De lletugues, xicòires i sopiteses de masteguera

Som en ple estiu, un estiu xardorós, preocupant. Fa molt de temps que les herbes de camps i camins són ben seques, palloses.

Breu fitografia de la morella roquera Parietaria judaica L.

La morella és una planta molt comuna i abundant, pròpia de murs, runams, ruines, marges i camins. Avui veurem alguns aspectes d'aquest camèfit sufruticós nitròfil. Té un feix d'aspectes destacats, que avanço en epígrafs:

• Pubescència
• Adherència i glàndules
• Inflorescència
• Floració inconspícua
• Apunt d'antobiologia
• Poligàmia ginomonoica
• Proterogínia
• Planta explodiflora. Sismonàstia
• Anemofília
• Algunes reserves

Uns apunts de carpografia de la lletuga vimenera Lactuca saligna L.

Aquesta lletuga prima no és una herba esponerosa. Vegeu-ne l'hàbit, el tirat molt angost -saligneus, de la natura dels salzes-, en les bones imatges del banc de dades BDBC de X. Font.

De vitalitat estival, de figura no gens cridanera i pròpia de terrenys incults i rostolls, cal comptar que és possible, o fàcil, que en alguns casos hagi pogut passar per alt, en les relacions de plantes publicades; així ho suggereix, si més no, el clapejat i els buits, una mica rars, del mapa de distribució de l'espècie, del banc de dades.

De les cípseles velludes de Scorzonera hirsuta L.

El marc: trobo fruits -cípseles- de Gelasia hirsuta (Scorzonera hirsuta L.) en unes pastures del Moianès. Un cop observades, en detall, n'esbosso una breu descripció.

El jonc negre Schoenus nigricans L.: cop d'ull a l'espícula i l'aqueni

En l'anterior capítol vam veure un cas de fruit molt ben definit; en aquest d'avui hi recolliré el fruit de la ciperàcia que coneixem amb el nom de jonc negre. És un altre cas de forma tan evident que m'eximirà d'haver de fer descripcions llargues i puntualitzades. I val a dir que tampoc no entraria en el grup de fruits poc coneguts; perquè, tot i ser petit, aquest fruit resulta relativament vistent, pel brillo i el color blanc, i també força atractiu, per l'aspecte nacrat i polit.

Logfia gallica (L.) Coss. & Germ.: uns fructículs enclaustrats

En l'expressió de les plantes sovint hi ha, juntament amb els òrgans amostrats, d'altres que, contràriament, resten ocults; una flor mantinguda oculta, per exemple, pot escapar als riscos de la casuística de l'exposició a l'exterior, que en una flor que s'autopol·linitza pot ser avantatjós.

En els fruits també hi veiem fenòmens d'ocultació o, més abundantment, retenció: fruits que resten a les plantes, fins que es desintegren les parts que els porten i, d'aquesta manera, acaben caient als peus de la planta mare que els originà.

Breu carpografia de la canyaferla Thapsia laciniata Georges Rouy

En la família de la pastanaga i el fonoll: Apiaceae (Umbelliferae), el fruit és força característic i d'una estructura constant, per bé que presenta tot de variacions en el detall, en la figura i en la superfície.

Com sia que aquest fruit sol rebre diverses denominacions, relacionades amb els diferents aspectes que són considerats, anirà bé de fer-ne un repàs, al principi.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (4)

S'acaba la temporada. Avui recollim les plantes de maig o maig avançat. Els pradells de l'heliantem tacat comencen a groguejar, però encara h ha un bon esplet, d'algunes plantes de floració més tardana, com són ara les següents: Brachypodium retusum, Tolpis umbellata, Logfia gallica i Crepis capillaris, col·lectiu que aferma, encara més, el protagonisme que hi tenen, en aquests pradells, les plantes de la família Asteraceae.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (3)

En aquest tercer lliurament sobre els pradells terofítics calcífugs de La Roca hi recollim imatges del mes d'abril, fins a principis de maig.

Breu antografia de la farigola Thymus vulgaris L.

Resum. Quan trobem una timoneda -matoll de farigoles o timons- ben florida, tenim ocasió de veure que les mates en flor presenten un aspecte variable. L'aspecte varia o pot variar força, en funció de quins òrgans reproductius porten les flors de cada peu.

Notes carpogràfiques de la cípsela del màstic de caçaires Chondrilla juncea L.

En fem de diferent tipus, de capítols, però quan el ventall es redueix i el camp a considerar és més petit, l'exposició del tema resulta més planera. Com per exemple en aquest cas: recollirem algunes imatges del fruit d'aquesta composta, prou coneguda i fins i tot popular, tot afegint-t'hi algunes notes descriptives. Només això.

Rumex pulcher subsp. verrucifer Font Quer in Collectanea Botanica, 1: 287 (1947)

És prou sabut, fins i tot entre els que no tenen altra vinculació amb la botànica que l'afecció personal, com en el meu cas, que la nomenclatura botànica -els noms científics de les plantes- sol ser complexa i sovint, també, confusa o confusionària.

Ranunculus sardous Crantz, nou per al territori auso-segàrric

Consigno, de forma breu i convencional, la presència d'un exemplar de Ranunculus sardous Crantz, recol·lectat en la vora d'un camp. La majoria de citacions d'aquest botó d'or corresponen al territori catalanídic, dels sectors nord i central.

Tripleurospermum inodorum (L.) Sch. Bip., nou per al territori auso-segàrric

Aquesta camamilla inodora ja va ser reportada en aquest espai, però, integrada, aleshores, en un capítol genèric, d'una passejada pel sud del Moianès, aquell esment va quedar un xic esborradís i ara, en aquest nou capítol, volem donar-li una mica més de rellevància, donat que, a jutjar per les dades consultades, es tracta d'un tàxon de filiació geogràfica principalment muntanyenca (Pirineus s.l.), que fins ara no hauria estat consignat de cap punt del territori auso-segàrric (1), el territori de clotes i plataformes estructurals de l'extrem oriental de la depressió de l'Ebre.

Notes de flora i vegetació de les gesses del Llobregós (La Segarra) (3)

Un altre capítol de resum dels passeigs fets per la vall del Llobregós. La imatge podria ser un resum de la vegetació d'aquest indret: en primer terme, brolla calcogipsòfila amb pelagot -Stipa offneri; al centre, subarboretum d'esclerofil·les, carrasca i garric; més amunt, roureda de roure de fulla petita o de Quercus subpyrenaica Huguet del Villar (1).

Del fruit del llúpol Humulus lupulus Linné

Humulus lupulus L.

Cannabaceae

• Forma vital: hemicriptòfit rizomatós.

• Hàbit: liana.

• Dioic.
• Indument particular, heteròtric, amb pèls esbrancats (anquiroides).
• Mineralitzacions epidèrmiques (cistòlits).

• Pol·linització anemòfila.

• Inflorescència femenina: cincí (o cincinniforme).

• Infructescència: estrobiliforme (coniforme)/amentiforme/espiciforme.

• Diàspora alada, bracteada.

• Disseminació anemocora.

• Fruit: aqueni, embolcat pel perigoni.

☰

Sobre la reproducció. Fer-ne una avaluació requeriria un treball exhaustiu.

De la pastura, la moixonada i la bardissa

És una estampa que actualment, degut a l'abandonament de moltes finques de vocació ramadera, trobem en molts llocs.

Què passa quan s'abandona un prat de pastura de vaquí?
Els prats de pastura de vaquí poden derivar, quan són abandonats, cap a matolls o bosquines. En alguns casos s’hi formen arcedes de Prunus i Crataegus.

Les arcedes són bosquines d'arbustos i arbrets fortament espinosos; fan uns entramats de branques enravenades i armades d'espines molt punyents, de manera que solen formar, tot sovint, tanques vives inexpugnables, fora que, proveïts d'una eina adequada, hi obrim un pas expressament.

Cípseles de Card fuell Carthamus lanatus L.

Carthamus lanatus L. és una asteràcia del grup Carduoideae. En aquest capítol s'hi recullen diverses imatges del fruit, la cípsela, amb el matís a afegir que, presentant molta variabilitat en la forma -polimòrfia-, han de considerar-se exemples determinats més que no models del fruit de la planta.

Myopites, la mosca cecidògena dels botets de l'olivarda Dittrichia viscosa (L.) Greuter

Molts claustres i poques clarícies. Només el veurem d'esquitllèbit i parcialment, el tema d'avui, perquè hi ha implicats diferents insectes i complexes qüestions ecològiques, una matèria que no coneixem. I sobretot perquè no voldríem pas pretendre explicar fenòmens ecològics complexos d'una manera excessivament simplificada, atès que, quan ens fixem en relacions duals o ternàries no ens podem fer càrrec de les possibles incidències d'altres factors concurrents.

Pel Moianès, llum estabornida i una heura gravideta

Vam fer un passeig per un territori molt sobri (1), amb un paisatge que aplega, així com el nus d'una roda de carro engalta els raigs, a tot el volt, un bon plec de plantes de diferents elements biogeogràfics, que assagem de resumir així: el pi blanc conviu amb dos pins submediterranis, la pinassa, de temperant continental, i el pi roig, que solem associar a muntanya; l'alzina conviu amb el roure pubescent i també, en algunes zones, amb el roure de fulla petita.