El Moianès: prados, campos, pastizales y arbolados

Dedico este largo capítulo, con ilusión, a Garbiñe Goldaracena.

Se trata de un acopio de notas, más extenso de lo primeramente deseado, para ilustrar lo fundamental, a mi modo de ver, del paisaje de la comarca del Moianès, aún sin desconocer que, en realidad, no hay comarca que sea una unidad natural.

Passejant del Pont de Cabrianes a Les Tàpies (Bages)

Amb motiu d'una activitat amb DEPANA vam fer un passeig que ens va dur del Pont de Cabrianes a les Tàpies, passeig germà d'un altre d'anterior, recollit en aquesta crònica: 'Del Pont de Cabrianes a la Font de les Tàpies'.

I no obstant, avui veurem algunes coses diferents, perquè la natura sempre és canviant. I integrats, també nosaltres, en la natura, encara que sovint ho puguem oblidar, és lògic que no vegem igual les coses, perquè també nosaltres no som, ben bé, els que vam ser, els que érem, en un altre moment.

Indument i fulles de Rhamnus alaternus L.

Rhamnus alaternus L. és polimorf, o sigui variable pel que fa a l'hàbit, l'indument, les fulles i altres aspectes. En aquest capítol hi veurem dues formes de Rhamnus alaternus L. força ben diferenciades, una d'arbrets de marge i espai obert, que ja van ser objecte d'un capítol sobre les poncelles, i l'altra de peus juvenils de bosc.

Són, per tant, dues formes extremes, una plenament exposada als elements ambientals i l'altra d'alzinar d'obaga.

Rhamnus alaternus L. de marge i poncellats

La natura és cíclica. Torna i retorna. Se'n va el temps dels bolets, tornen les fulles seques al terra, torna la flor de la gatosa... Som al desembre i ja han tornat les poncelles dels aladerns, les petites boletes d'un roig episcopal.

☰

Els havíem vistos altres cops però no ha estat fins avui que ens hi hem fixat una mica i ens han sorprès: al llarg del camí carener del serrat de sant Iscle que comunica el santuari de la Salut i Castellar del Vallès hi ha tota una sèrie d'aladerns Rhamnus alaternus de bona talla, perfectament distingibles, perquè en el marge no hi ha sinó pobres herbatges de camí, algunes ginestes, grosses i decandides, alguna alzinastre rabassuda, etc.

☰

Ecotipus. Entenem per ecotipus les formes poc o molt desviades de l'hàbit més característic d'una espècie, determinades per factors ambientals.

L'aladern és un arbust comú en els alzinars i formacions associades del lignetum mediterrani. A l'interior del bosc l'aladern sol fer una capça oberta, clarera.

Plenament exposats als elements, al tallant cop del podall i a l'ambulatori mossec dels animals de pèl i de llana, alguns d'aquests aladerns de marge tenen una capça tofuda, densa i ben perfilada.

Molses i altres llucs de les obagues de la Tolosa (i 2)

Briòfits. Vam deixar el primer capítol d'aquestes obagues quan fèiem atenció a algunes molses. En algunes comunitats forestals les molses hi poden fer un gran paper, com ara en aquestes obagues, al bosc, a les clarianes, marges, etc. És natural, doncs, que aquest paper sigui destacat, tot i que ho fem com a simples observadors encuriosits.

≡
Relació d'alguns briòfits -molses i hepàtiques- de la zona, copsats amb l'ajut de l'amic Cèsar Pedrocchi:

• Eurhynchium striatum (Hedw.) Schimp.
• Plagiomnium undulatum (Hedw.) T.J. Kop.
• Ctenidium molluscum (Hedw.) Mitt.
• Rhytidiadelphus triquetrus (Hedw.) Warnst.
• Hypnum cupressiforme Hedw.
• Neckera crispa Hedw.
• Fissidens sp.
• Metzgeria furcata (L.) Dumort
• Radula complanata (L.) Dumort
• Frullania dilatata (L.) Dumort
• Lejeunea cavifolia (Erhr.) Lindb.

≡

Rhytidiadelphus triquetrus (Hedw.) Warnst. s'agrada dels sòls humits i humífers.
≡

A l'escorça d'aquest faig s'hi feien unes barrufes molt curioses, de la mida d'una avellana, aparentment dotades d'hostíol. Al voltant de la del mig hi ha un petit clap de l'hepàtica Radula complanata (per a més detalls introduïu el nom al cercador del blog), molt comuna a les corfes de diversitat d'arbres.
≡

Neckera crispa Hedw. entra en el grup de les molses distingibles a bell ull, fins i tot per als lloscos, com nosaltres.
≡

Miquel Jover, a la primera fotografia de dalt (de l'arxiu personal, d'una activitat hivernal), i Cèsar Pedrocchi, a la segona, són els principals impulsors del grup de briologia de 'Flora Catalana' (floracatalana.cat), associació de divulgació de la fitologia catalana, articulada territorialment en grups locals. La secció de briòfits (vegeu-la a la pestanya superior de la pàgina web) ja fa molt bona fila.

La ribera de la riera de Vallfogona del Ripollès

Introducció geogràfica. Les suaus onades de muntanyes del Ter mitjà s'estenen àmpliament pel baix Ripollès, fins al nord d'Osona, ben encatifades de prats de pastura i ben enflocades de boscos mixtos de caducifolis; formen part dels Prepirineus orientals, per bé que sembla que hi ha reticències a reconèixer aquesta filiació (1).
En aquest tram del Ter l'estructura hidrogràfica té forma d'espina de peix: els afluents principals tenen el mateix tirat, llevant-ponent, que els plegaments principals, les serres de Milany, Santa Magdalena i Puig d'Estela.
La riera de Vallfogona té el mateix tirat, però només al primer tram. No gaire lluny de Ripoll, a l'altura de l'ermita de Sant Bernabé de les Tenes, les aigües es veuen obligades a fer una colzada cap al sud (2).
Si a l'altura de l'ermita i del vell molí de les Tenes la vall encara presenta aquelles delicioses dilatacions de prats de ribera bellament guardats per boscatges atapeïts, a mesura que seguim el tirat de les aigües anem veient que les riberes es van estrenyent i finalment acaben escanyant-se, a l'altura de la granja de Vinyagarsa.
≡
Les espècies: Corylus avellana; Fagus sylvatica; Alnus glutinosa; Tilia cordata; Fraxinus excelsior; Buxus sempervirens; Prunus domestica; Rhamnus frangula; Lonicera xilosteum; Holcus lanatus i H. mollis; Festuca grup rubra; Arrhenatherum elatius; Brachypodium sylvaticum; Sambucus ebulus i S. nigra; Cornus sanguinea; Lolium multiflorum; Prunella laciniata; Geranium nodosum; Genista cinerea; Trifolium repens; Pastinaca sativa; Coronilla emerus; Cydalima perspectalis; Salix atrocinerea; Carex sylvatica; Dactilys glomerata; Lotus corniculatus; Centaurea cephalariifolia.
≡

Reserva Natural Fluvial riera de Vallfogona. Aquí, a l'altura de Vinyagarsa, comença el tipus de curs fluvial anomenat confinat (!), quan les aigües van encaixades entre muntanyes; i aquest és, justament, l'extrem nord de l'anomenada 'Reserva Natural Fluvial riera de Vallfogona', figura administrativa espanyola destinada a la catalogació de cursos fluvials en bon estat de conservació i amb baix grau d'alteració (3).
≡

La grassesa ataconada. Aprofitem per a destacar, doncs, aquesta estreta vinculació, dels prats de dall de l'Arrhenatherion amb el relleu: es fan als plans o replans de les valls, acollidors de cúmuls d'esbaldregalls i materials fins treballats per l'erosió dels vessants i trasbalsats pels batecs i les pulsions de les aigües.
Nosaltres vam festejar, és clar, la grassesa d'una d'aquestes llenques de ribera, els prats d'al·luvions i col·luvions que hi ha a l'altura de Vinyagarsa. I també, més amunt, els prats dels plans del Molí de les Tenes i dels Quintans (4) de la Barraca.
≡

La vall de la riera de Vallfogona potser no amaga cap joia brillant, però té la bella harmonia del solc i el crestall obrat pel xapo del pagès, amb vessants dolçament estesos, com davantals, coberts de boscos molt variats, pins, roures i faigs; avellanoses i boixedes fosques, arraulides al replecs; prats de sega, farratges i pastura, als riberals i replans on s'han bastit les cases de muntanya; i boscos de ribera finament entreviats, amb verns, freixes, tells, trèmols, pollancres...
≡

L'entorn. Imatge de la vall pregona de Vallfogona, presa des de Puigbó, a 1130 m. Al lluny hi veiem tres ones de muntanyes. La primera és la serra de Llaés (o Llaers), amb el tossal camús del castell i els llargs estreps de ponent de la serra de Milany, a l'esquerra. Darrera hi ha la serra de Bufadors. La darrera ona, més elevada, és la de les serres de Curull i Bellmunt, al límit comarcal amb Osona. El mantell forestal és variat: hi ha pinedes i rouredes xeromesòfiles combinades amb fagedes, avellanoses i altres frondoses mesòfiles.

La riera de Riells amb 'Flora catalana'

Aquesta també serà una entrada diferent de les que solem fer. Hi recollirem la breu passejada que hem fet amb el grup local del Baix Montseny, de 'Flora catalana', però més que res serà una excusa per a presentar aquesta interessant organització, capdavantera pel que fa a activitats de camp orientades a divulgar la flora i la vegetació de casa nostra.

Fa goig comprovar que en aquestes activitats s'hi apleguen persones de condició i edat molt diversa, i vingudes de diferents llocs. 'Flora catalana' és una associació molt participativa que manté activitats de diversos tipus.

El catàleg de flora. Probablement siguem molts els que coneixem aquesta associació, en primer lloc, per la pàgina web de les plantes vasculars del nostre país.
Es tracta d'un recurs en línia que permet l'accés a les fitxes sintètiques de les plantes de la flora catalana, amb diferents cercadors que faciliten la rapidesa i l'agilitat sempre necessàries, en aquesta mena de consultes.
▤
Enllaços i cercadors de flora. Tots els coneixem, poc o molt; són diversos i alguns de qualitat excel·lent.
El recurs que creiem més valuós, sobretot pel seu potencial, és el 'Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya', concebut i dirigit pel botànic Xavier Font.
Aquest programa interactiu és el catàleg príncep de les espècies del territori català, però lamentablement ja fa algun temps que no té les dotacions pressupostàries mínimes que permetin mantenir les activitats de catalogació, revisió i actualització de forma prou crítica i ràpida.
Darrerament s'hi ha afegit al programa una pestanya dedicada a les novetats.

L'enllaç del banc de dades és el següent:

'Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya'.

Xavier Font prenent una imatge, a prop del Montsant, el maig de 2019. Professor del departament de botànica i micologia de la Universitat de Barcelona, Font és, també, programador i creador del BDBC.
▤

Un enllaç per enllaçar. L'amic Josep Nuet és l'autor del blog 'Lliri de neu', enllaçat en aquest blog. A la pestanya 'enllaços', l'autor hi ha recollit una bona relació d'enllaços relacionats amb la flora i la vegetació. També us aconsellem que mireu, dins d'aquesta pestanya, l'epígraf 'Recursos digitals'.

Els 'domatia' de l'aladern Rhamnus alaternus L.

Dissabte passat vam tenir-ne la primera notícia i va suscitar un interès esbargívol, inesperat i general, quan observàvem un aladern florit. El company de l'ADENC Alfred Bellés ens va comentar, mentre fèiem una passejada naturalista, que les fulles de l'aladern tenen uns grànuls camussos, uns bonys al dessobre i uns clotets al dessota.

Després el biòleg de Crevillent Abraham Mas, present a la passejada, ens ha comunicat interessants clarícies (1) sobre aquest punt que, per ser del camp de l'estudi dels petits artròpodes, ens limitarem a presentar de forma succinta, tot il·lustrant-lo amb unes simples imatges, atès que la fàunula que hi és involucrada és desconeguda per nosaltres i, a més, d'una talla massa exigua per a que puguem copsar-la.

▤
La floració de l'aladern ja ha començat i, per a no perdre passada, aprofitem per fer autopropaganda i donar l'enllaç de l'entrada que li vam dedicar. Veureu que aquest arbret pot constar, segons les fonts, com a dioic o hermafrodita. Per molt que semblin oposades aquestes apreciacions, creiem que ambdues són encertades, alhora que parcials, perquè, com passa en molts casos, hi ha pseudohermafroditisme o dioècia funcional. Ho vam veure amb una mica de detall en el document que trobareu en aquest enllaç.
▤

Els domacis. Exemplar femení amb les flors fecundades. Hem marcat amb punts grocs els quatre bonys camussos i asimètrics corresponents als habitacles -domatia- dels àcars o altres invertebrats.
▤

Molt abundants. Exemplar de flors masculines o pseudohermafrodites. Els punts grocs indiquen la localització dels 'domatia', als forcalls dels nervis inferiors de la fulla.