Capítol molt breu, per a recollir un poblament, molt vistent i ufanós, de la raça de cultiu del pintacoques o cascall.
Sovint ens passa, que som en un lloc amb un objectiu, intenció o circumstància concrets, mancats del lleure que cal per a poder dedicar més temps a un tema o una planta que trobem, mereixedora de més atenció.
Jo sovint he trobat i vist, sobretot en marges de camps, peus de pintacoques, de la raça silvestre; mes mai no havia vist un poblament ufanós com aquest, de peus molt agrupats, fent-hi un bon estenall, i de talla tan elevada. I en plena florada. Feia un pam de goig i era un punt sorprenent, a mitjan juny.
Dues races. Hi ha general acceptació -però no pas absoluta- en que el pintacoques té dues subespècies, la cultivada i la silvestre. Consulteu-ne a les flores, si us vaga, les diferències. Llur nomenclatura és la següent:
- Papaver somniferum L. subsp. somniferum
- Papaver somniferum subsp. setigerum (DC.) Arcang.
Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya, de © Xavier Font Castell. La nota revela l'antigor, molt notable, del cultiu del cascall.
Flor heliotròpica, gran, vistent, de pètals rugulats, amb aspecte de paper rebregat; maculats, amb màcules porpres, a la base; de lluentor setinada, a la part interna. Poncelles capbaixes -nutants-, globoses, glabres; pedicels esclarissadament setosos.
Cultiu actual. Sotmès a una regulació molt estricta, el cultiu de la planta de l'opi i la morfina actualment es practica a Espanya, un dels productors més importants, a nivell mundial, però amb un estil molt diferent al de les incisions en planta viva -sagnat.
La planta es plega seca i es tracta per a l'obtenció de diferents drogues, per a l'elaboració de productes medicinals.
Pètals molt finament viats, de vores una mica fistonades. Gineceu d'ovari sincàrpic paracàrpic: format per diferents carpels oberts, o sigui acoblats per les vores; disc estigmàtic amb tretze radis, en aquesta flor. Poliàndria. Estams nombrosos -d'anteres buides a la foto-, disposats en corona que revolta el gineceu; filaments estaminals blancs, entre planocilíndrics i claviformes, un tret amb valor diagnòstic.
Ancorat a la tradició. El cascall és una herba absolutament implantada en la nostra cultura, per bé que, actualment, no en queden sinó unes romanalles, dels vells usos, més o menys anecdòtiques.
Els pans amb llavors de rosella, presents encara en molts obradors, havien estat molt comuns i consumits. Els efectes alleujants del cascall eren molt coneguts, en temps en què no era pas fàcil de disposar d'analgèsics. Als horts i masos era molt habitual, tenir-hi alguns peus de cascall.
El cascall és una planta oleaginosa. De les llavors se n'extreu l'oli de cascall, d'usos i beneficis força apreciats, tant cosmètics com culinaris.
Recordeu, però, que actualment és una planta que no es pot cultivar sense autorització.
Monegros. Valserenosa (Peñalba). Monegros, depressió ibèrica mitjana. 12.5.2026. És del mateix dia i lloc del capítol anterior, dedicat al blet pudent.
Pintacoques. Aquest nom, ben curiós, sembla que té un origen ben concret: es diu que, en temps molt reculats, en els obradors de pa i pastes s'utilitzava el barret radiat de la càpsula, abans de la cuita, com a segell, per a fer-hi marques o motius geomètrics.
És fàcil imaginar l'escena: remoure fruits de cascall, per a fer-ne caure les llavors al pa i, en cabat, fer-ne unes impressions, amb l'estrella del fruit.
La SagreraText i fotografies: © Romà Rigol Muxart
