Diplotaxis muralis (L.) DC. subsp. muralis, nou per a la flora del parc natural de Sant Llorenç del Munt

Floració de la brassicàcia herbàcia Diplotaxis muralis (L.) DC. subsp. muralis. Nou per a la quadrícula i nou per a la flora del parc natural de Sant Llorenç.

Diplotaxis muralis (L.) DC. subsp. muralis. Peus escampats i alguns claps. Herbei nitròfil amb Bothriochloa ischaemum. Senderó del Sabater vell a la carretera de Sant Llorenç Savall. Vallès occidental. 25.9.2026. Nou per a la quadrícula 31TDG21.

Herbàcia anual (1), aromàtica, de flaire sulfurada -de ruca (2)-, de fulles basals, espatulades, inferiorment molt atenuades, en pecíol planer i suculent, amb grau divers de divisió -polimorfes-, algunes caulinars, escasses; tiges subafil·les, escapiformes, de poca talla -un o dos eixems-, pauciflores, molt esclarissadament setuloses. Flors casmògames i clistògames (3), de limbes rodons, d'un groc intens, amb nectaris heteromorfs; estams tots funcionals i estigma globós, de papil·les emergents. Síliqües linears, amb carpòfor exigu, rostrades, amb rostre asperm, inferiorment atenuat -obtroncocònic-, subcilíndric, capitat.

L'autònim. Reporto el nom de la planta amb l'especificació de la subordinació del tipus, tal com consta al catàleg de Sáez i Aymerich i a 'Flora Iberica'. 
Certament, hi obligaria a fer-ho així, segons el codi de nomenclatura botànica, l'existència de la subespècie del nord d'Àfrica -ceratophylla (4).

Clap de peus arramadats, molt foliosos, de recobriment total, estil congruent amb la facultat llavorera dels teròfits.

Limbe foliar variable. Fulles subenteres, sinuades, dentades, lobulades, pinnatífides, pinnatipartides...

Inflorescència curtament racemosa, d'una o dues flors obertes.

Antecedents. No tenim una flora del parc. Hi ha un catàleg publicat per la diputació. Destaquen, també, ultra els fitogeogràfics de Pintó, els treballs florístics d'Àngel Manuel Hernández.

El 2002 Roser Vilatersana i Josep Canals van publicar que els serveis del parc es proposaven fer una base de dades de la flora del massís. Bon propòsit.

El lector assidu d'aquest espai ja sap que em sembla que l'empenta de la botànica catalana institucional és d'una flaquedat lamentable. Crec que el fet que no disposem d'una flora del massís ho evidencia prou clarament.

Registrar. Del mateix sot Sabater ja vaig reportar una altra novetat florística per al massís, la de l'amarantàcia al·lòctona Dysphania pumilio, en un capítol que el lector interessat podrà repescar, si li vaga, en aquest enllaç.

Àpex de les valves -ratlla blanca- retús o emarginat; rostre subcilíndric, més estret a la part inferior que a la superior -tret diagnòstic.

Pèls de l'escap, retrorsos o aplicats, lleument tuberculats a la base, de presència i cobertura molt variable.

Carpòfor exigu (5), inapreciable.

Nectaris heteromorfs. Hi ha nectaris intraestaminals i extraestaminals. Uns amb forma de ditet -o llengua-, altres atabalats o verruciformes. 

Notes

(1) En casos ultra-anual, en algunes fonts.

(2) D'olor repugnant o fètida, en algunes fonts. La literatura de les impressions olfactives no admet morralles.

(3) En les flors clistògames les anteres s'esquincen en la poncella i el pol·len es vessa en la flor tancada; sol associar-se a la reproducció per autopol·linització, autogàmia, fenomen que no és rar en els teròfits. El gineceu revingut, en la poncella, ultra l'esquinçada de les anteres, dona llucs de la possibilitat del fenomen.

4) És forta la tendència a no consignar els autònims -les subespècies dels tipus-; crec que això contribueix, qui-sap-lo, a enfosquir la corologia de les espècies.

(5) Així s'anomena el segment o pedestal diferenciat, entre el pedicel fructífer i el fruit.

Text i fotografies: © Romà Rigol Muxart