Knautia dipsacifolia Kreutzer subsp. catalaunica (Sennen ex Szabó) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot

Tercera dipsacàcia Dipsacaceae que portem, aquest agost que ja es pon, a aquest espai. De fet, ja vam veure aquesta escabiosa al capítol dedicat a les herbes de la ribera de Sora.

Succisa pratensis Moench, proterandra i ginomonoica

La proteràndria. Són proterandres les plantes o les flors que formen i maduren els estams abans no ho fa el pistil o pistils. En la família del comí, Umbelliferae, en la de la margarida, Compositae o Asteraceae, en moltes campanetes Campanulaceae i en moltes altres plantes, el fenomen de la proteràndria hi és molt comú i habitual.

Dipsacus fullonum L.: el card, la carda i dos lluquets carpològics

Per poc que hi pensem ens adonem aviat que són molt ben afermats els vincles establerts entre els cards i els animals, tant de ploma com de pèl i també de sabata.

Labiades i altres herbes de Ciuret (Ripollès)

Recull del dissabte 7 d'agost, d'un passeig fet amb l'amic Jordi Cebrián, pel camí que porta, pel vessant migjornal del Turó del Pla de la Creu, al coll de Ciuret i Ras de la Collada, pastures que ens van oferir folgat lleure per a fer un mos. Us recomanem, per a tenir una altra visió del passeig, la visita al blog del nostre amic: 'Fitoderia,flora catalana'.

Superba floració de l'atzavara Agave sp.

Que ens agrada, especialment, furonejar pels encontorns de les menudeses, ho pot comprovar qualsevol lector del contingut d'aquest espai; també ho suggereix el mateix títol que l'encapçala.

Raïm cabernet sauvignon verolant

Com tots sabeu, el raïm té moltes expressions, segons les varietats. Primerenques, tardanes, resistents a l'eixut, altres més sensibles... Mentre unes verolen, com les d'avui, d'altres ja són a les tremuges i, rebentades, suquegen i omplen els pobles vinaters d'un perfum literalment deliciós, anunciador de l'inici d'una trasmudança d'alquimista, la cuita del suc que, després de bravades i sòpita convalescència, finalment donarà el vi.

Trentepohlia i la loteria de la sínia

21 de juliol de 2021. Obagues de la Tolosa, a migjorn de la riera de les Llosses i la casa de les Arenyes (El Ripollès).

Permeteu-me, avui, no llevar tots els llucs del reboll de les divagacions i transgredir, per una estona, l'àmbit d'aquest espai. No fa pas gaire vaig veure, al museu de la ciència de Terrassa, unes mostres de sínies de molins, unes de pala i les altres de calaixos. I no fa pas gaire li deia a un amic que només veiem allò que estem preparats per a veure, frase que, un cop assolada, crec que té retops. Perquè, ben mirat, la frase també podria funcionar al revés, i donaria: només veiem allò que no estem preparats per a veure.

Flors d'estiu a la riera de Sora (baix Ripollès)

L'estiu agradívol. No ens en cansem de constatar-ho: al nostre país hi tenim paisatges d'allò més variats que ens permeten, quan a la terra baixa i a la muntanya mediterrània ja hi dominen els tons falbs, la sentor de boll recuit i l'aire ben calent, rabejant-se pel terra, seguir gaudint de les flors gerdes i de les herbes fresques de la muntanya mitjana. Això sí, no de qualsevol muntanya; al sector nord-oriental hi ha obagues i fondals amb sòls grassos que guarden un romanent d'humitat quasi permanent. Aquestes condicions permeten que siguin moltes les herbes planifòlies, de vocació nemoral o marginal, que es mantenen plenament actives al llarg de bona part de l'estiu. No hi insistirem més, perquè ja n'hem parlat en d'altres capítols, com ara en el primer que vam dedicar a la riera de Sora.