Un exemple de la malaptesa de les margues

A Catalunya la marga és una roca que marca el paisatge d'algunes comarques. Potser el paisatge margós més conegut sigui el d'Osona, les margues grises -o gris-blavenques- de la plana de Vic, amb els seus turons escampats, revoltats de talussos despullats i molt escorrancats (1), els anomenats badlands, en exòtica expressió que ha esdevingut, curiosament, molt usual.

Alyssum alyssoides vs. Alyssum collinum

Recentment he tingut la sort de fer la coneixença de dos experts botànics lleidatans, els professors Josep Antoni Conesa i Joan Pedrol, molt gentils i acollidors, amb qui, juntament amb la geòloga i investigadora del CSIC Carmen Castañeda, i també María Tierra -bon aptònim!-, una jove llicenciada en geologia, vam fer unes passejades per algunes de les excepcionals salades de Bujaraloz.

Floració d'una pastura camefítica submediterrània

L'impacte de la pastura i el modelat que en fa, sobre la vegetació, quan és sotinguda en el temps, és un tema força difícil.

Ficus carica L.: lleva de la lleva de profigues

En les històries amb molts elements -jo en dic efecte 'Guerra i pau', de Tolstoi- no va pas malament de desgranar-los en punts separats, com faig avui amb les profigues aterrades, vistes suara mateix -inicis de maig.

Pels sasos rosegats del Cinca mitjà

En el capítol d'avui hi veurem algunes estampes dels sasos de Binaced i de Monzón, de la comarca oscenca del Cinca Medio. El report és del 20 d'abril.