El marc. A la terrassa hi trobo un parell de fruits alats de l'arbre Tipuana tipu (Benth.) Kuntze (1).D'on hauran vingut? Són dos estatges d'alçada i estem revoltats de cases! Ara bé: hi ha hagut dies molt ventosos! A nosaltres ens pot semblar que el vent és més o menys anecdòtic. Mes en realitat és un dels arquitectes de la natura. Hi ha indicis -pensem en els oms, per exemple- que algunes plantes han apostat fort per aquesta carta -nogensmenys que part de la seva descendència.
Una crònica breu, d'una passejada pel voltant del poblet de Pardines, situat en un pintoresc esperó de la vall del Segadell, riuet que tributa al riu Freser, a l'altura de Ribes, ensotat conflent que arramada tres braços, generosos, de l'alta vall del Ter.
En aquest tercer lliurament sobre els pradells terofítics calcífugs de La Roca hi recollim imatges del mes d'abril, fins a principis de maig.
Capítol breu que serà més aviat un apunt, el primer d'altres que farem d'aquest estil, és a dir, notes breus sobre aspectes o temes concrets.Així tindran sortida nombrosos punts, de caràcter espars, que anem acumulant i recollint, però que no fan joc amb d'altres ni queden encabits en cap crònica. Aquestes notes o flaixos no exigeixen ni el temps ni la valoració dels temes tractats amb més de detall, temes, aquests darrers, que darrerament s'han acumulat massa, per no poder trobar el lleure necessari per a desenvolupar-los.Així doncs, confiem que els apunts puguin tenir la virtut d'allò que és ajustat i tractat de forma concisa.Tema: Brotada hivernal del fonoll, un apunt fenomenològic.Foeniculum vulgare MillerUmbelliferae (Apiaceae)Hemicryptophyta scaposaD'aquesta umbel·lífera n'hem parlat en d'altres capítols. Un esquema fenomenològic el podeu trobar aquí.Hem vist altres cops brotades hivernals com la de la imatge, amb una fila ben curiosa: són brots de braquiblasts aeris que, en tenir les beines foliars força concentrades i encavallades, evoquen els anomenats 'bulbs' del fonoll dolç o hortícola.A l'hivern el fonoll sol estar sec, enterament. Aviat, però, al gener o al febrer, solen presentar, alguns peus, brotets foliars, molt tendres i petits, a la base de la planta, tan arraulits que no se solen veure.Aquest peu es feia en el talús d'un barrancó argilós, amb el terra, el dia de la foto, molt humit, per les boires i el temps rellentós d'aquests dies de mitjan i final de gener. Fotografia d'un camp de Callús (el Bages). 27.1.2024.Comentari. Es considera la possibilitat que alguns peus de fonoll siguin biennals, si bé també es podria tractar de brots extemporanis.En el braquiblast de la imatge hi ha fulles de diferents lleves: a l'aixella de les més grans ja n'ixen d'altres, molt petites i en bona part amagades, a causa de la minúscula talla.BarcelonaText i fotografies: Ⓒ Romà Rigol
Bupleurum rigidum L. subsp. rigidumApiaceae (Umbelliferae)Hemicrypthophyta scaposa subrosulata☰Hemicriptòfit molt característic, amb les fulles que s'estrenyen llarga i gradualment -atenuades-, de talla notable, de fins a més de dos pams de llarg.
Amb motiu d'una activitat amb DEPANA vam fer un passeig que ens va dur del Pont de Cabrianes a les Tàpies, passeig germà d'un altre d'anterior, recollit en aquesta crònica: 'Del Pont de Cabrianes a la Font de les Tàpies'.I no obstant, avui veurem algunes coses diferents, perquè la natura sempre és canviant. I integrats, també nosaltres, en la natura, encara que sovint ho puguem oblidar, és lògic que no vegem igual les coses, perquè també nosaltres no som, ben bé, els que vam ser, els que érem, en un altre moment.
Per força aquest capítol és complementari d'alguns altres ja publicats, que hem dedicat, o bé a altres camps de raigràs, o bé a plantes d'aquest mateix lloc que, al nostre lluc, eren mereixedores de tenir un espai propi.
Reprenem el fil del capítol anterior, dedicat a aquest espai tan peculiar que, en qualsevol cas, presenta el paisatge i la vegetació propis, en general, de les alineacions de guix que corren paral·leles al riu Llobregós.
Regraciament. Al micòleg i company de buc Enric Gràcia, que ha atès diligentment les nostres consultes. A més, ens ha facilitat l'accés a l'estudi de tesi doctoral que va fer J. M. Lanau, sobre el cultiu extensiu de la gírgola del panical, que recull alguns aspectes, relatius als fruits, per exemple, que són de molt d'interès.Aquest autor considera de forma exhaustiva tots els aspectes que concorren en la relació de la gírgola i el panical: trets del bolet, distribució, abundància o escassesa i punts relacionats, conjunt de factors relatius al cultiu, trets del panical, els fruits, la germinació, l'arrel o rizoma, etc.El bolet dit gírgola del panical Pleurotus eryngii es considera un bon comestible o comestible excel·lent, però actualment és escàs o molt escàs, escassesa que aquest autor relaciona, però de forma no gaire definida, amb la reculada d'algunes pràctiques tradicionals, la regressió de la pastura de llana i l'abandonament de la pràctica del guaret.
És una estampa que actualment, degut a l'abandonament de moltes finques de vocació ramadera, trobem en molts llocs.Què passa quan s'abandona un prat de pastura de vaquí?
Els prats de pastura de vaquí poden derivar, quan són abandonats, cap a matolls o bosquines. En alguns casos s’hi formen arcedes de Prunus i Crataegus.Les arcedes són bosquines d'arbustos i arbrets fortament espinosos; fan uns entramats de branques enravenades i armades d'espines molt punyents, de manera que solen formar, tot sovint, tanques vives inexpugnables, fora que, proveïts d'una eina adequada, hi obrim un pas expressament.
Constitueix una d'aquestes estampes que molts duem o tenim interioritzades; els fonollars s'han inscrit en el nostre personal marc de paisatges coneguts i familiars.No podem, ni de lluny, fer-ne una avaluació, del paper del fonoll, dels grups i les grans poblacions que forma. Aquesta planta té un gran pes en els paisatges propers, espais oberts, camins i cultius.
Els camps de secà sembrats de cereals d'hivern, molt comuns al llarg del nostre territori, ofereixen, a la primavera, una verdor intensa i ufanosa. A l'atracció dels sembrats s'hi afegeix la de les plantes dels marges i camins, juntament amb les que, poc o molt confinades en els retallons de terra no cultivada, són exponents de la vegetació natural de la zona.Introducció geogràfica. El llogarret de Civit, modestament acimat en un pujol que trenca les aigües de dos barrancons esborradissos, pertany a Talavera de Segarra i es troba justament enclavat al capçal de la conca de l'Ondara.
Els fenassars són un col·lectiu de prats formats per plantes perennes, amb abundor de gramínies cespitoses, el fenàs de marge en primer lloc, acompanyades de mates i herbes rosulades.
Ens passa sovint, que en les nostres passejades prenem apunts i imatges que, per elles soles, no arriben a fer un aplec o un report prou equilibrat. Més encara considerant que tenim tendència, possiblement predominant, per atendre a petits detalls. D'aquí ve això de 'remitjons'. Els d'avui són de dues passejades tardorals per Sant Llorenç del Munt, concretament del sector del sot del Sabater, la carena de l'Illa i el bagós sot de Matalonga, o sigui els vessants llevantins del massís, tributaris del riu Ripoll, que darrerament hem trepitjat per a preparar una activitat de DEPANA.
Introducció geogràfica. El Vidranès és un país de prades i boscos, rouredes seques en els terraprims i vessants solells i fagedes a les obagues. La vall del Ges té un capçal d'allò més corrugat, als vessants migjornals de la serra de Santa Magdalena de Cambrils i als encontorns dels llogarrets de Ciuret i Collfred.
