Els pèlags de Vilobí (Alt Penedès)

Aquesta entrada d'avui és una mica especial, perquè és una introducció i l'anunci d'una activitat que farem amb l'ADENC, l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura, radicada a Sabadell. Serem concisos i ens limitarem a fer un esbós d'aquesta activitat.

Informació. A la pàgina web de l'ADENC hi trobareu la informació, el programa, les característiques, etc. La farem el dissabte 12 d'octubre. És una activitat fàcil, oberta a tothom, també a les famílies amb nens. Una passejada per camins rurals, amb un únic i curt tirapits.

Els temes. Els pèlags; el guix; la vinya; l'esquitxagossos; l'ametller; la nyàmera; l'olivera; l'atzavara; la figuera; la cuscuta; la figuera de pala; la llúcia; la fil·loxera; la noguera. A la fotografia, pagès bandejant els pellons de les ametlles.

Els pèlags. El poblet penedesenc de Vilobí, de vocació vitivinícola, es troba al peu d'un turó llarguerut, un petit plec de guixos i altres sediments. L'explotació dels guixos va produir uns grans terrabuits que, un cop abandonada aquesta activitat, s'han omplert d'aigua del subsòl.

Text i fotografies: ©️ Romà Rigol

Espigues d'or a Gallecs

L'any passat vam fer algunes visites a l'Espai Rural de Gallecs (Vallès Oriental) i vam fer-ne un reportatge força extens, dedicat a temes diversos però especialment centrat en els cereals.

En aquest espai i contràriament al que sol ser habitual, que en cada veral es cultivi una sola espècie o gairebé, hi podem trobar tot un mostrari de varietats de cereals diverses; se'ns ofereix, així, una preciosa oportunitat de conèixer-les, que es pot considerar excepcional, de gran interès.

Presentarem el llarg report amb dues relacions, la dels epígrafs i la de les espècies que hi són mencionades o objecte d'algun comentari. Relació d'epígrafs:

• Pel juny la falç al puny.
• Menes de blat i el pa de cada dia.
• L'espai d'interès natural (EIN) Parc Agrari de Gallecs.
• Finestra natural i estampa de bocage.
• Tanyada esvelta.
• Grans herbassars.
• Raigràs anglès Lolium perenne.
• Manteniment i previsió.
• Camp de llenties Lens nigricans.
• Cardassars.
• Megafòrbia.
• Eficàcia comprovada.
• Apegalós.
• Figaflors.
• Brotada escalonada.
• Horts i patateres.
• L'home imita la natura.
• Pèsols i tudons incontrolables.
• Faveres i bledes.
• Agermanament i referent bibliogràfic.
• Herba talpera.
• Paradella de camí.
• Bocage.
• L'ordi més clàssic.
• Blat i blats.
• Ortiga major.
• Llengües de bou.
• Flors fimbriades.
• Civada.
• Lígula i panícula clandestina.
• Major productivitat.
• Sòl eutròfic i fresc.
• Glans pedunculats molt festejats.
• Pugons i formigues.
• Siderúrgia vegetal.
• Flor pateniforme.
• Estampa seminatural.
• Desapercebudes.
• Blat de formiga.
• Fregall natural.
• Messícoles i professors.
• Estudi molt original.
• Una vella coneguda.
• Banyarriquer viat.
• Aigua a doll.
• Una mica d'estètica.
• Temps de canonar.
• Orelletes per desaiguar.
• La gramínia fa el rudiment del fruit en néixer.
• Llenties i coleta de sembrat.
• Una herba segetal que es vol recuperar.
• Un mulladiu de jonquet de galàpet.
• Els penjaments de Linné al comte.
• Jonquereta de calàpet.
• Mondongo i pigallats enigmàtics.
• Flora higròfila.
• Sobre les espigues de blat.
• Vestit o nu.
• Espiga curta de blat dur.
• Espiga tosella d'espelta.
• Tipus i denominacions bàsiques.
• Mestall.
• Glumes carenades.
• Varietat recuperades.
• Glumes arestades.
• Parts de l'espigueta.
• Boll i gra.
• L'originalitat de la pàlea.
• In diminuendo: la basitonia de les pooidées.
• Flòscul o anteci.
• Llargària de les barbes.
• Espelta bessona?
• Varietat motxa.
• Fecunditat i cloenda.

▤

Relació de plantes:

• Platanus acerifolia
• Rumex crispus
• Lolium perenne
• Lens nigricans
• Silybum marianum
• Chelidonium majus
• Galium aparine
• Ficus carica
• Solanum tuberosum
• Capsicum annuum
• Rosa sempervirens
• Beta vulgaris
• Euphorbia lathyris
• Rumex pulcher
• Hordeum vulgare distichum
• Urtica dioica
• Rumex obtusifolius
• Avena sativa
• Quercus robur
• Brachypodium phoenicoides
• Quercus ilex
• Bromus catharticus
• Equisetum telmateia
• Amelichloa (Stipa) caudata
• Clytus arietis
• Celtis australis
• Vaccaria hispanica
• Juncus bufonius
• Lythrum hyssopifolia
• Veronica anagallis-aquatica
• Triticum turgidum
• Triticum spelta
• Triticum dicoccum

Un referent bibliogràfic

El 2005 Miquel Pujol Palol va publicar, amb l'ajut de l'associació d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, el volum "Les plantes cultivades. 1: Cereals". Es tracta d'una obra excel·lent, copiosament documentada i feta amb un admirable esperit empíric, vital i personal. L'autor dedica apartats extensos als nostres cereals, molt ben il·lustrats i ordenats de forma sintètica i clara, molt propícia per a la consulta. Una obra imprescindible en aquesta temàtica, els nostres cereals.

▤

Espigues d'or

Podeu accedir al recull complet en aquest report de l'espai cultural de Gallecs.

▤

Sabadell

Fotografies i textos: ©️ Romà Rigol

La vinya vella de macabeu

La Rovira Roja. Penedès. 8.9.2019. A l'entrada dedicada a les vinyes de montonega de les Llambardes vam veure-hi alguns trets d'aquesta varietat. Avui veurem una vinya de macabeu, una altra de les tres varietats més típiques del Penedès.

Però no veurem una vinya qualsevol, sinó una de les més velles de la zona. La vinya de ca l'Escalló es va plantar l'any 1951. Als 68 anys els ceps tenen encara una gran productivitat i una vigoria admirable que, en qualsevol cas, cal cuidar i vetllar amb cura, perquè les capces són grosses i els rams i braços es poden esqueixar, més encara considerant el pes dels grossos i atapeïts raïms.
▤

Tenim la sort de comptar amb l'acollida de Jordi Raventós i la seva promesa Irene. Raventós és el creador del projecte Crowd Wine Penedès, l'elaboració d'un vi blanc monovarietal de macabeu fet amb raïms d'aquesta vinya vella i amb la participació econòmica de particulars (micromecenatge).
Situació. Ens trobem a mig camí entre les planes de Vilafranca i els graons de la Llacuna, al veïnat de la Rovira Roja, al límit del terme de Sant Martí de Sarroca però molt a prop de Guardiola de Font-Rubí. Molt a prop hi passa, arraulida, la riera de Vilobí. En la tipologia geogràfica de les vinyes som a la 'subzona dels turons de Vilafranca'.
▤

Euphorbia prostrata

Avui farem atenció a alguns aspectes d'una petita lleteresa al·lòctona, l'hàbit de la planta, l'indument, el fruit i les llavors. També l'hàbitat i algun apunt de fitocenologia.

Les mostres i les imatges d'exterior es van agafar de la ribera del la riera de Caldes, al nord de Polinyà (Vallès Occidental), el dia 1 de setembre.

▤

Les mates que clapegen aquest camí estan totes ben arranades al terra, però a l'entorn hi ha plantes que prosperen pel que hem anomenat selecció negativa (el bestiar no les toca o gairebé).

Estampes de Camprodon

Camprodon-ermita de Sant Antoni i tornada pel Ritort. Ripollès. 26.8.2019.

Pugem a Camprodon quatre germans Rigol, dos terços del total. S'escau la curiosa circumstància que dos dies més tard hi puja l'amic Jordi Cebrián. Ja l'havíem fet plegats, aquest recorregut (1), perquè és frescal i molt agradable (2); per això el vam proposar als germans.

Terminologia d'interès botànic: borró; esquizocarp; cecidi; alcaloide. 

Alguns gèneres: Buxus; Cydalima; Fraxinus; Eriophyes; Geranium; Tilia; Fagus; Odontites; Serratula; Polygonum; Lotus; Molinia.

⇩

Tanyeda de freixes. Aquests freixes tan espigats són tanys de peus assocats. Desconeixem l'ús que se'n fa, d'aquestes tanyedes. La fusta del freixe té propietats interessants, sobretot la combinació d'elasticitat i tenacitat, molt apreciada per fer objectes com ara juguets, estics o batolles. D'altra banda, al Ripollès hi ha una gran tradició d'aprofitament del freixe com a farratge de capça, en verd.

⇩

Val a dir que la crònica del Jordi al seu blog 'Fitoderia, flora catalana', consignat a la relació de blogs de la dreta, és més rica i exhaustiva que no la que avui us proposem. Forçosament hi surten alguns temes comuns, sobretot l'alarmant mort dels boixos. Com sia que vam tractar aquest lamentable tema en la crònica del Collsacabra, la reportem aquí enllaçada, per si fos del vostre interès.

Flors d'estiu de Montserrat

Montserrat (Bages-Anoia). Camí de Sant Jeroni i retorn pel Pla dels Ocells i el barranc de Santa Maria. 25.8.2019.

Pugem a Montserrat amb un amic i la seva família, la parella i dos nens. Som uns turistes més entre les moltes persones d'arreu que visiten el monestir i la muntanya. Agafem el cremallera i després el funicular de Sant Joan. 

Crònica força breu dedicada a alguns apunts geomorfològics i a algunes plantes típiques del massís.

Ciclòpies graonades. El sector del massís encarat al riu Llobregat es caracteritza pel fort desnivell, d'uns 990 m entre el riu i la carena de les Paparres, i el repeu que formen, talment com contraforts de gegantesca catedral, dos enormes graons cofats de pinedes i bosquines. Vegeu-hi l'abundor de sécs horitzontals, degut a l'entreviat de capes margo-argiloses; els orgues i pinacles superiors, en canvi, gairebé no en porten i semblen tallats, per l'abundor de les fenedures de les diàclasis, a cops de destral.

Visió del rocam que presideix i guarda el pla del monestir. Si volguéssim fer una comparació amb un pastís, diríem que hi ha més capes