Sinaptospermia en Coronilla scorpioides (L.) W.D.J. Koch

Les ombres de les herbetes dibuixen al terra una curiosa pinta, d'aquelles curtes que, de la figura d'un rastell, serveixen per aguantar el cabell.

Notes organogràfiques de Linaria supina (L.) Chaz. subsp. supina

Veurem avui diversos punts d'aquesta herba de la família Plantaginaceae (1), que avanço de forma epigràfica, tenint en compte, com sempre m'agrada de recordar, que descric plantes, no tàxons; així, tots els punts són relatius, només, a les plantes trobades en aquests dies, de manera que, per exemple, l'ecologia i l'hàbit són els d'aquests peus, no els generals o teòrics, que són els propis de les flores:

• Localitat
• Ecologia
• Forma vital
• Hàbit
• Fulles
• Flors personades
• Càpsula
• Llavors alades

Germinació de glans d'alzina Quercus ilex L.

Retornem a un tema que hem vist altres cops, possiblement perquè és difícil mantenir-se insensible a la visió de glans traient el germen al defora. En considerar el fenomen de la germinació de les glans de l'alzina venen de cop un ram de punts a tenir en compte, però volem simplificar-los, sobretot perquè és un fenomen subjecte a una gran variabilitat, d'acord amb el que vam veure en aquest article.

Germinació epigea: Cucumis melo

El meló és el fruit de la Melonera Cucumis melo, una cucurbitàcia àmpliament cultivada en territoris de clima càlid, normalment en regadiu, si bé la planta pot créixer i fruitar sense reg, plantada en terres bones i flonges. Diuen que el meló de secà sol ser més saborós i dolç que el de reg.

▤

Secció d'un meló, fruit bacciforme anomenat pepònide. El mot 'pepònide' prové, com 'pepida' i el castellà 'pepino', del llatí 'pepo', meló. Hi veiem la polpa, els filaments mocallosos -restes de la placenta reabsorbida- i les llavoretes, afuades d'un cap, l'extrem per on ix el germen, l'arreleta i els embriofil·les.

▤
Germinació epigea de la melonera

Fins ara hem vist dos casos -vegeu-los a la secció 'Fitografies'- de germinació epigea, el de la mongeta i el del ricí. Avui us proposem un text, en format pdf, sobre la germinació epigea de la melonera.
La diferència és prou clara: en els dos primers casos la llavor és engrossida; en la pepida del meló, en canvi, sembla que no hi ha endosperma (Flora Iberica) i les reserves nutritives per a la plàntula novella són molt menors. No impedeix això, però, que en pugui eixir una planta exuberant, de grans pampes i grans fruits, rebotits de sucres i aigua. Impressiona força veure com, un cop l'arreleta comença a pouar nutrients, els embriofil·les enverdeixen sota la llum i inicien l'autotròfia. Un cop més, l'observació de la trasmudança d'una llavor i la nascència d'una nova planta és d'allò més emotiva i delitosa.

▤

Avancem en epígrafs els temes i conceptes il·lustrats en aquesta breu fitografia:

• Germinació epigea
• Curvatura de l'hipocòtil
• Geotropisme
• Sincotília accidental
• Embriofil·les i nomofil·les

Les pepides duen un bany d'un líquid mocallós que les fa llisquents alhora que enganxoses. Els mucílags tenen una notable avidesa per l'aigua. N'absorbeixen en gran quantitat i poden, així, afavorir l'embriogènesi i la germinació. 

▤

Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

Germen i germinació d'una mongeta

Els assajos de sembra de llavors són molt interessants i tenen un gran valor educatiu. Són ideals per a fer didàctica empírica sobre vegetals i tenen un potencial misteriós capaç d'encaterinar a qualsevol, no només a la canalla. Això sí, la canalla té una capacitat per copsar detalls que després, amb la maduració hormonal, s'erosiona tant que de vegades sembla que els adults no sabem veure allò que tenim davant.

Manllevant-ne l'expressió de l'escriptor de Sueca,  'el descrèdit de la realitat' es va aprofundint a mesura que anem creient, il·lusòriament, que els dies passats són una pèrdua.

FIGURA 1

FIGURA 1. ABLANIR LA COBERTA

Una mongeta blanca ronyó que ha estat en remull, amb l’embolcall –testa o episperma- ablanit, esberlat, mostrant-ne a l'interior part dels cotilèdons carnosos. A la part inferior -ventral- s’hi aprecia l’hílum, el senyal, semblant a un llombrígol allargat, deixat pel funicle, el pedicel o filet que unia la llavor amb la placenta. El que més impressiona de les llavors és la latència i la quiescència indefinida de l’embrió quan es troba dins de la llavor seca. En el període de latència la llavor resta durant un temps incapacitada per a la germinació. Aquest període augmenta la casuística de separació respecte de la planta mare. En la quiescència la llavor pot germinar, però només ho fa en condicions mesològiques adequades. El principal motiu de desvetllament de l’embrió –ruptura de la testa- és l’aigua i la humitat, sovint combinada amb escarificació, l’efecte d’àcids orgànics, etc. La durada de la dormició també pot estar internament preprogramada.