Què és l'evolució de la vegetació? (2): un exemple didàctic

El marc. Es tracta d'un erm de la Vallençana, a la vall del torrent del mateix nom, a l'extrem ponentí de la serra de Marina, entre les carreteres de Badalona i la Roca. El substrat és de pissarres paleozoiques, però, trobant-se l'erm al repeu del vessant, és acollidor de materials trasbalsats, sobretot sorres al·luvials, força favorables per a la implantació de la vegetació.

Magresa i petitesa mediterrànies: algunes flors de l'alzinar litoral

La natura cíclica. Els veterans sabem bé que les flors de les plantes puntualitzen el calendari, de manera que aquell esclat, il·lusió o emoció, que intensament vivim, associat a la trobada d'algunes flors, sol ser una reglopada d'emocions pretèrites; curiosament, aquestes regolfades emotives, que de cop semblen estalonar-nos, també tenen la virtut d'engreixar el sementer de les il·lusions merament pressentides, d'aquelles plantes i flors que despunten en la nostra imaginació i que, com la mà oferta, per alçar-nos, després d'una caiguda, ens tiben cap endavant, amb insospitable, plutònica energia.

Vinyes i olivets de Sant Joan Samora (Alt Penedès)

Al voltant del petit i higiènic veïnat de Sant Joan Samora hi ha, sobretot, vinyes. La majoria d'aquestes vinyes són de ceps en vas, els clàssics ceps de brocals lliures, no lligats a cap guia. A més, se'n veuen força d'aspecte revellit, de més de 50 o fins i tot 70 anys. En aquest temps de galopant escurçament dels torns de renovació, aquests ceps fan força goig. La verema ja ha passat. No en queda sinó algun bagot fresc i, sobretot, carrolls pansits que, si no són niu de floridures, potser encara podran alleujar la fretura de les grives i els tords viatgers, en el pas de tardor.