En els briòfits Bryophyta s'hi han reconegut tres divisions importants, de primer ordre, amb categoria de classe: - Antoceròpsides Antoceropsida -ordre de les antocerotes.
- Hepàtiques o marcantiòpsides Marchantiopsida.
- Briòpsides Bryopsida -briates, molses o muscínies.
Targionia hypophylla L. és una hepàtica tal·losa de l'ordre Marchantiales, les marcancials. Família targioniàcies Targioniaceae (Targionieae).
En el capítol d'avui hi veurem imatges d'aquesta hepàtica tal·losa, força comuna. En esguard dels meus pobríssims coneixements en aquesta matèria, els comentaris seran breus i només relatius a uns pocs punts. Confio que siguin prou ajustats.
El més destacat són les vistents càpsules de les làmines femenines. Són les que han motivat aquest breu capítol.
Visurar. Llucant molses. Com els ocells, nosaltres som visuals, retinians: guardem, observem i visurem, fent un camí que va del moll dels dits al moll del clos. Convé no confondre aprendre amb folgar i saber que també el desig es construeix.
En Targionia el gametòfit és tal·loide -tal·liforme: l'aparell vegetatiu és laminar -làmines foliàcies- i aplatat, amb segments més o menys lobats, de vegades vitiformes -forma de veta o cinta. Hi ha general acord, sembla, en considerar que la forma tal·loide de les hepàtiques és el resultat d'una regressió, de formes folioses cap a formes ancestrals.
Ecologia. Repeus de roques, talussos, clivelles terroses i replanells de sòls incipients, en ambients ombrívols, receptors de l'aigua d'escolament superficial o coladissa, per entre les roques.
Reboulia hemisphaerica (L.) Raddi sovint comparteix estatge i ecologia amb Targionia. Vegeu-hi els barrets, molt eminents -el chapeau de Marchant-, dits carpocèfals, transformació elevada i pediculada del gametòfit, que dona empara i acollença als esporogonis, posteriorment esdevinguts les càpsules.
Targionia hypophylla L. Observeu-hi, al centre de la imatge, fragments del tal·lus; a la resta, el tal·lus sembla recobert de fang de remoció o, potser, ja s'ha assecat. Destaquen les berrugues de color blau negrenc, de lluentor setinada. Són les càpsules de les làmines femenines, que contenen els esporangis.
Targionia hypophylla L. forma catifes d'un verd d'ampolla o una mica blavís. En les vores del dessota de les làmines femenines -Targionia és monoic- hi ha les càpsules, d'enterquesa cartilaginosa, evocadores de minúsculs musclos, irregularment globoses, sèssils, carenades. Es tracta de l'involucre, dehiscent pel fil de la carena, que embolca els esporangis. Vegem-lo ara en primer pla.
Dehiscència. Marcades amb fletxes, dues càpsules en la dehiscència, que mostren, parcialment, el globus de l'esporangi -literalment vas de les espores-, de color de taronja. Immerses les espores, abans d'arribar a la plenitud, en un líquid dens, aquós, un cop exposades a llum i l'oratge s'assequen i queden soltes, llestes per a esbarriar-se i fer possible la propagació de la mena, generant, quan s'assoleix l'èxit, l'anomenat protonema, que en les hepàtiques tal·loides és, segons es diu, singularment rudimentari i caduc, si no nul.
Comunitats de tal·lòfits i embriòfits d'esplendor temporal, arredossades en espais temporalment humits, en períodes de pluges i ambient rellentós, formades per cianobacteris -Nostoc-, líquens, hepàtiques, molses i falgueres.
Aglevar, higrofília, higroscopicitat. En la imatge hi veiem el que sembla els primers brots d'una molsa. L'estil escampat i molt som, oposat al radicalment bipolar dels cormòfits més evolucionats, és un segell dels briòfits. Quan l'aigua es captura de l'aire -nebulofília o aerohigrofília- no calen arrels ni enfondir rizoides. L'estil som té per base la forma del protonema, filament que s'estén al llarg i genera llargues carrandelles de gemmes que, un cop desenvolupades, donaran lloc a les molses pelfades o cespitoses, formadores de tofes denses. Les formes cespitoses i aglevades tenen notable trascendència ecològica: retenen aigua, formen sòl, atenuen l'erosió superficial, etc.
Càpsula de Targionia hypophylla que ha estat oberta per artifici, per la carena de dehiscència, tot mostrant l'esporangi i les espores, de color taronja, immerses, encara, en un fluid aquós. L'estudi microscòpic de les formes superficials de les espores és important en briologia.
Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart
