegaría un día en que el escarabajo haría rodar por la peña los huevos del águila altanera: Colmeiro en efecto desde entonces me mira sino con respeto, con miedo. Es la causa agrupar amigos dejando bien aislado a Colmeiro. Bien hace V. en creer mentira lo de Arenaria loscosii”.

24 d’abril de 2021

'Flora Catalana' ofereix un nou curs d'introducció al coneixement dels briòfits

©️ César Pedrocchi Rius
'Flora Catalana' és un bon recurs, en línia, per a conèixer el catàleg de la nostra flora, però actualment aquesta associació és molt més que una pàgina web. És un projecte ambiciós orientat a aprofundir la implantació territorial i social del coneixement de les plantes, mitjançant una àmplia gama d'activitats i recursos i l'organització de grups locals, amb agendes pròpies. L'associació ofereix una agenda d'activitats de camp de tota mena, conferències, cursos, eines de coneixement, concursos i l'edició d'una revista digital.

22 d’abril de 2021

Germinació de glans d'alzina Quercus ilex L.

Retornem a un tema que hem vist altres cops, possiblement perquè és difícil mantenir-se insensible a la visió de glans traient el germen al defora. En considerar el fenomen de la germinació de les glans de l'alzina venen de cop un ram de punts a tenir en compte, però volem simplificar-los, sobretot perquè és un fenomen subjecte a una gran variabilitat, d'acord amb el que vam veure en aquest article.

19 d’abril de 2021

Una bruguera florida de bruc Erica arborea L.

En algunes clarianes forestals s'hi fan brugueres locals que resulten, quan els brucs estan florits, molt vistoses. Bruguera del Sot Sabater, a llevant del massís de Sant Llorenç (Vallès Occidental). 10.4.2021

18 d’abril de 2021

El fruit punyent de l'obriülls Tribulus terrestris L.

L'associació DEPANA, Lliga per la Defensa del Medi Natural, edita periòdicament la revista 'Agró Negre', on hi hem publicat algun text.
El capítol d'avui se centra en el fruit d'una planta que va ser el motiu d'un d'aquests texts; el podeu trobar en aquest enllaç, a la penúltima pàgina de la revista.
L'enllaç ens descarrega de la conveniència de fer-ne una introducció i ens permet, així, centrar-nos en les notables peculiaritats del fruit.

15 d’abril de 2021

Gymnosporangium en Juniperus communis L.

Només l'hem vist en imatges, però les que recollim avui són fetes per l'amic Albert Molero. Moltes gràcies. Imatges que ens donaran peu a fer una breu aproximació a aquest fong i el seu grup, de biologia prou complexa, atès que així mateix ho reconeixen, precisament, els micòlegs. En terreny tan desconegut i rossoladís adoptem el mode succint, cautelós i epigràfic. Vagi per endavant que el fongs Gymnosporangium són paràsits, perjudicials, perillosos o letals per als hostes. 

14 d’abril de 2021

Pulcherricium caeruleum (Lam.) Parmasto

Mereixia un lloc propi. Potser és perquè ens és molt desconegut, el vast i atractiu univers de les ciències micològiques, que volem portar de nou aquí, per segona vegada, aquest fong blau de l'escorça.
Si porta aquest nom, pulquèrrim, equivalent, sembla, a preciós, bellíssim, deu ser perquè no és pas fàcil mantenir-se insensible a l'efecte d'un blau tan intens, un color que a la natura no corre pas gaire.
I, com el primer cop, també aquest cobria l'escorça d'un branc aterrat al bosc. El lloc és la vall del Sot de la Roca, a l'est dels Cingles de Sant Sadurní o de Gallifa, al Vallès Occidental. 28.3.2021.

13 d’abril de 2021

Pel voltant de Sant Joan de Mediona (1)

Un rerepaís molt proper. Hi ha grans nuclis de concentració humana en espais limitats i petits nuclis de concentració en grans espais, sobretot en interfluvis que queden fora dels principals vials de pas. Ens agrada dir-ne departaments interiors, en al·lusió al fet que queden a l'interior dels marcs dibuixats per les venes que relliguen els centres d'activitat bulliciosa. Solen estar una mica més elevats i com que tot sovint estan mancats del reclam dels grans trumfos del paisatge, no solen ser espais gaire freqüentats.
Als relleus que fan l'esquena d'ase que afronta les comarques de l'Anoia i el Penedès hi ha tot un seguit de departaments interiors, com ara, per exemple, el de Sant Joan de Mediona, territori ondulat termenejat per modestos serradells, la clàssica combinació del vell i antic agre amb pinedes i altres boscos de vigoria i volada molt senzilles, per no dir esquifides. Potser ara, més que mai, és el moment d'aprendre a gustar aquests plats d'amenitat oculta, però d'evident harmonia. Com altres cops, hem deixat reposar un temps el report i així s'han desvetllat alguns llevats d'idees. El passeig el vam fer el 2 d'abril. 

Pel voltant de Sant Joan de Mediona (i 2)

Havent reeixit molt espigat, el capítol de Sant Joan de Mediona, hem decidit fer-ne dall i redall. La segona passada la fem abans de fer el tomb de retorn; sol passar, les primeres hores són més grasses i els llucs es van aprimant, amb el caminar de les hores. El redall ens enxampa acotats, com de costum, guardant i retratant una planta de camp molt borralluda que duu un nom de ciència que valdria per 'llavor pètria camperola'.

5 d’abril de 2021

Flor inferovàrica de codonyer Cydonia oblonga Mill. (1)

Avui veurem la flor del codonyer, preludi del botit i borrallut codony. A l'entremig hi ha la misteriosa trasmudança, la primordial gravidesa de l'ovari que voldríem recollir en una segona tramesa, atès que el codonyer ofereix un vistent, revingut exemple de flor d'ovari ínfer, però aquest tret es manifesta encara més bé en la flor fecundada.

30 de març de 2021

Funaria hygrometrica Hedw., molsa d'espais remenats

La molsa d'avui és comuna, característica i distingible a bell ull. Característica i distingible sobretot per l'esporòfit, per la llarga seta corbada, la càpsula piriforme, l'opercle descentrat i la curiosa caliptra, amb el bec girat cap a un costat.

26 de març de 2021

Heterocàrpia en Crepis sancta (L.) Bornm.

Heterocàrpia. S'anomena heterocàrpia la producció, en una flor o en una planta, de fruits de formes diverses, com passa i és prou conegut, per exemple, en el cas del llevamà Calendula arvensis.
L'heterocàrpia representa diversificació dels sistemes de dispersió i, per tant, una major amplitud de la casuística del lliurament al medi de les diàspores.

20 de març de 2021

Floracions marçals

Trencant inesperadament la sobrietat hivernal, les floracions marcenques van arribant, gairebé sense adonar-nos-en.
Al març s'acaba l'hivern, però és habitual que el trànsit a la primavera sigui convuls, amb alternança de dies serens i lluminosos, de sol ja novament virtuós, amb d'altres encara mig aclofats i enravenats, precedits per les darreres gebrades nocturnes.

16 de març de 2021

Primeres flors del lliri menut Iris lutescens Lam.

Les flors que recordem del lliri menut, de plantes de l'Ordal, eren d'un violeta blavenc, però aquestes són musques, d'un color morat ben fosc.
El d'avui serà un capítol eminentment iconogràfic. L'exuberància sumptuosa de les flors del lliri menut s'esplaia, precisament, en un marc ambiental de curtedat i magresa esquelètica, mineral.

12 de març de 2021

Fissidens: unes molses plumiformes

Distíquia. Les molses del gènere Fissidens tenen alguns trets molt característics: la disposició dística dels fil·loides, en un pla, com les barbes d'una ploma (plumiforme), i la mateixa forma que tenen, singular i curiosa, que requereix, per a ser copsada, l'ús d'una lent.

9 de març de 2021

Muscari: flors musques i moscades

Estesa de Muscari neglectum Guss., copsada en un retalló d'herbes de Barcelona. Fotografia gentilesa de Joan Cuyàs Robinson.

Avui, per excepció i a suggeriment d'un amic, veurem si hi pot haver alguns enllaços entre uns determinats mots que podrien semblar propers. Això sense pretendre afinar ni poc ni gaire o ser resolutius, perquè som llecs en tot això i, com sabeu, és una matèria prou difícil, el rastreig dels mots, fins i tot per als més entesos.

8 de març de 2021

Cynoglossum sp.: uns fructículs molt agafallosos

Capítol breu per a recollir un fenomen comú, força important en la dispersió de moltes espècies de plantes.
Hi ha fruits que tenen formes i mecanismes que els fan aferradissos, agafatosos. Enganxats al pèl dels animals o a la nostra roba, poden ser portats molt lluny del punt on la planta mare els va generar. El fenomen s'anomena epizoocòria, combinació triple de damunt, animal i mudar de lloc.

7 de març de 2021

Nèctar en flors de mirabolà Prunus cerasifera Ehrh.

Quan, no fa gaire, vam observar les flors del prunyoner Prunus insititia, ens va estranyar força no veure-hi, en flors d'aquest estil, cap nectari. I quan vam fer-ne les oportunes ullades a la bibliografia, a les guies i flores de consulta habitual, vam veure que tampoc no s'esmentaven. No hi ha nectaris florals?

Lunularia cruciata (L.) Lindb.

Aquesta hepàtica tal·losa és molt comuna, força vistent i ben distingible. Distingible sobretot pels conceptacles, òrgans en forma de tall de lluna que allotgen petits propàguls, semblants a petites llavoretes de color verd-groc, per a la multiplicació vegetativa.

5 de març de 2021

Allium triquetrum L.

Les esteses de l'allassa Allium triquetrum en flor ens han recordat les que fa Galanthus nivalis. Ambdues plantes són geòfits que cadellen abundosament; fan estenalls a les riberes; tenen hàbit de manat de fulles gladiades, vinclades cap a fora, com un brollador; fan flors blanques, capbaixes, amb vies verdes, emparades, abans d'eixir, per una espata membranosa, etc.

2 de març de 2021

Prunyoners en flor: Prunus insititia L.

Som en temps de la floració dels prunyoners o pruneres silvestres, els arbrets que, segons es diu, han estat tradicionalment utilitzats com a peu d'empelt de les pruneres cultivades i d'altres fruiters de pinyol.

28 de febrer de 2021

Unes molsetes ruderals: eixams de mons formiguegen

...
I a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen"
Plus Ultra
Jacint Verdaguer
Aquests versos d'en Verdaguer (1) ens han semblat molt a propòsit per a encapçalar el capítol d'avui, dedicat a unes molsetes ruderals.
Farem avui unes ullades a un tema molt menut i no pas fàcil: uns tapissos de molses petites que clapegen el terra del terreny abandonat que vam veure en el capítol del camp de ravenisses i llevamans.

21 de febrer de 2021

Helleborus foetidus L.: successió foliar

Normalment, quan comencem a observar i fixar-nos en les plantes, la presència de fulles diferents a les que ens semblen normals ens resulta poc o molt sorprenent i és fàcil que ens sentim inclinats a sospitar si no seran, aquestes divergències, capricis inescrutables (1).
Avui veurem un tema clàssic que tot sovint s'exemplifica, als tractats i manuals de botànica, amb el cas del marxívol Helleborus foetidus L.: la successió foliar (2).
Veureu que ens limitem a destacar alguns detalls morfològics, però cada dia se'ns va afermant amb més força una idea: observar és molt difícil; capir quasi impossible i la dificultat la millor sort.

17 de febrer de 2021

Cheilanthes acrostica (Balbis) Todaro

Si la vegetació de les roques constitueix un dels patrimonis vegetals de més interès del massís de Sant Llorenç del Munt, la petita falguera rupícola Cheilanthes acrostica (Balb.) Tod. és, sens dubte, un dels elements més singulars d'aquests poblaments (1).

13 de febrer de 2021

Melampsora pulcherrima (Bub.) Maire

Portem avui unes imatges d'un fong que altera el normal desenvolupament de Mercurialis annua L., principalment tiges i pecíols.
Aquesta entrada serà iconogràfica, perquè desconeixem la matèria.
Les imatges les vam prendre al mateix prat ruderal, de llevamà, ravenissa, etc., que vam veure al capítol anterior.
Els peus afectats per aquest fong paràsit eren relativament abundants. Les parts afectades s'inflen i recargolen, però la resta, no afectada, sembla mantenir una activitat vegetativa normal.
El lector interessat en aquest tema podrà trobar-ne informació en aquest enllaç: taxateca, de contingut prou suggeridor de la complexitat biològica d'aquests fongs.

12 de febrer de 2021

Prat periurbà de llevamà, verònica, filamaria...

Per molt comuns que siguin els extensos prats de ravenissa, lluminosament espurnats de blanques flors, potser mai no deixaran de sorprendre'ns i de commoure'ns. Darem un cop d'ull al prat d'un retalló de terreny que ha quedat fora de l'abast del ciment, de l'asfalt i del pas de vehicles. Són espais reduïts que han quedat isolats en l'atrinxerada marginalitat, enmig de la desmarxada xarxa de carrers i edificis industrials.
Efectivament, sembla mentida que en llocs així i quan encara l'hivern és gran, hi hagi una floració d'herbes tan bella i harmoniosament parada com l'estesa de flors d'un jardí.

8 de febrer de 2021

Triticum aestivum L.: blat renadiu

Blat granat al febrer. En una passejada al Puig de la Creu -Castellar del Vallès- vam trobar, en la mota partionera del camí, unes mates de blat amb les espigues granades. Espigues de blat granades al febrer!
El blat és una gramínia anual: tota la mata mor després de granar. Quan es fa la sega, a l'estiu, no deuen ser pas poques les granes que s'escapen de l'arreplega i queden escampades pel tros i pels marges, a mercè de ratolins, formigues esclafagranes, tudons i altres ocells.
També n'hi ha que en resten estàlvies, incòlumes, fins i tot de les invasives floridures fúngiques. Aquestes granes poden germinar i fructificar, molt abans que les de sembradura.

2 de febrer de 2021

El torrent de Colobrers (i 3): brioflora dels degotalls

Avui passarem de grat de les notes de caire social de l'anterior capítol, temàtica d'una eixutesa feixuga, a la relluent, semprevirent i gerdíssima vegetació dels degotalls.
Un ambient característic. A la natura hi ha ambients mal caracteritzats o, dit d'una altra manera, que no tenen unes determinades condicions ambientals dominants.
Els degotalls calcaris, en canvi, són ambients ben caracteritzats: l'aigua flueix molt lentament i va carregada de sals minerals que es van dipositant damunt de les superfícies d'escolament i de decantació.

26 de gener de 2021

El torrent de Colobrers (2): plans i observacions

En el capítol d'avui sobre el torrent de Colobrers hi fem algunes consideracions de caire social. Ho exposem de forma epigràfica. No és el camp i l'estil normal d'aquest blog. Ha estat inspirat en una constatació que tothom pot fer. El torrent de Colobrers es mereix alguna cosa més que ser un parc periurbà, perquè, deixant de banda les grapejades i estoloníferes tipologies que gasta el personal de l'administració, aquest torrent funciona ara com un parc periurbà.

22 de gener de 2021

El torrent de Colobrers (1): introducció geogràfica

El torrent de Colobrers és un lloc singular i molt popular. En aquest capítol hi farem una breu introducció geogràfica. En un altre volem fer-hi algunes consideracions de tipus social. També volem dedicar un espai al tema que ens sembla més sucós d'aquest espai, la vegetació briopteridofítica dels degotalls.
El visitant que veu per primer cop aquest lloc se sorprèn de l'encaixament i l'estretor del barranc, si més no el del tram inferior, així com de l'aspecte una mica feréstec de la vegetació, sobretot per les llargues cortines de lianes, embullades i fosques, que es depengen per les parets.
El torrent serpeja, sinuós, entre altes i verticals parets de sediments de tonalitats vermellenques, profusament entapissades de bardisses a les parts baixes, juntament amb vistosos claps de coixins de molses regalimoses, d'una verdor intensa, als racons més humits.

16 de gener de 2021

Cavalls i rabassola d'olivera Olea europaea L.

Aquest articlet d'avui potser és més del camp de l'agricultura que no del de la botànica. Possiblement no haguéssim considerat portar aquest punt a aquest espai si no haguéssim llegit el darrer article de Gil Tormes: 'La poda y la buena reputación', al seu blog 'Latín y botánica', sucós i saborós com solen ser els seus textos.
El mot cavall l'havíem sentit a casa. No eren pagesos, però sí de poble i de vila, del baix Llobregat. Desconeixem quin és l'àmbit del mot, però sospitem que sigui propi del parlar de l'Anoia, Llobregat, Penedès, Bages, etc, regió central del Principat que atresora alguns mots exclusius, com ara, per exemple, pèlag.
Però no navegarem per l'oceànic món de les paraules i el terrer. Limitem-nos a recordar que 'brot' és un mot que presenta un fabulós elenc d'equivalents i parents, entre els quals hi ha, és clar, el nostre 'lluc'. Un sol exemple més: pollís. Les terres ebrenques són riques en oliveres i els seus llauradors saben que se n'han de fer un tip, d'espollissar.

14 de gener de 2021

Estampes d'hivern del riu Ripoll

Les plantes poden estar ensonyades o ben adormides o fins i tot mostrar una nuditat mortuòria, però sempre ens donen alguns llucs sobre la seva manera de viure, sobretot quan, ultra les formes externes, les observem amb amistós interès.
Fenomenologia. I sempre en trobarem alguna que, també en aquestes dates hivernals, porti algunes flors o poncelles. Com sabeu, l'estudi dels canvis que experimenten les plantes al llarg de les estacions s'anomena fenologia (o fenomenologia).

11 de gener de 2021

Un tema molt embullós: Heteropogon contortus (L.) Palisot de Beauvois

"Una región que tiene un número elevado de gramíneas altamente especialitzadas són los Estados Unidos. Aegopogon, Buchloe, Cathestecum, Munroa, Blepharidachne, Elyonurus, Heteropogon y muchos otros, con especializaciones curiosas, nos hacen sentir lástima de los agrostólogos europeos"
Agnes Chase. 'First Book of Grasses'. 1922.

5 de gener de 2021

Estassada d'alzinar al parc de Sant Llorenç del Munt

Vam veure una estassada local en un alzinar. Com que aquestes activitats tenen actualment un caràcter que es pot qualificar de marginal o residual, ens ha semblat d'interès recollir-ho en aquest espai, en un breu reportatge que vol documentar una estructura d'alzinar molt característica.

2 de gener de 2021

Indument i fulles de Rhamnus alaternus L.

Rhamnus alaternus L. és polimorf, o sigui variable pel que fa a l'hàbit, l'indument, les fulles i altres aspectes. En aquest capítol hi veurem dues formes de Rhamnus alaternus L. força ben diferenciades, una d'arbrets de marge i espai obert, que ja van ser objecte d'un capítol sobre les poncelles, i l'altra de peus juvenils de bosc.
Són, per tant, dues formes extremes, una plenament exposada als elements ambientals i l'altra d'alzinar d'obaga.