Per la vall de Ramió, obaga del Montnegre

Dedicació. Em plau dedicar aquest senzill report al botànic Xavier Font Castell, que ens va acompanyar en aquesta passejada i que sempre té la gentilesa d'atendre amb diligència les consultes que li faig. Els naturalistes, en general, no li devem pas poc, si considerem com n'és de valuós el 'Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya', creació seva que, a més, fa tot el possible per a mantenir sempre ben sabada.

☰

El Montnegre és una serra singular. Demanaria una introducció potser massa llarga voler arramadar tots els factors geogràfics peculiars que concorren en aquesta serra granítica del sector nord del territori catalanídic.

Un camp d'oliveres peculiar

Un oliverar particular. Un simple camp d'oliveres possiblement no ens hagués cridat l'atenció, però el d'avui és una mica especial, perquè ocupa una extensió molt gran, d'unes dimensions no pas habituals; tot s'hi veu perfecte i pulcrament arranjat; les oliveres estan emparrades, en espatllera, són jovençanes i estan assistides per un sistema de reg de degoteig que es desperta periòdicament, per alleujar les inclemències de les solrajades.

Celtis sinensis Persoon

Portem el lledoner xinès a aquest espai perquè és un arbre poc o molt poc plantat, com a arbre de carrer o alineació. De fet, només n'hem vistos dos, d'aquests arbres, i els dos eren cap de reng d'arbres de carrer. El primer cop va caldre que un amic, expert en flora, ens digués el nom d'aquest arbre.

El lledoner de la Xina Celtis sinensis Persoon és originari de l'est d'Àsia. El capítol serà breu; només veurem alguns trets de la morfologia d'aquest lledoner.

Localització. Cantonada dels carrers d'Alemanya i Ferran Casablancas, a Sabadell.
≡

La capça i el tronc són semblants als del lledoner Celtis australis L. El brancatge és molt obert. Els dos lledoners de la Xina que coneixem estan plantats al cap d'una filera d'arbres de carrer.
≡

La làmina és lluent al dessobre, mat al dessota; obovada, s'estreny gradualment als dos terços inferiors, com un tascó o falca d'angle obert; acuminada, s'allarga a l'extrem, en punta emergent; asimètrica, com en l'om i el lledoner.
L'hemilembe abaxial (1) és més estret que l'adaxial i la seva superfície és menor.
Fullatge lluent, disposat de forma alterna. Fulles acuminades, amb l'amplada màxima al terç superior, que és dentat o crenat. Voraviu foliar, nervis i pecíols de color groc.
Pecíols amb capacitat d'articulació que permet que algunes fulles s'elevin per damunt del pla d'inserció del fullatge, a l'hora que poden girar sobre si mateixes, augmentant la distància de separació entre fulles, com passa sovint en els folíols de les lleguminoses (la impressió que fan és la de panells paral·lels, separats i articulats).
≡

S'hi observa l'asimetria foliar i l'estructura de la xarxa vascular, arcuada la primària i la secundària; transversal la menor. És major l'hemilimbe més proper a l'eix -adaxial.
La vora. La fulla del lledoner xinès és de les que estan perfectament perfilades: té a la vora un rivet molt fi, visible sobretot a contraclaror, de color groc, com grocs són nervis i pecíol; la meitat inferior de la fulla té el marge sencer, mentre que el terç superior, més o menys, el té crenat o fistonat, amb dents corbes i un petit acumen camús, encarat cap a la làmina, de manera que les dents tenen el perfil asimètric d'una ona.
≡

Els nervis principals arrenquen i s'esbranquen del pecíol com les pues d'una forca. Estan molt ressaltats a la cara del revers. Pecíols corbats o no, amb capacitat d'articulació.

Una anomalia: flors diplostèmones de Sambucus ebulus L.

Avui recollim una experiència una mica estranya, perquè estranya va ser la sensació experimentada, com la d'aquell que creu caminar cap a un objectiu i s'adona, de cop, que en realitat n'està tornant.

L'objectiu era simple, tan simple com observar les flors d'un saüquer, a la cerca, com de costum, del que és constant i propi, o sigui de la norma o normalitat.

I en aquesta cerca vam encepegar -reivindiquem l'origen vegetal del verb ensopegar- amb l'altre extrem, o sigui l'anomalia. Llavors vam llucar que potser ho teníem ben merescut, aquest capgirell imprevist, per la mania, a hores d'ara ja ben arrelada, de tafanejar sense brida.
≡
Keywords. Sambucus ebulus L., Adoxaceae, ten stamen flowers, anomaly, nectar, inferior ovary.
≡

13.7.2019. Florida estival de Sambucus ebulus L. Flors blanques, simpètales, rotàcies, pentàmeres, amb cinc pètals de limbe estès, concrescents a la base, formant un petit tub (vegeu-ho a la corol·la despresa del centre de la foto). Cinc estams alternipètals epicorol·lins, radicats al tub corol·lí, a la línia d'unió dels pètals, amb les teques separades -sembla que n'hi hagi deu-, a la primeria connivents, fent un feixet al centre de la flor, finalment estesos o patents, quan les teques ja són badades. Anteres atropurpúries, que s'esquincen pel costat exterior -extrorses.
≡

Entomofília. Les flors flairoses i nectaríferes de l'évol són festejades per diversitat d'insectes. En la imatge anterior hi veiem uns petits insectes alats; en aquesta uns escarabatons i una aranya.
La prefloració és valvar, si més no aparentment. En la poncella els pètals són verdencs o groguencs i aparentment no s'encavalquen, sinó que s'uneixen per les vores.
L'evolució dels estams, de connivents a patents, suggereix que el gineceu deu ser receptiu quan estan estesos, però ens manquen dades per a deduir que hi ha dicogàmia.
≡

Évol de deu estams. Les flors de l'évol s'apleguen densament en poms corimbiformes asimètrics, perquè tenen un major desenvolupament els brancs més externs.

Fruits de rosàcies i serves violades!

Dissabte 12 vam passejar amb un grup de l'ADENC, l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura, radicada a Sabadell. Sempre és molt plaent acompanyar persones atentes que mostren un gran interès en qualsevol aspecte de la natura.

Aprofitarem l'avinentesa per fer una ullada a alguns fruits de plantes de la família de les roses, tot fent-ne, primer, una introducció de caràcter general.

També veurem la cirereta d'aquest breu capítol, un fruit que justament a la primeria semblava una pruna -Prunus-; però no, va resultar ser un fruit carnós en pom -no en drupa-, d'un color ben desconcertant. És el motiu generador de l'entrada d'avui.

▤

Poms, drupes i altres fruits

La tardor és, com sabeu, temps de fruits. Fem-ne la relació dels que vam veure dissabte passat: olives d' Olea europaea; figues i mamones de Ficus carica; cireres d'arboç d' Arbutus unedo; figues de moro d'Opuntia sp.; glans de Quercus coccifera, Q. ilex i Q. sp.; bagots de Vitis vinifera; codonys de Cydonia oblonga, subespontani; cireretes de pastor de Crataegus monogyna; ametlles de Prunus dulcis; lledons de Celtis australis; aranyons de Prunus spinosa; gavarres de Rosa sp.; i serves de Sorbus domestica. Sorbus, Rosa, Prunus, Crataegus i Cydonia són rosàcies. Uns fan poms; d'altres fan drupes; d'altres fan fruits especials, com les gavarres dels rosers.

▤