Alzines populiformes

Un exemple d'aprofitament actual de l'alzinar
Recollirem avui estampes i aspectes de l'aprofitament d'un alzinar del sector de llevant del massís de Sant Llorenç del Munt, en vessants d'inclinació molt moderada del nivell basal, no gaire lluny del sot del Sabater Vell.
Com que l'explotació de l'alzinar és, avui dia, escassa i residual, pot ser d'interès fer-hi una ullada, més encara considerant que ens trobem en territori del parc natural de Sant Llorenç del Munt.

▤

Indument i estípules. Les estípules de les alzines són promptament esfulladisses. Totes les parts dels brots tendres, tiges, pecíols, làmines, estípules i borrons, també les flors femenines, a la primavera, estan coberts d'un toment ras, clar, com un feltre fi. Aquests brots dels troncs o epicòrmics, abundants en els peus de l'alzinar que veurem en aquest capítol, són possiblement l'expressió d'algunes descompensacions de l'aparell vegetatiu. Responen a gemmes adventícies estimulades per alguna escapçada, esqueix, trenc, patac, etc. Els trobem en tota mena d'arbres, però en els que veurem avui hi són excepcionalment abundants.

El salvatge xiscle del vent...

"...O t'espero amb el salvatge xiscle del vent entre les canyes..."

Manllevem, o potser rapissem, l'esqueix d'un poema de Salvador Espriu, 'Thànatos', del poemari 'El caminant i el mur', per introduir un tema cabdal, d'ensunya inestroncable, dels nostres paisatges vegetals: la canya Arundo donax.
Aquesta planta congria un bon feix d'aspectes de camps ben diferenciats. Hi ha el frondós i fecund tema de les relacions que hi hem establert, o sigui l'etnobotànica; hi ha el peludíssim tema de l'impacte que té, en el nostre entorn, aquesta gramínia invasora que actua com una piconadora; i hi ha, finalment, el peculiaríssim tipus de la canya, des de la perspectiva botànica.
▤

Gemma llucada i radicant d'Arundo donax. Més detalls a la imatge de més avall.

Ligustrum vulgare: fer tornes i fillolar

L'olivereta Ligustrum vulgare és un arbust prou conegut i comú. És una oleàcia que viu associada al Lignetum (fruticetum) submediterrani, a les bardisses, vores forestals, sots i espais forestals oberts, sempre damunt de sòls humits o frescos, capaços de retenir humitat.

FIGURA 1

Ens fixarem, en aquest breu apunt, en un aspecte prou interesant del creixent vegetatiu de l'olivereta. Avancem-ne unes paraules clau: arrels adventícies; fillols d'arrel; arrels que fan tornes (1).