Tapissos de cladònies i altres llucs de les planes de Castellfollit del Boix

Acaba el mes de novembre amb fred. Per les planes enlairades de Castellfollit del Boix el vent és força fred. Les mans balbes, tot i els guants. El terreny és molt argilós i ara, per les pluges, molt fangós. En el paisatge hi ha moltes mates grisenques, però els pins tenen un verd molt intens.

Sobre la Calma del Montseny

Dissabte passat vam pujar a la Calma per la carena de Fondrats. En aquest capítol hi fem unes consideracions sobre el paisatge.
≡
Paraules clau. La Calma del Montseny, serra de Fondrats, el Bellit, nebulofília (≡ aerohigrofília), argiles i gresos silícics, pastures, cremes, matolls, boix Buxus sempervirens, arna del boix Cydalima perspectalis.
≡
Un lluquet d'un gran ventall. El Montseny ha generat molta literatura. Avui només destacarem un senzill però molt didàctic opuscle, de l'escola de natura del Corredor, perquè té la virtut de contenir, en uns petits paràgrafs i uns bonics dibuixets, l'essència del paisatge de la Calma. Com podrà comprovar l'interessat, tot i la brevetat conté algunes dades que no se solen reportar. A més, hi consta la referència de bona part de la bibliografia montsenyenca clàssica, juntament amb d'altra menys coneguda: 'Pastures a la Calma'.
≡

L'estatge nebulós. Imatge feta pujant pel carener esquistós de la serra de Fondrats, a uns 750 m. d'altitud. Aquests llargueruts serrats fan com de contraforts de la superfície d'erosió de la Calma. Escenari, en d'altres temps, dels treballs i moviments de bosquerols, carboners, paquetaires, etc., actualment són niu de grandioses soledats. Alzines baixes de peus coronats a flor de terra, amb abundants líquens que donen fe de la importància de l'estatge nebulós d'aquests relleus.
≡

Líquen de la família Parmeliaceae. Parmelia soredians o semblant. Tonalitat cinèria o argentina a les vores lobulades i una mica verdenca la resta, tota espurnada dels granets dels propàguls.
≡
A la Calma hi havia pastors. I encara en deuen haver. Quan teníem, com deia ell, bones rodes, pujàvem sovint a la Calma i solíem trobar-hi el Pitu del Molar, amb el seu ramat. Un home de tracte impecable, exquisit, de tirat regruat, com pi carener (d'una caiguda s'havia malmès la biga de l'esquena, que deia ell), de color de terròs i rodonenc de cara, com poma camosina.

≡
Erosió en pendissos d'esquistos. Qui vulgui conèixer què fa el ramat en vessants esquistosos, pot pujar cap a les pedroses soledats del Puig Drau i veure-ho personalment. Perquè això de voler veure només el costat idíl·lic de la pastura no té gaire solta.

Erosió per motos a Sant Feliu de Codines

Avui portem un exemple d'erosió produïda per motos de trial.

Preferim no fer-ne gaires valoracions, sobretot perquè les nostres opinions les vam exposar en la presentació d'aquesta secció dedicada a l'erosió. Si hi esteu interessats, la trobareu en aquest enllaç.

Resumint-ho podem dir el següent: alguns grups de motoristes de trial fan les seves activitats en ple medi natural, normalment concentrades en determinats punts, que són utilitzats com a circuits de lliure disposició.

▤

Al centre de la imatge, el camí de les Solanes, que connecta la carretera i el cementiri amb la casa del mateix nom. El camí travessa una careneta que ha estat triada com a circuit espontani, per a esbarjo dels motoristes, recognoscible, en aquesta imatge, per les clapes sense arbres. En el caminet de la dreta de la imatge, la circulació de les motos hi ha produït els escorrancs d'erosió que veurem més avall, en alguna fotografia.

Lloc: careneta gresenca del camí de Les Solanes. Sant Feliu de Codines. El Vallès Occidental.

Font: ICGC. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

▤

Aquestes activitats tenen un efecte molt concret i evident sobre el sòl. La reiterada abrasió de les rodes primer provoca intensa remoció; després es van evacuant les partícules més fines i més sensibles a la remoció. Això destrueix i evacua el sòl completament, deixant el terreny del tot escorxat, reduït al substrat mineral aflorant. Fotografia: erosió per motos en el camí del cementiri a Les Solanes. 30.11.2019