Algunes estampes tardorals de l'obaga de Reixac (Vallès Occidental) (i 2)

Darrerament ha anat plovent i hi ha un reverdiment general, com vaig comentar a l'anterior capítol dedicat a aquest espai. Aquest d'avui vol ser-ne la continuació. Hi faré una bona arreplega, d'imatges tardorals, amb la idea de transmetre la qualitat bategant d'aquests boscos, en aquest període; però els comentaris, si n'hi ha, seran breus. Serà, doncs, un capítol d'estampes.

D'un herbassar de l'ordre Chenopodietalia muralis Braun-Blanquet

Breu capítol orientat a reivindicar un tipus de vegetació que, en general, és poc apreciat o valorat.

No pretenc, amb això de reivindicar, defensar que es tracta de poblaments admirables; no, sinó que, simplement, com passa amb qualsevol tipus de vegetació, aquests poblaments mereixen atenció, que siguin coneguts, més encara considerant que sovint són l'estatge inicial de plantes noves o d'arribada recent.

☰

Notes de flora d'un camp de raigràs del Moianès

Per força aquest capítol és complementari d'alguns altres ja publicats, que hem dedicat, o bé a altres camps de raigràs, o bé a plantes d'aquest mateix lloc que, al nostre lluc, eren mereixedores de tenir un espai propi.

Tot passejant pels camps de Rajadell (Bages)

No hi ha paisatges mediocres. Fem una placèvola passejada per l'entorn del pintoresc poblet de Rajadell, situat a ponent de Manresa, al corredor natural que comunica aquesta ciutat amb Calaf, ja a l'anomenada alta Segarra. Per aquest corredor de la vall de la riera de Rajadell o de Boixadors, d'una llargària poc congruent amb la modèstia del seu cabal, transcorre la carretera anomenada eix transversal i la línia del tren de Lleida, enllaçant a velocitat decimonònica una rastellera de llogarrets i pobles que no són gaire coneguts, precisament per ser llocs de trànsit, entre les esbatanades planúries calafines i l'aclofada cloterada bagenca.

Algunes plantes de la Plana d'Ancosa (Anoia) (i 2)

El rocam i el paisatge. Aquest espai ofereix un excel·lent exemple de la repercussió del substrat en el paisatge; la fotografia ho revela prou bé. La plana pròpiament dita, on hi ha les ruïnes de la casa i del convent d'Ancosa, és un clap d'argiles eocèniques d'extensió relativament limitada. Aquest clap de terrer d'interès agrícola encara avui sosté alguns camps de cereals d'hivern, sobretot d'ordi (en canvi al voltant del poble de la Llacuna hi ha més blat). El mosaic de la plana el completen algunes pinedes i tot de camps abandonats o terreny incult. Però a tot el voltant del clap d'argiles hi ha un terreny aspriu i rocallós, de calcàries i dolomies, malcobert de matolls, amb clarianes de terraprims que, tot i ser l'expressió de la magresa més extrema, acull una flora primaveral ben ufanosa.

Una caparreta australiana i l'arròs de pardal

13.7.2019. Obaga del puig Castellar. Montcada i Reixac. Vallès Occidental.

Breu recull estival de temes de l'obaga del Puig Castellar, a la serra de marina (1). Epígrafs:

• L'alocar
• Sistemàtica de Viburnum i Sambucus
• Vidalba en flor
• Fruits de gatmaimó
• L'arròs de pardal
• La caparreta australiana

L'Aloc Vitex agnus-castus i l'alocar. Aquest arbust de la família de les verbenàcies