Fent un passeig per la riba de la Charente, a la ciutat d'Angolema (Angoulême, Nova Aquitània), sentim una sentor desplaent.
Hi ha, a la ribera, una gran florada d'arços Crataegus, de manera que en flairo les flors, per tal de comprovar si són elles les productores d'aquesta sentor, una flaire forta, quasi pudent.
Efectivament, fan mala olor, per bé que, olorades les flors a curta distància, l'olor es nota diferent de la que envaeix l'ambient, planant pesadament per la ufanosa i humida ribera, una fetor amollada solidàriament per milers de flors, acomboiada i esbargida per la brisa de la tarda.
Fetes les consultes oportunes, comprovo que, com ja sospitava, les flors de l'arç blanc generen trimetilamina, el compost orgànic, volàtil i pudent, que produeixen determinats bacteris en la descomposició de matèria orgànica, present, per exemple, en les fulles del blet pudent Ch. vulvaria, en la flor de la sarriassa Arum i de l'herba de la marfuga Aristolochia, en els ous i el peix podrits, o en la mocosa dels genitals humans.
Ça com lla, pot ser convenient matisar que aquest compost es podria relacionar amb dos aspectes, ben diferents:
- La dipterofília (miofília o miyofília), la pol·linització per dípters, en especial per les mosques de les flors, els sírfids (sirfidofília).
- El grau de maduració de les flors: és possible que l'acció degradativa bacteriana i la producció de l'amina fètida es produeixi, més intensament, en les flors madures o més avançades, detall que es podria relacionar, tal vegada, amb una possible intervenció seqüencial dels pol·linitzadors.
Amb això queda gairebé enllestit aquest breu capítol, que lliga amb d'altres de recents, dedicats a les flaires i aromes, un de genèric, que podeu repescar aquí, si us vaga, i un altre sobre l'olor des les flors de la figuera, unes flors esblaimades i enclaustrades que, com sabeu, són ben poc conegudes, per bé que, efectivament, són molt aprofitades en la industria de la perfumeria de qualitat.
Pomells, umbel·les i flors polífiles. Si, sense intenció sistemàtica, repassem les plantes que fan flors menudes i aplegades en pomells i umbel·les, aviat ens n'adonem de la gran quantitat d'exemples que encaixen en aquest model: les umbel·líferes; araliàcies com l'heura -molt dipteròfila-; els saüquers; marfulls i cartellatges; cornàcies com el sanguinyol; diferents rosàcies de flors en pom; moltes crucíferes, com ara els carraspics; valerianes; les boles dels alls, etc.
En l'evolució floral hi ha tingut un gran èxit el model de flors menudes, abundants, situades a frec o gairebé, al mateix nivell o gairebé. Això afavoriria la col·lecta, ordenada, del nèctar, per part dels insectes.
En la bilogia floral, les unitats petites i nombroses ofereixen gran quantitat d'exemples eficients i exitosos, tal vegada relacionables amb flors polífíles -Strasburger, 8ena. edició castellana, pàgina 783-, és a dir, pol·linitzades per diversos tipus d'insectes -en Orchidaceae hi hauria, en canvi, tendència a donar flors monòfiles (nota), pol·linitzades per només un tipus d'insecte.
(nota). Tot i el crèdit de la font, crec que seria dubtosa l'escaiença o legitimitat d'aquests mots compostos.
Text i fotografies: Ⓒ Romà Rigol Muxart
