Retorn al Roc de Forellac (muntanyes d'Ordal)

Dedico aquesta conversa a l'amic Valentín González, que durant la llarga campanya d'estudi d'aquest tossal, ja fa més de 15 anys, va tenir la paciència de comportar a l'autor d'aquestes ratlles.

☰

Introducció. Les muntanyes d'Ordal són la continuació, vers l'interior, del massís litoral de Garraf. Els dos sectors formen una mateixa unitat geològica.

Es troben emmarcades per les següents poblacions: a ponent de Corbera de Llobregat, al sud de Gelida i al nord del corredor enlairat on es troba enclavat el poblet d'Ordal.

Amb quatre mots es pot resumir la fesomia de la zona: zones rocoses, quasi nues, de dolomies cantelludes; brolles i garrigues; grans extensions de pinedes de pi blanc; i les pedreres, enormes terrabuits d'enlluernant claror.

Hi havíem anat molt sovint, a aquest tossal dolomític i garriguenc, amb l'amic Valentín González, de l'ERB, durant una llarga campanya de prospecció florística que culminà en un catàleg- el que se'n diu una 'flòrul·la', o sigui una flora molt local- i un breu article sobre la vegetació, publicat a la revista 'Muntanya' (nº 886, desembre de 2009, pàgines 14-21), editada pel Centre Excursionista de Catalunya. L'article va rebre una distinció d'aquesta entitat.

Noves lleves de nadaletes Narcissus dubius Gouan i altres flors temporeres

Ampli recull d'imatges del narcís de codina Narcissus dubius Gouan. Veurem alguns aspectes  de la morfologia d'aquest geòfit de primavera, emparentat amb Galanthus.

El tema de les plantes que viuen a les codines de Sant Llorenç del Munt, ja l'hem tractat altres cops i és recurrent en aquest espai nostre, ben justificadament al nostre parer, atès que ofereixen una flora variada, rica i molt interessant, en alguns casos estrictament lligada a les condicions particulars dels terraprims, en d'altres simplement associades a espais oberts i escassament poblats.

Particularment interessant és comprovar com n'és de variat l'estil de vida i la fenomenologia de les plantes dels terraprims; damunt d'un fons de plantes sempre presents, però actives o adormides, segons el període de l'any, hi ha una flora críptica, d'expressió temporània, atractiva justament per aquest caràcter fantasmal: les plantes i les flors d'aquests llocs no les  trobareu, no, quan a vosaltres us vagarà. Al contrari, per a veure les flors dels petits teròfits i de les bulboses -geòfits-, cal estar una mica amatents i procurar d'evitar de perdre passada.

Allium triquetrum L.

Les esteses de l'allassa Allium triquetrum en flor ens han recordat les que fa Galanthus nivalis. Ambdues plantes són geòfits que cadellen abundosament; fan estenalls a les riberes; tenen hàbit de manat de fulles gladiades, vinclades cap a fora, com un brollador; fan flors blanques, capbaixes, amb vies verdes, emparades, abans d'eixir, per una espata membranosa, etc.

Flors d'estiu de Montserrat

Montserrat (Bages-Anoia). Camí de Sant Jeroni i retorn pel Pla dels Ocells i el barranc de Santa Maria. 25.8.2019.

Pugem a Montserrat amb un amic i la seva família, la parella i dos nens. Som uns turistes més entre les moltes persones d'arreu que visiten el monestir i la muntanya. Agafem el cremallera i després el funicular de Sant Joan. 

Crònica força breu dedicada a alguns apunts geomorfològics i a algunes plantes típiques del massís.

Ciclòpies graonades. El sector del massís encarat al riu Llobregat es caracteritza pel fort desnivell, d'uns 990 m entre el riu i la carena de les Paparres, i el repeu que formen, talment com contraforts de gegantesca catedral, dos enormes graons cofats de pinedes i bosquines. Vegeu-hi l'abundor de sécs horitzontals, degut a l'entreviat de capes margo-argiloses; els orgues i pinacles superiors, en canvi, gairebé no en porten i semblen tallats, per l'abundor de les fenedures de les diàclasis, a cops de destral.

Visió del rocam que presideix i guarda el pla del monestir. Si volguéssim fer una comparació amb un pastís, diríem que hi ha més capes