Una nova eina per a conèixer les gramínies

A mitjan d'aquest mes de juliol l'editorial JOLUBE, dirigida pel botànic José Luis Benito, ha publicat aquesta obra del botànic i especialista en poàcies -agrostòleg, dit en un mot no gaire popular- sevillà Carlos Romero.

Microcnemum coralloides (Loscos & J. Pardo) Buen subsp. coralloides

En aquest capítol hi recolliré aquesta petita salicòrnia, el microcnèmum, de dos espais propers, la Valcarreta, del Vedat de Fraga (o Serreta Negra, comarca de Baix Cinca), i l'Amarga alta (comarca de Monegros), una salada o clota salina.

Floració d'una pastura camefítica submediterrània

L'impacte de la pastura i el modelat que en fa, sobre la vegetació, quan és sotinguda en el temps, és un tema força difícil.

Canya farda Phragmites australis subsp. altissimus (Benth.) W.D. Clayton a la Sagrera

Phragmites australis subsp. altissimus (Benth.) W.D. Clayton [P. australis subsp. chrysanthus (Mabille) Kerguélen]. Petita població al nou pont del Treball, a la Sagrera (Barcelonès). 16.02.2026. Quadrícula UTM 31TDF38.

La gran popa d'argila: el Vilot

Vaig a Almacelles per raons insignificants. Pujo al Vilot. Bé s'ho mereix, em sembla. Mes, ça com lla, sospito que molts dels vilatans, possiblement la majoria llarga, no hi hauran pujat mai. Creuo uns mots amb dues senyores de la vila i em diuen, cert, que no hi han pujat.

El Vilot, nova quadrícula per a la Stipa capillata L.

Almacelles, cap de la subcomarca del Pla de la Llitera, al Segrià, vist des del Vilot.

Notes a salt de garsa d'un fenassar mesohigròfil

En aquest capítol hi veurem, del passeig fet amb l'amic Jordi Cebrián per davall dels cingles de Bertí, notes de dos marcs diferenciats, un de general, el del recorregut, entre Puiggraciós i Puiggiró, dos topònims amb g doblada; i un altre més específic, d'un fenassar d'obaga, força humit i ben interessant, pel que fa a la flora i l'ecologia.

Un manat d'herbes agostenques de rostoll

Em plau dedicar aquest capítol a l'amic Jordi Centelles Gavin, que abans de deixar enrera aquest rostoll es va girar, per a tornar a veure'l, un altre cop, en admirable mostra del sentiment de compartir -formar part-, l'essència mateixa de viure la natura.

A propòsit de la diàspora de la sanadella capil·lada Stipa capillata L.

En aquest capítol hi veurem, després d'unes consideracions prèvies, alguns trets de la diàspora de Stipa capillata L., en especial l'indument de l'aresta; es mesuren també la talla de 15 arestes.

Finalment, es recull alguna nota biogeogràfica, suggeridora del caràcter del seu llinatge.

Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth o crear problemes per gust

Foc. Dissabte 28 de juny. Calor desmesurada. Sento olor de socarrim i diverses sirenes. Baixo al carrer. Hi ha grups d'agents de la policia local i uns bombers, tirant aigua amb mànega a una zona enjardinada, plantada, no fa gaire temps, amb motes de la gramínia Nassella tenuissima.

Un blat arqueològic: l'espelta bessona o pisana Triticum turgidum subsp. dicoccum (Schrank ex Schübler) Thellung

Si se'n diuen, d'arqueològics -també antics i primitius-, és perquè de vegades llurs granes apareixen en els treballs d'exhumació de jaciments arqueològics, alguns, per cert, d'èpoques d'allò més reculades.

Aquest seria un dels trets remarcables d'aquests blats: són dels primers cereals que es van cultivar. El cultiu de la pisana o espelta bessona es va mantenir fins a l'època actual o moderna; és un blat molt ric en midó -blat midoner; es diu que a mitjan del segle passat ja no es cultivava. Però durant molts segles la pisana era el blat més cultivat a Europa.

Ocells amb l'ADENC i la cicatriu arreica de Conill

Participo en una activitat d’observació d’avifauna de l’ADENC, organitzada per Rosa Muntané i Mireia Calvet. La meva vista, deficient, no em permet veure gaire cosa que tingui més enllà de dos pams, però, ultra el vol dels ocells -en especial dels rapinyaires-, l’entorn és, en general, magnífic.

Un apunt del sègol Secale cereale L.

No són gaires, els cereals sembrats al territori català: blat, ordi, sègol, civada, triticale i, més localment, l'arròs. Se sembren també alguns blats primitius -arqueològics-, però tindrien, en el conjunt, una rellevància molt menor.

Col·lecció d'escadussos d'hivern

Aplec d'escadussos. Es tracta de recuperar -recollir- imatges i records de passeigs fets al llarg d'aquest hivern, que ja s'està fent vell. Allò que sembla sobrer o espars, allò que ens sembla que no fa joc, també mereix la nostra atenció i el seu espai.

Cereal d'hivern (Poaceae): el filloleig (2)

Aquest capítol fa joc amb el dedicat al coleòptil, que va ser el primer d'una sèrie destinada a documentar el creixent dels cereals, el seu cicle biològic. El trànsit entre la germinació i el filloleig -la ramificació- representa un canvi pregon.

Unes llambregades pels volts de Civit de Segarra

Aquest capítol serà breu i possiblement poc falaguer; ja va bé, perquè es tracta d'un territori molt sobri i, certament, en el dia que vam fer aquest passeig no oferia, en general, elements gaire atractius.

Què és l'evolució de la vegetació? (2): un exemple didàctic

El marc. Es tracta d'un erm de la Vallençana, a la vall del torrent del mateix nom, a l'extrem ponentí de la serra de Marina, entre les carreteres de Badalona i la Roca. El substrat és de pissarres paleozoiques, però, trobant-se l'erm al repeu del vessant, és acollidor de materials trasbalsats, sobretot sorres al·luvials, força favorables per a la implantació de la vegetació.

De les espícules polígames de Cenchrus setaceus (Forssk.) Morrone

El passat desembre vam trobar, amb l'amic Cèsar, aquesta panícia, en un talús de la carretera de Cantallops, a l'emporità. Fins i tot vam aturar el cotxe, per a veure-la i retratar-la, com de vegades sentim dir.

Cereal d'hivern (Poaceae): el coleòptil (1)

A Catalunya s'hi sembren cereals d'hivern. Són l'ordi, la civada, el sègol, el blat i el triticale. El primer és, amb diferència, el que ocupa una major extensió. Són plantes principalment farratgeres; en alguns casos es pleguen en verd, per a guardar -fenc. Fotografia: © Lisa-Vera Matamala.

Fruits i clistogàmia de Cleistogenes serotina (L.) Keng

S'il·lustra i es comenta el fenomen de la clistogàmia en aquesta poàcia. En aquest cas, el mateix nom de la planta: Cleistogenes, o sigui generat ocultament, la indica ben clarament.