Breu fitografia de la morella roquera Parietaria judaica L.

La morella és una planta molt comuna i abundant, pròpia de murs, runams, ruines, marges i camins. Avui veurem alguns aspectes d'aquest camèfit sufruticós nitròfil. Té un feix d'aspectes destacats, que avanço en epígrafs:

• Pubescència
• Adherència i glàndules
• Inflorescència
• Floració inconspícua
• Apunt d'antobiologia
• Poligàmia ginomonoica
• Proterogínia
• Planta explodiflora. Sismonàstia
• Anemofília
• Algunes reserves

Plantago media L. i alguns dubtes sobre les categories biotípiques

Capítol dedicat a aquest plantatge, copsat en flor i en fruit. Veurem, breument, el tipus de vida, l'hàbit i algunes imatges de la planta, de les flors i de les llavors.

Però el ròssec que ha dut aquest plantatge serà, possiblement, més extensiu que no els trets mateixos de la planta.

Exposaré alguns dubtes i comentaris sobre alguna categoria de la tipologia vital.

D'un herbassar de l'ordre Chenopodietalia muralis Braun-Blanquet

Breu capítol orientat a reivindicar un tipus de vegetació que, en general, és poc apreciat o valorat.

No pretenc, amb això de reivindicar, defensar que es tracta de poblaments admirables; no, sinó que, simplement, com passa amb qualsevol tipus de vegetació, aquests poblaments mereixen atenció, que siguin coneguts, més encara considerant que sovint són l'estatge inicial de plantes noves o d'arribada recent.

☰

Pel Moianès, llum estabornida i una heura gravideta

Vam fer un passeig per un territori molt sobri (1), amb un paisatge que aplega, així com el nus d'una roda de carro engalta els raigs, a tot el volt, un bon plec de plantes de diferents elements biogeogràfics, que assagem de resumir així: el pi blanc conviu amb dos pins submediterranis, la pinassa, de temperant continental, i el pi roig, que solem associar a muntanya; l'alzina conviu amb el roure pubescent i també, en algunes zones, amb el roure de fulla petita.

Salt del Molí, cops i arraps de la vall del Ges

Introducció geogràfica. El Vidranès és un país de prades i boscos, rouredes seques en els terraprims i vessants solells i fagedes a les obagues. La vall del Ges té un capçal d'allò més corrugat, als vessants migjornals de la serra de Santa Magdalena de Cambrils i als encontorns dels llogarrets de Ciuret i Collfred.

Flors d'estiu a la riera de Sora (baix Ripollès)

L'estiu agradívol. No ens en cansem de constatar-ho: al nostre país hi tenim paisatges d'allò més variats que ens permeten, quan a la terra baixa i a la muntanya mediterrània ja hi dominen els tons falbs, la sentor de boll recuit i l'aire ben calent, rabejant-se pel terra, seguir gaudint de les flors gerdes i de les herbes fresques de la muntanya mitjana. Això sí, no de qualsevol muntanya; al sector nord-oriental hi ha obagues i fondals amb sòls grassos que guarden un romanent d'humitat quasi permanent. Aquestes condicions permeten que siguin moltes les herbes planifòlies, de vocació nemoral o marginal, que es mantenen plenament actives al llarg de bona part de l'estiu. No hi insistirem més, perquè ja n'hem parlat en d'altres capítols, com ara en el primer que vam dedicar a la riera de Sora.

Urtica dioica L.: flor femenina i fructícul

No, no, les flors vistoses i acolorides no són pas fetes així per a nosaltres, però, cosa curiosa, nosaltres sí som fets per a elles; o si més no ho sembla. Com els ocells, nosaltres som molt visuals, retinians.