Notes dels pradells de l'Helianthemion guttati de la serra de Marina (1)

Les comunitats dels pradells de teròfits silicícoles, de la terra baixa o mediterranis, no formen paisatges o tipus de vegetació especialment vistosos; tampoc no són gaire conegudes, en bona part degut a que són pròpies de determinades zones i ocupen espais de poca extensió.

Em plau dedicar aquest capítol a l'amiga Estella Illa Bachs, que a la muntanya ha hagut d'adoptar, manta vegades, com les mateixes salenques que porfidiosament ha estudiat, l'hàbit arrossegadís.

De la pastura, la moixonada i la bardissa

És una estampa que actualment, degut a l'abandonament de moltes finques de vocació ramadera, trobem en molts llocs.

Què passa quan s'abandona un prat de pastura de vaquí?
Els prats de pastura de vaquí poden derivar, quan són abandonats, cap a matolls o bosquines. En alguns casos s’hi formen arcedes de Prunus i Crataegus.

Les arcedes són bosquines d'arbustos i arbrets fortament espinosos; fan uns entramats de branques enravenades i armades d'espines molt punyents, de manera que solen formar, tot sovint, tanques vives inexpugnables, fora que, proveïts d'una eina adequada, hi obrim un pas expressament.

Salt del Molí, cops i arraps de la vall del Ges

Introducció geogràfica. El Vidranès és un país de prades i boscos, rouredes seques en els terraprims i vessants solells i fagedes a les obagues. La vall del Ges té un capçal d'allò més corrugat, als vessants migjornals de la serra de Santa Magdalena de Cambrils i als encontorns dels llogarrets de Ciuret i Collfred.

Quatre llucs dels cingles de Centelles

A prop del Presseguer i damunt de la baga de les Comes. Al caire del cingle hi ha dos arbusts força presents, la Noguerola Pistacia terebinthus L. i el Corner Amelanchier ovalis Medik., caducifolis de tendència litòfila. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

☰

Introducció geogràfica. Tot i la moderada potència dels cingles de la vall del Congost, han estat i són encara destinació habitual d'excursionistes, naturalistes i també professors i geòlegs, donat que en un recorregut breu es poden anar veient les diferents capes sedimentàries, en bona part triàsiques, ja eocèniques les de la plataforma superior.

Els cingles van agafant espectacularitat quan ens hi acostem des de la vall, però el breu report d'avui és d'una passejada per la plataforma superior, arran de cingle i a prop de la casa del Presseguer, no gaire lluny del llogarret de Sant Miquel Sesperxes.

S'accedeix a aquest lloc per dues carreteres principals. Pel sector del sud-oest hi arriba la carretera de Sant Feliu de Codines (el Vallès oriental), amb el branc afegit provinent de Sant Quirze de Safaja (el Moianès). Però l'accés més directe l'ofereix la carretera de Centelles, del sector del Congost (Osona).

☰

El paisatge vegetal. Com sol ser habitual en aquestes alçades -la plataforma ronda els 700/750 m-, la vegetació és mediterrània, d'alzinars amb pi blanc, però amb important penetració d'elements muntans submediterranis, roures, pi roig, boixos, etc.

Quan es passa el coll de Can Taló i es baixa cap a Centelles es poden veure, a l'esquerre, al peu de la costa presidida pel Puigsagordi, extenses pinedes de pi roig, delatores del caràcter més fredós d'aquest caient osonenc.

Tardor a l'altiplà de la Salut (Collsacabra)

Presentem un recull d'imatges de l'altiplà de la Salut (Garrotxa), al caire oriental del Collsacabra i ja plenament encarat a la vall d'Hostoles. El paisatge és d'allò més agradable, harmoniosa combinació de pastures i boscos. El bucolisme d'aquesta combinació i d'aquest paisatge, del tipus bocage, té un tret vertebrador de natura ambiental: les pluges, l'aigua i la humitat.

☰

Territori plujós i humit. El Collsacabra és plujós. El còmput acceptat de les mitjanes de pluja volta els 1000 mm, valor que en un entorn mediterrani es pot considerar força elevat. També és de destacar que el màxim de pluja es produeix precisament a l'estiu, un altre tret que corrobora el caràcter medieuropeu de la regió.

També són de destacar les boires. El fort desnivellament tectònic del front oriental de l'altiplà és molt favorable per a la formació de núvols i bromes, congriats per la condensació dels vents humits provinents del mar.

Precisament vam estar de sort i vam poder copsar aquest element, les boires, fonamental per a comprendre el paisatge del Cabrerès.

☰

A l'aparcament del santuari de la Salut ja hi ha tot de llucs de l'elevada humitat de la zona, com es pot veure en les hepàtiques i molses d'aquest tronc i en els tapissos de molses que cobreixen les roques, al fons. Es tracta de gresos i conglomerats eocènics, materials de superfície granada o grollera, propícia per a la retenció dels gèrmens dels briòfits.

Un fong efús i merulioide

Hem dedicat altres capítols a aquesta mena de fongs tan curiosos, de manera que suggerim al lector amistós que desitgi veure'n més informació que miri els següents enllaços: 'El sot del riu Tort' i 'Prodigiosos fongs d'escorça'.

En qualsevol cas, no és una matèria que coneguem prou bé com per a que puguem sortir del camp de les generalitats que expressa el mateix títol d'aquesta entrada; però aquestes limitacions i la coneguda complexitat de la ciència de la micologia no ens han de portar pas a renunciar a recollir aquests interessants fongs que trobem aplicats a l'escorça de troncs i branques més o menys revellits, renocats o podrits.

≡

Introducció. Són molts i molt diversos els fongs i bolets que viuen a la fusta -lignícoles-, paràsits els que viuen en fusta viva, sapròfits els que ho fan en fusta morta. Els bolets de soca són probablement els més coneguts i a més solen ser força vistents. El fong d'aquest capítol té forma de crosta, aplicada a l'escorça d'un branc aterrat.
El lloc i l'ambient. Ribera de la riera de Vallfogona del Ripollès, a l'altura del vell Molí de les Tenes. Bosc de ribera mixt amb domini de l'avellanosa, com a bosquina baixa, i  la verneda, com a bosc de ribera alt.
L'arna mortal. A la fotografia hi podeu veure algunes papallones del boix Cydalima mortes, entre la fulla seca d'avellaner i la branca i a la pedra de la cantonada superior esquerra. Se'n veuen a milers al sòl humit de la ribera (1).
≡

Fong efús. Es diu efús del fong - o liquen, etc- estès i de forma no clarament definida, amb l'aspecte d'un vessament o d'una gitada. Com que la part externa o visible del fong és la part fèrtil, al contrari del que veiem en els bolets típics, que la tenen a sota del barret, es diu que és un fong resupinat, o sigui invertit respecte d'un tipus que es pren com a referent.
≡

L'himenòfor. Aquesta part visible, fèrtil, és l'himenòfor o cos portador de l'himeni. L'himeni o capa fèrtil del fong està format per diferents tipus d'òrgans, segons la mena de bolet; òrgans que generen, contenen i lliuren les espores, a mercè de l'ambient.

Té les vores blanquinoses i una mica aixecades (2). Vista la vora amb lupa té aspecte de feltre, densament fibril·lós o cotonós.

Hipòxils, fongs de fusta neulida

Els hipòxils són fongs que viuen a l'escorça -corticícoles- d'arbres morts o decandits i brancs aterrats. El nom del gènere: Hypoxylon, significa per sota de la fusta, que surt de dins de la fusta. Pertanyen a la família de les xilariàcies (del gènere Xylaria, el dels 'ditets de mort'); si més no sembla que aquest és el criteri sistemàtic clàssic.

Estampes del Ter

La ribera del Ter, entre El Pasteral i La Cellera de Ter (La Selva). 23.11.2019

Fem avui un petit recull, res, només uns pocs flaixos, d'un passeig per la ribera del Ter, tot seguint un recorregut recollit en un fulletó de l'ajuntament de La Cellera.

Es tracta d'un passeig molt agradable que ens permet copsar el paisatge de la ribera, els arbres de vora riu, les arbredes, els prats de pastura, algun camp d'userda i alguna vena d'aigua artificial, una reguera i un vell canal industrial. És un recorregut ideal per a famílies i persones que volen evitar desnivells i caminades llargues. Al final d'aquesta entrada hi posarem una foto del fulletó, però comencem amb una imatge una mica pujada de color.

▤

▤

Reguera que corre a frec del camí de les Brugueres, al principi del recorregut.

Xuclar aigua oxigenada. Tot sembla indicar que aquestes arrels, d'un plàtan del passeig, han fet un gir cap amunt (vegeu-ho a la primera imatge de la parella), per sota de la reguera, i han emergit a l'exterior, a l'altra banda, tot clivellant i perforant el ciment i sucant les arrels a l'aigua, un detall que trobem sorprenent.

▤

Els canals ofereixen un ambient d'unes condicions de poca fluctuació, aigua corrent, fluència i oxigenació regulars. Possiblement aquestes condicions tinguin a veure amb la presència d'algunes hepàtiques, arrapades a la part del canaló més propera a l'aigua. Tot seguit en veurem dues mostres, dues hepàtiques tal·loses (1). I també una alga roja -rodòfit- submergida.

No hi ha res com poder comptar amb uns amics, amb experiència i bagatge, que  ens ensenyen un munt de coses i detalls que a nosaltres ens passarien per alt o bé ens donen les guies per poder començar a conèixer-les. Devem a l'amic Cèsar Pedrocchi la puntualització taxonòmica de les dues hepàtiques i l'alga roja que ara veurem.

▤

Marchantia polymorpha Linné. Habitat in Europa juxta aquas, locis umbrosis. Hepàtica comuna, determinada per l'amic Cèsar. Hepàtica tal·losa amb frondes carnoses, encavalcades, ondulades i  irregularment lobulades, de lluentor atenuada, finament pigallades de petits grànuls en tota la superfície. Els òrgans en forma d'escudella contenen propàguls capaços de donar noves frondes. S'anomenen conceptacles.

▤

En la superfície s'hi veu la retícula poligonal i els porus aerífers, al centre de cada polígon. Aquests porus són anul·lars i tenen al centre una forma de creu que, segons ens diu en Cèsar, té valor taxonòmic.
▤

Porus d'aire. Imatge que permet veure la forma de creu de l'obertura dels porus aerífers. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

▤

Propàguls. Imatge de detall, presa directament a la ullera de la lupa estereoscòpica, d'un tarteret de propàguls lenticulars amuntegats al dedins del conceptacle, en forma d'escudella. Els propàguls tenen la vora molt finament puntejada; la vora del conceptacle és ciliada, amb pelets ungiculats, girats cap endins.

▤

Pellia sp. Una altra hepàtica, d'aspecte semblant a l'anterior però més lobulada. Aquestes hepàtiques pertanyen a ordres diferents.

▤

Alga roja incrustada a la solera de la reguera i damunt de les pedres submergides. Hildenbrandia sp.. La foto que obre la galeria és una visió de més a prop d'aquest rodòfit incrustat. En aquest gènere hi ha algunes algues marines molt comunes que poden clapejar de vermell intens, de sang, els còdols de les platges.

▤

Un enfocament diferent permet veure poblaments de diatomées en la mostra recollida. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

▤

Fotografia de detall, al microscopi, de l'alga roja. Un cop més, trobem a la natura el 'patró de cel·les de rusc'. Fotografia: ©️ Cèsar Pedrocchi.

▤

Imparables. Infructescència de Solidago canadensis, asteràcia rizomatosa, provinent de Nord-Amèrica, que es troba, aparentment, en ple procés expansiu. A més de la capacitat per fer tornes, aquesta invasora té substàncies al·lelopàtiques -poliacetilens i diterpens (2)- que dificulten el creixement d'altres plantes. És un tret conegut d'altres asteràcies invasores, com ara en el gèneres Artemisia, Ambrosia, etc.

▤

La ribera. El paisatge de la ribera és complex. Ho plantegem de forma esquemàtica, d'acord amb la poca dedicació esmerçada a copsar-la, en el nostre passeig, diferenciant-hi tres grups principals: la vegetació forestal natural residual, principalment salzes i verns, aquests molt més escassos; els nombrosos peus d'arbres de plantació naturalitzats, principalment robínies i pollancres; i les arbredes plantades, sobretot pollancredes i platanedes, sens dubte un dels segells més vistents i característics del paisatge vegetal de la comarca de La Selva. Cal destacar-hi, sobre aquest punt, el paper rellevant dels cúmuls de granets de sorra -sauló- dipositats a les planes fluvials, generadors d'uns substrat idoni per formar grans aqüífers.

▤

El curs del riu, en sortir de les escanyades dels embassaments, es dilata, desfogat, per la plana d'al·luvions. Pel que fa a la vegetació aquàtica -hidrofítica-, hi destaquem els poblaments de llenties d'aigua, els de créixens i els claps d'espargani, herba de gran fullatge, molt vistent.

▤

Vegetació potencial. Sospitem que el vern i la verneda serien, en estat natural, l'arbre i el bosc dominant a la ribera. A la foto, inflorescències masculines llarguerudes, encara tancades, i, darrera, més petites, les femenines, també encara per desenvolupar. La imatge és del mateix lloc però del 6 d'octubre d'enguany.
▤

Sparganium erectum (possiblement subsp. neglectum). Aquest gènere inclou plantes submergides i flotants, estrictament aquàtiques -hidròfits-, comunes als estanys de muntanya, i plantes emergents, arrelades a l'aigua -helòfits-, com en aquest cas. La fulla és molt aquillada; el nervi fa, al revers, una cresta o ala molt marcada.
▤

Pollancrons. Agrocybe. Aquests bolets de socons de pollancre van tenir, recentment, un petit racó propi en aquest blog. Us hi remetem en aquest enllaç. Tornem a destacar-ne dos punts, l'olor suau i el degradat del color del barret.
▤

Esquema del recorregut fet per la ribera del Ter, en puntejat vermell, la 'Ruta per les ribes del Ter'. Si voleu més informació podeu consultar i contactar amb l'Aula de Natura 'El Meandre'.
▤

Notes i enllaços

1. Són abundants els recursos per introduir-nos en aquesta matèria. Us en proposem un de bàsic, una introducció elemental, en aquest enllaç.  

2. Sobre aquest tema, les al·lelopaties, també hi ha força treballs a la xarxa, per exemple el que podeu trobar en aquest enllaç.

▤
Sabadell
Textos i fotografies: ©️ Romà Rigol

El sot del riu Tort

Pel camí a Castellar, serrat de Sant Iscle i el sot del riu Tort. El Vallès Occidental. 16.11.2019.

Rases profundes. Una de les coses que, sens dubte, ens sorprèn més del relleu de l'entorn de Sabadell, és la fesomia de trinxera o rasa profunda que tenen els torrents i sots. El mateix Ripoll, quan passa a frec de la ciutat, es un buc profund i vertical que sembla obrat per una coltellada. A una altra escala, el torrent de Colobrers, petit però d'una pregonesa espectacular,  també ha perfilat un solc ben incisiu, tallant com la fina mossegada de l'àcid clorhídric en la planxa d'un aiguafort.

Sediments argilosos coherents. Aquests sediments vermells, predominantment argilosos però heterogenis -hi ha còdols i molta sorra-, tenen una coherència i una densitat sorprenents que permeten sostenir aquestes rases tallades a plom. És un espectacle veure com s'encenen i fulguren aquests gegantins terrossos, quan són tocats per la llum daurada del sol tombant, en llostrejar el dia, naixent o morent.

▤

A manca d'una lluna per arribar a l'hivern, ja fa un fred esmolat que atueix una mica les mans, abans que el sol no s'acaba de deixondir. El vent deixa en el paisatge aquella precisió de gravat calcogràfic, que deia el de Palafrugell. En aquest breu i concís report d'avui -això sí, al fong li dediquem una petita galeria- hi recollirem uns pocs flaixos que avancem epigràficament:

• Rases obagoses
• Pinsans i cargols
• Velles ginestes
• Capolls pengívols de la caparreta del carmí
• Un tint molt consumit
• Camps d'alfals
• Arítjol novell enfilant-se
• Orella de llebre a contrallum
• El sot del riu Tort
• Un fong dermícola que sembla una crep
• Vells roures
• Pilarets cofats

Prodigiosos fongs d'escorça

N'haureu vistos, possiblement, clapejant les escorces dels arbres. Són fongs sense forma definida, clapes de tons lluminosos, d'aspecte cotonós o esponjós, en algun cas com borbolls d'una gitada, cobrint variables extensions de fusta morta, branques caigudes, escorces d'arbres revellits, socons, esqueixos, escarrots estripats, nyucs podrits... Genèricament se'ls anomena fongs corticícoles o lignícoles. Són sapròfits, es nodreixen de matèria ja desanimada (epífits xilòfags). Poden pertànyer a famílies força diferenciades i sembla que han motivat, en la sistemàtica, nombroses revisions i transferències.

▤

▤

Pulcherricium caeruleum. Bolet d'escorça blau. Sot de la Carda. Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental). 3.11.2019. Un cop més, trobem a la natura una espècie que havíem vist prèviament en imatges, el bolet d'escorça blau o bolet de soca blau. Les hifes s'han estès per dessota de les fulletes i les han soldat a l'escorça de la branca, tot creant el raconet o cauet apropiat per retenir al màxim la humitat ambiental, l'ingredient fonamental per a la vida de les floridures.

La magrana, la nespla i altres llucs

La Cellera de Ter (La Selva). 1.11.2019
Aula de Natura. Visitem uns amics que s'han instal·lat recentment a La Cellera de Ter (La Selva), poblet de la ribera del Ter situat a prop de l'embassament del Pasteral. Els amics Raül i Eva han creat l'aula de natura El Meandre, centre d'educació ambiental, turisme de natura i activitats de camp didàctiques i divulgatives, dirigides a docents i escolars, associacions, entitats de l'administració i a tots els interessats en conèixer la nostra flora i fauna.

▤

Fruita de tot l'any. Els llimoners de la casa dels amics duen ara fruits de tota mena, uns ja fets, altres verds, alguns d'incipients, minúsculs i preciosos esborranys dels madurs, i també algunes flors, de manera que ens demanem quin és el temps de les llimones. Feta la consulta, veiem que el llimoner pot florir tot l'any i per això no és estrany que coexisteixin flors i fruits. És un arbre fredolic que, si considerem l'escassesa de les citacions consignades al BDBC, no deu tenir, al Principat, gaire capacitat per a naturalitzar-se. Al igual que les altres aurantiàcies -auranciàcies, aurantioidées, grup de les rutàcies-, destaca per l'abundor de glàndules productores de substàncies aromàtiques volàtils, disperses per gran part de la planta, fulles, flors i pela del fruit. Símbol de suculència, salubritat i temperància, el llimoner gaudeix d'una arrelada estima popular.

Un bolet de socó

Pugem a l'Institut Botànic de Barcelona per dipositar unes mostres de Quercus i trobem un grupet de bolets en un socó tallat ben arran, en un marge de l'aparcament del Jardí Botànic.

Curiosament enguany la ciutat de Barcelona sembla que no ha patit, els darrers mesos, una sequera tan greu com la que afecta a moltes comarques.

▤

Aquestes troballes sempre produeixen un cert impacte, segurament per la intensitat lumínica i la peculiar textura dels bolets, carnosa, flonja i més o menys gomosa, tan especial que quasi no gosem adjectivar-la. No trobem altres possibles referents comparatius que el d'alguns formatges, potser les crispetes, alguns pastissos cremosos...

Aquests bolets destaquen pel suau degradat cromàtic del barret, un beix grogós o crema claret i delicat com el vellut, que es va fent més clar cap a les vores, ja quasi blanques. Les làmines són una mica ondulades i tenen un color semblant, com de carn rosadenca.

▤

El peu porta un anell a dalt, a prop del barret; és ple, una mica fibrós i estireganyós, de carn ferma. Fa una olor suau, de bolet, molt bona.

Ens ha semblat, per les consultes fetes, que pot ser el Pollancró o Bolet del pollancre Agrocybe aegerita, bolet lignícola, gregari, associat als troncs i socons dels pollancres i  altres planifolis.

▤

▤

Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

Sabadell

La ufana tardoral de l'alzinar

Estàvem esmorzant i ma mare ha fet, tot esbargint la mirada pel finestral:

"No hi ha manera de que plogui."
Afegint-hi, tot seguit, girant el cap cap a mi:

"Això és molt greu."

Creiem que no es pot dir millor i no ens esplaiarem sobre un tema tan delicat com aquest. Hi ha sequera general severa, mantinguda durant tot l'any, perquè les pluges caigudes han estat, en la majoria de llocs, irrellevants; i alguns valors alts de pluja corresponen a xàfecs violents, totalment inútils per atenuar la sequera.

La tardor passada, en canvi, va ser molt més plujosa de l'habitual, amb pluges mantingudes i valors relativament alts.

CRIPTOGÀMIA EMERGENT
El recull que portem avui és de la reviscolada de l'alzinar de la passada tardor. L'alzinar penombrós, quasi negre, sembla respirar tot de llum interior quan les molses s'estufen d'una verdor turgent i tendral; els bolets semblen coberts d'un bany de vernís, perfectament retallats damunt la virosta xopa, com la fruita d'un bodegó barroc damunt del fons negre del llenç; els líquens de les escorces, del color de la crema d'espàrrecs, s'estenen i s'ondulen com farbalans de gelatina; fongs i floridures blanques esquitxen el terra com esparracades de nata, com gitades siderals escassigallades... totes les joies del bosc, habitualment sobri i sever, s'omplen a caramull de vida, de color i de llum.

Sí, no hi ha dubte, per veure l'alzinar ben mudat i xamós, amb el fullatge rutilant i tot l'espectre del setí en la fosca verdor de les plantes de la selva mediterrània, cal viure'l quan s'ha amarat de l'aigua de les pluges autumnals i la fusta torna a sabar, a tota pressió, a nodrir els brots de tardor.

TARDOR FECUNDA

És la ufana de la selva mediterrània a la tardor, període normalment molt favorable, perquè és el període de més pluja -si més no a les comarques no allunyades del mar- i es combina amb la moderació tèrmica, quan el sol, embriac i desalenat de la gran volada estival, es va acotant, acotant...

Si voleu entrar en l'alzinar fosc i gairebé regalimós d'un sot del Vallès i badar-hi una mica ho podeu fer en aquest enllaç.

Hi veurem alguns bolets; molses i hepàtiques; el becut de la gla; la desclosa d'una gla d'alzina; glans verolades a l'arbre; un fong resupinat; uns esporogonis gràvids...

Sabadell

Textos i fotografies: © Romà Rigol