Com sovint dic, solem navegar per l'aparença de les coses. Molts aspectes resten ocults. En el sòl s'hi couen esdeveniments essencials en la vida de les plantes, com ara la germinació.
En la definició del cicle biològic d'una planta cal considerar-ne totes les fases fenomenològiques: germinació, creixement vegetatiu, floració, fructificació, disseminació i multiplicació.
En el capítol d'avui hi veurem una de les parts de la via reproductiva. La pol·linització va quedar lleument suggerida, en les imatges d'aquest capítol, on hi veiem un borinot a les flors.
Enguany dedicaré un altre capítol al fruit -tendència a la geocàrpia- i les llavors -presència d'eleosoma.
El d'avui se centra en la germinació i la fenomenologia o cicle biològic.
Temporalitat. Les llavors germinen ara, és a dir, en el mateix període de la floració, a l'hivern, al gener i febrer.
Germinació hipogea. Les llavors germinen dins de la terra, però són somes: broten a prop de la superfície, a 1-5 cm de profunditat.
Qualitat del sòl. Humit, més aviat flonjo, no compactat. Com que es tracta d'una ribera, hi ha abundor de fullaca morta, cobrint bona part del terra. Les noves plàntules ixen sovint per davall de la capa de fullaca.
La vegetació arbòria -arços, avellaners i roures- permet el bon drenatge del terreny. Al lliri no li agraden els sòls negats, però sí els humits.
El marc. Les observacions s'han fet al torrent de la Fàbrega, al Moianès.
Germinar a eixam. En el capítol sobre la germinació agrupada de Coronilla scorpioides hi vam veure el fenomen de la sinaptospermia, és a dir, l'eixida de plàntules de llavors que corresponen al mateix fruit, sense prèvia separació.
Com que en el lliri de neu hi ha un fruit en càpsula dehiscent, les llavors cauen directament al terra.
En aquest cas sí que hi ha separació, entre les llavors i el fruit que les emparava, però en primera instància les llavors cauen agrupades; se sotmeten, posteriorment a l'amollada, a totes les contingències de l'ambient, formigues, fauna grossa, floridures, etc.
Deixant de banda ara la capacitat de filloleig -la multiplicació vegetativa-, l'amollada de moltes llavors en el mateix punt és ben congruent amb la forma d'implantació en el terreny: el lliri té tendència a fer grups, sovint manats ben serrats.
Cal tenir en compte que en aquests manats hi concorre, ultra la germinació agrupada, la lleva de nous peus per escissió del bulb, la multiplicació vegetativa.
En aquest lliri les dues vies són efectives i això explica la notable extensió dels poblaments que fa.
La plenitud reproductiva. Les llavors germinen al desembre i gener, i per tant ara tenim, al gener i febrer, plàntules novelles, molt petites, junt amb les florides.
Aquestes plàntules aniran creixent, al llarg de l'any. La cabeçola o bulb s'anirà engreixant, a compte de la funció assimiladora de les fulles, en primera instància de l'embrionària -embriofil·le.
Les observacions fetes suggereixen que les plantes podrien florir a partir del tercer hivern i que en els dos primers només durien l'embriofil·le i els primers nomofil·les.
Advertiment. En aquestes observacions i descripcions cal fer-hi dues remarques. L'observació transiciona de forma natural a la deducció, o sigui la interpretació del mode de germinació. Per exemple, que la beina membranosa és la projecció de la bossa que, a la manera d'una placenta, embolca l'embrió en la llavor, i que, per tant, corresponen al mateix òrgan primordial, és una interpetració que faig a partir de les observacions.
Pel que fa a les puntualitzacions nomenclaturals, veureu que només n'apunto alguna -per exemple la massa d'albumen, que pot ser, segons cada espècie, de natura diversa, endospermàtic i/o perispermàtic-.
La beina membranosa té retirada al coleòptil de les plàntules de les poàcies i per això l'anomeno així, sense saber del cert si això és del tot oportú. Finalment, crec que de la plàntula, en aquest estadi, n'emergeix el cotilèdon, en forma de beina, mes no sé si se'n pot dir la plúmula, ni tampoc si és realment, com suposo, l'embriofil·le o cotilèdon, que, en qualsevol cas, en ser una beina, tant podria ser un limbe plegat al llarg i de vores soldades com dos limbes concrescents -sembla que el cotilèdon únic de les monocotiledònies hauria derivat del parell o doble de les dicotiledònies.
Convé, doncs, que el lector interessat se centri en el mode de la germinació, més que no en les denominacions que utilitzo, perquè, en aquest cas, puc dir que ranquejo d'aquest peu.
L'emersió posterior, de la planta foliífera i florífera, es faria, versemblantment, passat un període de descans, afavorit per l'activitat de l'embriofil·le. En aquest supòsit l'energia de l'embriofil·le es guardaria en el bulb inicial i no hi hauria, en l'hiverm de germinació, fulles normals. És un supòsit pendent d'observació.
Esquema fenomenològic. En una geòfita hi ha una successió d'intermitències, en l'expressió aèria o epigea. Cal tenir en compte que hi ha combinació de reproducció sexual i multiplicació vegetativa. El més difícil de saber, sense disposar d'un cultiu experimental, és la temporalitat dels diferents estadis, per això l'esquema il·lustra aquests estadis, però sense precisar-ne els anys o l'edat de cadascun.
Les fases són: germinació i embriofil·le; foliació; floració; fructificació; disseminació; filloleig i escissió bulbosa.
Aparentment, la multiplicació vegetativa: filloleig i escissió bulbosa, és posterior a l'estadi generatiu: floració i fructificació.
Les fases són acumulatives i s'expressen de forma intermitent, com escau a un gèofit: germinació i embriofil·le; foliació; foliació, floració, fructificació i disseminació; foliació, floració, fructificació, disseminació i filloleig foliar; foliació, floració, fructificació, disseminació, filloleig foliar i escissió bulbosa.
El cicle biològic. El lliri produeix permanentment noves lleves, que s'incorporen al gruix de les poblacions. Lògicament, quan veiem els lliris florits no fem gaire atenció als altres peus, però hi ha, entremig dels florits, peus de diverses edats, encara no florents.
Això és fàcil de reconèixer, quan sabem que cada peu dona, abans de fillolar, només un parell de fulles. Sempre hi ha moltes menys flors que les que correspondrien als parells de fulles emergents.
En plena floració es produeix la germinació de les llavors de l'anyada anterior -si no és que també siguin viables les d'altres anyades-, representada en el primer dibuix de l'esquema.
En el supòsit d'aquesta primera aproximació, la fulleta de la plàntula, en forma de beina -concrescència de dos limbes-, s'esgotaria en els següents mesos i la planta no donaria, l'hivern de la germinació, nomofil·les; però és un punt pendent de comprovació.
En el següent any es produeix la foliació. També cal considerar la possibilitat que l'estadi de foliació exclusiva, sense òrgans generatius, no sigui només del primer any, sinó que s'allargui més.
Després ve la floració, la fructificació, etc.
Després el bulb madur fillola. La primera expressió del filloleig és la lleva d'una nova beina foliosa, que puja a frec de la beina de la planta mare, aquesta foliífera i florífera, tal com es veu en el dibuix de dalt a la dreta.
Aquest fillol emergent, ben diferenciat, arrenca del bulb quan encara manté la seva integritat; és la lleva -ramificació- d'un brot veí al del cappare, naixent al mateix cor de la cabeça, com passa en les cebes.
A partir d'aleshores es produeix la escissió: una part del bulb es va separant i aviat es fa independent, prenent una forma reveladora del mode de naixença, més o menys ovo-plano-convexa o hemiovoide.
Després es cicatritzen les galtes de l'escissió amb la producció de les fulles o tels de la coberta, la túnica obscura, brunenca, pròpia del bulb tunicat del lliri.
Per poc que sigui exitosa la germinació de les llavors i prou constant i efectiva la producció de fillols, l'increment de la població és enorme; la implantació en el terreny és desbridada.
És pot dir que localment és una planta invasora, sobretot si a la capacitat de multiplicació s'hi combina favorablement la interferència d'algun factor ecològic, com ara la pastura recurrent, que sovint afavoreix l'extensió de les geòfites toxígenes.
Posteriorment es produeix la escissió del bulb. Aquest fenomen: la lleva de fillols, es repetiria durant alguns anys, però no tinc cap informació pesonal sobre aquest punt.
Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol
