Magresa i petitesa mediterrànies: algunes flors de l'alzinar litoral

La natura cíclica. Els veterans sabem bé que les flors de les plantes puntualitzen el calendari, de manera que aquell esclat, il·lusió o emoció, que intensament vivim, associat a la trobada d'algunes flors, sol ser una reglopada d'emocions pretèrites; curiosament, aquestes regolfades emotives, que de cop semblen estalonar-nos, també tenen la virtut d'engreixar el sementer de les il·lusions merament pressentides, d'aquelles plantes i flors que despunten en la nostra imaginació i que, com la mà oferta, per alçar-nos, després d'una caiguda, ens tiben cap endavant, amb insospitable, plutònica energia.

D'un herbassar de l'ordre Chenopodietalia muralis Braun-Blanquet

Breu capítol orientat a reivindicar un tipus de vegetació que, en general, és poc apreciat o valorat.

No pretenc, amb això de reivindicar, defensar que es tracta de poblaments admirables; no, sinó que, simplement, com passa amb qualsevol tipus de vegetació, aquests poblaments mereixen atenció, que siguin coneguts, més encara considerant que sovint són l'estatge inicial de plantes noves o d'arribada recent.

☰

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (2)

Tal com vam dir al primer capítol, en aquests pradells d'anuals calcífugues hi ha una notable diversitat de flora, de plantes que, si bé algunes tenen el cim del cicle fenomenològic centrat, ja, a la segona meitat de l'hivern, les altres van florint de forma gradual, al llarg de la primavera.

Un esquema fito-ecològic del matoll de neret Rhododendron ferrugineum L.

Qualsevol persona pot fer-se’n càrrec, de la importància que tenen, a l’alta muntanya, els factors meteorològics. Per exemple, sembla clara la relació del matoll de neret -neretar- amb la innivació.

Se'ls menjava

El pare se’ls menjava.

Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (1)

Les comunitats dels pradells de teròfits silicícoles, de la terra baixa o mediterranis, no formen paisatges o tipus de vegetació especialment vistosos; tampoc no són gaire conegudes, en bona part degut a que són pròpies de determinades zones i ocupen espais de poca extensió.

Em plau dedicar aquest capítol a l'amiga Estella Illa Bachs, que a la muntanya ha hagut d'adoptar, manta vegades, com les mateixes salenques que porfidiosament ha estudiat, l'hàbit arrossegadís.

Algunes observacions de l'isòet Isoetes durieui Bory

Potser mai, abans, no havia trobat una planta tan inempunyable.

Perquè si en aquest espai m'agrada fer una especial atenció a la descripció de les plantes, la d’avui ofereix, a l’esguard, una tal simplicitat que, lògicament, la seva descripció haurà de ser igualment simple, més encara considerant que, en aquest cas, els òrgans reproductors d’aquest pteridòfit resten completament amagats a la base; detall que, per cert, podria ser congruent amb el temperament de les plantes d’aquesta nissaga, associades a l’aigua, estanys, basses i tolles temporals (1).

Cent anys del naixement d’Oriol de Bolòs

Enguany, el 16 de març, es compleixen cent anys del naixement del botànic Oriol de Bolòs.

El lector interessat en aquest botànic disposa de diverses glosses biogràfiques, unes breus, d’altres més extenses, però sempre interessants.

Notes de la vall de Reixac

Recentment vam fer un passeig per aquesta vall, molt propera a Barcelona, pertanyent al terme de Montcada i Reixac, que ofereix, no obstant aquesta proximitat, un paisatge forestal prou interessant, en especial per ser un bon exemple d'un fet potser no tan valorat com caldria: a les obagues i a les valls interiors de la serra de Marina hi dominarien, en estat natural, les rouredes, de Q. pubescens o d'espècies properes. 

De la càpsula i les llavors de l'herba de cop Hypericum perforatum L.

Breu capítol que ens permetrà veure: les capselles seques del pericó; les seves llavoretes; i l'encaix d'aquest tipus de fructificació en un model ja comentat anteriorment.

Passejant per la vora del riu Ripoll

Passeig que vaig fer en el marc de la petita cerca, que vull fer enguany, sobre les flors de l’avellaner. Aquest recull, doncs, portarà unes poques espigolalles esparses, sense gaire connexió entre elles, una planta aquàtica, uns boixos, unes herbes menudes en flor, etc.

Notas sobre la dinámica de vegetación en los conglomerados de Sant Llorenç del Munt

Ya he escrito antes sobre el tema; el lector interesado puede encontrarlo al margen, en la ‘etiqueta’ ‘Sant Llorenç del Munt’. Posiblemente abunde en lo ya expuesto en otros momentos, pero tal vez de esta manera se perfilen con más claridad las ideas.

Breu antografia de la savina Juniperus phoenicea L.

Introducció. Fetes les consultes habituals, als manuals i tractats de botànica, s'observen algunes discrepàncies, en la terminologia descriptiva dels òrgans reproductors de les cupressàcies.

Petges foliars: Ailanthus altissima (Mill.) Swingle.

Quan observem les plantes i les seves parts, comprovem que les que ens ofereixen òrgans de major talla solen ser ideals, per a poder diferenciar-ne millor tots els elements que els conformen.

Les petges foliars són molt visibles en arbres de fulles grans, com ara la noguera, la figuera o el vernís del Japó.

Braquiblast d'hivern en Foeniculum vulgare Miller

Capítol breu que serà més aviat un apunt, el primer d'altres que farem d'aquest estil, és a dir, notes breus sobre aspectes o temes concrets.

Així tindran sortida nombrosos punts, de caràcter espars, que anem acumulant i recollint, però que no fan joc amb d'altres ni queden encabits en cap crònica. Aquestes notes o flaixos no exigeixen ni el temps ni la valoració dels temes tractats amb més de detall, temes, aquests darrers, que darrerament s'han acumulat massa, per no poder trobar el lleure necessari per a desenvolupar-los.

Així doncs, confiem que els apunts puguin tenir la virtut d'allò que és ajustat i tractat de forma concisa.

Tema: Brotada hivernal del fonoll, un apunt fenomenològic.

Foeniculum vulgare Miller

Umbelliferae (Apiaceae)

Hemicryptophyta scaposa

D'aquesta umbel·lífera n'hem parlat en d'altres capítols. Un esquema fenomenològic el podeu trobar aquí.

Hem vist altres cops brotades hivernals com la de la imatge, amb una fila ben curiosa: són brots de braquiblasts aeris que, en tenir les beines foliars força concentrades i encavallades, evoquen els anomenats 'bulbs' del fonoll dolç o hortícola.

A l'hivern el fonoll sol estar sec, enterament. Aviat, però, al gener o al febrer, solen presentar, alguns peus, brotets foliars, molt tendres i petits, a la base de la planta, tan arraulits que no se solen veure.

Aquest peu es feia en el talús d'un barrancó argilós, amb el terra, el dia de la foto, molt humit, per les boires i el temps rellentós d'aquests dies de mitjan i final de gener. Fotografia d'un camp de Callús (el Bages). 27.1.2024.

Comentari. Es considera la possibilitat que alguns peus de fonoll siguin biennals, si bé també es podria tractar de brots extemporanis.

En el braquiblast de la imatge hi ha fulles de diferents lleves: a l'aixella de les més grans ja n'ixen d'altres, molt petites i en bona part amagades, a causa de la minúscula talla.

Barcelona

Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol