A mitjan d'aquest mes de juliol l'editorial JOLUBE, dirigida pel botànic José Luis Benito, ha publicat aquesta obra del botànic i especialista en poàcies -agrostòleg, dit en un mot no gaire popular- sevillà Carlos Romero.
Un gènere difícil. El més habitual és que els botànics facin obres en el registre, format i estil propis d'aquesta matèria de les ciències biològiques.
Hi ha alguns botànics, però, que s'arrisquen en el gènere, particular i difícil, de la divulgació científica.
Traslladar la matèria botànica a una forma i a un registre fàcils i entenedors, sense apartar-se gota del rigor, estricte, imperatiu, és tot un repte que, normalment, només poden encarar aquelles persones que han assolit, d'una disciplina determinada, un coneixement cabal, complet.
Un mètode original. És el 'método 4x4', original de l'autor. Combinant els 8 caràcters: espiga densa, espiga laxa, panícula densa, panícula laxa, espícules uniflores aristades, espícules uniflores motxes -mútiques-, espícules multiflores aristades i espícules multiflores motxes, en resulten 16 grups artificials.
Artificials? Ho són, és clar, perquè són grups concebuts per a la determinació dels gèneres i les espècies, no pas fets en esguard del veritable parentiu i la proximitat dels llinatges -afinitats filogenètiques.
Aquests grups, perfectament articulats amb claus determinatives, constitueixen la segona part del llibre. En la primera l'autor hi repassa, de forma ajustada i didàctica, els trets principals de les plantes d'aquesta important família. És, per tant, una excel·lent introducció morfològica.
La tercera part. Si feu servir les claus dicotòmiques de les flores haureu vist que sovint -per exemple a la FPC i a la FMPC- s'utilitza un tret singular d'una espècie per a discriminar-la, respecte de la resta, de bon principi, en el primer pas de clau.
En els 16 grups artificials de la segona part, l'autor hi considera i hi desenvolupa els gèneres monoespecífics i les espècies de gèneres que, en l'àmbit considerat, estan representats per una sola espècie. Així, els bandeja i separa, de bon principi.
Els gèneres amb més d'una espècie també s'inclouen en aquests grups artificials, però són tractats, de forma molt completa i ordenada, més endavant, en la tercera part del llibre.
L'estructura d'aquesta tercera part és especialment destacable. S'hi inclouen trets dels gèneres amb valor de diagnòstic; quan n'hi ha, els subgèneres i els seus caràcters principals; les entitats infraespecífiques, quan n'hi ha; si n'hi ha, relació d'espècies semblants; alguns quadres destacats, de punts a tenir en consideració, etc.
Tot plegat exposat de forma ben ordenada i atractiva, de manera que el lector pot navegar per l'univers de les gramínies silvestres amb seguretat i tranquil·litat, en certa manera -ja sabeu que, com és de rigor, no hi mar sense esculls.
En els darrers capítols, l'obra inclou, també, una moderna sistemàtica taxonòmica de les poàcies; i un glossari terminològic, complementari de la introducció morfològica.
Gracias, Carlos Romero y José Luis Benito, por hacer posible que podamos, los interesados en las hierbas de las angosturas, disponer de este excelente trabajo.
Romà Rigol Muxart
