Algunes notes de morfologia de l'heliantem tacat Tuberaria guttata (L.) Fourr.

Ja són moltes, les visites fetes, enguany, del març al juny, als pradells de l'heliantem tacat. Del primer estadi vegetatiu, amb les fulles arranades a terra, al de la floració, passa un bon tall de temps. Són possiblement més de tres mesos, els que van des de l'aparició de les fulles basals de les primeres plantes a les darreres flors de maig o, fins i tot, del juny.

Buxus sempervirens L.: unes clarícies a manera d’addenda

Capítol dedicat a l’amic Albert Molero.

Un amic que té la gentilesa de llegir algunes de les coses que publico em va dir que no les entenia i que hauria d’introduir un glossari per aclarir el significat d’alguns termes.

Però la cosa es va complicar quan un altre amic -i aquest altre no pas llec, precisament, en matèria de botànica- s’hi va afegir, en dir que també s’hi trobava, en casos de no poder capir el que escric.

Del fruit en càpsula del Sapinde de la Xina koelreuteria paniculata Laxmann

Capítol breu i concret, centrat en el fruit sec d'aquest arbre ornamental que podem trobar en parcs, jardins, places i carrers.

Les característiques o atributs d'aquest arbre el fan força apreciat, com a arbre ornamental; té bona talla, bona capça, gran i peculiar fullatge, vistent floració - i estival, un altre punt apreciat, atès que en aquest període és natural un general decandiment- i atractiva fructificació.

Euphorbia serpens Kunth

Euphorbia serpens Kunth (Chamaesyce serpens [Kunth] Small). Capítol dedicat a aquesta lleterola que fa joc amb l'anterior: 'Esperant el mecànic'.

Herba anual, prostrada, rèptil, carnosa, blana, força foliosa, glauca o rosadenca, pròpia de camins, paviments, espais trepitjats i compactes.

És dorsiventral. Les fulles, flors i fruits estan més o menys encarats cap amunt, de manera que si pleguem la planta i la lluquem per baix només hi veurem el dors de les fulles i uns nyucs especials.

≡

Paraules clau: Euphorbia serpens Kunth; Chamaesyce serpens (Kunth) Small; ramificació monopòdica; estípules membranoses; fulles reticulades i retuses; distíquia; anisofíl·lia; gemmes aèries radicants; càpsula; esquizocarpi; monocarpi o mericarpi; elateri sec; dehiscència loculicida; ciati -copa-, inflorescència de les eufòrbies.

≡

Monopòdica. Si la coloració d'aquesta planta resulta cridanera, per la combinació de tons rosats, rosadencs i verd molt claret, també ho són l'hàbit i la regularitat de la forma. Com l'avet o els pins, l'eix central aquí té un creixent indefinit, fins que s'esgota, alhora que dona brancs laterals que repliquen la mena, en un grau secundari.

≡

Distíquia i anisofíl·lia. Trets constants i relativament conspicus. Les fulles són oposades, rodones, cordades, asimètriques. Hi ha, com en les fulles de l'om, anisofíl·lia: les d'un reng no són iguals a les de l'altre. La xarxa vascular de la fulla és intricada; pot evocar els alvèols del pulmó. Són retuses: tenen l'extrem com mossegat o escapçat, truncat, amb un petit entrant que pot ser marcat, lleu o nul, i un mucronet al mig. Vora de la làmina aixamfranat, pla.

Fullatge dístic, disposat en dos rengs oposats. Les estípules són, sens dubte, un tret força distintiu. Són membranoses, àmpliament triangulars -deltoides-, amb la vora fent tot de filagarses irregulars -fímbries o lacínies. De color rosa, semblant al de la càpsula dels bonets de capellà Euonymus europaeus.

Linum strictum L. subsp. strictum

Linum strictum L. subsp. strictum. Avui veurem alguns aspectes d'aquest lli, una herbeta força comuna, d'aquelles que podem trobar en una gran diversitat d'espais oberts, camps, camins, erms, matolls, etc., en especial en sòls magres i pedrosos.

Tot i ser una planta relativament petita, els trets morfològics d'aquest lli estan ben perfilats, fins i tot en petits detalls florals, i no ofereixen cap dificultat a l'observació, com d'altra banda també passa en d'altres llins. 
Però és bo d'examinar bé les plantes d'aquest gènere, perquè hi poden haver exemplars hibridògens, de taxonomia complicada.
≡

Una herba erta i secardina. Fora del temps de la florida, quan els puntets grocs de les flors són molt vistosos, en general aquest lli és poc aparent,  poc ramós i poc foliós, més aviat magre, dreturós i enravenat. El nom strictum fa referència, segons diuen, a aquest ajustament (1).
≡

Quasi graminoide. Hi apreciem el tirat ert de la tija, una mica estriada; les fulles llargament lanceolades, sèssils, escabres al marge; les flors axil·lars, ventrudes o en forma de gerra (urceolades), coronades pels sèpals connivents, estrets i llargs. L'aire és una mica graminoide.
≡

Pentamèria regular. Tots els antofil·les, els fèrtils i els estèrils, consten de cinc peces: 5 carpels, 5 estils i 5 estigmes; 5 estams; 5 pètals i 5 sèpals. Observeu-hi, a la gorja, els caparrons irregulars de les anteres i els estigmes, més petits i definits. Limbes solcats, amb venetes i lòbuls arrodonits a l'extrem.
≡

Rastells de cilis cabuts. Flor amb la corol·la enretirada. Anteres dorsifixes i introrses, encarades a l'interior. Feixet d'estils de llargària no del tot igual, amb estigmes globosos. A més de les mineralitzacions de les dentetes marginals, els sèpals duen, a la part mitjana i per damunt de la part eixamplada que envolta l'ovari, que té forma de cullera o embosta, una curta rastellera de cilis glandulosos, molt característics però també presents en d'altres llins.
≡

Persistència calicina. La mateixa imatge però amb més camp de visió. Observeu-hi les rastelleres de cilis glandulosos i la notable gruixària del nervi del sèpal. A la flor de l'esquerra hi veiem els filaments estaminals sense les anteres, que cauen quan els rudiments seminals han estat fecundats i l'ovari es transforma en càpsula.
En la flor del lli estricte sempre hi és present el calze, en la poncella, en la flor badada i madura i en la fecundada i fruitada.
≡

Calze bombat. Sèpals llargament afuats, verds a la part superior, membranosos a la inferior, que és molt bombada, en forma d'almosta; filaments estaminals plans, eixamplats a la base, implantats a l'ovari. No hi veiem estaminodis ni concrescència estilar.
≡

Imatge que permet veure la forma globosa de l'ovari; els rastells de pèls glandulars; els filaments d'implantació epicarpel·lar, etc.
≡

Fruit badadís. Sèpals persistents en la fructificació. Han estat una mica separats, per tal de mostrar les càpsules, globoses i una mica becudes. La càpsula té 10 línies, 5 corresponents a les juntures dels carpels, més marcades que les altres 5, que són dels nervis medials dels carpels. En una de les càpsules hi veiem l'inici de l'esquinçada o dehiscència, per les línies de les làmines carpel·lars encarades (dehiscència septicida).
≡

Dehiscència biscida. Cinc carpels tancats i aplegats com els grills d'una mandarina. Cada carpel té dues cambres -bilocular-, per desenvolupament d'un envanet central, i porta una llavor en cada cambra -carpels disperms.
Com hem vist abans, hi ha separació dels carpels pel pla d'unió, o sigui dehiscència septicida, però també s'insinua -es pot veure al carpel, un punt badat, de l'esquerra- partició del carpel en dues meitats, ni que sigui parcial, de manera que hi ha dehiscència de dos tipus -biscida (2).
≡

Llavors amb forma de musclo, lluents, de color castany clar. Hi apreciem la tenuïtat dels envans, tant el carpel·lar com el que migparteix el lòcul en dues meitats, que, de fet, es veu incomplet o merament marginal.
≡
Criteri i discrepàncies. Com sigui que hem trobat algunes discrepàncies respecte de la informació d'algunes fonts de referència, volem fer la mateixa remarca d'altres cops: ens limitem sempre a les observacions pròpies i fetes a partir d'un petit grup de mostres; per tant, cal tenir en compte que podrien, en algun punt, apartar-se de les formes més habituals o considerades típiques. En resum, descrivim plantes, no tàxons.
Les discrepàncies han estat: no hi veiem un sol estil, sinó els cinc estils independents, aplegats en feix, però no concrescents; no hi hem vist estaminodis, sinó solament els cinc estams.
≡
Notes
(1) Potser serà oportú de recordar els versos de Verdaguer i veure com va copsar o expressar l'estricte ajustament del lli:

LLI

Jo
só
bri
fi 
de lli,
dret
i prim
fins al cim.
Coliu-me,
quan floriré;
teixiu-me,
i us vestiré
d'un llani-llini
blanc com l'ermini.

Jo 
só
bri
fi
de lli.
Mon tronc
és un jonc;
ma flor,
un robí.

Tinc
cinc
fulles
en la flor.
totes belles
i vermelles
com un cor.

(2) Si s'obrís el carpel pel nervi medial hi hauria dehiscència loculicida, però a manca de les comprovacions, al medi natural, sobre el comport de les càpsules, no sabem si hi ha o no dehiscència septífraga, ruptura del septe i dels marges carpel·lars.
≡
Sabadell
Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

Datura stramonium L.: el fruit

Anual de gran talla. Si són molts i comuns els fruits menuts, de mal veure i també, sovint, de mal capir, pel que fa a les parts que els integren, d'altres en canvi són grossos i conspicus, dotats d'una arquitectura manifesta, com el fruit de Datura stramonium L. (1) que veurem avui, en càpsula seca i badadissa.
No ens apartarem gaire de la simple descripció del fruit i de la manera d'obrir-se.
▤

Càpsula ovoide eriçada d'agullons cònics, patents, de talla diversa. És un fruit vistós, cridaner, tant per la mida, d'uns 4 cm de llarg, com per l'aspecte. Solc longitudinal coincident amb el pla d'unió carpel·lar. La superfície porta un indument molt peculiar. Són pelets curts i gruixudets, encuixats als entrepeus de les pues, i tot un espurnat farinós, de minúscules esquames blanquinoses. És molt característic el faldilló de la base del fruit, corresponent a les peces calicines concrescents, regirades -reflexes- i persistents.
▤

Dehiscència descendent. Es produeix en un fruit sec badadís que es bada esquinçant-se de dalt cap a baix. En la dehiscència merament apical es baden, només, les parts del tram superior del fruit.

La magrana, la nespla i altres llucs

La Cellera de Ter (La Selva). 1.11.2019
Aula de Natura. Visitem uns amics que s'han instal·lat recentment a La Cellera de Ter (La Selva), poblet de la ribera del Ter situat a prop de l'embassament del Pasteral. Els amics Raül i Eva han creat l'aula de natura El Meandre, centre d'educació ambiental, turisme de natura i activitats de camp didàctiques i divulgatives, dirigides a docents i escolars, associacions, entitats de l'administració i a tots els interessats en conèixer la nostra flora i fauna.

▤

Fruita de tot l'any. Els llimoners de la casa dels amics duen ara fruits de tota mena, uns ja fets, altres verds, alguns d'incipients, minúsculs i preciosos esborranys dels madurs, i també algunes flors, de manera que ens demanem quin és el temps de les llimones. Feta la consulta, veiem que el llimoner pot florir tot l'any i per això no és estrany que coexisteixin flors i fruits. És un arbre fredolic que, si considerem l'escassesa de les citacions consignades al BDBC, no deu tenir, al Principat, gaire capacitat per a naturalitzar-se. Al igual que les altres aurantiàcies -auranciàcies, aurantioidées, grup de les rutàcies-, destaca per l'abundor de glàndules productores de substàncies aromàtiques volàtils, disperses per gran part de la planta, fulles, flors i pela del fruit. Símbol de suculència, salubritat i temperància, el llimoner gaudeix d'una arrelada estima popular.

Ricinus (3): l'invent de la txistera vasca

El ricí fa grans ramells de fruits espinescents. Al principi, la forma globosa del fruit no permet apreciar-hi bé els tres compartiments o carpels soldats. A mesura que s’asseca s'hi van diferenciant els solcs i aviat el pelló espinescent es contrau i s’esquinça en sis parts, dues per gallet, com s’aprecia en els dos fruits secs de la imatge. Un cop sec i ja sense l'embolcall del pelló, el fruit té forma de tres grills de mandarina enganxats. 

Fruits verds, fruits secs i peduncles testimonials de la caiguda d'altres, més avançats, amb els eixos placentaris penjants.