Fa un any: flors del plàtan de passeig

Capítol obert. Recuperarem unes imatges de fa un any i farem una mica d'atenció a les flors del plàtan, unes flors que, ara per ara i per a nosaltres, ofereixen alguna dificultat insalvable, perquè ens manca capacitat per a concretar amb seguretat on rau la unitat, és a dir, com s'apleguen els carpels i els estams per a formar les flors que, minúscules i densament arramadades, formen les conegudes boles dels plàtans. Això passa, és clar, quan la reducció dels antofil·les és tan acusada que resulta difícil rastrejar-ne les romanalles, situades als entrepeus dels òrgans reproductors, sobretot si, com és el cas, les flors no són ben madures (1). 
▤

Flors de Lunaria annua, copsada a la riba del riu Ripoll. Se li atribueix caràcter subespontani. Es tractaria de plantes eixides de llavors provinents de plantes de jardí o de cultiu d'ornamentals. Corol·la amb fila de ventilador i els trets típics de la família: quatre pètals amb el limbe patent, estretit a la gorja, amb les venetes ben dibuixades. Inflorescència indefinida, racemosa. 1.4.2019.
▤

Acrocecidi. Cecidi format a la gemma terminal d'un branquilló de roure Quercus sp. Al dedins de l'aplec de catafil·les hipertrofiats hi ha l'agalla de l'insecte inductor, possiblement el cinípid Andricus foecundatrix, vespeta de desenvolupament ultraanual.

Apunts de Kalanchoe blossfeldiana Poelln.

Avui portem aquí una planta de la nostra terrassa, comuníssima i de gran èxit en el camp de la jardineria. Veureu que el nostre exemplar té el fullatge de talla molt petita; la temporada passada va patir un tràngol, potser fúngic, i probablement aquest és el motiu d'aquesta anomalia.

Sigui com sigui, la nostra grassoneta (=crassula [1]) ens permetrà visitar una monografia excel·lent i fer uns apunts morfològics de les flors i els grups de flors, les inflorescències.

▤

Esbós descriptiu (2). Es tracta d'una mateta una mica llenyosa, ramosa, amb les tiges mollars, evocadores de les del geranis de jardí Pelargonium o les de les cargoles de roca Erodium; els entrenusos són breus i la ramificació superior de mal veure, a causa de l'atapeïment del fullatge; fulles decussades, carnoses, més o menys ovades o rotundes, àmpliament crenades, curtament peciolades; inflorescències en pomells densos, emergents, portades per peduncles dreturers, elevats; flors de quatre pètals, en bona part soldats, formant un tub una mica cantellut, amb la resta del limbe esbatanat, estès, formant una rodella.

Resum d'antobiologia de Salix atrocinerea Brot.

En el capítol anterior vam assajar de fer un balanç sobre la fenomenologia floral d'uns salzes observats aquest hivern i el passat 2019. 

En el capítol d'avui ens proposem fer un resum de la fenomenologia floral en Salix atrocinerea Brot., amanit amb noves imatges, d'un gatell femení festejat per les abelles. 

És un assaig de síntesi que fem amb la intenció de constatar els principals factors que hi concorren i donar idea, així, de la notable complexitat del fenomen global, floració, pol·linització, fecundació i fructificació.

Volem que el resum sigui una revisió del fet a l'entrada anterior; però ara ens centrarem en el gatell, passarem el podall per algunes conjectures i aportarem dades temporals.
▤
GALERIA D'IMATGES
Les dades. Les fotografies són de la ribera del riu Ripoll. S'han pres a l'altura de Sant Vicenç de Jonqueres, 180 m, estació primera (Sabadell, El Vallès Occidental) i del veïnat de Les Arenes, 360 m, estació segona (Castellar del Vallès, El Vallès Occidental).
Totes les imatges duen la data. 
▤

Fig. 1: 16.1.2020

FLORACIÓ HIVERNAL
Figura 1. Els primers arbres en florir són masculins. A mitjan gener es produeix l'eclosió dels gatells -aments- sedosos, mentre que molts borrons es mantenen encara tancats i els més avançats, en canvi, ja estenen i despleguen els estams.
▤

Fig. 2: 16.2.2020

MADURACIÓ DE LA FLORACIÓ MASCULINA
Figura 2. Es manté la floració però amb un caràcter diferent. La majoria de flors han empal·lidit, perquè les anteres s'han marcit.

Floració masculina de la sarga Salix elaeagnos Scop.

La sarga és un salze molt característic, per la moderada talla, la profusió de branques llarguerudes i flexibles -vims o verducs- i el bonic perfil de la capça, ben arrodonida, com una bola. Avui veurem les inflorescències masculines d'unes sargues, però aprofitarem, a més, per a veure algun altre punt, com ara el següent.
▤
El nom de la sarga. En les consultes bàsiques fetes, poques, hi hem vist que la sarga consta amb dos noms principals, amb el nom clàssic d'Scopoli o bé amb el subordinat de Rechinger, molt posterior, que sol constar juntament amb l'abreviatura 'f.' o 'fil.', de filius, fill. Rechinger va treballar amb Wettstein, l'autor d'un famós tractat de botànica. És una simple qüestió de criteri. 
Així, aquí consignarem el nom tal com ho fa l'almeriense Ginés López (2001), en el seu valuós compendi de fruticoses ibèriques i baleàriques:
Salix elaeagnos Scop. [=Salix elaeagnos  subsp. angustifolia (Cariot) Rech. f.]
Un altre detall, molt menor, és la grafia del nom específic. En dues fonts de referència hi llegim eleagnos, en lloc d' elaeagnos.
▤

Sobre les flors dels salzes tenim, en aquest espai, tres capítols publicats. Els trobareu en aquests enllaços:

https://allucdecuc.blogspot.com/2020/01/salix-atrocinerea-brot-antesi-masculina.html
https://allucdecuc.blogspot.com/2020/02/collecta-de-nectar-de-salix-atrocinerea.html
https://allucdecuc.blogspot.com/2019/08/flors-de-salzes.html

▤

En aquests capítols hi hem aportat dades diverses sobre l'antologia i la biologia reproductiva en Salix. Recordem que en aquest gènere hi ha entomogàmia predominant, però combinada amb anemogàmia. Sobre aquest punt, ja vist en el tercer dels capítols suara enllaçats, potser serà d'interès del lector el següent article:

'(PDF) Pollen vectors and inflorescence morphology...'
▤

Gemmes 'cap de colobra'. Les gemmes de la sarga són molt característiques. Són aplicades, molt bombades i amb l'extrem 'amorrat' a la tija. Pel que fa al color, tant el de les gemmes com el de les tiges, també el de les esquames florals, és variable i no sempre té aquesta rojor porprenca tan intensa.
▤

Tot el futur brotet de l'espiga de florelles -ament- i de les fulletes que l'acompanyaran, ix d'una fulleta esquamosa -catafil·le- que li dona empara primordial.

Felicitacions a dos botànics

Aprofitarem avui, dia de Sant Josep, per a felicitar a dos botànics que es diuen Josep. Ho farem tot recordant dos llibres primerencs.

Josep Vigo és una figura preeminent de la botànica catalana actual. Creiem que, en certa manera, ha continuat el camí del seu mestre, Oriol de Bolòs, molt orientat a l'estudi de la fitogeografia.
Consignarem uns enllaços d'uns documents que, molt millor que les relacions de les obres publicades o de les distincions rebudes, testimonien perfectament l'esperit i el lluc escotorit d'aquest geobotànic.

'Referents: Josep Vigo'

Entrevista a 'Flora Catalana'. pdf
'Video: 15 minuts amb Josep Vigo'
▤

'La vegetació del massís de Penyagolosa' és la tesi doctoral de Josep Vigo, publicada per l'IEC el 1968. La tria del lloc va ser suggeriment d'Oriol de Bolòs, director de la tesi. El 2018, 50 anys després de la publicació, l'ajuntament de Vistabella del Maestrat va celebrar-ne la commemoració retent un homenatge al botànic ribesí.

FELICITATS JOSEP VIGO!

▤
L'editor de la revista 'Miconia', Josep Nuet, ha estat un mestre i un referent per a l'autor d'aquest blog. Per això mateix i perquè el catàleg de les seves activitats és tan ampli, ens limitem a dir que és coautor de la 'Flora de Montserrat' i que són de la seva mà els mapes corològics de la 'Flora dels PPCC', fets amb l'excepcional finesa manual que el caracteritza.

Aquesta florella de Josep Nuet és, possiblement, tan poc coneguda com la mateixa muntanya que va estudiar. La tria del lloc revela prou bé el seu tarannà i la convicció que no hi ha paisatge, per menor que ens pugui semblar, que no sigui mereixedor d'estima i atenció. Els breus articlets d'aquesta florella tenen l'admirable senzillesa i precisió dels seus esbossos de camp. El lector que ho sap valorar pot, així, llegir amb esplaiosa delectança una simple flora com aquesta.

FELICITATS JOSEP NUET!

▤
Sabadell
Fotos i texts: ©️ Romà Rigol

La gerdor del prat de ribera

Fa gairebé un any. L'abril de l'any passat vam recollir unes estampes d'un prat de ribera. A les riberes hi ha un estament de plantes herbàcies perennes, sobretot rizomatoses i geòfites, que tenen una intensa activitat hivernal i són, en alguns casos, de floració primerenca o precoç. 
▤

Ecologia. Pel que fa a l'ecologia, hi concorren els residus orgànics del ramat que hi pastura de forma regular; el sòl és humífer, nutritiu i sempre humit, per la proximitat de l'aigua del subsòl.
▤

El lloc. Torrent al sud de Moià (El Moianès), a uns 600 m. d'altitud. Rouredes de roure pubescent, pinedes de rojalets i sembrats diversos, sobretot cereals d'hivern, però també farratgeres com naps i veces.
▤

 A la imatge, flor d' El·lèbor verd Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn., ranunculàcia nemoral i de vorades silvàtiques.
▤

La gatassa és un ranuncle molt comú en els sòls humits de les riberes. Bona part d'aquest estament de riberal combina una part clandestina perenne amb una altra d'assimiladora, persistent o temporera, i una altra de generativa, de temporada.
▤

El melcoratge és una altra planta de boscos humits (Fagetalia).
▤

Pendent. Aquestes pilotetes són les càpsules del lliri de neu, fruits que, ara per ara, abans no ho comprovem o confirmem del cert -potser enguany-, sospitem que són purament escenogràfics.
▤

Amb les variacions pròpies de cada espècie, també les violes combinen una part persistent engrossida, més o menys soterrada, amb una generativa de temporada, juntament amb fulles hivernants de metabolisme de baixa intensitat.
▤

Avançament dels epígrafs i les espècies del report de l'estament herbaci de la ribera d'un torrent del Moianès:

• Un prat molt ufanós
• Infertilitat?
• Lamium hybridum Vill.
• Mercurialis perennis L.
• Polistèmones
• Unisexuals i senzilles
• Viola reichenbachiana Jord. ex Boreau
• L'arrel grassa del cerfull Anthriscus sylvestris (L.) Hoffm.
• Creixenet de verneda  Cardamine impatiens L.
• Pastura i toxines. Veronica hederifolia L.
• Cucut Primula veris L. subsp columnae (Ten.) Maire et Petitm. Lilium martagon L.
• Altiplà extramediterrani
• Camèfit sufrutescent. Helleborus foetidus L.
• Efectes de la maquinària i el trepig. Taraxacum gr. officinale.
• Julodis onopordi Fabricius
• Pyrus spinosa Forssk.
• Maduració lenta. Pinus halepensis Mill.
• Homologia seriada. Helleborus foetidus L.
• Flors de Ginebre Juniperus communis L.
• Dioècia amb excepcions?

▤
Per a veure el report complet, cliqueu en el següent enllaç:
'La gerdor d'un prat de ribera'
▤
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

Llucs esporífers d'Equisetum telmateia Ehrh.

Les cues de cavall Equisetum són plantes molt antigues, com les falgueres. Es van originar fa més 300 milions d'anys, en el devònic (paleozoic).

Tot i no tenir cap parentiu, les cues de cavall tenen algunes semblances evidents amb la canya: la possessió de grossos rizomes soterrats; l'emissió de llucs refetons i de gran dreturança; l'amplitud de l'espai interior, buit -lumen; i l'estructura caulinar articulada i simplificada. I encara un detall molt interessant: en els dos gèneres hi ha una notable acumulació de sílice a l'aparell vegetatiu.
▤

La Cua de cavall grossa Equisetum telmateia Ehrh. fa llucs aeris de dues menes, uns fèrtils i els altres vegetatius, distingibles a bell ull. Els llucs fèrtils de la cua de cavall broten sovint en grupets. Són tiges cilíndriques, molt carnoses o sucoses, d'un to molt esblaimat, de vori. Duen al capdamunt un estròbil fusiforme, pigallat per esporofil·les -fulles d'espores- de color variable, segons la maduració, en general melós, rossenc o brunenc, disposats en bandes o rengs anul·lars. Quan el fus amolla les espores, perd el suc que l'anima i es mustiga aviat, tot agafant un color torrat.

Una historieta d’antologia

Antologia entesa, és clar, en el sentit estricte: l'estudi de les flors, no en l'habitual.

Un cop més, en Josep Vigo ens servirà de guiatge en aquest breu capítol d'avui, dedicat a una flor que té uns antòfils que fan curiosos moviments.

Riscos de la instantaneïtat. Precisament insistim, altre cop, que és important considerar la dimensió temporal i l'evolució dels òrgans, perquè la mera consideració organogràfica pot portar-nos, fàcilment, a l'enganyifa (1).
▤

A la fotografia, flor borrosa i fruit incipient de fetgera blanca Parnassia palustris L., una petita planta de mulladius i rierols de muntanya (2). És una planta força comuna que sol aparèixer en llocs  molls, de sòl sempre xop o avorats a corrents de lenta circulació.
▤
Pentamèria –verticils florals en cinc peces- dominant, com és típic en la família de les saxifragàcies (3). A la flor fecundada hi veiem, de baix a dalt: cinc peces verd clar, d'extrem arrodonit, els sèpals del calze; a sobre d’aquestes unes altres en forma d’espasa, blanques, una miqueta més llargues. Els estams estan parcialment desballestats. Les anteres esbadellades i buides han caigut i només en resten els filaments, ben estesos, que són aquestes peces blanques en forma d’espasa.
▤
L'encarnació de l'enganyifa. Què són, llavors, els bonics filaments acabats en caparrons groguencs? Feixos de falsos estams o estaminodis, també en nombre de cinc (4). Quin paper poden fer aquests estams purament escenogràfics? Diu el diccionari que un estaminodi és l’estam que ha perdut la seva funció i roman estèril quan ha completat el seu desenvolupament. Però Josep Vigo diu, al seu clàssic 'L'alta muntanya catalana: flora i vegetació', que aquests òrgans són nectaris que gairebé no produeixen nèctar, i que porten de 9 a 13 filaments terminats en un capet lluent.
▤
Les reverències. És el mot que utilitza el botànic ribesí. Els cinc estams tenen una maduració seqüencial. Primer s'allarguen i s'estiren cap amunt. Un cop assolida la maduresa que produeix l'esquinçada de les teques contenidores dels grans de pol·len, els filaments, plans, en forma de cinteta, es bleguen cap al centre de la flor, tot deixant l'antera situada justament a la vertical del gineceu.
Aquest moviment dels estams, evocador d'una salutació, el van fent un darrera l'altre, però de manera que poden coincidir-hi dos al centre de la flor, el que s'acaba d'acotar i el que tornarà a estirar-se. Podeu veure aquest detall a la imatge de dalt, a la flor de l'esquerra, força borrosa, i a les il·lustracions d'Eugeni Sierra, aquestes ben clares, que podeu veure clicant l'enllaç de la nota 4.
▤
I l'enganyifa. Els insectes visitants se senten atrets per la lluïssor dels falsos nectaris (o estaminodis, tant és!), i, amb els moviments que fan, esforçant-se per recaptar un aliment que en realitat els falsos estams no ofereixen, poden empolsar-se del pol·len de l'estam madur, situat a frec dels caparrons brillants, o bé, si visiten la flor quan ja es troba en fase femenina i les anteres ja han caigut, poden pol·linitzar-la, si han visitat prèviament, és clar, una altra amb pol·len madur i se n’han empolsat. Vigo assenyala l’interessant detall que l’estil del gineceu madur creix i se situa exactament en el punt on els estams havien acabat la reverència. Evidentment, es tracta del punt adequat per a que hi hagi un bon contacte amb el cos dels insectes, és a dir, sempre a l'entorn dels caparrons relluents, un esquer fet de nèctar  purament il·lusori.
▤
El rol d'exhibició. És molt habitual, a les flors, que hi hagi unes peces que fan exclusivament la funció de reclam. Potser l'exemple més conegut és el de la corona de lígules de moltes compostes. En el capítol dedicat a les flors de l'aladern vam apuntar-hi que sembla que algunes flors tancades fan precisament aquest paper.
▤
El benefici de la seqüència de la maduració i del moviment dels estams sembla prou clar. La possibilitat que un insecte s'hi empolsegui augmenta i es perllonga en el temps, mentre que una maduració sincrònica dels cinc estams portaria associat un major risc de pèrdua, si no hi concorren els insectes pol·linitzadors.
▤
El curiós de la historieta és com l’al·logàmia –pol·linització encreuada- sembla  disfressar-se d’autogàmia, perquè l’estam doblegat a sobre de l’estigma sembla suggerir clarament que hi ha autopol·linització. El més apassionant és comprovar que a la natura les historietes mai no acaben, flueixen i no sabem per quins camins ho faran.
▤
Notes
(1) Posem-hi un exemple actual, el de les flors dels oms. Són petitones i de mal veure, aplegades en fasciclets, força atractius, tot amb tot. Són flors hermafrodites, efectivament, però una observació que no sigui merament instantània permetrà veure que aquestes florelles, aparentment iguals a la primeria, no es captenen totes de la mateixa manera.

En l'om és un fenomen normal que moltes flors, en cada fasciclet, no desenvolupin el gineceu. Es manté rudimentari i arraulit al dedins de la copeta del perigoni sepalí. Es captenen, doncs, com a flors masculines. A la primeria es veuen totes iguals, però unes fruiten i d'altres no.
(2) Josep Vigo comenta, al seu llibre, que a casa nostra aquesta herba troba a l'estatge montà els ambients que li convenen, però en països nòrdics també es fa al nivell del mar.
(3) Alguns autors consideren que Parnassia és mereixedor de ser segregat d'aquesta família. Sobre aquest punt, copiem de  Wendy Zomlefer (1980):
"La familia Hydrangeaceae se consideraba antiguamente una subfamilia (Hydrangeoidae) dentro de Saxifragaceae, siendo ésta una familia tradicionalmente grande, heterogénea y polifilética, dividida a su vez en 17 subfamilias (Thorne, 1976) y en numerosas tribus (véase Soltis et al., 1990 y Morgan y Soltis, 1993). Estas subfamilias (y grupos incluidos en ellas) se consideran en la actualidad como familias a parte (Escalloniacea, Grossulariaceae, Parnassiaceae), de modo que las Saxifragaceae abarcan 30 géneros (550 especies herbáceas)."
(4) Per a veure amb precisió tots aquests antòfils no hi ha res com els dibuixos de la làmina que Eugeni Sierra va fer per a 'Flora Iberica'. Els podeu veure en aquest enllaç.

▤
Sabadell
Text i fotografia: ©️ Romà Rigol

La riera de Riells amb 'Flora catalana'

Aquesta també serà una entrada diferent de les que solem fer. Hi recollirem la breu passejada que hem fet amb el grup local del Baix Montseny, de 'Flora catalana', però més que res serà una excusa per a presentar aquesta interessant organització, capdavantera pel que fa a activitats de camp orientades a divulgar la flora i la vegetació de casa nostra.

Fa goig comprovar que en aquestes activitats s'hi apleguen persones de condició i edat molt diversa, i vingudes de diferents llocs. 'Flora catalana' és una associació molt participativa que manté activitats de diversos tipus.

El catàleg de flora. Probablement siguem molts els que coneixem aquesta associació, en primer lloc, per la pàgina web de les plantes vasculars del nostre país.
Es tracta d'un recurs en línia que permet l'accés a les fitxes sintètiques de les plantes de la flora catalana, amb diferents cercadors que faciliten la rapidesa i l'agilitat sempre necessàries, en aquesta mena de consultes.
▤
Enllaços i cercadors de flora. Tots els coneixem, poc o molt; són diversos i alguns de qualitat excel·lent.
El recurs que creiem més valuós, sobretot pel seu potencial, és el 'Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya', concebut i dirigit pel botànic Xavier Font.
Aquest programa interactiu és el catàleg príncep de les espècies del territori català, però lamentablement ja fa algun temps que no té les dotacions pressupostàries mínimes que permetin mantenir les activitats de catalogació, revisió i actualització de forma prou crítica i ràpida.
Darrerament s'hi ha afegit al programa una pestanya dedicada a les novetats.

L'enllaç del banc de dades és el següent:

'Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya'.

Xavier Font prenent una imatge, a prop del Montsant, el maig de 2019. Professor del departament de botànica i micologia de la Universitat de Barcelona, Font és, també, programador i creador del BDBC.
▤

Un enllaç per enllaçar. L'amic Josep Nuet és l'autor del blog 'Lliri de neu', enllaçat en aquest blog. A la pestanya 'enllaços', l'autor hi ha recollit una bona relació d'enllaços relacionats amb la flora i la vegetació. També us aconsellem que mireu, dins d'aquesta pestanya, l'epígraf 'Recursos digitals'.