Apunts estivals de la Ribera de Sió: rostolls i mirambells

L'escriptor Manuel de Pedrolo va néixer a l'Aranyó, llogarret dels Plans de Sió. Aquest riuet, tributari del Segre, drena una regió relativament àmplia però molt poc definida, pel que fa al caient de les aigües. El drenatge és tan difús i els caients tan vagarosos que, més que tenir un desguàs propi, la zona podria semblar un interfluvi, entre el Llobregós, al nord, i l'Ondara, al sud.

Bagot de xarel·lo

Em plau dedicar aquest capítol a Garbiñe Goldaracena. 

Bagot és el raïm deixat en el cep, feta ja la verema. Bagotar era repassar la vinya, per a plegar-ne els bagots, deixats per verds o per oblit, a la primera passada.

Sobreempelt de sumoll o Penedès versus Bordeus

Diversitat. Com sabeu, hi ha una tendència, sobretot en joves agricultors, per recuperar varietats agrícoles que, per diferents motius, ja no es cultiven, es cultiven poc o molt poc.

Els motius d’aquestes fluctuacions, varietats que cauen en desús i d’altres que experimenten expansió i puixança, solen ser de tipus comercial. Se sol imposar la varietat que, essent de qualitat, a més gaudeix de bona reputació. Cal comptar, també, amb el miratge que sempre produeixen les varietats de bona productivitat i rendiment.

Vinyes i olivets de Sant Joan Samora (Alt Penedès)

Al voltant del petit i higiènic veïnat de Sant Joan Samora hi ha, sobretot, vinyes. La majoria d'aquestes vinyes són de ceps en vas, els clàssics ceps de brocals lliures, no lligats a cap guia. A més, se'n veuen força d'aspecte revellit, de més de 50 o fins i tot 70 anys. En aquest temps de galopant escurçament dels torns de renovació, aquests ceps fan força goig. La verema ja ha passat. No en queda sinó algun bagot fresc i, sobretot, carrolls pansits que, si no són niu de floridures, potser encara podran alleujar la fretura de les grives i els tords viatgers, en el pas de tardor.

Raïm cabernet sauvignon verolant

Com tots sabeu, el raïm té moltes expressions, segons les varietats. Primerenques, tardanes, resistents a l'eixut, altres més sensibles... Mentre unes verolen, com les d'avui, d'altres ja són a les tremuges i, rebentades, suquegen i omplen els pobles vinaters d'un perfum literalment deliciós, anunciador de l'inici d'una trasmudança d'alquimista, la cuita del suc que, després de bravades i sòpita convalescència, finalment donarà el vi.

Pel voltant de Sant Joan de Mediona (i 2)

Havent reeixit molt espigat, el capítol de Sant Joan de Mediona, hem decidit fer-ne dall i redall. La segona passada la fem abans de fer el tomb de retorn; sol passar, les primeres hores són més grasses i els llucs es van aprimant, amb el caminar de les hores. El redall ens enxampa acotats, com de costum, guardant i retratant una planta de camp molt borralluda que duu un nom de ciència que valdria per 'llavor pètria camperola'.

Flors i fruits de jardí

Ens desplacem fins a Corbera de Llobregat (El Baix Llobregat), a fer una visita ràpida a una amiga. Acollits amb l'habitual esplendidesa, vam aprofitar per fer unes fotografies de les plantes del jardí, ara que hi ha una bona saó i llueixen ufanoses. Però només vam poder prendre'n fotografies d'algunes; aquest cop, doncs, vam fer com fan alguns turistes, més interessats en prendre imatges que no en observar directament l'entorn.
Si ho mirem bé, tenim, al voltant de les cases que tenen els seu tros o trosset de pati, tot de mostres de plantes que ens han acompanyat des dels primers llucs de la infantesa: roses, margarides, figues, bledes, préssecs, peres, taronges, enciams, maduixes, tomaqueres, mongeteres... formen el corpus vegetal forjat en la imaginació infantil i verolat en la més severa corporeïtat de la maduresa.
Ens limitem, doncs, a recollir unes imatges i uns noms. La botànica, l'estudi de les plantes i el moll d'aquest espai, és una altra cosa. Comprovem, un cop més, que d'allò que habitualment mengem en sabem ben poca cosa.
≡
Agraïments. Els amics Olga Barceló i Jordi Cebrián ens han dit els noms d'algunes plantes que no coneixem. Moltes gràcies. Però dels possibles errors comesos només en som responsables nosaltres.
≡
Relació d'espècies: Brugmansia x candida; Tropaeolum majus; Prunus persica; Gladiolus sp.; Diospyros kaki; Solanum tuberosum; Cucurbita pepo; Solanum melongena; Fragaria x ananassa; Capsicum annuum; Matthiola sp.; Spinacia oleracea; Beta vulgaris; Tanacetum parthenium; Campsis x tagliabuana; Lactuca sativa; Argyranthemum frutescens; Pyrus communis; Vitis vinifera; Prunus avium; Albuca bracteata; Ceratonia siliqua; Prunus dulcis; Dimorphoteca ecklonis; Zephyranthes carinata; Althaea rosea; Lantana camara; Aquilegia vulgaris; Canna indica; Hemerocallis fulva; Salvia officinalis.
≡

Trompetes Brugmansia x candida Pers. [=Datura x candida (Pers.) Pasq.] Se suposa que és híbrid de Brugmansia aurea Lagerh. i Brugmansia versicolor Lagerh. Solanaceae. Les plantes d'aquest gènere són arbrets o arbusts de fusta mollar, originaris dels Andes. A la imatge hi veiem, caigudes les trompes corol·lines, els calzes de color pàl·lid i els llargs filaments dels estils. La flor és una trompeta grossa, capbaixa, molt espectacular, que potser acull les ratapinyades, a l'àrea d'origen. 
≡

La caputxina Tropaeolum majus L. és una herba originària d'Amèrica del sud.

Les flors caliptriformes de Vitis sp.

Parada de ceps de la varietat macabeu, ara en plena floració. Guardiola de Font-Rubí. Alt Penedès. 24.5.20. ©️ Jordi Raventós (1).
▤

Era un dels temes previstos per aquesta primavera, veure les flors d'alguna varietat de vinya. Certament recollim avui el tema i el fenomen peculiar que el caracteritza, ben curiós, però, donades les circumstàncies de restricció dels desplaçaments, ho fem examinant la vinya d'una tanca de la ciutat, no la d'una parada de ceps, com hauríem preferit.
▤
Una flor que es treu el barret. Ara ja no, però el primer cop que vam veure'l, aquest funcionament invertit de la corol·la de la flor de la vinya, ens va fer certa impressió. Perquè no sabíem que també en això, que les flors actinomorfes s'obren desplegant-se i resten agafades per baix, hi haguessin excepcions.
Les flors de la vinya no s'obren així, al contrari: s'obren per baix i es mantenen íntegres i coherents per dalt. És el detall concret que veurem en aquesta conversa d'avui, de manera que no hi ha motiu per esplaiar-nos en excés. Fora d'una introducció preliminar que ens farà de catifa vermella.
▤

Panícules de florelles verdenques. Llargues inflorescències paniculiformes, amb panícules recompostes de flors menudes, inconspícues, verdenques, només il·luminades per les anteres blanquinoses de les flors ja descofades.
▤

Parra de tanca en flor. El botànic Emili Laguna ha tingut la gentilesa de comentar les fotografies trameses (2). Les imatges de detall de les flors s'han fet de mostres col·lectades d'aquesta parra. Són del 12 i del 20 d'aquest mes.
▤
Introducció. En les flors acolorides la corol·la fa la funció de reclam, de crida visual. Un cop pol·linitzada la flor, la corol·la se sol mustigar i caure. Hi ha flors que perden la corol·la molt aviat; potser en realitat han deixat de fer aquesta funció vexil·lar. Es diu que són flors caduques.
En les flors que fan corol·la poc o no gens vistosa, aquesta no fa aquella funció de crida -funció que potser recau en el nèctar o el perfum-, però segueixen fent-ne una d'important: embolcar i protegir l'interior abans de la desclosa -antesi.

La vinya vella de macabeu

La Rovira Roja. Penedès. 8.9.2019. A l'entrada dedicada a les vinyes de montonega de les Llambardes vam veure-hi alguns trets d'aquesta varietat. Avui veurem una vinya de macabeu, una altra de les tres varietats més típiques del Penedès.

Però no veurem una vinya qualsevol, sinó una de les més velles de la zona. La vinya de ca l'Escalló es va plantar l'any 1951. Als 68 anys els ceps tenen encara una gran productivitat i una vigoria admirable que, en qualsevol cas, cal cuidar i vetllar amb cura, perquè les capces són grosses i els rams i braços es poden esqueixar, més encara considerant el pes dels grossos i atapeïts raïms.
▤

Tenim la sort de comptar amb l'acollida de Jordi Raventós i la seva promesa Irene. Raventós és el creador del projecte Crowd Wine Penedès, l'elaboració d'un vi blanc monovarietal de macabeu fet amb raïms d'aquesta vinya vella i amb la participació econòmica de particulars (micromecenatge).
Situació. Ens trobem a mig camí entre les planes de Vilafranca i els graons de la Llacuna, al veïnat de la Rovira Roja, al límit del terme de Sant Martí de Sarroca però molt a prop de Guardiola de Font-Rubí. Molt a prop hi passa, arraulida, la riera de Vilobí. En la tipologia geogràfica de les vinyes som a la 'subzona dels turons de Vilafranca'.
▤

La vinya dels tres gotims

Les Llambardes (Torrelles de Foix). Alt Penedès. 18.8.2019.

Avui veurem els ceps de la varietat blanca montonega (1) i una vinya especial, de ceps revellits i quasi esgotats, arrelats en un muntelló de guix. També hi farem una ullada a algunes plantes camperoles i a un cecidi de la vinya. Caldrà, primer, situar-nos en el territori, perquè aquestes planes enlairades (2) no són gaire conegudes.

Vinyes de la plana de Cassanelles (Cases Noves de can Pardo. Mediona). Terrenys esbatanats i enlairats, amb les vores emboscades i el cel per horitzó. Encara hi ha algunes vinyes amb ceps en vas, relativament vells (3).

Catalunya té alguns territoris elevats que fan de trenca-aigües i de xarnera d’unitats geogràfiques més conegudes. Entre el Penedès i la rotunda clotada de l’Anoia, al nord-est, i el departament de Santa Coloma, al nord-oest, hi ha uns relleus fets a base d’alternances de materials tous (margues), propicis per al conreu, amb materials més durs i destacats, sobretot calcàries.

Són departaments allargassats en el sentit de la serralada, oberts però alhora mig ocults, com un amfiteatre. Al damunt de Font-Rubí i de Pontons hi ha unes

Monistrol de Calders, la plana i el fum

Monistrol de Calders. Moianès. 13.8.2019.

Apunt de geografia física. Entremig del Pla de Bages i l’altiplà del Moianès (Moià i Castellterçol) hi ha un retalló de país no pas gaire petit, puntualitzat pels pobles de Talamanca, Monistrol de Calders (1) i Granera, tot corrugat per una xarxa de sots molt actius, que tenen forma de canal esglaonada de roca. Aquests sots i rieres són els desguassos d’un territori inclinat cap al Llobregat i entreviat de capes sedimentàries de partícules de mida diversa, entre les quals n’hi ha alguna d’argilosa, impermeable (2). Els boscos i els materials sorrencs fan d’esponja, mentre que les argiles –limolites- possibiliten una bona circulació superficial de l’aigua pels sots i rieres que tenen dos trets de caràcter oposat: la inclinació del Moianès proporciona inèrcia i empenta, però la fesomia esglaonada de les lleres l’esmorteeix i emmorralla tot un rosari d’embassades d’allò més apropiades per a aprofitaments ara ja caducs, com ara els molins fariners. Aquesta ha estat doncs, la impressió més favorable: tot i la sequera severa, la regió és molt rica en aigua. Però, llavors, per què aquest territori, actualment un tapís forestal en procés de regeneració, té una vitalitat tan migrada? No hi ha gaires alternatives: per la crida de la plana i el fum (3).

Vitis riparia amb fil·loxera

Apunts de morfologia de Vitis riparia, espècie americana d'empeltar, i brots atacats per la Fil·loxera Daktulosphaira vitifoliae.

En el recull d'avui hi veurem la morfologia foliar de Vitis riparia, una de les principals espècies de vinya utilitzades (1) com a patró o peu d'empeltar les varietats europees. Aquesta vinya americana es troba naturalitzada a la vegetació de ribera. Sembla que és força fàcil de distingir, a bell ull, però mantenim la reserva perquè sempre hi ha la possibilitat d'una possible ascendència que no sapiguem reconèixer. 

El report és d'una riera de l'Espai Rural de Gallecs (Vallès Occidental), on l'exemplar de vinya americana hi fa un tapís continu que s'alça cap als arbres com un llençol estès. Un d'aquests tapissos mig flotants que solen formar les lianes a les bardisses, amb la particular fermesa de tot allò que cedeix a la pressió. Les lianes fan xarxa: creen trames excepcionalment poderoses a còpia d'assegurar gran quantitat de fermalls -en Vitis els lligalls són les rosques dels circells.

La Fil·loxera viu a les bardisses

Avui mateix l'hem trobada i no és la primera vegada. Ja l'havíem vist, en manifestacions molt més severes, en una riera del Parc Agrari de Gallecs.

En aquest titular hi hem utilitzat intencionadament la forma del present, per tal de remarcar que la fil·loxera és un element més de les nostres bardisses. Dit en termes més propis de les ciències de l’agre, els sòls europeus són fil·loxèrics.

No volem multiplicar estolons d’una temàtica, la biologia de l’homòpter de la fil·loxera, que ens resulta del tot desconeguda. Tampoc no hi ha cap motiu per aprofundir la història d’aquesta plaga agrícola, molt ben coneguda i documentada. Sobre aquest punt, recomanem la consulta d'un article sobre les vinyes naturalitzades d'Emili Laguna, reportat i enllaçat més endavant. 

Figura 1

Figura 1. Ceps ferals. Són molt comuns i estan molt estesos pels marges dels camps i les bardisses. Els ceps americans que es van importar per empeltar s’han estès a pleret per l’entorn agrícola, a partir de fragments de tiges o bé de rabassoles descolgades, tal com apunta Laguna. Vitis rupestris és la varietat de cep americà d'eixartar més estesa, en condició de planta agrícola naturalitzada. És una planta fàcilment distingible per la mida de la fulla, més aviat petita; làmina glabèrrima; l'amplitud de les dents ogivals; la forma general, més o menys reniforme; els mucrons obtusos de les dents; la dent central més allargada, juntament amb les centrals dels hemilimbes, també poc o molt sobresortints; i la manca de sinus basal. Comenta Laguna que aquestes plantes no solen fruitar, que corresponen a peus masculins. Pel que hem pogut observar, la brotada d'aquestes vinyes margeneres és força anterior a la de les varietats cultivades. Podeu trobar els brots d'aquesta vinya eixint de les rabasses de les cultivades, si el pagès no els ha eliminat encara. La fotografia és d'un barrancó proper al parc periurbà de la Salut (Sabadell). 9.8.2019.